31 d’agost de 2014

Mam i Teca. No us el perdeu si teniu l'ocasió

Mam i Teca
Mam-Teca-Restaurant-Barcelona


Carrer de la Lluna 4

(prop de la Rambla del Raval)

T. 934413335



Sota aquest nom curiós de Mam i Teca, per cert ben proper, s'amaga un restaurant que no m'atreviré a qualificar-lo de troballa, ja que és ben conegut en petit comitè. De fet el primer cop que vaig llegir d'aquest lloc, va ser en el bloc del Pallarès, però ja fa molt de temps d'això. I ara a finals de juliol, va sortir a un blog amic i de confiança. Podeu llegir-ho fent clic a Los Placeres de Pepa.. i us recomano aquest bloc.. planer, sincer, en català....

I fa no massa, uns amics amb els que fem sopars periòdics i temàtics a casa, em van parlar en positiu del lloc (gràcies Quim!). I atès que aquest agost estàvem de  vacances forçades a BCN, em va fer gràcia anar-hi, ja que formava part de la llista que tinc de pendents.

Molt contents vam sortir. El restaurant és minúscul (no crec hi càpiguen massa més d'una dotzena de persones) amb un cuiner propietari i una altre persona al servei de les taules. Treballen amb productes de proximitat i tenen plats molt aconseguits. Una mica podeu veure aquí la seva declaració d'intencions, però sense caure en els talibanismes, que tant em cansen, doncs tenien també alguns vins francesos i al final vaig tastar un formatge de Zamora que va ser un descobriment (pensava que ja no existia això de Zamora).



Mam-Teca-Restaurant-Barcelona

De primer vam demanar un plat ja pensat per compartir. Una selecció d'embotits del Pallars... Van resultar bons, però quan vam veure l'exhibició de cuina dels segons, ens vam quedar amb 'cara tonto' de no haver demanat alguna cosa més elaborada com primers.


Mam-Teca-Restaurant-Barcelona
La foto es va fer quan ja havíem agafat un parell de talls...
Com segons vam demanar un plat de costella confitada amb cigrons menuts... No va ser la meva tria, però el vaig tastar i el ja tinc fix com primer per la propera visita..:) Jo vaig optar pel bacallà que veieu a la foto i que va resultar espectacular (o potser coincidint totalment amb els meus gustos pel que fa a bacallà).


Mam-Teca-Restaurant-Barcelona



Mam-Teca-Restaurant-Barcelona

Els postres, van ser un parell de formatges, dels que tenen molt bona selecció. Un d'aquí i un de Zamora. El d'aquí ja el coneixia i el de Zamora em va sorprendre molt favorablement també. També quan vam fer la foto, ja en faltava un tros... :(


Mam-Teca-Restaurant-Barcelona

Amb el vi que veieu a la foto, els cost va quedar en 70€ els dos. El vi va ser el Llavors del celler de La Vinyeta de la DO Empordà. Molt correcte...


Mam-Teca-Restaurant-Barcelona



70,45€ en total...
Com conclusió: un lloc a tenir en compte, al que vull tornar i que té un encant especial i no està lluny de Suculent... :D  #quecabron (soc). 

És un d’aquells llocs que si fos turista de vista a BCN, em tornaria boig  descobrir-lo pel seu encant. I pel que he vist a TripAdvisor, és ben conegut pels visitants ... Com botó de mostra, una parella de turistes joves que seia a prop nostre, quan van fer la tria, van demanar directament un "Praiorat"... 'Un Saó del Coster' van dir... Que per pocs anys que tingués, segur havia passat per els mans del Fredy, ara ja en altres projectes.

No dubteu... poseu-lo a la llista de pendents...

24 comentaris:

  1. He de ser sincera, en entrar al "Mam i Teca" i veure un local molt petit i amb tant sols una taula plena, de les 5 que crec que havia, seients en banc o taburet... vaig pensar: - Avui el Ricard, l'ha cagat !!!
    La carta no era excessivament gran.... Aissss!!!
    Hem vaig equivocar... i força.
    A banda del comentat de l'errada en demanar els embotits... la cuina excel·lent !!! Uns plats molt ben cuinats que fan oblidar la primera impressió i la "incomoditat" dels seients.....
    Un bon lloc per a menjar bé a Barcelona

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo tampoc vaig quedar gaire convençut al principi, però quan van arribar els segons, ja tot va canviar... I vaig sortir amb moltes ganes de tornar...

      En tot cas, estic molt content del teu comentari.... Després de rebre múltiples burles de la teva part, per errades meves esporàdiques aquí o a Face... avui t'enganxo amb una errada teva... (tot i el teu C de català que jo no tinc)....

      Hem vaig equivocar./Em vaig equivocar.... hehehe-,,, I'm so excited..!!

      Elimina
    2. Glupsssss !!! és veritat !!!
      ( pensava en plural.... profe)

      Elimina
    3. La venjança és un plat que sap millor fred.... :)

      Elimina
  2. No el coneixia, aquest bacallà el posaries a l'alçada dels de l'estrella?
    Salutacions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola David,

      Es que ara que ho dius, no sé si he menjat mai bacallà a l'Estrella... Normalment als restaurants (tret de quan estic per cambrils), soc més de carn que de peix, doncs el peix m'agrada molt poc elaborat i gaudeixo més amb els plats carnívors. I la veritat és que em va agradar molt i a més la ració molt complerta...

      I de fet aquest cop vaig demanar bacallà, doncs ja portava un dinar de carn abundant i vaig pensar "variem".. :)

      Salutacions,

      Elimina
    2. Ostres, doncs jo molt poques vegades no he demanat bacallà a l'estrella i a d'altres llocs de vegades demano bacallà i penso, ui, res com a l'estrella, en especial el que fan al romesco, mmmm

      Elimina
  3. Hola Ricard,
    m'alegro que t'hagi agradat la cuina de l'Alfons i veig que vas demanar el bacallà a l'all traginer, un dels meus plat preferits del Mam i Teca.
    Al juliol vaig fer la ressenya al meu bloc sobre aquest restaurant i just vam beure el mateix vi. :)
    És veritat que els seients no són gaire còmodes però amb aquesta teca, es perdona.
    Salut!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És veritat que el vas publicar....!!. Sabia que l'havia llegit en un bloc amic i no recordava a quin. El vaig apuntar a l'IPhone sense posar al costat de quin lloc l'havia tret, potser perquè ja em sonava del Pallarès i de l'amic Quim.

      Vaig a posar-ho al post amb un enllaç al teu, que de fet ets la "responsable" de que el vagi anotar....

      I tal com he dit, vam gaudir-ho molt!!.

      Salut!!

      Elimina
    2. Moltes gràcies!!! Això serà una bona empenta per a aquesta blocaira que comença, hahaha.
      Encara que de vegades faig post en castellà, per la família més que res... :)
      Salut!!!

      Elimina
    3. Els links de post a post, ajuden en el SEO.... :)

      I lo de català / castellà, no té més.... Ho escric per tocar la pera a algun blocaire "amic".. Sempre m'agrada gamberrejar i provocar als que escriuen una mica amb estil "castellano viejo" i en hi ha més d'un..!! ... #fentamics

      Elimina
  4. jo no vull dir rès però això de la venjança que ha escrit en ricard...que diu que SAP millor fred,,,,,no ho acabo d'entendre, qué és el que sap la venjança? petonets, ricard

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gluuups.... esperem que no ho vegi la Marta doncs la burla serà majúscula (i amb raó!).

      El que passa per voler traduir del castellà... :(

      I si cal petonets també... :)

      Elimina
  5. Fantàstic es veu!. Quins plats més ben servits. Quan descobreixes coses d'aquestes molts cops pensem que és millor que es mantinguin així, en secret, que la seva fama segueixi sent només pel boca orella entre amics o entre opinions de gent de la que tens en bon criteri, és clar.
    Ho anotem a la infinita llista ;-(

    ResponElimina
    Respostes
    1. La veritat és que estaven molt bons i el proper cop passaré d'embotits, que tot i bons, no deixen de ser embotis que es poden trobar en llocs especialitzats i consumir sense cap elaboració addicional. Ja estaven bons, però comparant amb els dos segons, no hi havia color.

      Són llocs discrets, que no tenen ni web... que no fan promocions, però treballen bé. Em va recordar una mica la meva admirada Estrella, que ningú en parla, ningú publica i en canvi tenen una cuina modèlica i és dels posts en que he rebut més feed backs de gent contenta...

      Elimina
  6. Doncs sí, tot un descobriment! No passo gaire pel carrer de la lluna, sempre agafo carrers paral.lels, i ja veig que haurem de modificar la ruta ;-) El plat de bacallà té moooolt bona pinta, jo no en sóc molt fan i em fa molta ràbia perquè el tenen a la majoria de restaurants (i de vegades és l'única opció de peix); a casa intento fer-ne més sovint per acostumar-me sobretot quan veig aquests lloms tan molsudets que segur es desfeien en "lascas" meloses...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo si soc fan de bacallà, sempre que sigui bo dels que com tu dius es desfà en "lascas" i és melós... Abans a casa en feia molt i ara porto una temporada que no en faig massa.

      Als restaurants no és pas un plat que demani sovint, però aquell dia el vaig demanar per variar i em va encantar.

      Elimina
  7. Quan ahir vaig veure al FB que havies publicat aquest lloc, em sonava molt i no recordava d'on... Fins ara que he llegit l'entrada i he vist que era del blog de la Pepa Lázaro. A mi m'hauria passat el mateix, ja que vaig anotar el nom del restaurant (habitualment ho faig a la llista de pendents del Foursquare) però, al igual que d'altres, no d'on m'ha vingut la referència.

    Serà qüestió de pujar-lo una mica al rànquing...

    El vi, m'ha fet gràcia veure'l ja que el vaig tastar en un sopar improvisat a un restaurant de carretera a Vilademuls, i que precisament fa una estona he passat pel davant i he recordat aquell sopar.

    http://lacuinademindundi.blogspot.com.es/2012/10/can-maret-bones-brases.html

    Abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El lloc és dels que val la pena sense cap mena de dubte.I ja saps que a mi el Raval em fa una mica de mandra, però a aquest tornaré.

      El vi no el coneixia i de fet als restaurants, no em preocupo massa del vi... Busco a la secció catalanets i no em deixo anar massa. En canvi és en els sopars privats quan em deixo anar més amb el vi i per varies raons...

      El primer cop que el vaig "descobrir", va ser a través del blog del Pallarés quan encara no havia assolit la "divinitat", no m'havia excomulgat per anomenar "italianet" a un dels seus deixebles del vi natural... Ara toca dir "Paraula de Pallarés... us lloem senyor"... :)

      Aisss... tants 'deïficats" en el món i jo ateu....

      Abraçada!!

      Elimina
  8. has anat al Bitxarracu del carrer Valencia 212 de Barcelona, el dirigeix el chef d´estrella Michelin Victor Quintilla del Lluerna de Santa Coloma del Gramanet, t´el recomano de veritat, disfrutaràs amb les seves tapes, la bona atenció del personal i la molt bona carta de vins.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es que a mi el muntatge del quintillo aquest, no em posa massa excited... Els assessoraments ja em costen de creure i quan massa moguda de posts de "ohhh que guai", ja m'acaben de desmotivar... De moment no hi vaig, ni m'esperen....;)

      Elimina
  9. Buenas tardes Ricard,
    Supongo que no es el sitio para decirlo pero Que le vamos a hacer... Quería que supieras que aunque sigo muchos blogs gastronómicos tengo el tuyo como blog de cabecera y que respeto tu opinión como sincera y sin intereses creados.
    Gracias por presentarnos sitios nuevos que merecen la pena y bajar del pedestal a unos cuantos. :)

    P.D. Yo tambien fui al Bitxarracu hace poco y me gusto bastante pero no tengo mucho criterio XD eso si los camareros muy atentos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Helena!!.

      Opinió sincera i sense interessos, ja ho tens garantit.... Altre cosa és que l'encerti o no... :)

      Agraeixo els comentaris positius (i també els crítics constructius). I estic content de aportar les experiències aquí.

      I de moment a Bitxarracu, no he anat.... :)

      Salutacions!!

      Elimina