12 d’octubre de 2014

800.000 clics i sense ser 'gastrònom'.. ;)

Utilitzant el hashtag #andamioblogger  :) :)
He arribat als 800.000 segons comptador de Google i tot i que ja sé que el comptador de Google és discutible i s'ha de mirar l'Analytics per concretar coses com el percentatge de rebot, la durada mitjana de cada visita & so on , també ho faig en ocasions i no té mal aspecte oi ?.



Però anem al tema que volia filosofar avui, com faig sempre que passo per un múltiple de 100.000. Sé que molts ho teniu clar, però com en alguna ocasió algú m'ho retreu, ja dic que no cal s'esforci... Jo mateix ho afirmo:


 “No soc cap gastrònom....”.... Algun problema?. 

Aquesta és la meva carta de presentació pel que fa al que valoro i el que no..



Ja sé que avui en dia està de moda anar de "gastrònom"... Gent que mai havien  passat de la cuina de carmanyola, de cop troben sabors, textures i sensacions que ves a saber on han llegit i copiat. I ho escriuen amb estil que quasi sembla literatura poètica, amb filigranes, hipèrboles i barroquismes... Déu nos en guard...!.



Altres "gastrònoms" publiquen “monogràfics” d'aparent rigor, que es publiquen a bombo i platerets, en webs ‘gastro’ (en hi han bastantes!). I amb continguts tant profunds i interessants com per exemple,  “Història del iogurt” o “Tipus de sals marines”, amb nivell que no desentonaria com treball d'ESO, extret de la Wikipedia  ... (Molt gran la Wikipèdia.. que faríem sense ella??).



En ocasions, em sembla que faig una lluita estèril contra tota aquesta mediocritat (i la paraula mediocritat és generosa) i també amb la meva creuada contra les cròniques a canvi de convidada, en que tot és meravellós i per despistar acaben amb frases com "el cafè tindria que millorar, però cal tenir en compte que estan en rodatge..". Déu nos en guardi..!!!

No tenia previst reiterar aquesta (ja repetitiva) denuncia, però m'he animat al llegir en el darrer número de Zouk Magazine,  un article en aquest sentit. El vaig haver de llegir dues vegades per assegurar-me que deien el que deien. El podeu llegir fent clic a Zouk i ja us porta directament al article. Felicitats per l'article que explica de manera clara, la misèria de bona part de la crítica.

I sense prendre posició a favor ni en contra d'aquesta revista digital, afirmo que la respecto (això ja és molt per una persona irreverent com jo!!) , com respecto al seu 'alma mater' , reconeixent i valorant tot el treball que hi ha al darrera i per això i ja tirant la casa per la finestra, li he fet obsequi d'un enllaç 'follow' que sempre ajuda en el seu SEO... ;)

Continuant amb el fil se ser o no ser gastrònom, procuro mantenir-me allunyat dels “clans palmeros gastronòmics” i em limito a publicar les meves percepcions, de si em va agradar o no, de si el preu el considero adequat, o la meva obsessió per la RQP, o si el sopar va donar lloc a alguna anècdota.... #not_textures #not_tecnicismes


Simpatitzants d'una coneguda agència gastro, festejant un plat, creat pel conegut restaurant "post-capullet"
Al cap i a la fi, l'únic contacte amb alguns  "palmeros gastronòmics", consisteix en donar-lis respostes quan em deixen comentaris al bloc. Encara que els comentaris estiguin escrits amb un cruixir de dents... I en tot cas acaben o acabaran cansant-se del "ping-pong". I si contesto fins i tot a molts dels anònims, com no respondré als palmeros?. . I és el que ja vaig comentar un dia, de que trobo de solemne mala educació, no respondre a un comentari, per banal que sigui..

En tot cas content de les vostres vistes i de moure'm una mica al marge de la majoria de  “normatives”.I acabar agraint-vos les vostres atencions, vistes, comentaris i missatges privats....

28 comentaris:

  1. Coincideixo 100% amb tot el que fa referència a la "crítica" gastronòmica i el circ que tenen muntat. Però com saps, jo si que valoro la cuina "alternativa" (per posar un nom més adient que cuina d'autor) amb les seves escumes, aires, esferificacions i resta d'artificis. Seguin l'exemple dels calamars, fa un temps vaig tastar un plat al restaurant Manairó en el que feien uns ous ferrats que eren talment uns calamars a la romana, que em van deixar bocabadat. Per mi la cuina, també ha de tenir una vesant que et faci somriure i et sorprengui.

    I els que hem d'agrair alguna cosa, som precisament els lectors i seguidors del teu blog.

    Apa! Una abraçada, amic "gastrònom"... ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sense faltar eh??... amb lo de "gastrònom"... :)

      Aquesta és la gràcia de que cada un de nosaltres valora determinats aspectes i ja es presenta obertament amb que li agrada o que busca..

      Però jo com persona molt cerebral, no puc evitar en pensar quin cost d'elaboració ha comportat cada elaboració i per això sempre retrec el tema de la de construcció de clamar a la romana..

      Vaja... que si vaig a una fira i em donen el famós "calamar", penso "que curiós... ves quina gràcia".... Però si vaig a pagar el dinar, quan estic degustant el mateix, penso "Quant em cobraran d'aquesta bestiesa?".

      Dualitats que té un,,, :). I com sempre vaig pagant... doncs....

      Una abraçada!

      Elimina
  2. Felicitats per aquesta fita. Quan arribis al milió has de "linkar" una musiqueta o algo :-)

    M'agrada el teu bloc perquè sembla que no escrius al dictat de ningú, igual que algun bloc més que llegeixo. Si has d'escriure amb condicions, passem de l'afició a la feina i crec que fer una feina del menjar és tot un error.
    El menjar és un plaer, que costa, és clar, i no tan sol diners, però cadascú ha de pagar els seus onanismes.

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totalment d'acord Pepa... si arribo al milió (i el moment adquisitiu m'ho permet), muntaré una petita festa amb sopar i inclòs, convidant a tots els bloggers de restaurants que "no escriuen al dictat"... (de fet seríem poca gent) i ampliable als principals fidels que participen en els comentaris.... :)

      I no ho dic pas en broma..

      Salut!!

      Elimina
  3. Un cop més Ricard, moltes felicitats per la nova fita i, sobretot, per mantenir-te "en les teves", el beatus ille de conceptes coincidents amb els nostres referents que, a més a més, comparteixes, amb sinceritat i bon humor..., i paciència suficient per contestar...,, a qui, a votes, no caldria.

    Felicitats, doncs, ànims i per als 900.000...., i després ja parlarem del 1.000.000... A veure si ara se't giraran les tornes dels anònims?!

    Salut!

    Manel

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Manel,

      Tens tota la raó amb lo de contestar fins i tot a "qui a voltes no caldria", però saps que m'agrada la "mala vida" i com no deixo de ser un provocador, tal com mal diuen per Madrid, els pecats comporten una penitència...

      De moment no apareix cap anònim, però ja sento l'adrenalina... :)

      Una abraçada!

      Elimina
  4. Ja trobava faltar el post dels 800.000!. Tot i que sé que no t'agrada la comèdia edulcorada, m'has de permetre felicitar-te i agrair-te la teva tasca, que al menys a mi, m'és d'utilitat per sortir. Ja ho he dit!.
    Com que ens coneixem, veig que d'una manera o altre, et vas espolsant els comentaris banals i ensucrats, fins arribar en el punt, de que en ocasions, és més interessant el fil de comentaris, que el propi post i dit en sentit positiu.
    la teva secció de comentaris és en ocasions molt enriquidora i reforça el nivell del blog. Altre cosa són els anònims poca solta, que ja en saps la meva opinió.

    Abraçada!
    CarlesP

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Carles,

      En tot cas gràcies... ;). Tens raó amb lo dels comentaris, però de veritat que em molesta més un comentari posat per força i escrit amb les dents cruixint, que un anònim dels "agressius", que al cap i a la fi, deu dir el que pensa, tot i que amagat... I ja sé tu penses que no caldria contestar (igual que el Manel)... :)

      Abraçada també!

      Elimina
  5. Felicitats Ricard, és impressionant!

    Ya sabes lo que pienso de la crítica y de los críticos, lo explicaba en aquel post que a alguien se le ocurrió pensar que hablaba subliminalmente de ti (pero no! llàstima, oi?)
    Yo, que soy super crítico con lo que veo, con lo que leo, con lo que hago, con lo que escribo, pues eso, no veo por ahí mucho crítico gastronómico fiable, de hecho ninguno, acaso me creo algunas críticas más que otras pero a todos los que escriben de restaurantes se les ve el plumero. Unos por su falta de formación, otros por sus cocinas "de referencia", otros por canaperos, algunos por trepas (son los peores), en fin que esto de escribir de restaurantes es complicado. En ocasiones he hablado de restaurantes, explicando mi maravillosa experiencia y otras veces criticando a saco, ya ves, yo que quizás debiera mantenerme al margen no sea que de repente se vuelque sobre mí la critica más feroz.
    A lo que iba, aunque parezca mentira he visto crecer y crecerse a muchos gastrónomos de nuevo cuño, algunos con más cara que espalda pero la mayoría de los que conozco sabe más ahora de temas del comer de lo que nunca hubiesen soñado, han comido lo que no habrían comido ni en sus mejores sueños y han aprendido mucho, para bien y para mal. Han aprendido en el buen sentido, no en el de palmeros, que también (y no todos). Eso me alegra, ahora saben más y podemos compartir más cosas, de lo contrario, sin una base la información no llega.
    Y claro, me leo a muchos y algunos pocos me los leo antes de ir a un sitio u otro, con frecuencia me ayudan a decidir el lugar o me sugieren nuevos sitios a los que ir. De momento no me he sentido decepcionado al acudir a alguno de los lugares sobre los que ha escrito alguien a quien leo, cero incidiencias. A otros sitios no iría nunca, ni por mucho post que me lea, si no entra no entra y algunos ambientes ya no los frecuento, me da grima.
    Me gusta como te desenvuelves ante mesa y mantel pero me disgusta cierto tono irreverente que últimamente sacas. A cada uno hay que darle la cera que merece, sin escarnio. A veces lo tuyo pasa de ser respuesta a provocación en todo modo innecesario, es mi parecer, solo eso. Pero bueno debo admitir que esa sarna tuya me engancha y me divierto leyéndote, de lo contrario no andaría por aquí.
    Y sobre los comentarios... pues a mi me cuesta contestar a algunos comentarios y si no lo hago pues no lo hago, aunque quede maleducado como dices (debo serlo) es que hay comentarios que no "caldria contestar"

    Un cop més, salutacions i força!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó Xesco en moltes coses de les que dius,.. :)

      Fins i tot quan dius "lo tuyo pasa de ser respuesta a provocación"... en que entenc que vols dir, però també t'he de dir que jo soc així... I aquesta "sarna", que tu dius, crec que és un punt que no ets tu sol a qui enganxa... En tot cas no està posada per enganxar, sinó que surt sola...

      Tot i que tu em coneixes personalment i ja m'has conegut en edat "venerable", tinc un passat i el passat ha estat força provocador ... No ho diria ningú veient-me ara, però hi ha un passat.... I del passat alguna cosa queda...

      Lo dels comentaris, ho dic perquè ho penso... No és per provocar a ningú, però extrapolant a la vida real, em sembla molt estrany la no resposta... Però també sé tocar de peus a terra i quan veig que són tants els que no responen, em genera el dubte de si soc jo qui ho veu distorsionat.

      Una abraçada Xesco, que saps que et tinc apreci i et valoro.... I també saps "que no se lo digo a todos"... :)

      Elimina
    2. Gràcies per prendre't en positiu els comentaris. Millor no parlem del passat, no fos cas que algú s'espanti. Una abrçada

      Elimina
  6. Moltes felicitats Ricard per la fita assolida!
    Llegeixo la teva publicació i el que em surt, és que segueixis tal com ara.
    El que es tracta és de dir la veritat, guadir de no ser una persona "de moda" que segueix els "cànons estàndard dels moment".
    De fet, el mòn de cada dia, fa crits cap a la sinceritat i a la normalitat. Sortosament estem en un moment en que tothom vol "autenticitat" que no vol dir ser excèntric, sinó dir les coses tal com son.
    Segueix amb el teu blog. Tal com sempre. Explicant el què t'agrada, el que no t'agrada. La qualitat. La RQP... Dient sempre la veritat. Gaudint del restaurant que t'agrada i del teu blog.
    Mentre els demés seguirem tenint el blog com a referent per saber on hem d'anar a menjar bé sense trobar-nos restaurants snob.
    Segueix igual que fins ara, i per molts anys facis molts milers...
    Núria

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com sempre et dic quan apareixes als "centenaris" o quan apareixes enfadada amb algun lloc com aquell de Gràcia, saps que em fa especial il·lusió llegir-te.

      Em coneixes bé i ja saps com soc i que valoro d'un lloc i estem en sintonia. Ara cap els 900.000 (si tot va bé cap al principis d'anyal febrer)... i si tot segueix bé l'altre centenari coincidirà aproximadament en juny (!!). Quines casualitats té la vida...

      Gràcies per participar!!

      Elimina
  7. Enhorabona nano, a seguir lluitant, quin remei.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Albert...!!.

      El "quin remei" diu molt oi?... :)

      En tot cas, és una lluita agradable.

      Elimina
  8. l'Enhorabona Ricard. Al cap i a la fi, gastrònom o no (Què és ser gastrònom, qui ho defineix?) és senyal que el teu criteri es apreciat oi?. Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies... !.

      Diriem "To be or not to be gastronom?... that is the question".

      Salutacions!

      Elimina
  9. Hoola!
    Pues que sea enhorabona!
    Nos seduce la independencia, la verdad de las cosas y el sentido del humor. Y aquí lo hay.
    Saludos
    Marisa

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies!!

      I si que de sentit de l'humor intento que en hi hagi per donar i vendre.. :)

      Salutacions!

      Elimina
  10. Hola Ricard,
    fa temps que et llegeixo, encara que és el primer cop que et faré un comentari.
    Primer de tot, enhorabona i gràcies per les recomanacions, quan vius lluny de Barcelona (o no tant, al peu del Montseny) sempre és millor tenir una referència d'on pots anar a dinar o sopar, i gràcies al teu blog, el risc de fracàs ha baixat considerablement. Carai, que ensucrat que m'ha quedat això...

    Bé, de totes maneres, seria preocupant que coincidíssim plenament en totes les opinions, a mi també m'agrada sempre una mica de polèmica (ben entesa és una de les meves diversions preferides), així que permet-me que discrepi amb una de les teves opinions.

    Els calamars a la romana són molt bons quan estan ben fets (costa de trobar-ne), però també m'agrada menjar-me una deconstrucció de calamars a la romana. Només es tracta de trobar el lloc adequat per a cada cosa. Amb el que segur coincidirem serà en que no val la pena anar a segons quins llocs amb falses pretensions de mega-cuiners super fashion, que per sort cada dia en queden menys, potser la única cosa bona que ha portat la crisi, que ha fet tancar molts d'aquests llocs que per dues engrunes dins d'un plat disfressades amb un nom recargolat, es veien legitimats per cobrar-te com si fossin primeres espases de la cuina. Però tornant a la meva discrepància (que segur que al final no ho serà tant), a vegades també m'agrada que el cuiner em sorprengui, que em proposi un joc en el plat. És a dir, que de vegades tinc ganes de menjar bé i senzill, però de vegades tinc ganes de què em facin jugar, i entenent que això porta una feina extra, doncs toca pagar-ho. I si valores aquella feina com a una proposta del cuiner perquè a més de sopar bé marxis amb un record divertit, jo la pago de gust.

    Uf em sembla que m'ha quedat una mica espès tot plegat, però crec que s'entén. Repeteixo enhorabona i gràcies, i espereo que aviat arribis al milió, que això pot ser sonat

    Ramon I.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En primer lloc Ramon, gràcies per passar per aquí i per les teves paraules.

      En quant a les discrepàncies, és bo que hi siguin doncs sinó tots tindríem els mateixos gustos i malament aniríem... :)

      Tots som diferents i jo de sempre he estat allunyat del tema que avui en dia s'anomena "emocions". Per tant el tema no em va massa... Per mi el sopar és un acte social amb la gent que vaig a sopar i procuro sopar bé... Però la veritat és que m'interessa poc tot el que hi al voltant.. Ni m'interessa l'historia del plat, ni de "kin Km zero", han recollit les verdures que l'acompanyen, ni masses més explicacions. Rarament parlo amb els cuiners, doncs ni em coneixen, ni mai em presento com "hola chicos... soy bogger...!!!".

      Per això el meu blog, és així de simplificat... Una mica a la meva imatge.....

      Per cert ... l'experiència del calmar a la romana, deconstruits, va ser al "millor restaurant del món"... Evidentment vaig simular sorpresa, doncs en general soc educat, però per dins vaig pensar, el que ja manifesto al post...

      Reitero que gràcies per aportar Ramon!!!

      Elimina
  11. Hola Ricard,
    Ahir vaig venir, però no tenia temps de llegir el post. Ara l'acabo de llegir. Moltes felicitats!! Per l'opinió valenta i oberta al diàleg.
    Has posat la foto del crític de Ratatouille, és una escena brillant. Una de les millor pel·lícules que s'han fet sobre gastronomia.
    Les teves reflexions i algunes dels que comenten serien una bona sobretaula.... segurament per anar més lluny.
    Ahir, algú de casa em va dir quin blog més xulu i interessant, es referia la teu blog. Tenia l'ordinador obert
    Per molt anys!! puguem llegir-te i continuïs fen descobriments. Merci Ms.!
    Fins aviat,

    ResponElimina
    Respostes
    1. La veritat és que el tema dona per parlar una o més d'una sobretaula....

      A molta gent els agrada parlar del tema menys als "implicats", que pensen que el silenci és la millor solució... Els molesta que jo tregui els draps bruts... Fixa't que cap dels panxa agraïts, apareix per aquí...

      Fins aviat..!!

      Elimina
  12. Bon dia Ricard
    Vaig tard, molt tard però no volia deixar passar això dels 800.000 (un número que sempre em recorda a aquella conya dels llocs de feina promesos pels socialistes als 80)
    En tot cas moltes felicitats, que no comenti no vol dir que vagi passant per aquí. Segur que ens retrobem en breu.

    Salutacions,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Enric,

      Se't troba faltar per aquí, però hi han èpoques de tot.

      Esperant poder coincidir més sovint en breu

      Salutacions!

      Elimina