19 d’octubre de 2014

Due Spaghi. Un altre italià recomanable..


Due Spaghi
Due-Spaghi-restaurant-Barcelona





Sepulveda 151




T. 935 03 19 30



De quan van obrir Due Spaghi fa mesos, em vaig dir "a aquest he d'anar". Però després vaig llegir algun post o article (no recordo exactament de qui eren), en que un excés de “so excited” i la pinta de publi-reportatge, em van tirar enrere i em vaig oblidar d'aquest lloc. Això dels articles aquests, no deixa de ser un ganivet de dos talls...

Però fa unes setmanes, persones que em mereixen confiança, em van dir que realment valia la pena i un dissabte migdia ens hi vam deixar caure. I ara ja soc dels que puc afirmar que el lloc val la pena. El tracte excel·lent i en el seu punt (o al menys en el punt que a mi m'agrada). Un tracte de tu a tu, sense comèdies i sense que et vulguin explicar històries de la vora el foc, d'aquelles en que cal posar ulls de sorpresa i ja sabeu que no sé fingir massa .. :)

Ens van ajudar a triar els primers a compartir, doncs pel que fa als segons, cada un de nosaltres, ja s'havia enamorat directament del seu respectiu segon. El plats per obrir el dinar, van ser,

Croquetes de polenta Taragna, formatge de malga, melmelada de pebrot vermell i ricotta fumada. Exel·lents i sorprenents... I també la La Cozza Russa


Due-Spaghi-restaurant-Barcelona


(No us explicaré que vol dir la polenta Taragna, doncs tots els que em llegiu sabeu anar a la Viquipèdia, ni faré comentaris pedants del tipus “quizas un poco menos de acidez en la mermelada....”...). #fentamics.. ;D
I una mica de Parmigiano Reggiano 24 mesos DOP amb llàgrimes de Mòdena


Due-Spaghi-restaurant-Barcelona

Amb els primers, ja vam veure que la cosa prometia .. Vaja, que era com per repetir dels tres...  Els plats principals van ser uns Parppadelle de ragú de conill, que estaven al nivell dels millors ragús amb pasta que he menjat mai. I un Risotto Caranaroli, de carbassa, formatge Casolet i Lardo de Colonnata.


Due-Spaghi-restaurant-Barcelona

Due-Spaghi-restaurant-Barcelona

Els noms semblen com molt solemnes i segur que posen ‘exited’ a tothom qui està predisposat , però bromes a part, els plats estaven molt bons. Vaig tastar una mica del risotto i puc dir que l'elaboració era de nivell... Potser pel meu gust, el sabor massa intens, però com sempre dic, això no és positiu ni negatiu. Igual per mi era intens i per un altre, encara li trobaria poc. Per si voleu veure que més ofereixen, llegiu els plats que us faran venir gana...


Due-Spaghi-restaurant-Barcelona

Due-Spaghi-restaurant-Barcelona

Com postres un curiós cheescake de xocolata, que va resultar bo i que vam compartir. Ja sabeu al meva poca afició als postres, però allarguen els àpats dels llocs on has menjat a gust...


Due-Spaghi-restaurant-Barcelona

En el tema vins la carta era força acurada i després d'un intent amb un Savignon que no tenien aquell dia, vam anar a aquesta excel·lent garnatxa blanca DO Terra Alta, amb una mica de viognier, que no havia tastat i ens va agradar molt, pel seu equilibri i bona acidesa.




Due-Spaghi-restaurant-Barcelona

En resum... un italià més per posar a la llista de imprescindibles a BCN. Aquí teniu el tiquet:


Due-Spaghi-restaurant-Barcelona



16 comentaris:

  1. Hola Ricard,

    Jo l'he visitat un parell de vegades perque tenen un menú diari molt interesant. És un italià de visita obligada.

    Salut,

    ResponElimina
    Respostes
    1. De fet quan vaig llegir la teva publicació, ja em van venir ganes d'anar-hi, però parlaves del menú de migdia i tenia dubtes de la carta.

      Soc fan se menús de migdia, però sempre que m'agafin a prop del lloc on treballa, visito o passo i aquesta zona no té massa a veure amb els meus moviments.

      Però ja puc afirmar ara, que a la carta tb val la pena.

      Salut!!

      Elimina
  2. Doncs un altre italià per afegir a la llista... Noms una mica massa "detallats", però els preus semblen força normals per ser un un lloc tan promocionat...

    Això del parmesà amb Mòdena és d'autèntic vici... A mi m'agrada deixar reduir per evaporació un bon vinagre de Mòdena fins que agafa la textura de xarop, i fer-lo servir per afegir a formatges i gelats.

    Abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que el recordo promocionat, però abans de publicar vaig intentar buscar de quins llocs ho havia llegit i sense èxit ara. Però si recordo com haver llegit detalls de menú que coincidien en més d'una publicació i penses... "buffff... el típic sopar de panxa agraïts..".

      A veure si ho he somiat... :).

      I lo del parmesà, coincideixo 100x100 amb tu.

      Abraçada!.

      Elimina
  3. Veus "home de poca fe", com també cal fer cas d'algun post so excited?. I comparteixo amb tu el tema de que amb això de les intensitats de sabor, la subjectivitat pot portar a dir disbarats.
    Dedueixo per número, que és més cap a P. Espanya, que la coneguda Bodega Sepúlveda. Suposo la coneixes oi?. És recomanable també.

    CarlesP
    Una abraçada,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Carles... Es que això de les intensitats de sabors i altres pijades, no deixa de ser un tema subjectiu. Ahir mateix menjava uns "callos" que la mateixa persona que els havia fet, ja va avisar que no li havien sortit bons i els pensava retirar per massa picants... Doncs jo els vaig trobar impressionants... Però a una taula a prop meu, hi havia una família en que l'home s'hi tirava tabasto...!!!.

      Evidentment hi han errades i coses criticables, però més d'un comentari d'aquests i fets per gent sense coneixements de cuina, no deixen de ser una manera de fer-se "el xulo".. :)

      Conec la Bodega Sepulveda, tot i que ara fa temps que no he anat... En tinc bons records, però no la tinc al blog.

      Abraçada!!

      Elimina
  4. Des de la seva apertura están per les xarxes i fa temps que els seguim tant a ells com a usuaris que l'han visitat i que tenen un criteri vàlid per nosaltres. Són prou actius fent sopars especials que tenen bona pinta, degustacions...etc, però no hem anat encara. El tenim a la llista i ara, després del teu post, ha pujat uns quants llocs!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La veritat es que ens va agradar...

      Si aneu, ja espero el vostre punt de vista

      Salut!!

      Elimina
  5. Jo també m'ho apunto perquè el risotto és un dels meus plats preferits, encara que de vegades també el trobo intens. Aquest fa una pinta molt bona, (l'altre dia vaig "mig menjar" un a Tarragona fet amb arròs llarg, ni post he fet...)

    Salut!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Osti... es que els risottos estan molt bons... I com sempre dic no tenen altre secret que un arròs bo i fins i tot amb bomba queden bons ... i remenar non-stop que és el que a la gent fa mandra...

      Però un risotto amb arròs llarg tipus basmati, té delicte... :)

      Salut!!

      Elimina
  6. És com fer una caponata amb la recepta de la samfaina. Fa 30 anys el que coneixiem els rissoti, aquí, erem quatre gats. O tres, ara no me'n recordo. No fugiu del Carnaroli, per favor. O Arborio.

    Un rissoto amb Basmati... no fotem!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que tres.... Quatre ja eren massa gent.

      I fer-lo amb basmati, tal com dic més amunt, té delicta i fins i tot moltbde mèrit si s'aconseguis fer-lo menjable...:)

      Ara si em permets una petita refelxió i de bon rollo .... Entenc que els comentaris de burla o destructius, es facin com anònim i sense signar... Però els que aporten en positiu, tampoc costa tant signar-los.... Encara que s'entri com anònim (cosa que permeto per comoditat de molts dels que aquí participen) i es posi algun nom inventat... Però sempre dona una mica més de bona imatge... :)

      Elimina
    2. Sí, tens raó. A més me'n dono compte que he escrit risotto i risotti, malament.

      Cal afegir que ja fa uns quants xiringuitos o guinguetes en que et vaig fer oferiment de la meva amistat. Però encara no et tinc confiança, què vols que et digui. Potser al milió de visites serà el moment. Gràcies.

      Ara estic prop Vicenza, a Thiene, i tinc molt temps lliure.

      Elimina
    3. Doncs a esperar el 10E+6.... I a gaudir del temps lliure... :)

      Elimina
  7. Bon dia, Ricard,
    L'arròs i la pasta em semblant més que excel·lents.
    No el coneixia,
    fins aviat!
    Moltes gràcies per venir a CuinaCinc, ara et dic,

    ResponElimina
    Respostes
    1. És relativament nou... crec que menys d'un any.

      Salutacions!!

      Elimina