8 de novembre de 2014

Niño Viejo... La versió mexicana dels Adrià...


Nino-viejo-BarcelonaNiño Viejo




Av. Mistral 54




T. 93 348 21 94



Visita a Niño Viejo en la trobada mensual que fem amb l’amic Jordi Castaño que en el seu bloc, també hi diu  la seva. Quan planifiquem les nostres trobades, busquem llocs que per algun motiu ens provoquin curiositat i siguin novetat per nosaltres.

De mai he tingut afició per la cuina mexicana, però veient lo excited que la gent es posava a mida que anunciaven que l’Adrià family obria un o dos mexicans, ja em va picar la curiositat abans de que obrissin. Em feia mandra, per la trobada amb el Jordi, va ser l'excusa per visitar Niño Viejo.

Vaig reservar per Internet i no semblava haver-hi “cua”... El primer problema va venir quan em va demanar per la web, el típic “where are you from” i com no hi havia el meu país al desplegable, vaig triar Polònia... Segurament va ser el motiu pel que un dia abans quan truquen per confirmar, ho fessin directament amb anglès i ja vaig continuar el diàleg sense canviar d'idioma per confirmar. Amb aquests preliminars ja anàvem amb una mica de conya cap allà, fent-nos la pel·lícula de si estaven traduint la carta al polak.

També anàvem una mica alerta després d'haver llegit alguns comentaris fets per diferents persones al blog del Philipe Regol, però vam decidir llençar-nos a la piscina que el risc tampoc era massa alt.

Vam anar el divendres a les 13:30 (a la web es podia triar 13 o 13:30) i el local pràcticament buit (deu ser més de vespre que hi van la gent) i la cambrera ens va ajudar a confeccionar el nostre menú.... Em va donar la sensació de que havia fet un curset d'aquests moderns en que tot gira al voltant de dues premisses: Simpatia 'guai' i aconseguir que el client facturi al màxim, però en general, va estar prou bé i ens va suggerir algunes mitges racions per poder tastar més coses.


Nino-viejo-carta
La carta amb les marques del que demanaven

Nino-viejo-cartapostre

Un moment àlgid va ser quan ens va servir un taco de “pluma ibérica” i ens va explicar tota “complice” que era una part del “cerdo”...  No vaig fer cap de les meves animalades, com  posar cara de sorpresa a l’estil de “em pensava que era de pollastre!!”.

Inicialment ella ens va suggerir coses com per  exemple començar amb un Margarita i no recordo que més.  i jo com sempre insensible als suggeriments (i el Jordi encara és més bruto que jo!). Total que vam menjar el que veieu a continuació.


Nino-viejo-guacamole
Guacamole correcte

Nino-viejo-pollo
Palomitas de pollo... Vaja "pollo frito empanao"... ptseee...


Nino-viejo-tacos
Taco de no sé què... amb les salses

Nino-viejo-tacos
Taco de no sé quantos...

Nino-viejo-tacos
I més tacos .... 


Nino-viejo-tacos
Aquest deu ser el de "pluma ibérica"...(i de porc eh?..)

Nino-viejo-tacos-porc-duroc
Les costelles de porc Duroc...

Nino-viejo-tacos-picanton
I el picantó... si, si... picantó...
Opinió?... Si... estava bé. Això ho trobes en algun mexicà de l'eixample i surts content. Potser el problema d'aquí, és la parafernàlia, les expectatives creades, el veure que hi ha un rati de 4 al servei per cada un que menja... Però si ... estava bo tot i no vam sortir pas amb gana.

Que si hi tornaria?... Segurament  no... no crec. Potser si anés amb algú que li fes il·lusió, tampoc em negaria, però no em va aportar res.

La carta de vins molt pobre i vam anar de cerveses. Dinar amb Estrella, només ho faig en algun menú del dia, però tampoc vaig perdre el glamour per això ... :)


Nino-viejo-estrella

Això és el que va costar, però em comentava una bona amiga, que aquell mateix dia uns que van anar, van pagar just el doble... Que si Margaritas, que si pollas amb vinagre... i clink, clink, anar sumant...


Nino-viejo-cuenta


NEWS: Estic convencent a alguna persona per publicar al meu bloc com 'guest blogger'. I crec que properament i gracies a aquesta col·laboració, publicarem el germà gran de Niño Viejo, (alias "Hoja Santa"). Penso que pot donar joc, obrir el meu bloc a persones que sense voler l'enrenou de  mantenir bloc propi, tinguin experiència en sortir sovint de restaurant, pagant-se els sopars amb diners de la seva butxaca... Vaja, que si algú més d'aquest perfil s'anima , estic obert...

16 comentaris:

  1. hahahaha.... no em puc creure que hagis anat a aquest lloc. Quan he començat a llegir em pensava que era una de les teves típiques 'boutades', però no i també he llegit el link al Jordi Castaño.
    A mi si m'agrada una mica la cuina mexicana i soc client d'un parell de Barcelona. Però aquí no em veuran, ja que els preus són cars (pel que donen) i el tema clan Adrià no em posa excited com tu dius.
    Apa, bona nit que demà toca 9N.

    Abraçada,
    CarlesP

    ResponElimina
    Respostes
    1. De tant en tant Carles, m'agrada fer-me un d'aquests per veure "com està el pati".

      I mira que et dic... si hi anés sense expectatives, potser ho veuria millor, però vas després de llegir els que tu i jo sabem i sovint penses "m'hauré equivocat de local?". I quan vas, ja saps que algun euro més del que realment val, et costarà...

      Però per continuar catxondejant-me dels 'so exciteds', algun euret de més m'he de gastar...

      Abraçada!

      Elimina
  2. Només espero que la propera trobada no sortim amb aquesta estranya sensació de "pel mateix preu, podria haver menjat de puta mare al ........ o al ............". Si. Va estar bé, però dubto que sigui jo qui organitzi un pelegrinatge a aquest restaurant.

    El que comentes del preu, és ben bé això de que si et deixes anar, et foten un clau (a mi em va passar al Tanta amb els Piscos...) que et deixen distret per la resta del dia...

    I... veig que et vas quedar amb el nom dels tacos.... ;-)

    Abraçada!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó Jordi, però penso que de tant en quant cal anar a veure com està el pati... Per aquest preu + un vinet, podríem haver menjat de conya en lloc dels p* tacos, que ni em vaig fixar en de que ra cada un... excepte el de pluma... :)

      I com em comentava l'altre dia la propera 'guest blogger', una gent que hi van anar el mateix divendres que nosaltres, però a la nit, van pagar el doble...(!!).

      El proper dinar, ja veuràs com serà més exitós... Ara ja hem fet un de 'guai'... el proper normal...

      Abraçada!!

      Elimina
  3. Sóc fan del mole, i esperava veure'l al llistat de plats, llàstima!
    No menjo acostumo a menjar en mexicans, una vegada vaig anar a un a Barcelona i les racions eren minúscules, en canvi d'un altre a Essen (Alemanya) vaig sortir molt contenta.
    La qüestió és que a la feina de tant en tant tenim algú mexicà i aprofito per convidar-lo a la cuina de casa meva. El mole que ens va cuinar Juan Carlos és difícil d'oblidar, i amb aquest bon sabor és complicat trobar-lo fora de casa.

    Ara vaig a veure el post del Jordi.

    Salut! Ah, dinar amb cervesa no tan pecaminós!!! hahahaha

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo soc ignorant de cuina mexicana... Ara fa uns anys, el meu fill li va agafar pel tema Mèxic i vam recorren un quants... Però parlo de fa uns 7/8 anys i ja ni recordo els detalls. Però ja m'has fet agafar curiositat pel mole... :)

      I el tema cervesa, només era per provocar... En general dino a casa i si el dinar val la pena, obro una Moritz... Vull dir que res de pecaminós.. Però sempre aprofito els posts pet llençar alguna pedra... ;)

      Elimina
  4. ¿No sabes escribir un artículo sin meterte con detalles poco significantes com el servicio y la formación que hayan hecho?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si.. clar que en sé. Però es que m'agrada així... i a molts dels que em visiten també.

      I no es del teu gust, ja saps... "Dues pedres"... (Dos piedras) (Two stones)... ;)

      Elimina
    2. És l'estil d'aquest personatge. Va de perdonavides allà on va.

      Elimina
    3. Si... total... Fins i tot perdonan-te la teva, sense esborrar-te el comentari... Soc així de generós, tot i que tinc paciència finita..

      Elimina
  5. Je li he comentat també al Jordi... nosaltres no hem anat, encara que si hem "seguit" la seva creació com tu dius ja que estàvem esperant la seva apertura i se sentia feia mesos. Crec que trigarem una mica en anar, ens passa com a tu amb el menjar mexicà, encara que també és cert que no és just perquè segurament, menjar mexicà autèntic no ho hem tastat mai i això pot ser una oportunitat. Ara, el contemplo més com una visita excepcional, com a curiositat, allò que algun dia et vingui de gust quelcom diferent, però no com habitual, ni molt menys!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser el meu problema és que m'agraden masses coses i això fa que les més desconegudes, quedin aparcades...

      En aquest cas vam anar més pel morbo de veure com estava muntat, que no pas per ganes de gaudir .... i el bon rollo ja ens el portàvem nosaltres... :)

      Salutacions,

      Elimina
  6. Visc a Centreamèrica des de fa anys, i per tant amb molta cuina mexicana a l'estómac. Veure aquests preus per uns tacos o un guacamole posa els pèls de punta. Si un restaurant va de gastronòmic ha d'innovar, i si va de popular està bé que faci tacos. Però no pots cobrar el menjar popular a preu gastronòmic, per molt bona que sigui la matèria prima. Crec que falla d'arrel el concepte d'aquest restaurant, i sens dubte és un lloc per no trepitjar.

    Salut,
    Xavier Ruiz

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si Xavier, però aquí tot el que porta el nom "Adrià", per molta gent, és allò de "paraula de Déu, et lloem senyor".

      Nosaltres hi vam anar, tal com comento més amunt, més per morbo que per ganes... I també dona vidilla per riure. Al cap i a la fi, la festa ens la fèiem nosaltres amb tacos o sense. :)

      Salut!!

      Elimina
  7. Queda una mica cutre que els empleats del local opinin com anónims o com pseudónims no?
    Niño viejo no deixa de ser una simple taqueria amb l´únic morbo que porta el segell Adrià, jo particularment no hi tornaria, no discuteixo que el producte és de qualitat peró surts pagant 50€ per cap si t´animes al principi amb els cocktails que t´ofereixen.
    La moda dels mexicans és la mateixa que la dels peruans, la próxima quina serà la dels restaurants de cuina grega o de cuina etiopé on es menji amb les mans?ç

    firmat un que li van cascar 50€ per persona amb el tongo dels cocktails,firmo així ja que no hem coneixen com a persona sinó com a client que va mostrar la seva indignació.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo de fet no sé qui opina, però hi han hagut comentaris escrits amb molt de ressentiment... I fins i tot alguns que pretenien ofendre a tercers, que no hi tenen relació...

      A més, són tant burros i prepotents, que fan el ridícul simplement si deixes d'adorar al clan... El meu post diu que vaig menjar bé, no vaig quedar amb gana i tampoc vaig pagar amb excés... (A mi les cambreretes que em volen fer pujar el compte.... quan elles van, jo ja torno... Vull dir que per aquí, cap problema...)

      I com que no mostres adoració, comencen a atacar... i no crec que siguin ells, sinó tota la colla de llepaculs (sorry) que tenen al darrera.... agències, satèl·lits d'agències.... i altres morts de gana... Com nens petits que fan mèrits... "mira, mira, que he escrit...!!"

      Fa molt fàstic aquesta fauna.... Però de tant en tant cal anar per veure el circ... I he de reconèixer que m'agrada provocar-los... :)

      Elimina