17 de desembre de 2014

BistrEau at Mandarin Oriental. “Aponiente” a Barcelona

BistrEau-Mandarin-Hotel-Sala

BISTREAU


Hotel Mandarin Oriental


Passeig de Gràcia 38-40


T. 931518783


(Author: Esther Meya)





Avui seguim la secció guest blogger amb un restaurant (bé, amb un cuiner, l'anomenat “xef del mar”) que tenia moooltes ganes de tastar (amb il·lusió), tot i que algun ex blogaire, que em mereix tota la credibilitat del món m'havia previngut sobre l'Aponiente.

El BistrEau de l’Ángel León està dins l’Hotel Mandarin Oriental de Barcelona. Hotel preciós al mig del Passeig de Gràcia, 5 estrelles gran luxe i, per tant, cal prendre totes les prevencions possibles (pels preus). 

El BistrEau ha agafat el lloc del Blanc (que duia fa un temps, el traspassat Jean Luc Figueras) i és com el restaurant de l'hotel. Ja que, a banda, hi ha el Moments (Ruscalleda). El local és maquíssim, ple de llum, amb cuina a la vista i una sala molt ben decorada. 

Abans de començar a llegir la carta, un negroni i un bloody mary (aquí les prevencions de les que us parlava abans... els cocktails són a preu d'hotel de GL). I el meu bloody mary estava fet amb suc de pot. Bastant horripilant i portat tard. Que ja hi havia menjar a la taula i llavors ja em ve de gust el vi. 


BistrEau-Mandarin-Cocktail

BistrEau-Mandarin-Carta

De vi vam demanar un Faunus de la DO Montsant. Molt bo. La carta de vins és correcte, però els preus piquen. Tornem a allò de l’hotel...


BistrEau-Mandarin-Hotel-Faunus


I ara al jalo!...  Amb els cocktails ens van portar mantega de plàncton. Pa molt bo i mantega molt aconseguida. Curiosa. 


BistrEau-Mandarin-Hotel-Mantega

Ens vam recomanar fer una mica de pica pica i ens van aconsellar 3-4 plats de primer i un parell de segons. Els plats no són grans, òbviament. Vam seguir quasi totes les recomanacions de la cambrera (un pèl excessiva pel meu gust, ella, no les recomanacions...) i vam demanar de primers les croquetes de calamar, les braves del mar (cues de llagostins amb una salsa molt i molt bona!), l’amanida caprese bistreau i les tortillitas de camarones


BistrEau-Mandarin-Hotel-picapica

Les croquetes per mi estaven excel·lents (i té la seva gràcia menjar croquetes negres) i també les braves del mar. Les braves cal menjar-se-les amb els fulls d'enciam que et serveixen. Val la pena fer-ho!

Gens destacable la burrata d’eriçons. No se li trobava gens el sabor. Vaja... que no estaven fetes de garotes de la Costa Brava.

I força decebedores, per mi, les tortillitas.  Se suposa que és un dels plats estrella del xef. Rollo reinventades i tal. Però em quedo amb les clàssiques. Aquestes eren ultra fines i molt olioses, pel meu gust. 

De segons vam fer cas a una de les recomanacions i vam demanar l'arròs de plàncton i els 'callos marinos'. No vam fer la Parpatana, tot i que molt recomanada, ens va fer mandra com a plat. Tothom em renyarà aquí, però no ens va cridar prou... 



BistrEau-Mandarin-Hotel-arros
BistrEau-Mandarin-Hotel-callos

L'arròs estava increïble. De sabor, de vista, de cocció. Gran plat. 

Dels callós em vaig abstenir, tot i que el partner 'in crime' va dir que estaven gloriosos. Això sí, se sentia l'olor a mar dels callós des de l'altra punta de la taula (no gaire grossa tampoc.. ;-). 

Vam fer forat pels postres, perquè la cambrera excessiva ens va seguir recomanant. I li vam fer cas. 

Ens va recomanar 'azahar de higos' com a top de la casa i va estar normal. I també vam demanar el de castanya i bailey’s i estava boníssim. 


BistrEau-Mandarin-Hotel-postres

BistrEau-Mandarin-Hotel-postres

Cafès molt bons. I quasi no pillo els petit fours. Quina ràbia que no en portin o que te’ls portin tard. Sóc fan dels petit fours i en vull SEMPRE! I més en llocs de suposat nivell...


BistrEau-Mandarin-Hotel-petitfours

I la part dura. En aquest cas, força dura. Perquè pagues l'alcohol força car. I pagues local, ubicació, servei, etc.. Un pèl excessiu de preu final. Tot i que cal assenyalar que si no et sobrepasses amb begudes, el compte del menjar és molt més econòmic. En tot cas, no és un restaurant d'entre 35 i 50 euros, com vaig llegir en vàries webs generalistes. No tenen vergonya. Es nota que no hi han posat ni el dit del peu allà. 


BistrEau-Mandarin-Hotel-cuenta

31 comentaris:

  1. Estreno comentaris! Gràcies Ricard!!! :-)

    ResponElimina
  2. Recordar de nou, que avui jo no soc pas l'autor i agrair a 'Esther la seva col·laboració. Per treure una mica de "punta" i referent a la seva frase final...dir que si que han "posat els peus allà"... El que passa és que aquests del preu a 35/50, no han "patit" a factura... :)

    ResponElimina
  3. buen restaurante. buenos cockteles. platos diferentes y fuera de lo normal. mar mar mar. recomendable para los que busquen algo diferente.

    ResponElimina
  4. ricard, al partner in crime li va agradar molt!!! gràcies!!! 😃

    ResponElimina
  5. ahhh, això podria ser... però tampoc vsn llegir la carta, almenys??? per donar info creïble???

    ResponElimina
  6. 24€ cada còctel? Buff...veig que si restem els alcohols surt el compte a uns 65...amb aigua! Déu n'hi do! També he vist que hi ha un menú de migdia però sembla ser un misteri, ni se sap que inclou ni ningú l'ha tastat i ho ha explicat...

    ResponElimina
  7. Aquest és el típic restaurant i xef del que sents a parlar molt i molt i de fet tens ganes d'anar-hi però al final, en el meu cas, em fa una mica de mandra això del monotema mar, em fa por de que no m'entusiasmi (donats aquests preus...)

    ResponElimina
  8. Aviam, no sé què passa, però els restaurants d'Hotel (que a més sembla que els hi donen les estrelles Michelin de dues en dues) tenen els preus molt inflats. Crec que en aquest mateix local sortia en un blog que van cobrar 12 euros per un vermut Miró... que l'ampolla de 75 cl està a uns 7,50. Deu ser el preu multiplicat per 9. Sincerament, totes aquestes coses que te les pots fer a casa...

    ResponElimina
  9. Hola Esther (i Ricard...)

    Jo vaig tenir la sort d'anar l'any passat al que té al Puerto de Santa María (http://goo.gl/0t35Sp per si vols fer una ullada) i he de dir que és un dels llocs a on més he gaudit, tant per l'originalitat del menú com pel maridatge. I el preu, sense les begudes (que ens van fotre un bon clau...) tampoc va ser gaire diferent del d'aquí.


    No soc de segones marques i de ben segur que a aquest no aniré (i mira que em faria il·lusió conèixer a la cambrera excessiva), i menys després del que he anat llegint aquestes ultimes setmanes, però reconec que pot ser una bona opció per qui vulgui tastar una cuina original i no vulgui fer un viatge de més de mil quilòmetres.



    Un bon post. Salutacions!

    ResponElimina
  10. Hola Esther,
    Considero una estafa el Bloody Mary de pot per aquest preu. De la resta volia preguntar-te, les braves del mar tenen aquest nom pel color o també picaven??? Semblen un clàssic "còctel de gambes" en color taronja.
    Pot resultar una experiència tant de mar però una mariscada també ho és, no sé si em quedaria amb la segona opció... :-)
    És molt valent dir la veritat sobre les teves sensacions quan vas a un lloc "d'aquest nivell" i no deixar-se arrossegar per modes i estrelles. Felicitats!


    Salut!!!

    ResponElimina
  11. Hola Eduard!
    Merci!! ara hauré de tornar a menjar la parpatana! :-)

    ResponElimina
  12. Hola Jordi! merci!
    Després llegiré el teu de l'aponiente!
    sí, exacte, t'estalvia un viatge! quan vagi a l'Aponiente ja et diré! :-)

    ResponElimina
  13. Gràcies Pepa!!
    totalment d'axord amb tu el bloody mary!
    les braves tenen el nom pq són cues de llagostins i no patates, imagino. la salsa és boníssima, tot i que el clor fa iuiu! jaja...
    El Ricard és el valent que em deixa esplaiar-me! Com que el dinar m'e pago jo, dic el què vull, no? ;-)

    ResponElimina
  14. Bon dia Ricard,

    Això és un no parar. Obro l'enllaç del teu blog. Havia vist els posts anteriors.. ni temps de comentar.!! (et vaig llegint)
    Avui obro l'enllaç del teu blog i dic "buaaaa" . Un bon regal de Nadal.
    Segueixo per la premsa a Ángel León... els seus llibres i algun reportatge. No sé, hi ha alguna cosa que m'atrau. M'agrada perquè investiga, prova, té idees, "té estrella"!!!.
    Cada dia passo per davant l’Hotel Mandarin Oriental de Barcelona quan vaig a la feina, miro cap a dins... veig la rampa..i recordo el vídeo que varen fer de Jean Luc Figueres pujant, ara, hi ha una foto a l'entrada del xef Ángel León i, ahir mateix quan havia acabat la jornada i em menys presses, vaig pensar haig de venir. Així, que avui em portes la crònica guay ! enhorabona.
    M'agrada la presentació i delicadesa en totes. Formidable!! "El chef que vino del mar". Els vins ja ho sabem. Fan ganes d'anar-hi:))

    Molt Bones Festes!!

    ResponElimina
  15. Ells ens van dir que sí i jo et div que no, pepa, que normals... Prrò bones!!!

    ResponElimina
  16. En primer cop bones festes, però reitero que jo no vaig anar al BistrEAU... (ni se me espera). Aquest post és de l'Esther Meya que sovint fa de Guest Blogger i espero que no es cansi de fer-ho...

    ResponElimina
  17. Hola...!!.


    Penso que tens tota la raó... Els preus de copes d'aquests llocs, pagues més el local, que no pas el contingut de la copa. Però tampoc puc parlar massa amb propietat, doncs soc zero fan dels cocktails... En el meu cas llevat del vi i algun licor molt sec, quasi em podria autodefinir com abstemi... :)

    ResponElimina
  18. Bones Eduard,


    Un plaer llegir-te. I sense haver tastat els callos de mar, comparteixo lo dels callos terrenals.


    Una abraçada!!

    ResponElimina
  19. Hola Montse,


    A mi també em fa mandra... No el tinc pas entre els futuribles del 2015... :)

    ResponElimina
  20. De moment Lluís, ningú respira amb lo del menú de migdia.


    Salut!!

    ResponElimina
  21. Hem sentit una mica de tot... clar, depenent del paladar, agrada més o menys. De totes formes el preude 30-35 Euros tinc entés que és per un "brunch" que pot ser són uns plats tancats no??

    ResponElimina
  22. Hola! Al restaurant, que jo sàpiga, no hi consta aquesta opció. A la carta no hi era. I era diumenge. Bruncheable, per tant. En tot cas, a aquestes webs que dic no esmenta l'opció brunch, si no que parla del preu...

    ResponElimina
  23. Jaaaa... Que no sigui a l'inrevés!!!

    ResponElimina
  24. Cuina cinc, si vols tastar quelcom diferent, vés-hi, val la pena!

    ResponElimina
  25. Doncs... no m'havia adonat, Ricard... ara ja veig que no tens pensat anar, per ara...
    Felicitats i gràcies Esther!. tenia pensat tard o d'hora anar. He llegit com treballa el xef i si..,farem guardiola:))

    ResponElimina
  26. Es veu que ningú "pregunta al seu cambrer" que és el que diu la carta que cal fer...Quants misteris, trucarem al professor d'Arbó!

    ResponElimina
  27. El brunch, segons la carta, val 45 € si tens més de 18 anys....

    ResponElimina
  28. Igual tu ens pots explicar això del menú i no ens cal trucar al professor d'Arbó... Fas cara de saber molt tu... ;)

    ResponElimina
  29. Això del preu del brunch ho posa a la carta que hi ha penjada al web! Igual que això de "pregunti al seu cambrer" referent al menú de migdia...De moment no m'he decidit a anar-hi així que haurem d'esperar...

    ResponElimina