21 de desembre de 2014

Disfrutar. Algun dia algú els dirà que van despullats

Disfrutar-Barcelona-restaurant

Disfrutar




Villarroel 163 (Mallorca)



T. 933 48 68 96




http://ca.disfrutarbarcelona.com/




Vaig anar a Disfrutar... ho confesso ... Imaginava que seria la versió barcelonina de Compartir, i quan un cop ja reservat, vaig llegir el post del Phippe Regol (teniu el link al final del post), ja em va agafar mal de panxa i una mica aquella sensació del dia abans d’anar al dentista. No tenia que haver-hi anat i entono el meu mea culpa i sé que em guanyaré la crítica i fins i tot la burla, dels fans reals (no dels que ho diuen per quedar bé) de la cuina “bulliniana”. Fins i tot algun  hipster que ara em passa pel cap, podrà escriure la segona part del seu post “Cocina de Vanguardia”... M'agrada ajudar a la gent a rebaixar frustracions... ;)

Sempre he defensat la diferència entre anar a sopar o anar a exhibicions tipus Cosmo Caixa. Són experiències diferents, tot i que  sempre hi ha qui li agrada combinar-les. Però no és el meu cas, ni el de molta altre gent... però no queda bé dir-ho.

Per mi sopar, és un acte social compartit, en el que normalment ha de fluir una agradable conversa. Sopar interromput cada 5 minuts per el cambrer o cambrera, que t'explica la composició del plat,  les instruccions DETALLADES de com s’ha de menjar i a sobre ho ha de fer amb teatralitat, però resulta que li falta training amb el teatre, em posa ‘so excited’... Però no el ‘so excited’ del que sempre faig conya, sinó ‘so exited’ versió emprenyada... 


Disfrutar-Barcelona-restaurant-teatro

Hi va haver un moment , a la primera meitat del show, que en l'impossible supòsi de que hi hagués anat sol, demanava el compte i marxava. Però no anava sol... anava amb l'amic Ramon Roset que ha publicat el seu punt de vista i al que al final del post tinc enllaçat. Ell em va enredar i ell ho va patir... :)

El servei molt poc rodat, tot i que  més atent impossible. I ho comento disculpant  a les persones que els va tocar patir-me. La culpa no és pas del servei, sinó de manca de formació... Si anem tant de 'guais' i portem no sé quantes setmanes de “mise en place” i "experimentació", caldria haver dedicat  també més esforços en aquest sentit.

Pel que fa al menjar, just passades 24h, no recordava cap plat que em produís desig... També he de dir que cap que em desagradés  (excepte  les  postres), però cap que em provoqués algun record especial... Potser el del "moll d'os", seria l'únic, si cal dir un.

Amb tot aquesta tendència de complicar per complicar, ves que no arribi un dia no massa llunyà, en que  els passi com en el conte de Hans Christian Andersen , que algú s'atreveixi a dir que van despullats i esdevinguin ‘so surpriseds’, de tant acostumats a que els hagin repetit mil vegades que van vestits i a sobre  elegants. Quan la realitat és que van despullats... En pilota picada vaja...


Disfrutar-Barcelona-restaurant-rey-desnudo


Al final us indicaré on podeu veure les  fotos,  doncs em fa realment mandra, comprimir-les i detallar-les, al tractar-se d'una experiència gens gratificant. Però com botó de mostra, comentaré les cinc parides més grans que vaig trobar allà. I sense voler faltar el respecte a tots els que en lloc de parides, ho anomenarien ‘genialitats"... Una mica allò de que “les extremos se tocan”... o el "got mig ple / mig buit". Per evitar que ningú s'enfadi les anomenaré 'genialitats'... ;)

Genialitat 1:

Arriba la noia amb un bol de terra sense més... I tu et preguntes en silenci  “i ezo paqué?”. La noia remena de manera circular el bol i "neixen" de la terra aquestes boletes...(cal dir : “ohhhhhhh...”). Eren de escuma de remolatxa.. i  la remolatxa surt de la terra...  .. Ho pilleu?.


Disfrutar-Barcelona-restaurant-remolacha


Genialitat 2:

La bosseta transparent que va sobre la pinya (i que he marcat amb la fletxa), és com de cel·lofana  comestible i conté alfàbrega , parmesà i alguna coseta més... INSTRUCCIONS: Amb les pinces que et faciliten, s’ha de sucar durant un temps inferior a 3 segons en el suquillo de parmesà que veieu en el bol.... (cal dir “quina grààààcia oi?”) <<<<<  Poseu accent de Teresines allargant molt la "à"...


Disfrutar-Barcelona-restaurant-parmesano


Genialitat 3:

Sashimi vegetal... (!¿¡!¡?!¿¡...). Calia començar les "verduretes" per la dreta. Tasto la primera ... uns putos talls de cogombre amb gust de menta... i li dic al Ramon... “Però quina gràcia té això?”... I ell em diu amb aire solemne.. “el gust de menta”... No comment... sense paraules em vaig quedar...


Disfrutar-Barcelona-restaurant-sashimi-vegetal


Genialitat 4:

Aquestes porcions que veieu a la foto, eren llamàntol (3 trossets per cada un).  Les INSTRUCCIONS anaven de:

   1.- Sucar-les dins l'olleta d'aigua calenta (menys mal que era Le Creuset!!) 
   2.- Després sucar en el  ‘caldet’ fet amb els caps del llamàntol... 

Con que jo soc molt de peix cru, vaig fer veure que ho feia i 'padentro'.. Això si era sashimi...!!.


Disfrutar-Barcelona-restaurant-llamantol


Genialitat 5 (la Top Genialitat del vespre)

M’arriben aquests pebrotets i com la veritat es que passava una mica de la cambrera (el pobre Ramon feia esforços per  compensar,  quedar bé i mostrar empatia..) ni em vaig imaginar que eren... Els va molt el tema trampantojo... Mossego el primer.. el vermell i era xocolata (no em va agradar gens)... i el verd, més o menys igual... Mal gust de boca em va quedar...


Disfrutar-Barcelona-restaurant-trampantojo

I ja paro de parides i trampantojos (vaja parauleta!). Però podria continuar amb la falsa galeteta Artiach, amb els fals entrepà i més.. .  Pels que esteu interessats en el tema, podeu veure la resta de fotografies i "detalls tècnics" als blocs respectius del Ramon o del del Philippe. Només cal fer clic en els seus respectius noms.

Vaig sortir realment traumatitzat fins el punt de convidar al Ramon a la cocteleria Ideal de carrer Aribau, com “desagravi”....I em vaig despertat al dia següent pensant en si havia estat un mal son o una realitat...

Evidentment tot això només ho dic com opinió personal EMO i amb la llibertat que em dona no haver presumit mai de gastrònom. Si sou dels que us agrada jugar, igual ho passeu bé... A mi els jocs no m’han tirat mai.... I puc confirmat que vaig observar taules que semblaven gaudir (perdó ... “disfrutar” volia dir..) molt.. 

Aquest ha estat el meu punt de vista... Sé que molts no el compartiran, però també tinc molt clar que hi ha gent que pensa com jo, i no s'atreveix a manifestar-ho, doncs “no queda bé... queda antiquat... fa pobre ”. Però ja sabeu que jo a la meva... i com sempre #fentamics...

El preu voleu saber oi?. Tenen 2 menús i aquest era el car (95€). Són diners i em van doldre al no gaudir-ho en absolut ... però amb la feinada que els deu comportar la col·lecció de trampantojos,  tampoc és per queixar-se. Ja veieu.. a sobre de patir-ho i pagar-ho,  he de reconèixer que la RQP, és bona ...

Disfrutar-Barcelona-restaurant-precio

66 comentaris:

  1. Realment, m'hagués agradat veure't per un forat!!!. Les cares que havies de posar m'imagino que havien de ser tremendes. Je,je,je. Suposo que són d'aquests llocs que sabent on vas, doncs t'ho pots esperar però si no ho saps... De totes formes, estic segura que el Ramon va riure molt, molt, molt.
    En qualsevol cas, per bo o dolent, és una experiència!!

    ResponElimina
  2. El meu problema és que em costa fingir i com que ho sé, ja ni m'esforço.

    De totes maneres, també tot és qüestió de metal·lització... També podria ser capaç d'arribar a veure el vas mig ple, en lloc de veure'l mig buit. Però la veritat és que vaig entrar amb poques ganes i en un dels moments de teatralitat, vaig tenir aquella descàrrega d'adrenalina, que quan la sento, és la senyal de "he de ser jo!!". I va ser quan hagués marxat...



    No va ser agradable... I en algun moment el Ramon no les tenia totes... :)

    ResponElimina
  3. Hola Ricard, s'agraeixen blogs gastronómics amb sentit comú com el teu, m' apunto el restaurant en questió per no anar-hi, la veritat es que a Barcelona els últims anys han aparegut varis locals d' aquest perfil que desde el meu punt de vista personal son "una presa de pel", pero entenc que tindrán el seu públic, hi ha molt snob !!!, en fi, felicitats pel blog, salutacions.

    ResponElimina
  4. Segons les fotos del Ramon pot ser algún plat com la caipirinha, el llaç i la cansalada amb nyoquis es salven, no?
    Tens tota la raó en això del menjar tranquil amb els teus amics, ahí és on es "drisfruta" l'àpat.


    Salut!!

    ResponElimina
  5. Gràcies Oscar,


    Penso que és una qüestió de gustos.... Hi ha qui li agrada i qui no... Una mica com aquella moda que hi havia de restaurants amb espectacle, o amb algú que fes joc de mans...Com deia un avant passat meu... "Si els agrada...."... :)


    A mi no m'hi veuran més, però tenen el seu públic i ja és prou bona la diversitat..


    Salutacions,

    ResponElimina
  6. Ara que ho dius, quan van portar allò de la caipirinha, ja vaig començar a fer conya de que volia cridar a la cambrera i escenificant el vell démodée (m'encanta jugar a aquest paper, tipus Sr. Marcel·li)... dir-li "noia... "Que encara no he sopat i ja em portes les postres??".


    Sincerament... ni em recordo d'aquest plat que em dius de la cansalada.... ja veus quines sensacions em van quedar... :(

    ResponElimina
  7. Si, jo també estic a favor de la diversitat, pero el que no accepto es pagar un preu desorbitat per "esferificacions", pero entenc que hi ha gent que ho pagará encatat, encara que només sigui per dir que "jo hi he estat".

    ResponElimina
  8. No és pas que els defensi, doncs el meu post ja és prou dur (i sincer), però per posar un exemple, la ma d'obra de fer els pebrotets de xocolata, imagino que porten feinada... Altre cosa és que a mi no m'agradi, no ho valori i a més ho trobi una solemne capullada...


    Però si valores la feinada (suposant que no caigui a cuiners 'en pràctiques'), no es pot pas dir que sigui car... Altre cosa és que a mi em vagi doldre com si m'arrenquessin un queixal... :)

    ResponElimina
  9. La veritat és que he plorat de riure de llegir-te i imaginar-te veient les boletes aflorar. Com a físic que ets, sé que vas pensar que es tractava d'una demostració del principi d'Arquimedes, digna de mostrar-se al museu de la Ciència en un monogràfic per infants.
    A mi tampoc em tira gens el lloc, no els llocs d'el mateix estil, però com dius, tenen el seu públic, format pels que els hi emociona realment, però també per tots els que van perquè cal anar o està de moda...
    Abraçada

    ResponElimina
  10. Mira Carles, ara que ho dius, si que ho vaig pensar... :) És un bon exemple didàctic...

    Amb lo que dius d'anar perquè està de moda, com teniem taula tocant al passadís, si que vaig observar gent que entraven o sortir, amb aquell aire fatxenda de "mireu, mireu... estem aquí!!".... mentre jo pensava "que no em conegui ningú!!".. :)



    Una abraçada Carles,

    ResponElimina
  11. Hola Ricard,

    igual que hi ha conceptes de cuina diferents, per sort i per a tots els gustos, quant als restaurants, penso que passa el mateix (de fet, és el que tu dius del got mi buit o mig ple), cosa que fa que, d'un mateix restaurant (i del menú degustació, i de la RQP, i del preu, i...), se'n puguin tenir apreciacions ben diferents, com la que vàreu tenir tu i el Ramon (sense voler col·locar-lo a la "teva" categorització, ben "so excited" del seu pas pel Disfrutar).

    Amb el que sí que estic plenament d'acord amb tu és amb el fet de voler "invertir" una determinada quantitat de diners en una experiència que, ja d'entrada, pressuposaves que no seria del teu gust. Malgrat que, personalment, i després de no poder haver anat mai al Bulli, una experiència d'aquesta mena, m'agradaria "passar-la"... Tot i que, després de l'explicació detallada dels plats del Ramon, segurament, em quedaria abans, amb un retorn al Celler de Can Roca, que no pas al Disfrutar...

    I, finalment, dues reflexions --molt personals-- fruit dels posts del Ramon, del Philippe i teu del Disfrutar:
    - No sé si estic massa d'acord amb el disseny de l'espai respecte l'experiència gastronòmica... O em dieu que les cadires i les taules són d'una ergonomia interestelar..., o, per al meu gust, no estan a l'alçada...
    - Quants anys han passat de l'obertura del Tickets? I ja s'ha de reformular com a Enigma? Aquesta tendència gastronòmica no és massa efímera? I, si és així, paga la pena?

    Apa, doncs, bones festes i molta sort per al 2015!

    ResponElimina
  12. Ricard, em parteixo de llegir-te, però em sap greu perquè sé que no vas gaudir (aii, disfrutar) gens!! jo sóc de els bullinianes de cor, ho saps, però alternant amb altres tipus de cuina. però TOTALMENT d'acord amb tu amb l'excés d'atenció dels cambrers i les interrupcions.. és la pega! en tot cas, tens tota la raó, són quelcom més que un sopar, si no que hi ha barrejat el circ... i tb cal dir que hi ha circs de soleil i circo hermanos calatrava, esclar... també cal diferenciar-los!! :-) quan hi vagi, et diré!!

    ResponElimina
  13. Bon dia Manel,

    Si que tens raó que val la pena la inversió i passar el tràngol en el meu cas, per poder opinar amb més propietat.

    En quan a la comparació amb Can Roca, no hi ha color. "Disfrutar" és com una joguina i que espero evolucioni. Tampoc soc cap fan de can Roca, però té una altre consistència... El dia que vaig fer "de les meves", fotografiant ostentosament la inoportuna mosca, van saber estar... Tot és diferent. Aquí de moment no saben estar i fins i tot un dels noms mediàtics, va tenir un detall no sé si dir de "no saber estar" o de "falta de formes", que t'explicaré en privat (no full fer més llenya aquí) que no t'ho creuràs de mala folla...

    Pel que fa a les reflexions, et dic el meu punt de vista... No em vaig fixar en les cadires, però també t'he de dir que en cap moment vaig sentir incomoditat....El tema Enigma, és l'evolució del 41º... Tickets, crec que es limiten a ampliar amb l'espai alliberat del 41º....

    Salutacions i igualment bones festes i gran 2015!

    ResponElimina
  14. Manel, el què reformulen com a Enigma és el 41º no el Tickets.... Sempre va ser quelcom que tenien pendent, pq el van començar com a cockteleria i el van fer restaurant, però com a tal era incòmode i se'ls va quedar petit....

    ResponElimina
  15. Encertada com sempre Esther,


    Ho defineixes molt bé... De totes maneres i en privat, t'explicaré alguna manca de saber estar d'algun dels responsables, que com li deia al Manel, et costarà de creure...


    Que jo soc borde quan vull, és conegut i a més m'agrada fer-me'l quan em ve de gust, però el que està allà, té que estar al seu lloc i més si vol "sociabilitzar" el vi.. ;).

    ResponElimina
  16. Entre el que ja sabia per tu, el que exposes al post, i les aportacions que han anat fent les persones que t'han deixat els comentaris, poca cosa puc aportar.


    Ja hem parlat en altres ocasions d'aquest tema tan amanit de la "alta cuina" o del que volen vendre com a tal. Soc del parer, que de grans restaurants dels que realment no surts amb cara de que t'hagin pres el pel i d'haver gaudir de l'experiència (i ja no dic del menjar, que s'hauria de pressuposar) no hi han gaires, i que podrien contar-se amb els dits.


    Abraçada i fins aviat!

    ResponElimina
  17. El que és mes fotut, és quan fas l'anàlisi directe com el que vam fer divendres i dius, "collons... quanta comèdia!!". Sé que això és pot agafar com mentalitat antiquada, peròi

    ResponElimina
  18. Hola Ricard,


    Molt àcid i divertit aquest post. Tens raó en que l'excés de teatralitat culinària acaba amagant una realitat més simple del que ens pensem. M'agrada que hi hagi creativitat en els plats que demano, però que conservin l'essència del que ha de ser un plat de menjar. No només s'ha de sorprendre al client, també se l'ha d'atipar i que sorti satisfet amb el preu que ha pagat. Les fotos ensenyen plats que semblen racions pels barrufets.


    Salutacions!!

    ResponElimina
  19. En "mi línea" Alfed... :)


    Quan un lloc dels recomanats a bombo i plateret, no m'agrada, ho dic sense embuts... Altre cosa seria un restauantillo anònim, que si entro i no m'agrada, no escric... però amb els medi àtics, publico tal com ho sento...


    Les racions eren les que toquen en un menú (crec que) de uns 20 plats... El que m'aclapara són els 20 plats i tot l'enrenou que comporten... explicació, 'teiatru', instruccions...


    Salutacions!!

    ResponElimina
  20. Ostres, Ricard! Ja que hem cites, podries haver enllaçat el meu post, home!

    ResponElimina
  21. Ostres... tens tota la raó... Estic perdent facultats. L'altre dia també em van haver de dir el mateix... No tornarà a passar... Ara mateix poso el link... A més.. sempre t'ajudarà en el teu SEO.

    ResponElimina
  22. Apa, ara sí. El meu SEO és força desastrós, no crec que això l'arregli. Però tampoc em preocupa gaire. Si em preocupes, buscaria polèmica constantment! Enhorabona pel post, hi quedés ben retratat!

    ResponElimina
  23. Les polèmiques poden ajudar. A nivell quantitatiu (fent números perquè , ho entenguis), poden aportar un 10/15% més de visites de manera puntual... Es treu més profit de les tècniques bàsiques de SEO, que com expert en comunicació deus conèixer... I una de bàsica-bàsica, és escriure continguts que la gent llegeixi. Els texts massa perfeccionistes, tipus candidats a premi de narrativa, en la nostra societat, malauradament no els llegeix ni Déu... Que t'explicaré oi?.

    I gràcies per la sincera enhorabona... Més que retratat, el que he fet és descriure les meves "emocions" allà. És bo deixar-se anar... però s'ha de poder..

    ResponElimina
  24. Tampoc cal acorralar-me..!!. Que soc vellet... ;)


    Ja m'agradaria escriure en llocs com aquests que dius... Però jo arribo fins on arribo... Cada un ha de ser conscient de les seves limitacions..


    Bona nit també..

    ResponElimina
  25. A un veterå aficionat al jazz clåssic que se les dona d'experimentat melòman no se li acut una altra cosa que assistir a una sessió d'IDM perquè algú li ha dit que es el més bo i millor entre la música contemporånia. I al pobre home no li agrada gens el que escolta ni el que veu. No entén res, se sent desplaçat i en comptes de reconeixer el seu error, es rebota i treu la seva pitjor cara: la de la mala educació i la manca de respecte. Algú li ha de recordar que qui anava despullat aquella nit era ell.

    ResponElimina
  26. Si Ramon... El que no sé a qui contestes... Jo en el darrer paràgraf del meu post, dic precisament això... Mira, et faig un copy & paste, doncs veig que ja fas com el Demos aquell, que contesta sense llegir (de bon rollo eh?). Ja veuràs... llegeix poc a poc...:

    "....Són diners i em van doldre al no gaudir-ho en absolut ... però amb la feinada que els deu comportar la col·lecció de trampantojos, tampoc és per queixar-se. Ja veieu.. a sobre de patir-ho i pagar-ho, he de reconèixer que la RQP, és bona ..."

    ResponElimina
  27. Ricard, la meva reflexió no era un resposta al que tu has escrit. És una resposta a alguns dels comentaris que s'han fet.

    ResponElimina
  28. La comparativa està prou ben pensada... però de les hipòtesis, necessàries per establir una tesis correcte (espero entenguis la meva nomenclatura), en falla una: El "veterà melòman", no ha anat mai d'experimentat... I ho ha manifestat en més d'una ocasió.. Tenir experiència, no és ben bé sinònim de ser "experimentat", que té un altre significat...


    Desplaçat no m'hi vaig sentir... Més aviat vaig veure com vaig provocar algun desplaçament, però res greu.. Res ... a seguir amb el vostre Dance, que veig catalogueu dins la categoria "Intel·ligent"... res a dir ... De totes maneres, tingueu roba a l'abast... ;)

    ResponElimina
  29. Ahhhh... es que m'havies deixat tot estranyat.... Precisament jo deia que la RQP era bona en el sentit de la feinada que comportava.


    Res.... retiro lo del Demos.... :)

    ResponElimina
  30. Significat de 'experimentat' segons el diccionari de la llengua catalana publicat per l'institut d'Estudis Catalans: "què té experiència, instruït per l'experiència", sense més accepcions. Com pots veure, sí què son sinònims.

    ResponElimina
  31. Ets un personatge pintoresc on els hi hagi. Si saps que no t'agraden aquests llocs no hi vagis noi... Ja t'imagino anant cap allà pensant en la crítica que faries al teu superblog en plan gastrònom alternatiu que no segueix les tendències de la resta buuuuuuuuu a tu que et posin un tros de lluç a la brasa d'un merendero de Matà de Pera i ben content (mare de déu). Vas d'entès i no en tens ni puta idea cumpany!

    ResponElimina
  32. Vaja... si ho diu l'IEC, poca cosa a discutir...


    Res.. només volia dir que d'experiència en restaurants molta de tants anys... Però que d'expert en gastronomia, mai m'he venut com a tal i ho he publicat en més d'una ocasió... Escric i comento les sensacions que tinc..


    I tampoc m'agradaria l'etiqueta de "EXPERT"... El 80% d'experts en restaurants actuals, han començat a menjar calent a partir de que els han començar a convidar "a canvi de" ... ;)

    ResponElimina
  33. Dona morbo visitar aquests llocs... Igual que a tu et deu donar morbo visitar el meu blog.... (o súperblog que dius tu).


    I quina mania en dir que vaig d'entès... !!. Si a mi el que m'agrada és el lluç de merendero... :) :) :)


    Per cert.. feia dies que no passaves... Et trobava a faltar... Ets el meu pertorbat preferit...

    ResponElimina
  34. Si és cert, he estat desconectat uns dies però ja torno a ser aquí... tens raó és morbo total això de llegir el teu blog; com escoltar la cope o intereconomia de tan en tan. Si que vas d'entès home, no foteeeeem. Vas d'entès i et passes de llest... Tu també ets uns dels tarats de la xarxa que més em diverteix, em ric molt llegint les bajanadas que escrius! A veure si aquest 2015 puja una miqa el nivell general dels restaurants del superblog. BON NADAL

    ResponElimina
  35. Uisss...Jeffrey Leboski, m'havia oblidat de dir-te que avui ja no et permeto més... ja saps que a la que et passes massa... clic.. ;)

    ResponElimina
  36. Està ben clar que no ets un expert.

    ResponElimina
  37. Veus?... si al final estem d'acord i tot... ;)

    ResponElimina
  38. Homeeee si era un caneló del millor restaurant del mon... Jo que els hi vull fer una miqa de publi de franc. Tens la pell molt fina Ricard

    ResponElimina
  39. Homeeeeeeee, sabies que el teu amic Adelf m'amenaçava en denunciar-me per dir que el caneló aquest era una aberració???j

    ResponElimina
  40. Núria Aymerich Rocavert22 de desembre de 2014 a les 13:33

    Ricard,
    Gràcies per posar una mica d'aire fresc i divertit a la nostra vida diària.
    Sovint penso que el més important a la vida és el que és essencial. I en el que és essencial no li calen gaires ornaments. M'agrada el que té qualitat i té sentit. I m'agrada l'art. Però l'art no pot portar a tapar res. No seria art.
    M'agrada la bona cuina. M'agrada la qualitat i m'agrada que la creació doni bons productes.
    Personalment, seguiré anant a bons restaurants, més i menys clàssics i que siguin de qualitat. En cap cas, aniré als snobs.
    Estic d'acord amb tu, que l'snob, és justament això snob.
    Crec que està bé que puguem dir les coses tal com les sentim i com les vivim i amb tota la llibertat del món. I en el mòn que vivim el punt del sentit de l'humor, és molt necessari i d'agrair.
    M'agradaria que tothom en fos capaç de riure's de si mateix quan calgui. Tu ho fas sovint i et fa gran.
    Segueix continbuint a través del teu blog, a fer un mòn més sincer, més honest, més autèntic amb el respecte a totes les opinions, com sempre fas. I amb la humilitat de no anar de crack.
    Jo seguiré tenint el teu blog, com a referent pels meus sopars i dinars. Cada dia hi vaig menys, selecciono més i vull encertar. Amb el teu blog ho faig.

    ResponElimina
  41. Gràcies Núria,


    Ja saps que intento donar el toc d'humor a les coses... Amb més o menys gràcia, però ho intento.


    Però quan no adores, aquests temes, cauen punyalades de molts cantons... Dels afectats o relacionats, dels que fan d'adoradors i se senten despullats (de fet aquests ho saben fins i tot ells) i també de gent que no hi té massa a veure, però volen estar contra alguna cosa (tot i que sempre amagats en l'anonimat).


    Ben curiós aquest món... Jo em seguiré limitant a sortir a sopar i dir la meva. En general aniré a llocs terrenals i si un dia l'atzar (o en aquests ocasió el Ramon), em porten a llocs "Cosmo Caixa", diré la meva igualment...

    ResponElimina
  42. Soc de les que llegeixo habitualment el teu blog i em serveix per ajudar a decidir-nos quan sortim. A mi m'agrada tot i de tant en tant també m'agrada experimentar sensacions en llocs com el que has publicat avui. A mi em faria gràcia el tema dels pebrots enxocolatats per dir un exemple.
    Però entenc el teu punt de vista i hi ha d'haver gustos per tot.
    He entrat perquè volia comentar-te que ens va encantar Caldeni. Però ja m'he posat a llegir els comentaris d'aquí i ja m'he quedat.
    Bones Festes

    ResponElimina
  43. Bon lloc Caldeni... Molt bon lloc.

    Són dels llocs que sempre em vindríem de gust... Bon producte i bon tracte. Gràcies per passar..

    Bones festes també per vosaltes...!

    ResponElimina
  44. quin catxondo el leboski... fa bastant riure el tio!!! li deus fer morbo tu Ricard!!! ;-)

    ResponElimina
  45. No el provokis Esther...!!!!... :)


    Que avui no s'ha pres la medicació i està excitat... Li porto esborrats 3 o 4 comentaris més.. Quan és passa o es fica amb terceres persones, clic i esborrat...

    ResponElimina
  46. Hola Ricard
    He tornat a riure molt amb el que escrius però aquesta vegada, de bon rotllo, crec que t' ho has buscat. ;-) Si no t' agrada que els cambrers et tallin la conversa, no vagis a un lloc on el menú té 25 (?) plats! Ara seriosament, entenc que el realment molest és el "guaisme" i manca de rodatge dels cambrers ja que hi ha altres restaurants que, encara que t' expliquin com s' ha de menjar el plat, ho fan d' una manera que no molesta en absolut. Em temo que el rotllo excited que impera a BCN darrerament ha contagiat una mica aquesta gent. Són bons, molt bons i no cal que facin teatre que a uns altres els cal per tapar les mancances. Sort que la decoració no és del LRV perquè ja seria un allàtima
    Aquesta vegada em quedo amb l' opinió del Ramon Roset i crec que no trigaré gaire a anar-hi i crec que em trobaré més còmode que tu.

    Per cert, vaig estar fa molt poc al Piccola Cucina Italiana. El menjar bé, cap altre taula ocupada = atenció bona, però el local i sentir els comentaris de la gent de la cuina amb el Vittorio (tracte de 10, això si)

    En fi, una braçada i bones festes!

    ResponElimina
  47. Hola Ricard
    He tornat a riure molt amb el que escrius però aquesta
    vegada, de bon rotllo, crec que t' ho has buscat. ;-) Si no t' agrada
    que els cambrers et tallin la conversa, no vagis a un lloc on el menú té
    25 (?) plats! Ara seriosament, entenc que el realment molest és el
    "guaisme" i manca de rodatge dels cambrers ja que hi ha altres
    restaurants que, encara que t' expliquin com s' ha de menjar el plat, ho
    fan d' una manera que no molesta en absolut. Em temo que el rotllo
    excited que impera a BCN darrerament ha contagiat una mica aquesta
    gent. Són bons, molt bons i no cal que facin teatre que a uns altres els
    cal per tapar les mancances. Sort que la decoració no és del LRV perquè
    ja seria un allàtima
    Aquesta vegada em quedo amb l' opinió del
    Ramon Roset i crec que no trigaré gaire a anar-hi i crec que em trobaré
    més còmode que tu.

    Per cert, vaig estar fa molt poc al Piccola
    Cucina Italiana. El menjar bé, cap altre taula ocupada = atenció bona,
    però el local i sentir els comentaris de la gent de la cuina amb el
    Vittorio.... doncs no(tracte de 10, això si)

    En fi, una braçada i bones festes!

    ResponElimina
  48. Bon dia Ricard;
    Has vist la crítica que en va fer el Sostres? a les antípdoes de la teva
    http://www.elmundo.es/blogs/elmundo/guantanamo/2014/12/09/el-bulli-recuperado.html

    Felicitats pel blog

    ResponElimina
  49. Bon dia,

    No la he vist... De fet no llegeixo mai aquest home. Però la miraré a la que passi pel despatx.

    Però res d'extrany que estigui a les antipodes... En aquest cas la meva opinió ja sabia que quedaria en minoria... Més q res perquè els que no ens posen exciteds els 'trampantojos', ja no hi entrem.

    Jo mateix, sense el fet d'acompanyar al Ramon, segurament mai hi hauria anat i per tant mai hagués opinat al bloc.

    ResponElimina
  50. Bona nit, Ricard,
    No estic d'acord amb el fons però si m'ha semblat divertida la forma:)) i valenta per la teva part.
    Com tot, agrada o no.
    Penso que el concepte serà diferent de Compartir. L'essència no. Són Bullis a mi m'agraden.

    He anat però, però encara, no he dinat. Vaig posar unes fotos al facebook de Cuina Cinc el 6/12.
    Segur que quan hi vagi tot anirà millor ja veuràs.
    Que et va semblar el restaurant, vull dir el local?, la bodega?
    Un Bon Nadal! i no deixis mai d'escriure:)) Gràcies!

    ResponElimina
  51. Bon dia,


    Quan vaig escriure el post, ja sabia que em posava el món en contra... I no pas el món real, sinó el petit món que són fans reals d'aquest tipus de restaurant. La resta del món passa i per tant llegeixen, somriuen i no participen ni a favor ni en contra ... Jo mateix passo i trepitjo un munt de restaurants..


    Perdona la comparativa, però és com si vaig a visitar "las cuevas del sado"... la majoria de gent no haurà estat i riuria llegint el post i callaria... però imagina que els fans d'aquest lloc, ho llegeixen...!!. Sortiríem en defensa ferotge... :)


    A mi aquest tipus de restaurants, no m'interessen, de la mateixa manera que trobarien 100 activitats més que tampoc m'interessen... Com el Ramon va voler jugar al joc d'anar amb mi allà i tinc un bloc de restaurants, doncs... vaig escriure i com m'agrada provocar... "Pués eso...".


    La veritat és que ni em vaig fixar en el local ni vaig obrir la carta de vins..


    Bon Nadal també i no et perdís el proper post... :)

    ResponElimina
  52. Defensa ferotge? ja t'agradaria. Em sembla que la defensa d'aquest tipus de cuina per aquí ha estat prou raonada i educada (molt més que el teu comportament maleducat i matusser allà) i que ha quedat molt clar que qui va anar al lloc equivocat i va fer el ridícul va ser tu.

    Vinga!, ja pots dir la teva i bones festes!.

    ResponElimina
  53. Molt interessant el post "Cocina de va guàrdia" publicat pel Sr.Luque i enllaçat a l'inici d'aquest. Defineix molt bé un perfil inusual i bastant reaccionari en vers la cuina d'avantguarda. No us el perdeu.

    ResponElimina
  54. Mira que en soc de generós..!!. El teu comentari d'anònim (matusser i covard com tots els anònims), fins i tot blogger l'havia qualificat com spam... I ja veus... Jo l'he fet aflorar...


    Estaves al local aquell dia?... Ho dic per que qualifiques el meu comportament allà,,, Si que jo he fet algun comentari, però opines a partir del meu?. Vols dir que no estaves?.


    I lo de defensa ferotge, en hi ha hagut.. I quan és massa ferotge i ja comença amb l'insult greu o ficar-se en terceres persones, l'elimino. No l'has vist, però en hi ha hagut...


    Bones festes també..!!

    ResponElimina
  55. hehehe... "Palmeros in action"... (i sense treure cap mèrit al Sr. Luque que sempre he dit que comunicava de conya i que en el fons i malgrat posicionaments, tinc apreci personal).

    Pringat A diu: "mira que maravilla ha escrito B"
    Pringat B diu: "mira que maravilla ha escrito C"
    Pringat C diu: "mira que maravilla ha escrito A"
    Pringat B es posa excited i diu: "mira que maravilla ha escrito C y A"
    i així es van alimentant... i fins i tot es donen premis entre ells...


    #puta_misèria

    ResponElimina
  56. No havia llegit el post del Sr.Luque i m'ha semblat molt inspirat. Llegint la teva reacció, Ricard, sembla que et sentis identificat. No m'ho puc creure ;-).
    .

    ResponElimina
  57. Normal que no l'haguessis llegit :)... No el llegeix ningú el bloc del Sr Luque.. No cal que t'excusis... i això que escriu bé el paio... Ell tindria que tenir èxit al bloc... el món és injust... Però a la vida tot té equilibri.. ell escriu a Zouk i això ja és nivell...


    Però no sé quina reacció meva et refereixes... He posat jo el link al seu post, faig elogis del Sr. Luque... i no m'ha molestat pas. És una caricatura, en la que en certs aspectes, em podria sentir identificat, tot i que no fumo i tinc el colesterol controlat... ;). Com tota caricatura és exagerada... Es com quan jo caricaturitzo als palmeros i panxa agraïts.. que sempre em passo una mica... :)


    La caricatura és sempre sana... Com la meva de "Can Trampantojo", (alies "Disfrutar")... No diguis que no té gràcia...

    ResponElimina
  58. Creo que la mayor de las genialidades es saber tomar el pelo a la gente y reírse en su cara.
    Este tipo de lugares con cocina experimental es la cuna del alimento de snobs.
    En fin, que 222 euros que podrían emplearse en un verdadero disfrute.
    Como otras veces, he disfrutado de tu post y sigo sin escribir catalán, aunque ya lo hablo y lo leo un poco mejor.
    Bon Nadal.

    ResponElimina
  59. Hola Conchi.


    M'alegra veure't per aquí i cap problema amb l'idioma en que escriguis. En tot cas m'alegro pel teu progrés.


    Pel que fa a aquest tipus de lloc i com dic al principi, són més lloc d'exhibició que de sopar. Ells inventen, creen i els fidels fins i tot ho gaudeixen. No fan cap mal a ningú.


    Lo pitjor del tema, és que si vas allà i no combregues amb la filosofia, et foten a parir amb un to despectiu amb el que es pensen poden ferir a algú amb idees poc clares...


    Però per veure la calanya d'aquest tipus de personal, només has de veure una cosa... Cap, absolutament cap, excepte l'amic Ramon, ha estat capaç d'opinar aquí, signant amb nom i cognom real... Tots estripant-se les vestimentes i pretenen insultar (alguns els he esborrat), però cap, cap ha estat capaç de signar...


    En fi Conchi... sort amb el teu projecte i gran 2015.

    ResponElimina
  60. No sé massa que dir Xavi... Tu et fas les suposicions i tu mateix treus les conclusions...Una mica a l'estil de "yo me lo guiso, yo me lo como"...


    Per exemple, jo no he dit que no m'agradessin els "putos cogombres"... Em limito as dir que no hi veig la gràcia... Si ara per dinar em posen un platet... doncs els menjo i ja està...


    Tampoc tinc res contra els anònims... Vaja, canviant l'opció de permetre o no, és ben fàcil de solucionar... El que dic és que és curiós que els defensors del lloc... o els ofesos pel meu escrit, siguin majoritàriament anònims... Crec que només el Ramon, ha defensat el lloc signant...

    ResponElimina
  61. D'això em queixo una mica, que com tu no expliques perquè no t'agraden els cogombres o, si com sembla que és el cas, perquè sí t'agraden però en canvi si que expliques que et quedes sense paraules, que és un "puto tall de cogombre", que no li trobes la gràcia a menjar-te un "puto tall de cogombre" i no és que em tregui jo conclusions si no que em quedo sense saber si estan bons o no.


    Els cogombres són un exemple, però en cap de les genialitats expliques si t'agraden o no i el perquè. Que te'n riguis d'haver de sacsejar el bol o de sucar el parmesà o jo que se no en dic res però ho trobo tan superficial com els "so excited" si no ho acompanyes de crítiques al gust.


    I la falta de menció al gust del menjar és el que critico de les teves entrades.


    No crec que em munti les meves pel·lícules, simplement no m'explico bé.

    ResponElimina
  62. Yo soy asin...;)


    Y mi blog tambiés "asín"


    Je suis désolé...

    ResponElimina
  63. Doncs no sé que dir-te, suposo que va a gustos Ricard. He sentit meravelles per alguns llocs i desgracies per altres, tots parlant del mateix menú, pero jo entenc que més que cuina son fórmules, ciència i trampantojos. Tot i això tinc ganes de saber el que és i tinc una reserva per finals de febrer... Encara estic reunint els diners i espero que no em dolgui tant com a tu! I si no uns cocktails per acabar i ho amortitzaré d'una altra manera jejejej. M'encanta la teva forma natural i sincera de criticar, no deixaré de llegir-te! Petons!

    ResponElimina
  64. T'agraeixo el comentari Mireia... Tothom parla del mateix menú, perquè de moment no hi altre opció... o aquest o un de més breu. I defineixes molt bé el lloc...


    Ja em diràs com et va... que desitjo que vagi bé, doncs no és agradable sortir amb sensacions com les meves, tot i que jo ja sabia quan vaig entrar que allò serien "màgia" i "trucs"... :).


    Encantat de que t'agradi el meu estil així "tal com raja"... :). Petons!

    ResponElimina
  65. Esta vez no puedo estar mas de vez. Comer recibiendo continuamente instrucciones, que si de arriba a bajo, que si un mordisco y girar la bola, que si mojar 3 minutos... En fin que obedeces y ademas no esta ni bueno. Lo de los pimientos lo clavas, parecen pimientos pero son de mal chocolate... Total que para no volver

    ResponElimina
  66. Hola Felipe...


    No m'havia atrevit a definir com "mal chocolate", però ara que ho dius, si que em va deixar mal gust de boca...


    Salutacions!

    ResponElimina