18 de gener de 2015

Carlota Akaneya. Es veu que el carbonet ve de Cuba (Déu nos en guard)

Carlota-Akaneya-brasa
Brasa ... calor.... uffff....

Carlota Akaneya

Pintor Fortuny, 32 (zona Rambles)



T. 933 02 77 68


http://www.carlotaakaneya.com/



Carlota Akaneya, em sonava d’haver llegit cròniques. Normalment les cròniques ja sabem com funcionen i en aquest cas, havia llegit algunes realment ‘so excited’, mentre  per altre banda, a través d’algun comentari Facebook i també d’alguna persona propera, m’havia arribat “que no hi havia per tant”.

Necessitava trobar un lloc que estès bé per diumenge nit (mira que costa trobar llocs per diumenge nit!) i va aparèixer el Carlota Akaneya. És un local amb encant, molt agradable i amb bon servei. Com que era dia de celebració d'aniversari, vam optar pel menú degustació Saikōkyu (es a dir el car). Ni ens vam fixar que dins del menú permetia alguna variació i quan ens van preguntar, vam optar per l'opció carnívora..  Per cert, no vaig treure l’aigua clara de si menjava Kobe o Wagyu.. A la carta que podeu veure a la web, posa Kobe, però allà ens van dir Wagyu... (espero que s'entengui l'ironia i no passi com en la meva broma del passat dia 28!).

El sopar va començar molt bé amb una sèrie de plats que van arribar molt junts, però tot formava part de la festa. Aquí en teniu una mostra...


Carlota-Akaneya-amanida
L'amanida japonesa amb els infal·libles Edamame amb 3 salses.. 

Carlota-Akaneya-Gyozas
Excel·lents Gyozas de pollastre i verdures. Molt bons!

Carlota-Akaneya-porc
El porc arrebossat... La foto està feta quan ja havíem menjat la meitat
Carlota-Akaneya-sopa
Brou d'ànec amb fideus. Excel·lent
I fins aquí la primera part. A destacar els Gyozas i el brou d'ànec. Excel·lents els dos. La resta, no deixa de ser porc arrebossat i una amanida... i les típiques mongetes japoneses.


Carlota-Akaneya-verdures
Ara ja a sobre les brases, aquest Hotpot de verdures i bolets

Quan vam passar a les carns, va arribar tota la cerimònia del foc. Les taules, com podeu veure a les fotos, tenen com un braser al mig i allà depositen brasa (el carbó el gasten bo i he llegit en alguna de les cròniques que és tant ecològic perquè ve de Cuba!!) sobre la que t’has d’anar cuinant la carn. La idea sembla atractiva, però tot i que soc home de BBQ, a mida que passava el temps, m’anava aclaparant la calor... I tot i que hi havia una espècie de campana al damunt de cada braser, em va començar a agafar angunia de que l’indetectable CO (monòxid de carboni, fruit d’una combustió pobre d’oxigen), m’envoltava... No ho puc demostrar pas, però em va començar a agafar una mica de mal de cap... ) tot i que ves a saber si era de la calor!).

Dit això (que de fet és per donar peu als meus detractors, perquè puguin dir... “si ja sabies que hi havia foc, no haver-hi anat”.... ), explico unes mica el festival carn...

Arriben porcions de wagyu, de entrama i d’entranya. Si aquests talls, ja són bons de vedella “normal”, imagineu de wagyu... I més poden fer la cocció al teu gust... Fins aquí ‘so excited’...


Carlota-Akaneya-entrama

Carlota-Akaneya-entranya

Després arriba “llom alt” i a aquest tall no li vaig trobar la gràcia. Passem a continuació a una part noble, tall tipus “filet” i arriba un darrer, que no deixa de ser (i ja em perdonareu), cansalada de vedella Wagyu... I que voleu que us digui... per menjar grassa pija, ja prefereixo la cansalada Maldonado. Vaig tastar-la i cosa rara en mi, vaig deixar la resta, que es va cruspir la Marta... I ja em perdonareu si em faig un embolic entre els noms de la carta i la meva de carns, més simplificada.


Carlota-Akaneya-kobe


Carlota-Akaneya-kobe2


Carlota-Akaneya-kobe3
Serà molt típic dels japonesos, però no m'agrada la cansalada de vedella...
Quin resum us puc fer?... No sé massa que dir... A la pregunta que m'he fet tota la vida en els moments “després de” i que és tant senzilla com “Tinc ganes de tornar-hi?”. La resposta és “no”. Però és senzillament, perquè a mida que avançava el sopar, m'agafava més calor i indicis de mal de cap... I ja no tenia cap altre capa per desvestir-me (i ja no estic per quedar a tors nu... :).

Però mentre jo patia calor, la Marta que és més fredolica, estava de primera i per tant ella va sortir amb diferent percepció que la meva. I suposo que es deu poder triar alguna opció que no requereixi braser, però crec que la gràcia del lloc i el seu tret diferencial, és precisament el braser... Perquè per fer festival de carn sense braser, ja tenim el Caldeni.

Hi havia postres al menú, però ja vam passar del tema...

NOTA: Pels de la pell fina o que llegiu línia si i dues no. No em carrego pas el lloc... Explico com em va anar l'experiència.. I si sou fredolics, no ho dubteu... Cap allà..!!.

El cost no és massa complicat de calcular. El menú car costa 59,90 IVA inclòs. I a part el vi, que va ser un Onra negre DP Costers de Segre del celler de Lagravera, del que ja coneixia en positiu de la seva producció de blancs i va resultar molt correcte.


Carlota-Akaneya-compte




24 comentaris:

  1. Quina sort! tenies brases!!! Just avui la entrada al meu bloc parla d'una "braseria" en la que les brases deuen arribar més enllà de Cuba, i la carn amb molt d'os, res que veure amb la que expliques.
    M'agrada el tema brases de veritat, m'ho apunto!!!!


    Salut!

    ResponElimina
  2. No crec que et canviï.. Jo et porto avantatja d'anys i et puc dir que no...


    I penso... a l'estiu com ho deun fer.... Imagino que tenen màquina d'aire condicionat que deu fer tremolar el barri... :)


    Això estaria bé muntat en un jardí... Ja mentre sopava em feia l'adaptació a l'eixida de casa... Però cal aconseguir la carn a tastes i això a nivell particular i grup reduït, és inviable...


    I ja el carbó cubano... Ni te digo... :) :) :)

    ResponElimina
  3. Si... ja t'he comentat el tema al teu bloc... Uns per poc, altres per massa...


    Però no et queixis de la teva graellada, que aquesta va costar com tres vegades...

    ResponElimina
  4. bona descripció del lloc! i la fumera??? jo no podia parar de tossir.... a mi no em va matar gens la qualitat... ja t'ho vaig comentar! però sí és un lloc original i diferent i s'hi pot anar aquests dies de fred intents! :-)

    ResponElimina
  5. El tema fumera deu anar segons la taula... Aquell dia no era greu, però el meu mal de cap em va fer intuir que el CO pul·lulava en l'ambient... O potser mals records dels brasers antics, com els que havia vist a casa de l'avia...

    En tot cas si em va inspirar per muntar una festa a l'aire lliure de brasa... però quan fa bon temps... Mentre sopava, ja em feia la idea... Però a l'aire lliure i poden-me bellugar si el calor de la brasa, m'ataca massa... :)

    ResponElimina
  6. Hola, Ricard.

    Tinc ganes de tornar-hi? Tampoc.

    El millor: les gyozas i l'entranya.

    El pitjor: el llom alt, la sopa de misso, les postres i l'espai (excès de fum i escassa separació de les taules).

    En definitiva: mucho ruido y pocas nueces.

    Bona nit,

    Eduard

    ResponElimina
  7. Hola Eduard...


    En el meu cas, també l'entrama i la "sopa del dia".. :).


    Però a mida que avançava el sopar, m'anava trobant incòmode, fins el punt de ja no voler ni tastar les postres i sortir per cames a respirar aire fresc...


    Bona nit!!

    ResponElimina
  8. I perquè el carbó cubà ha d ser eco? No sé jo si... això del mal d cap em recorda el braser d la meva àvia. Era horrible! Pel preu pot ser Wagyu però mai japonès. Però el Wagyu australià és excel·lent. Aquesta peça d cansalada no la reconec. Hauré d consultar amb el meu carnisser d capçalera. Estic amb tú. Caldeni Caldeni

    ResponElimina
  9. Es veu que el carbó eco, produeix CO eco, que mata de manera eco... :)

    El que si és cert és que en cap moment ens van dir que el Wagyu, fos japonès.. No recordo d'on van dir que era, però anava de les amèriques... Mai escolto amb massa atenció quan m'expliquen contes... :)

    Al menú que mostren a la seva pàgina web (en el punt de fer les reserves) hi han els noms tàcnics de les diferents carns.... T'ho dic pel teu carnisser d capçalera.:)

    ResponElimina
  10. És una llàstima que el fet de les brasses et fés estar incòmode i pot ser canviés la teva percepció de l'àpat. Està clar que les sensacions alteren les percepcions, i parlo de percepcions fora del menjar. Bé, a mi em passa. Molts cops he menjat a algun lloc on segurament en un altre ambient hagués sortit més entusiasmada i al contrari, llocs on pot ser el menjar no era excepcional, però el servei i l'ambient fan que s'assaboreixi molt més.
    Una bona opció que només haurem de comtemplar desembre, gener, febrer, març... i poc més!!

    ResponElimina
  11. Podrien afegir cànem entre el carbó "eco" i així la gent sortiria segur més feliç ;)

    ResponElimina
  12. Comparteixo en un 80% la teva percepció.

    Dos matisos. Es aqui, ene le Carlota, on en varen acalrir que Waigu es la raç i Kobe es la ciutat, iq ue ha Japó hi han mes ciutats preuades per la seva vedella de raça Kobe.

    La carn. Pel meu gust, dues observacions. Primera, potser en fan un gramassa de tanta peça, personalment vaig acabar. Una mica fins al cap de munt... Vaig trobar a faltar, si es pot paralr d'aquesta adptació/declinació de la cujna japonesa

    ResponElimina
  13. molt d'acord eduard!!!!

    ResponElimina
  14. Però penso que sempre les percepcions, integren tots els inputs.... És normal i jo no ho sé fer d'altre manera... El sumatori, d'ambient, local, servei, menjar... és el que al cap i a ala fi, ens diu el grau de satisfacció...


    I com un d'ells és el tracte rebut, per això intento el mínim contacte amb el restaurant.. Doncs si és comença a generar empatia, no deixa de ser un factor que també pot arribar a afectar...

    ResponElimina
  15. Quina bona idea!!!!


    :)


    Abraçada Laura!!

    ResponElimina
  16. Si Hector... el tema Kobe / Waigu vaig posar el link a la wikipedia per si algú en tenia dubtes... En conya sempre el comparo amb la gent que diuen menjar "Jabugo" i la gent que mengen "Ibèric"... :)


    En el tema carn i en aquest menú, es podien canviar alguna plats de carn per altres de peix... I si que el monogràfic carn, pot arribar a embafar... Però el meu problema eraa el Baf/ Calor


    I lo de "copiar" la idea, sense anar tant lluny, ja em feia jo l'esquema de com adaptar-la ...Però per fer-ho en el pati, de cara a primavera. I ves que no ho acabi fent a casa meva... :)


    Salut!!

    ResponElimina
  17. Està clar, som permeables, humans...

    ResponElimina
  18. Molt bona tarda !!!!
    La veritat, jo sóc de poble...ho he dit moltes vegades en aquesta "casa" i per tant tampoc tinc oportunitat d'anar a tants llocs com tu i la majoria dels "comentaristes" de més amunt... això segur que canvia la meva percepció i també la predisposició a trobar bé o malament els llocs. També m'influencia força l'encant dels locals de per si, i com no m'emprenya sobiranament aquells en els que per estar a la capi es vol "enredar" al personal fent-los creure productes de comarca que són purament per a "kamakus" o els que simplement volen sobreviure una temporada posant-se de moda per exemple....
    En aquest cas, a mi em va encantar el local, agradable, ampli, original,, sense massa soroll i ben atesos.....
    El producte també em va agradar molt... i no crec que es pugui comparar amb Caldeni, del que evidentment en sóc fan... però traient que als dos llocs es menja carn, i no vull creure que siguin els únics que en serveixen a BCN, no els veig cap altra semblança.....
    Vaja... que no tenim la mateixa percepció.....
    I simplement com a apunt final.... jo diria que el mal de cap ja el tenies abans de començar a sopar ;)

    ResponElimina
  19. Molt bona tarda !!!!
    La veritat, jo sóc de poble...ho he dit moltes vegades en aquesta "casa" i per tant tampoc tinc oportunitat d'anar a tants llocs com tu i la majoria dels "comentaristes" de més amunt... això segur que canvia la meva percepció i també la predisposició a trobar bé o malament els llocs. També m'influencia força l'encant dels locals de per si, i com no m'emprenya sobiranament aquells en els que per estar a la capi es vol "enredar" al personal fent-los creure productes de comarca que són purament per a "kamakus" o els que simplement volen sobreviure una temporada posant-se de moda per exemple....
    En aquest cas, a mi em va encantar el local, agradable, ampli, original,, sense massa soroll i ben atesos.....
    El producte també em va agradar molt... i no crec que es pugui comparar amb Caldeni, del que evidentment en sóc fan... però traient que als dos llocs es menja carn, i no vull creure que siguin els únics que en serveixen a BCN, no els veig cap altra semblança.....
    Vaja... que no tenim la mateixa percepció.....
    I simplement com a apunt final.... jo diria que el mal de cap ja el tenies abans de començar a sopar ;)

    ResponElimina
  20. Si que tenia una mica de mal de cap d'entrada.... Degut que em vas posar la calefacció del cotxe a tope...!!!... :)


    Però recorda que em vaig 'drogar' amb un tonopant i cap a mig sopar el mal de cap es va intensificar...


    Dit això, tu amb lo fredolica que ets, allà estaves en el teu habitat.... caloreta... Tu a l'infern, t'ho passaries bé... :)


    M'alegro que et vagi agradar i és el que sempre dic, que d'un mateix lloc, cada un surt amb la seva percepció...

    ResponElimina
  21. Bon dia Ricard,
    Fa poc vaig passar per davant i té bona imatge. M'agradaria trobar un bon "japo" de veritat.

    La presentació del brou d'ànec amb fideus. sembla excel·lent com dius.

    Un mal ambient i sinó et trobes a gust espatlla qualssevol sopar.

    Fins aviat,

    Mira aquesta entrada d' Observación Gastronómica: :https://observaciongastronomica2.wordpress.com/2014/10/23/yubari-barcelona/

    ResponElimina
  22. Ah m'oblidava per molts anys!! Felicitats!!
    L'any passat em sembla que et va agradar més

    ResponElimina
  23. Pel que fa a "japos" de veritat, a BCN hi ha prou representació... Shunka, Koy Shunka i altres opcions... Aquest que explico avui, és una altre variant, que pel tema de la brasa, no em va convèncer... Però si no tinc en compte això, està prou bé.


    El link que m'envies, és una fantasmada (que no treu que s'hi mengi bé), de capital armeni i que arriba al punt de que un dels cotxes d'empresa (retolat com Yubari), és un Porche Cayene o un model similar,.... Vaja.. que és un altre món...


    Salutacions!

    ResponElimina