25 de gener de 2015

Sense Pressa. Aquest si es mereixeria el nom Disfrutar.. :)

Agafada de la Web

Sense Pressa



Enric Granados 96



T. 932 18 15 44




http://www.sensepressarestaurant.com/



Sense Pressa és un dels restaurants que vaig posar al top ten del meu recull de 2013. No ha aparegut en el del 2014, perquè no vaig tenir l’oportunitat d’anar-hi. Vam intentar-ho en el dinar de desembre amb l’amic Jordi Castaño, però no vam trobar taula. I ja va quedar per aquest gener. Ell el descriurà al seu bloc, La Cuina del Mindundi, que em permeto insistir en recomanar com un dels blocs que sense fer soroll, van avançant en audiència i caldria l'anotéssiu com un fix a la vostra llista, si sou dels que us agrada la gastronomia, .

Les sensacions han estat igual de satisfactòries que les que encara recordava de quan ja el vaig publicar: Sense Pressa al 2013. Potser a nivell global, vaig sortir més satisfet el 2013, però la culpa ha estat meva d’haver acceptat una taula a la zona “noble” del restaurant, en lloc d’una de les dues que tenen a l’entrada, que és on vam estar el darrer lloc.

Com el restaurant està sempre ple, a la sala de dins quedes més envoltat pel soroll i més quan et cau al costat una taula de jubilats prepotents, d’aquells que s’han de saludar tots amb tots, amb ostentació, com si al restaurant fos només per ells... Però és el que em deia la meva avia.. “paciència... que tots ens farem grans”... :)


Sense-Pressa-olives

Quan arribes,  et trobes amb les sensacionals olives i et deixen una carta que els iniciats, ja sabem que no cal ni obrir. Cal mostrar indiferència fins que s’apropi  el responsable del lloc i canti la carta de suggeriments... Cal mantenir la calma per no demanar tots els plats que va enumerant.. Tots venen de gust (al menys a  mi ...) i cal anar fent dolorosos descarts.  Per sort va cantar els cigrons amb espardenyes i ou trencat... I si ja al 2013, va ser el meu plat de l’any, aquest 2015 ocupa també i de moment el lideratge destacat. 


Sense-Pressa-espardenyes
Podeu veure de perfil el Jordi adorant el plat...
Sembla mentida com un plat tant senzill pot ser tant deliciós...  La dificultat deuen estar en les espardenyes... He provat de fer-lo i tinc amics que també ho han provat, però amb un resultat de “espardenyes – xicle” o “espardenyes-olor-pipi”... No sé el secret de quines espardenyes aconsegueixen ni com les cuinen, però és un plat Champions... (tot i que la factura final també!). Tant el Jordi com jo, vam agafar aquest plat com primer...

Com segons, la tria va ser igual de feixuga doncs tot prometia.. Però vam acabar demanant bacallà amb tripa de bacallà per mi i Turbó salvatge pel Jordi. Els dos plats també a nivell Champions. El bacallà amb gran melositat i salsa d’aquelles que no llepes el plat per no escandalitzar la taula dels veïns, als que millor no sobresaltar.. I d’el turbó salvatge, poc a comentar que no sigui la seva excel·lència.


Sense-Pressa-bacalla
Tros de bacallà king size.. i si postava també cigrons.. Algun problema?.. I like...

Sense-Pressa-turbo
Turbó sauvage...
Les postres van ser compartides... Un assortiment de formatges de nivell i la coca de Llavaneres que també tenia decidida d’abans d’entrar. El vi, tenia que fer honor al dinar i va ser un Negre de Negres... un vi que sempre deixa molt bones sensacions.


Sense-Pressa-formatges

Sense-Pressa-coca-llavaneres

I clar... arriba el final del dinar i toca demanar el compte... I és el pitjor moment del migdia, però a gran dinar, gran compte... Que hi farem!!. Els va sorprendre que marxéssim amb presses del “Sense Pressa”, però aquella sala m’aclaparava i tot i que crec ens volien convidar a alguna copa, vam anar a fer-la al proper Dry Martini, en el que vam gaudir de la tranquil·litat pròpia d’aquest lloc a les 4 de la tarda...


Sense-Pressa-compte



29 comentaris:

  1. Ostres professor... Moltes gràcies per tan amables paraules que m'han fet ruboritzar... Ja em coneixes i saps com soc... :-))) A més, m'has retratat perfectament a la fotografia de les matines, en la que dono gràcies a Déu per haver posat al mar i a la terra animalons que ens fan gaudir com a bèsties... ;-)


    Tornant al lloc aquest, igual que a l'anterior que vam anar plegats (el del Guinardó) vàrem sortir satisfets, però amb la sensació d'haver pagat més del compte, al Sense Pressa, tot i haver pagat quasi el doble, no vaig tenir aquesta sensació. Vaig pensar que quin pur ens havien ficat, però pensant en el gènere (i les més que generoses quantitats) que vam menjar, crec que quedava més que justificat el preu.


    Com sempre, un plaer gaudir de la conversa amb tu (i una bona estona de rialles), i més amb uns plats estrella com els que vàrem poder gaudir.


    Abraçada!!

    ResponElimina
  2. La factura va ser considerable... però és de aquells llocs que acabes pensant que val la pena, doncs surts amb el record...


    De la meva anterior estada l'any 2013, recordo exactament el que vaig menjar... Mentre que molts restaurants en que he estat fa pocs dies, si vull escriure la crònica, he de mirar les fotos per recordar que he menjat... i això ho diu tot..!!.


    Els cigrons son memorables... i crec que molta gent va per aquest plat, doncs en vaig veure passar molts...


    Abraçada..!!

    ResponElimina
  3. Els cigrons tenen una pinta espectaular, no seria un dels plats que demanaria d'oïda, pero veient-lo.... arfg! I el bacallà també! De carns, que es on jo moro de plaer, què tal? Us cuideu molt bé, segresteu-me algun dia hahah


    Abraçada :)

    ResponElimina
  4. La veritat és que els cigrons bons, m'agraden molt, però aquest plat amb les espardenyes, està fora de nivell... El proper cop que vagi, el demano de primer i de segon....


    Mira que m'agraden els cigrons... però em fa repulsió la cigroneta aquella....


    Salut!!

    ResponElimina
  5. De fet el primer cop que el vaig demanar, ja havia llegit referències dels cicrons en blocs i/o crítiques... Vull dir que ja anava "resabiaao"...De carns, l'altre cop vaig gaudir d'un "rabo"... (mira que queda malament llegit així..!!!).... Millor dir d'una cua de bou espectacular...


    És una cuina molt elaborada i clàssica. El propietari, havia estat cuiner del mític Finisterre... i això és pedigrí...


    Abraçada!!

    ResponElimina
  6. Ben dit això d'invertir els diners en un mateix....


    La veritat és que vam sortir 'so exciteds'... :)


    Salutacions,

    ResponElimina
  7. Déu nos en guard...


    L'enveja t'afecta tant que avui fins i tot el comentari té zero ingeni.


    Apa... dues pedres i a distreure't

    ResponElimina
  8. No voldria pas posar maranya però jo també ho veig una mica pijo-hortera això del "turbó salvatge". I a mi m'ha fet gràcia el joc de sauvage-salvatge. Correcte parlar de turbó de llotja, per exemple.

    ResponElimina
  9. El mateix d'abans que ara es fa passar per un altre... Com si el defensés i és el mateix... Reitero: Déu nos en guard..!!.

    Quanta misèria.... Els deixo com mostra d'imbecil·litat...

    Cupo acabat per aquest post... O sigui que busca ja les dues pedres...

    ResponElimina
  10. Bon dia Ricard!.
    Aquest el conec i estic totalment d'acord en les teves apreciacions. Els cigrons els he tastat i recordo una cua de bou memorable. i el fet de que sigui difícil trobar taula, ho diu tot.
    Aprofito per repetir el que ja he escrit en ocasions anteriors en el sentit de que no hauries de donar corda a comentaris que transpiren amargor i ressentiment com el del paio / paios anteriors. Treuen motivació als que comentem per comentar en positiu. Ara mateix ja em costava després de llegir misèries com aquestes i més tenint en compte que fins i tot a les peixateries, s'utilitza la nomenclatura 'salvatge'...

    Però com sempre dius, és el teu bloc i tu saps que vols fer i que no.



    Una abraçada!

    ResponElimina
  11. Per què creus que et volien convidar una copa? Et deixen entrar al Dry??? M'extranya...

    ResponElimina
  12. Si Carles, és un molt bon lloc... d'aquells que cal visitar de tant en tant per premiar-se i gaudir...:)


    I en l'aspecte dels anònims, tens raó mirat fredament... Però saps que tinc una part fosca una mica cruel i m'agrada provocar i veure que toco os... I a sobre em llegeixen i volen interaccionar... Es distreuen en la seva davallada i quan em canso, amb un clic els passo a la carpeta de spam... Fins i tot em fa gràcia guardar-los.


    Abraçada Carles.

    ResponElimina
  13. Sobretot esborrar-ho abans de llegir-ho.

    Xabacaneiges massa i això no és pels nois (grans) trempats. I el dit de l'insult se't dispara. Si et cabreiges desproporcionadament, t'ensenyes tocat.

    Res a veure amb el del Turbó de Llotja, Llest. que ets un llest.

    Quan eres petit ho vas passar puta? N'estic segur

    ResponElimina
  14. M'encanta Sense Pressa, una miqueta car la veritat, però tot de primera qualitat.

    M'encanten els postres d'aquest restaurant són espectaculars.

    Permetem dir-te si no has anat que provis el restauran Can Siscu a Hospitalet, joc cutre de trajin però pots menjar uns cigrons amb espardenyes espectaculars per 16 euros... plats cuinats i marisc espectacular., et suggereixo que el provis pq realment val la pena!!!!

    ResponElimina
  15. M'apunto el lloc si és que tenen aquest plat... Tot i que Hospitalet és complicat per les meves rutes. Però anotat queda.

    Salutacions!!.

    ResponElimina
  16. Et segueixo des de fa uns mesos i estic aprenent molt...
    Fins ara no he osat en intervenir, doncs em falta nivell, molt nivell, per poder opinar...
    Però avui m'atreveixo!!
    Una ampolla de negre de negres, una copa de vi i una de cervesa entre dos?? Vigileu de no prendre mal!!! ;-)

    ResponElimina
  17. Gràcies Xavier per llegir-me!.


    Jo soc més "abstemi" i em limito a 1/2 ampolleta.... El Jordi en canvi sempre comença amb una cervesa i va ser el de la copa de vi addicionals pels formatges... Ell és jove i valent... :). Jo soc més vellet i m'he de cuidar...


    Salut!!

    ResponElimina
  18. espectacular restaurant! mai falla! estic amb tu amb la taula dels jubilats prepotents! jo afegiria "que pretenen lligar amb 40ones convidant-les a un GT". i no és el primer cop que passa! deuen ser "upper diagonal" :-)

    ResponElimina
  19. En el nostre cas, els jubilats anaven més o menys aparellats i vam estar fora de risc... :)

    Però quin soroll fotien fins que els van posar la menjadora al davant...!!

    ResponElimina
  20. jajaja.... eren dels "colegues" de la casa, que hi van sovint? allà s'estila força....

    ResponElimina
  21. Tot i el preu, quina enveja! Jo també sóc molt de cigrons i, evidentment, un plat com el dels cigrons, les espardenyes i l'ou --ben aconseguit-- mereix la postura del teu company de taula i un munt de genuflexions, segur!

    ResponElimina
  22. A tu si que et posen la menjadora, i un murrió t'haurien de posar també! Mal educat! Que et penses que la gent t'ha de fer la "ola" allà on vas?? Segurament aquests jubliats que tractes amb despreci son els qui finalment paguen les factures i les nòmines del restaurant, ja que són habituals del lloc. Els amos del local segur que preferiexen un jubilat d'aquests que 100 com tu!!!! BUUUUUUUUUUUUUUUUUU

    ResponElimina
  23. La veritat és que és un plat espectacular.....


    Però el bacallà estava també de impressionant... No sé si has mirat el post del Jordi, però em deixa ben retratat amb el gust que em menjava el bacallà... :)


    Salut!!

    ResponElimina
  24. I tant que ho he llegit, però, això, en blocs de menjar, ho considero un elogi, no una "retratada".

    ResponElimina
  25. Hola Ricard,
    De vegades trobes posts que poder no cal comentar: Vareu estar mb i ja està. Productes de primera i cuinats a la perfecció. No cal afegir res més :)) Desitjar-vos: Moltes trobades i bons dinars:)) Sense pressa i a :))isfrutar. Fins aviat!. Felicitats al Jordi, certament i a tu també,

    fina

    ResponElimina
  26. La veritat és que si vam estar bé...


    Ja cada mes esperem el dinar conjunt que fem.


    salut!!

    ResponElimina