11 de febrer de 2015

Fonda Europa... Que poc ens prova el “mainstream”


Fonda Europa


Anselm Clavé 1

Granollers

T. 938 70 03 12



Author: Esther Meya

(per posteriors consultes, trobareu aquest post de l'Esther a la pestanya CONVIDATS)

A mitjans de gener teníem celebració familiar i el meu pare va decidir que li venia de gust tornar a la Fonda Europa, després de varis anys d'absència. I li vam fer cas. I no té massa bon ull triant, en general... Pobre pare. 

Jo hi havia estat molts anys enrere, esmorzant i corroboro que el temps no li ha sentat bé a la cuina. Érem 5 i ens van posar al saló dels casaments. Mala senyal. Una mica "merendero", taula allà al mig rodona. I molt mal il·luminat, com si fos de nit i les persianes tancades. 


Fonda-Europa-

El servei una mica despistat. Quan vam entrar ningú ens va venir a buscar per anar a la taula, ni ens van preguntar durant una bona estona. Els vam haver de perseguir per seure. I un cop a taula, van trigar a venir a demanar i no portaven les cerveses demanades per beure mentre llegíem la carta. 

I la carta de vins va venir quan ja havíem demanat el menjar feia estona. I a mi m’agrada començar a beure abans, per si de cas cau una segona ampolla!. El vi, correcte. I la carta, massa llarga pel meu parer. Risc de reescalfament ràpid. 



Fonda-Europa-carta

Fonda-Europa-vi

De primers, gambes d’Arenys (bones, però escasses, però acord amb el preu), Farcellets de col i bolets (correctes), Cargols a la llauna amb sofregit (jo no en gasto d’això, però es veu que bons), Una amanida com el Vallès (massa bàsica) i Peus de porc a la brasa (tampoc en gasto, però el criteri general va ser que estaven aprovats, sense “so excited”). 


Fonda-Europa-plats1

Fonda-Europa-plats2

Fonda-Europa-cargols

Les fotos, fosques, esclar... ens tenien en plan romàntic a la penombra... teníem atac de riure recordant el Quim Monzó quan critica aquests restaurants en què has de dur lampareta pròpia...

De segons en vam fer 6. Perquè la miss (que sóc jo) és tiquis miquis i no li agrada el pebrot (broma fàààcil... com el Xin Xan) i el meu plat en duia per donar i per vendre. La gran pregunta és: per què un tàrtar de tonyina porta pebrot verd i vermell tot barrejat? A la carta posava amb escalivada i jo vaig assumir (malament) que estaria al costat, com una escalivada “normal”. I no...

Total, que era immenjable per mi, va quedar per picar per la resta i el van acabar...  Però destacant que barrejar escalivada amb tonyina crua no millora un tàrtar. Entenc que la gràcia és que es noti el peix. Si és bo i fresc, es clar. Potser aquest era el pecat original del plat. Quin sentit té espatllar un bon peix?  


Fonda-Europa-tartar

De substitut, uns Calamarcets a la planxa, que estaven força bons. 


Fonda-Europa-calamar

La resta va demanar l’arròs del dia (2), Paella Manolete, Ous ferrats amb patates al morter i Xai del Montseny a les dotze cabeces d'all. 

Els ous i el xai, molt normals. Res a destacar, ni per bé ni per mal. 

Per mi, la gran decepció del dinar la paella Manolete. Suposo que el nom no ajuda... Un altre plat ple de pebrot i l’arròs passadet de cocció, cosa que m’horroritza. Poc menjable. Sobretot si és l’arròs de del dia i no en fas cap més. Com a mínim que surti al punt de cocció correcte.


Fonda-Europa-plats3

Fonda-Europa-xai

I de postres vam repartir i en vam demanar tres, que la cosa no estava per tirar coets. I els postres no van ajudar. Molt mediocres. Tatin, recuit (en sóc fan, però del bo, es clar) i quelcom (sento no recordar el què concret, però no donava per més la cosa) amb crema cremada


Fonda-Europa-postres
Fonda-Europa-crema


I de preu, doncs cap ganga. Tampoc una fortuna, però actualment, és una quantitat destacable. 


Fonda-Europa-compte


En definitiva, RQP no massa acurada. Pagar 40 euros per persona sense sortir amb una bona sensació del dinar, és decebedor. Sobretot perquè és un lloc amb solera i mític que encara “ven” qualitat. Però és quelcom que els hi ha passat a molts (7 portes, Carballeira.. per dir-ne dos així a cop de memòria).

Això sí, desconec si segueix fent grans esmorzars de forquilla, com solia. Però ara ja no em ve de gust tornar-hi a comprovar-ho. 

28 comentaris:

  1. Avui nou post de l'Esther Meya a la que com sempre agraeixo la seva participació. Només comentar que al saló que ella descriu el dinar, és on jo vaig fer l'àpat de noces, ja fa bastants anys... ;)

    ResponElimina
  2. Paella Manolete???? El nom és pel cuiner? Mai demanaria una paella amb aquest nom :-)
    No sembla un lloc molt encertat, no; però si al teu pare li venia de gust... :-P


    Salut!

    ResponElimina
  3. jajaja.... quin fart de riure Ricard quan vaig veure que ens posaven al saló matrimonial!!! i gràcies a tu per poder participar al teu bloc!!

    ResponElimina
  4. el nom... aarrgg..`.. pero era pitjor l'arròs que el nom!!! :-(
    qui paga mana, Pepa! jajaja... el proper dia, trio jo, com faig habitualment!!

    ResponElimina
  5. Tinc uns bons amics que viuen per aquella zona i ja fa temps que em diuen que està més passat que una cinta de Super 8. Jo també vaig estar fa molts anys i em va encantar. Vaig tornar fa cinc o sis, i ja no em va semblar per res el mateix.


    Lo del tàrtar amb pebrots té ídem... És per denunciar-ho a la protectora de túnids (segur que existeix...). I dels plats que vàreu tastar, només em quedaria amb els calamarcets.


    Una veritable llàstima la degeneració de llocs tan mítics com va ser aquest...


    Salutacions!

    ResponElimina
  6. sí, molt patètic jordi! estic amb tu, calamarcets i prou. i les gambes força correctes.

    ResponElimina
  7. És una mica llei de vida que com tot té un procés de decadència. De lo que era la Fonda Europa i de les seves incursions a Barcelona tipus Sr. Perellada, s'ha perdut l'esperit.
    La Fonda Europa s'ha convertit en un refugi de velles glòries i el Sr Perellada amb un refugi de turistes que es penses qui sap on van.
    En tot cas la cuina és correcta i adequada per paladars mitjans o gent que pensa que amb la carta tant llarga, sempre troben solució a les seves pors al menjar.
    Correcta o passable, però res a veure amb el que s'oferia allà fa 30 o 40 anys.
    Bona descripció Esther, que serveixi d'avís a qui pugui escoltar cants de sirena.
    Salutacions,

    ResponElimina
  8. gràcies alfons!!! totalment d'acord amb el què dius... ufff, el perellada molt tremendo també...

    ResponElimina
  9. Ostres!
    Aquests llocs "clàssics" que van perdent-se fan una mica pena... sóc historiadora i em poso nostalgica :(

    La paella Manolete, he suposat que era pel torero, i buscant buscant l'origen, mireu quina perla he trobat: http://www.eldiadecordoba.es/article/opinion/849275/manolete/barcelona.html oju a la primera frase, que no té desperdici ;)

    ResponElimina
  10. Laura, quina troballa, que bo! la vida és curiosa... just ara al costat del 7 portes (que tb ha perdut moooolt) han psoat un lloc de tapes que es diu manolete. bastant regulero, per cert...

    ResponElimina
  11. I els que van no deuen saber qui és aquest tal Manolete...
    El 7 Portes no estan fent campanyes de publicitat i fent coses noves? Jo vaig anar-hi de petita i clar, em va impressionar...

    ResponElimina
  12. Doncs jo no he pogut obrir el link del Manolete... :(
    Em deuen haver blocat... "Bloquea este blog de gamberros conyo... que se nos cachondean y encima catalanes!!")... Provaré més tard...

    ResponElimina
  13. "EN plena resaca de las elecciones del pasado domingo, el nacionalismo de CiU lo impregna todo y así lo hará en los próximos cuatro años...."
    VAN FORTS!!!

    ResponElimina
  14. jo hi vaig anar fa 3 anys aprox i era un merendero!!! un servei pèssim, un arròs mediocre i uns primers que ni t'explico... horrorós!!!

    ResponElimina
  15. Hola Esther, Hola Ricard,

    Bé. He llegit el post de la Fonda Europa i els comentaris.

    Puc dir que soc client/a de la Fonda Europa des de fa molt anys.

    Anava amb els meus pares i he continuant anant. L'últim cop el 28 de desembre i no és una innocentada.:)

    Tots tenim dies de tots colors: bons, dolent, i regulars.

    En el cas de la Fonda Europa no he tingut mai cap sorpresa.

    Us deixo el post que vaig escriure de la Fonda Europa, era diumenge i havia Paella Manolete.

    http://cuinacinc.blogspot.com.es/2013/06/la-fonda-europa_10.html

    Fins aviat! Salut!
    f.

    ResponElimina
  16. Jo el dia del casament, no recordo pas que servissin Paella Manolete.... Però igual no era diumenge... :)

    ResponElimina
  17. No coneixem aquest i al 7 portes tenim ganes d'anar. Sempre s'ha sentit que es menjava molt bé!!!

    ResponElimina
  18. Ostres Luisa, doncs és part de la història.... Son fills de la Fonda Europa (i dic fills en el sentit real de la paraula), llocs com Sr Parellada i Semproniana (By Ada Parellada) i d'altres...

    ResponElimina
  19. Si però és Granollers... per mi "l'estranger"...no conec res de res d'aquella zona!. Sr. Parellada i Semproniana si. El Parellada vam anar fa temps, no teníem blog i el Semproniana si que l'hem posat. L'Ada m'agrada molt!

    ResponElimina
  20. :)) Un bon dia Ricard, divendres! Mr.

    ResponElimina
  21. Hola! gràcies per llegir-nos. jo també hi havia anat i la diferència va ser gran. és obvi que som humans i que tenim mals dies... però hi va haver coses que eren de mal dia, si no de baixada de qualitat, desídia.. i la majoria de comentaris aquí i al facebook ho corroboren, malauradament.

    ResponElimina
  22. hola luisa! sí, en passat... a l'actualitat et diria 100 llocs on es menja mooolt millor. i més barats. perquè els preus no han baixat! :-(

    ResponElimina
  23. uffff... semproniana... uffff....

    ResponElimina
  24. volia dir que "NO eren de mal dia"

    ResponElimina
  25. Doncs és un lloc mític a Granollers i fa uns quants anys em venia molt de gust anar-hi però no sé perquè no ens acabàvem de decidir....ara ja ho tinc molt clar, no aniré, ja em el tataki de tonyina amb pebrots no m'ha agradat gens ni mica!

    ResponElimina
  26. Merci pel comentari!!! sí, molt mític! jo hi havia anat i estava molt bé, però ha perdut. molt! et diria que provis altres llocs ;-)

    ResponElimina
  27. Jo hi vaig anar un cop expressament, a celebrar un aniversari de parella, en haver sentit la fama que tenia i em va resultar força decebedor. El trauma m'ha ocasionat una amnèsia del moment, que m'evita rememorar les tragèdies i les decepcions, però la meva apuntadora em diu que el pop que vaig demanar en aquell moment era car, petit i en trossos de cada tentacle (poc atractiu a la vista del "flexivegà" que sóc), que la papillotte de verdures era lletosa (beixamel?!) i que tot el que va saber dir-nos el cambrer del vi era que era afruitat (no et fot, ja sabem que el raïm és una fruita!). En fi, estem en l'època de caiguda dels mites (Pujol, Hotel Europa...).

    ResponElimina