22 de febrer de 2015

Restaurant Bodega Bartolí. Sorprenent i autèntic

Restaurant-Bodega-bartoliRestaurant Bodega Bartolí



carrer del Vallespir, 41

(molt a prop d'estació de Sants)




T. 933391021



Restaurant Bodega Bartolí és un d’aquells llocs dels que sempre llegireu o escoltareu bons comentaris. És un lloc senzill, natural, rodat i amb molts d'anys d'existència, en el que difícilment podem trobar inconvenients si sabem on ens posem.

Amb un interior cuidat que no amaga anys d'existència, però degudament remodelat per no donar aire decadent. Les bigues de fusta, les parets decorades amb records i fotografies i altres detalls, fan que et sentis a gust.


Restaurant-Bodega-Bartoli

Va ser en el dinar mensual amb el Jordi Castaño de  La cuina del Mindundi en que la tria de restaurant estava al seu càrrec i em va sorprendre amb aquest lloc, que de fet coneixia de nom i de passar pel carrer, però mai havia visitat. De fet també em sonava d'haver-lo llegit al simpàtic bloc Sant Antoni (i part de l'estranger) i efectivament allà està.

L’entrada ja és entranyable, de bodega de tota la vida (no pas carto pedra i/o amb actuants gafa-plastes, com comença a proliferar en més d'un lloc a BCN), amb una barra a la dreta i una sèrie de taules al fons del local, que precedeixen la cuina oberta que mostra el tràfec propi del lloc.


Restaurant-Bodega-Bartoli-cuina

La carta és cantada, cosa que no molesta quan saps o imagines el ventall de preus, que en cap cas serà una sorpresa. A part dels plats de menuts  que vam escollir, vaig escoltar una àmplia variació de plats de peix, que satisfarà als que no mengeu ‘guarreries’ com el Jordi i jo.

La tria va ser senzilla. De primer vam compartir uns "callos" i un plat d’orella, mongetes i camagrocs, que va resultar memorable. I com segon els dos vam fer la mateixa tria que va ser el peu de porc. Tots els plats van resultar excel·lents i amb bona presentació, però vull insistir en que el plat d'orella estava espectacular, amb all ben confitat i el punt d'oli precís per no convertir-lo en un plat oliós.


Restaurant-Bodega-Bartoli-orella
I tal com ja he dit, aquest plat d'orella de porc, realment memorable.... Ni un cuiner "arquitecte" ho aconseguiria igualar... ;)
Restaurant-Bodega-Bartoli-tripa
La tripa perfecte també... El Jordi va atacar la salsa amb el pa 'so excited'... Jo em vaig retenir una mica més..
Restaurant-Bodega-Bartoli-preu
Aquest peu de porc no era a compartir... Un plat per cada un..!!
El preu dels plats molt raonables com veureu al compte final i vull remarcar el preu del plat de  tripa (7,95) per justificar la crítica que faré d'aquí una setmana, d’un lloc que tot i agradar-me, el preu d’aquest plat va ser desmesurat. #suspense

És un lloc que val la pena visitar fins i tot si en lloc dels nostres plats opteu per peix o altres plats més neutres i sense oblidar l'opció tapes. Entranyable el local, amb servei ràpid, eficient i sense estar massa de punyetes (cosa que m'agrada!) i com ja he dit amb un preu global molt acceptable.

La carta de vins és reduïda, amb vins d’aquí i vins de fora, de la que vam triar un Solanes 2007 de la DO Priorat i en concret de Porrera, que ja coneixia i que va estar al seu bon nivell habitual. Va costar 21€, preu molt acceptable tenint en compte que en botiga està pels 15€. De fet el vi va ser el luxe del dinar. Em va fer gràcia veure com "encapçalava" la llista de vins un "Viña Ardanza", com vi "top" de la llista... Encara tinc present l'etiqueta de quan ja fa anys, prenia vins espanyols... ;)


Restaurant-Bodega-Bartoli-solanes-2007

Interessant també l'oferta de tapes clàssiques per fer el vermut i no ens oblidem de les possibilitats d'esmorzars de forquilla o de triar del menú del dia, que prometen molt.

Si una crítica es pot fer i agafada en to d'humor, és que tanquen a les vuit de la tarda i per tant, l'opció sopar passa a la secció d'impossibles. Només per aquest motiu, no hi havia estat fins ara.


Restaurant-Bodega-Bartoli-compte
No és que el cafè fos car.. es que vam repetir...



18 comentaris:

  1. Veig que sense parlar, hem coincidit amb l'adjectiu del titular, "autèntic". I realment, és que va ser així... Jo per proximitat al despatx, segur que tornaré, però intentaré contenir-me de demanar "guarreries" com tu dius, i tastaré altres plats que em van cridar l'atenció, com els de peix.


    Pel que fa als preus, i concretament centrant-nos en els "callos", no sé si recordes que els de La Cuina del Guinardó, ens varen costar 14€ i no hi havia ni la meitat de quantitat. Hi han plats, que no s'entén gaire com apliquen els preus...


    Una bona casa de menjars. Si senyor...


    Abraçada!!

    ResponElimina
  2. Precisament amb el tema callos ahir vaig estar dinant amb la Marta per BCN (serà la publicació de diumenge vinent) i tot i que vam dinar de conya, els callos també estaven a 14€, amb poca quantitat i l'únic 'plus' va ser l'olla Le Creuset en que els van servir... (però aquest plus com a màxim pot valer 1€..). I encara fa més mal quan acabava de comprar 5kg de tripa de la de millor qualitat, per 30€... I segons la Marta, amb aquests 5kg, fa més de 20 racions com aquella... Es a dir que de 1,50€, passar a 14€, em sembla fora de lloc....


    Abraçada!!

    ResponElimina
  3. Un autèntic, un clàssic, un de sempre. Si és que amb aquests plats i preus ha de durar i durar. Jo m'ho apunto per aquells dies de setmana d'escapada a la capital.
    Salut


    PD: Ricard, no has penjat la foto dels cigrons però al tiquet diu "callos con legumbr". Eren cigrons???? :-P

    ResponElimina
  4. Que va ...!!. M'he fet un lio... Es que amb aquests plats "me pongo ciego"... :)


    Primer he posar cigrons i després quan he llegit el post del Jordi, em dic... "osti.. si eren mongetes!!".


    Les legumbres erem mongetes, però crec que amb cigrons també m'hagués agradat...


    I si fas la escapada amb tren, ho tens a un tir de pedra de la estació de Sants... Jo de fet així hi vaig arribar per si sortia "perjudicat"....

    ResponElimina
  5. Aquest em recorda molt al Can Vilaró aquell de Sant Antoni que vas publicar ja fa uns mesos. Es podria fer una ruta dels callos o una ruta del peu de porc per Barcelona. Segur que hi ha material.


    Abraçada!
    CarlesP

    ResponElimina
  6. Bones Carles,

    Aquest és més "restaurant" i més com anònim. Can Vilaró és com més casolà amb més interacció amb el propietari que de fet és qui serveix les taules. Però si que es podria fer una ruta interessant de menjar d'aquest tipus en llocs clàssics...

    Abraçada!

    ResponElimina
  7. La brometa de l'arquitecte comença a cansar una mica. Està posada en calçador i fa pena

    ResponElimina
  8. Doncs només està escrita una vegada i com a llegenda d'una de les fotos... Tu em deus seguir a més llocs oi?... I a més ... perquè et cansa?... coneixes algun arquitecte cuiner??.

    #so_excited....

    ResponElimina
  9. Com li comento al Jordi, tresors que valen molt la pena!.

    ResponElimina
  10. Gran troballa, jo que sóc carn de Rodalies, agraeixo tenir algo aprop d'un checkpoint com Sants.

    He tornat :)

    ResponElimina
  11. La veritat és que si... Són llocs que viuen "al marge" de la política de la moda i que crec ni els preocupa... Ni web, ni Face... (pa què?)... :)


    I a sobre amb cua de gent.....

    ResponElimina
  12. De fet jo vaig anar i tornar amb RENFE... I a la tornada, amb l'Ipad, ja vaig aribar a Sabadell amb el post escrit.


    M'alegro de la tornada....!!... :)

    ResponElimina
  13. Si estic acabant jo un d'aquí que amb el nom ho diu tot Bar Manolo. I les cues a l'estiu per la seva terrassa són importants. I la terrassa és gran. I com tu dius Pa què? no els hi cal.

    ResponElimina
  14. Hola Ricard, no se si em coneixes. Jo fa anys que treballo a la Pompeu, em dic Agustí. Només comentar-te que jo sóc un fan de la Bodega Bartolí, a més, visc molt a prop i conec des de fa molt de temps als germans que la porten. Té una relació qualitat preu força considerable.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres, no sé perquè no em va arribar avís del teu comentari i per això no el vaig respondre...

      1000 disculpes Agustí..!!

      Elimina
  15. Otro lugar que me has descubierto. De los mejores callos que tomaba en años y un día había hasta orejita de cerdo!!!! Crei que este plato se habia estinguido. Estoy de acuerdo con tu resumen "si,sempre que estigues per la zona" pero tambien podria ser "quan et vingui de gust menjar tripa" gracies por el blog

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si... tens raó, amb el "quan et vingui de gust"... :)

      De fet ho deia pel fet de que el barri on es troba, em queda molt a desamà ... I quan vull menjar aquestes coses, tinc més fàcil el Can Vilaró al costat del mercat de Sant Antoni, que et recomano si o si.... :)

      I gràcies a tu per llegir-me i comentar!!

      Elimina