29 de març de 2015

CAN JOSEP. (2015) Bon menjar i amb encant especial


Can-Josep-sala

CAN JOSEP




Roger de Flor 237 

(upper Diagonal.. :)...)



T. 630 816 565


Massa temps sense anar a Can Josep.  En tenia ganes i vist que manté el nivell, m'estranyo jo mateix  de que hagi passat tant de temps. Feia més de dos anys que no anava i 4 que no el publicava. I curiosament i segons Google, és el novè post més visitat del bloc amb quasi 7.000 clics explícits... I té mèrit doncs el vaig publicar en una època que publicava sense mirar res de SEO ... Si el voleu llegir feu clic aque: Can Josep al 2011.


Això no tothom ho pot ensenyar... :)
Són aquests llocs entranyables que té BCN i que com sempre comento, si no t'ho diu algú pots passar pel davant cada dia i ni fixar-te. I tampoc és fàcil trobar-lo per les xarxes i el telèfon és un mòbil que si no vaig errat, només està accessible en horari de restaurant.

Hi vam anar ara fa pocs dies en un dels dinars periòdics que fem amb el Jordi Castaño del bloc La Cuina del Mindundi que us explica el seu punt de vista i em va fer gràcia sorprendre'l,  doncs el Jordi (malgrat el nom del bloc), no és cap mindundi d'aquest món. En realitat està molt bregat en el tema restaurants i en coneix un munt.

Una mica perquè us feu idea, us mostro la carta perquè veieu de que va el tema.


Can-Josep-carta

Vam decidir compartir plats... Per començar volíem croquetes i com en tenen varietat i són amables com per oferir si ens venia de gust  una de cada, vam triar 2 de brandada, dos de ceps i dos de cabrales... Les tres de traca i mocador per sabor i textura, si cal mullar-se per una, us diré la de cabrales.


Can-Josep-croquetes


Després va arribar la "morcilla"... Només bullida i el mateix cambrer li dona un tall de bisturí, l'esparraca i "a mojar pan", tal com diuen les “amigues”.


Can-Josep-morcilla
Ja admeto que la imatge no és massa atractiva... però en directa està de mort..!!
També unes mongetes de Santa Pau saltejades amb botifarra negra, simplement espectaculars i per acabar i donar "nivell" al dinar i , vam compartir un entrecot que ja veieu a la foto... Sense adjectius ... Ni Nebra_noseque, ni maduració_ excited  o excited  plus.... Simplement un entrecot... tal com es demanava abans (de la crisis)... Us recordeu de quan es demanava un entrecot i en alguns llocs fins i tot era bo. No calia saber l’arbre genealògic de la bèstia, ni el sexe, ni la nacionalitat... :)


Can-Josep-mongetes

Can-Josep-entrecot
L'entrecot sense adjectius, però de molt bon nivell i ja tallat per no barallar-nos
I com estàvem a gust, ja vam demanar postres per allargar del dinar. Ens van recomanar els que es feien ells... Un flam de la casa i un púding de coco....  Pensàveu que havien desaparegut de les cartes oi?. 


Can-Josep-flam

Can-Josep-puding
La presentació ja veieu que és la que és... :)
Tenen bona oferta de vins i vam triar aquest DOQ Priorat que no havíem tastat mai. És un cupatge de Cabernet, Syrah, Carinyena i una mica de Merlot, que va resultar correcte pel preu que té que crec en botiga està pels 9€


Can-Josep-vi-Predicat

L’ambient és molt curiós, però al menys els migdies, penso que són gent que viuen pel barri i que tenen ganes de fer-se un homenatge. El servei, sempre que he anat, es limita al Josep a la cuina i una persona que serveix les taules, que en aquesta ocasió era un noi molt agradable i proper, que dominava la sala de primera.

No hi aneu amb fans monàrquics radicals (dels que bavegen amb la revista Hola), doncs els molestarà la bandera republicana que presideix la sala des de fa anys... :)


Can-Josep-detall-sala

Una mica i a estil de resum tal com faig darrerament:

Molt bon pruducte

Bona RQP

Recomanable

Demaneu la Morcilla de Lleó


I tornant a lo que deia al principi, ni jo mateix em sé explicar com he estat tant de temps sense anar-hi. Per tant ja imagineu que us el recomano sense cap mena de dubte. I el preu amb postres, el vi i 4 cafès, va ser aquest:


Can-Josep-compte






24 comentaris:

  1. Veig que tu que tens més rodatge per aquests mons de Déu, has retallat la fotografia i has eliminat al venerable ancià que teníem al darrera i que tant de joc va donar a la sobretaula. Imagino que és el políticament correcte en aquests casos, però com jo encara estic en procés d'aprenentatge, ja vaig prenent notes... I saps, que de tant en tant, fins i tot et faig cas.


    Pel que fa al menjar, que he de dir... La morcilla, crec que ja mereix un viatge per si sola i la resta de plats, són dels que veus que estan cuinats amb molt de "carinyu". Ja et dic ara, que aquí segur que torno.


    I... moltes gràcies per les floretes... Has aconseguit que em posi vermell com un pebrot... Amb lo tímid que soc...


    Apa. Una abraçada!!

    ResponElimina
  2. molt bon lloc, sí! fa anys que no hi vaig, però me l'apunto per tornar-hi per la morcilla, que en sóc fan!!!!

    ResponElimina
  3. Veig que no coincidiu en la croqueta de Cabrales, cadascú té el seu gust. A la morcilla veig que coincidiu, la tindré en compte en properes visites a la capi.
    Doncs a mi el tema del iaio a la foto del Jordi m'agrada, li dona una altre visió del local.


    Salut!

    ResponElimina
  4. Per la morcilla val la pena.... però les croquetes estan també molt, molt bé.

    ResponElimina
  5. Les floretes són el que penso... El rodatge de restaurants s'aprèn anant a restaurants... i si només s'hi va el dia que "no s'ha de pagar", poc aprenentatge és pot fer... I ja saps de que et parlo... ;).


    El teu bloc val molt la pena... però té dues pegues....:


    1.- Ets amic meu i això en els sectors palmeros és com la peste... :)
    2.- No estàs en un cercle que que un diu "miren ustedes.. me estoy comiendo una hamburguesa"... i tenen els seus palmeros que es posen exciteds i comencen a picar de mans amb les orelles...:) :) :)


    Abraçada!!

    ResponElimina
  6. El que passa es que el Jordi confon croqueta amb fregir cabrales i imaginar que és una croqueta ... :)


    i el tema del iaio, tenia tela... era molt, molt elegant... en els seus temps devia haver fet com 1,90... segur que havia estat "doctor" (abans els metges s'anomenaven així) o alguna carrera amb pedigrí... Amb molta classe...


    Va se entranyable la imatge... jo la vaig retallar, potser al estar més a prop de la seva edat que el Jordi, tinc el meu "corazoncito"... #cabroncete però amb "corazoncito"... (excepte pels 'palmeros' que soc implacable..)


    Salut!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho sento, però a mi la morcilla no em fa el pes, ja em comprendreu. Però potser altres coses sí. PS: ara els metges se'ls hi diu de tot (i no passa res).

      Elimina
    2. Hola Joan... Em comportaré i no et diré lo típic "que te den morcilla"... :)

      Però ja ho imaginava..

      Abraçada!!

      Elimina
  7. Doncs em quedo amb la teva amistat i als palmeros que els hi donin per on amarguen els cogombres... :-)


    Bé... Un cop desfogat, tu ja saps el que penso de tot això i la meva situació en tot aquest univers dels blogs gastronòmics...


    Abraçada!!

    ResponElimina
  8. Ara m'has picat, i després de buscar al meu diari (qui diu diari, diu bloc) he trobat la recepta que em vaig patillar en el seu dia per fer les croquetes i que pots veure en un molt correcte idioma aliè (era de quan encara no havia aprés a redactar en la meva llengua) al següent link:


    http://lacuinademindundi.blogspot.com.es/2011/09/croquetas-de-cabrales.html


    És veritat que no són al 90% cabrales, però de ben segur que eren més heavys que les (molt bones) de Can Josep.


    Abraçada!!

    ResponElimina
  9. Croquetes fetes amb culleres, com em va ensenyar la meva mare, i que va aprendre de la seva, i que jo l'he dit que es fa així a la meva filla.


    Del idioma no et parlo, que he vist una falta una mica greu... (i no parlo de la frigorífico)


    :-)

    ResponElimina
  10. Crec que ja està corregit... :-) Gràcies!!

    ResponElimina
  11. Un lloc al meu mateix barri que m'havia passat totalment desapercebut i és que massa sovint tenim els ulls més oberts quan anem fora que quan ens movem per casa, com a mínim a mi em passa.
    Tal com li comentava a en Jordi, molt bona havia de ser aquesta morcilla per pagar-la, al meu parer, una mica cara!

    En qualsevol cas, ara em pica la curiositat i hi treuré el nas, aviam què.
    Salut!

    ResponElimina
  12. Espero que t'agradi. I la morcilla val la pena.


    No sé el preu que els costa a ells, però de bona gana en compraria doncs són coses que de tant en tant m'agraden i les que puc comprar per aquí (al menys als llocs que jo conec), no tenen color.


    Salut!!

    ResponElimina
  13. Si els dos pals de paller d'aquest restaurant són les croquetes i la morcilla, ja estic de camí per anar-hi. Són dos dels tresors que més m'agraden. La carn tampoc és poca cosa tenint en compte l'aspecte a la foto.


    Salutacions,

    ResponElimina
  14. Tu i el Jordi, el Jordi i tu... com li he comentat a ell, quina parella. Curiosament, no coincidiu en el tema croquetes, així no us vau barallar. I no sigueu dolents, que es pot menjar també una hamburguesa de tant en tant que les hi ha molt bones!


    Apa nois, bones vacances!

    ResponElimina
  15. Ohhh... però si jo no he dit res de les hamburgueses... :(


    Jo menjo de tot... però de tot de tot...

    ResponElimina
  16. Bona pinta el restaurant. Felicitats per el blog. I amb tot el respecte per qui pensa diferent, molts ens estimem més la tricolor republicana que la cubana (és el seu orígen) estelada. Salut companys!

    ResponElimina
  17. Gràcies..!!.


    Jo mentre no em posin la de pollastre o la dels estancs, tot em va bé... :)


    Salut!!

    ResponElimina
  18. Jordi i ricard, no us poseu romàntics... Que el ricard avui ha tingut moments malvats!!! :-) jordi, m'agrada molt la foto a,b l'avi... Ell sí que en sap!!!!!

    ResponElimina
  19. de moment sense resposta dels moments malvats... :)

    ResponElimina
  20. 1. Felicitats pels 7000. no tothom ho pot dir. Efectivament.

    2. Doncs està mb tornar llocs entranyables (no s'arriba a tot hores, dies i setmanes passen volant)

    3. Felicitats pels dinars periòdics amb en Jordi de La Cuina del Mindundi, en sap mb poder compartir:))

    4. Les mongetes rebones
    5. El flam....les fondes, els flams! ...
    6. Priorat. Perfect!
    Bon cap de setmana! Incansable Mr.!!
    Gràcies als dos!
    f.

    ResponElimina
  21. Ostres.... M'havia passat per alt aquest comentari.... I m'agrada així numerat... :)


    I ja veus com de tant en tant ens muntem un divendres de xerrar, riure i bon dinar.


    Salutacions!

    ResponElimina