18 de març de 2015

Blavis. Una bona opció amb RQP òptima

Blavis-restaurant-laura-beaumont

Blavis



Carrer Saragossa, 85 (Gràcia)


Tlf.935 18 20 05






Author: Laura Beaumont
(per posteriors consultes, trobareu aquest post de la Laura a la pestanya CONVIDATS)

Em venia de gust un lloc conegut, on menjar bé i sense haver de vendre'm un ronyó per pagar el compte i vaig triar el Blavis, al barri del Farró, a prop de plaça Molina. Corren posts i articles lloant aquest petit lloc de barri, però jo el vaig descobrir per una amiga.



Blavis-restaurant-exterior

Quan dic “petit” no és un eufemisme, és ben real. Quatre taules i un parell de taulons amb cadires altes enganxats a la barra, fan que quasi sigui una obligació reservar, perquè fins i tot un dimecres a la nit, amb mal temps i jugant el Barça, el lloc era ben ple (deuen cabre unes 15-20 persones).


Blavis-restaurant-interior



He llegit que el cuiner va cada dia a comprar i tria el que farà aquell dia...com us podeu imaginar no vaig anar a preguntar-li per confirmar-ho. El que sí sé és que el producte sempre és de qualitat, els plats van variant i són tres treballant (que jo hagi vist), el dos propietaris: el cuiner i la seva dona a la sala i un cambrer.


Tot són platets per compartir, recomanen fer un parell per cap i no tenen carta: et porten una pissarreta. En una cara els clàssics de la casa i a l’altra els suggeriments del dia; tant uns com els altres tenien molt bona pinta, amb ganes de demanar-los tots. Per cert, si se'ls ha acabat un plat, l'esborren d'entrada o posen una creueta i ,pel que vaig veure, en tota la nit, malgrat de tenir ple, no anaven desapareixen platets de la llista. De fet un dels que no tenien d'entrada era el Tataki de salmó i ens van oferir Tàrtar, també de salmó.


Blavis-restaurant-clàssics

Blavis-restaurant-suggeriments


La carta de vins la tenen en una pissarra penjada a la paret; sempre tenen novetats i alguns que mai fallen. Preus molt assequibles, amb moltes coses d'aquí i alguns de fora. Vam voler provar una del Penedès Eco, Ros Marina, ideal per acompanyar tot el sopar.


Blavis-restaurant-vi

Blavis-restaurant-vi


Aquest cop em va tocar esperar que arribessin els meus acompanyants i vaig poder xafardejar amb calma la resta de taules. Com sempre que he anat, el públic és habitualment local i repetidor.


Vam començar amb les braves, les  patates eren amb pell, salsa no picant (amb força gust de tomàquet; no pas la típica salsa) i a sota una capa d’all i oli mot suau; molt bones i perfectes per començar.
Els bombons de "morcilla" va resultar ser com una pasta filo embolcallant el botifarró i, acompanyats del pa amb tomàquet que havíem demanat, la combinació va resulta força bona.

Blavis-restaurant-braves

Blavis-restaurant-botifarro


El tàrtar de salmó el vam demanar sobretot perquè aquest cop anàvem amb el nano, que li encanta tot el que porti salmó...i com l’expert és ell, va donar la seva opinió (que comparteixo), molt i molt bo! Salmó, ou dur, alvocat i vinagreta amb molt de gust i sense embafar.

Blavis-restaurant-salmo


La "cochinita pibill" va resultar ser el més interessant, a la foto podeu veure la base estil tortita, carn i el puntet de coriandre que no pot faltar a qualsevol plat estil mexicà i que un dia caldria obrir un debat sobre si cal o no (jo dic que no, no m’agrada, i sempre acabo apartant els trossets que veig!). Això sí, m’hagués menjat una altre ració jo soleta ;)

Blavis-restaurant-cochinita


Els raviolis van resultar ser curiosos en la presentació  (gambes embolcallant carn) però de sabor no matava...la carn em recordava la del farcit de calamars i la gamba no es notava… el vam demanar pensant que seria nou i curiós..i ens va defraudar una mica.

Blavis-restaurant-raviolis


Per acabar un plat que sempre cau, els ous estrallats, el complement va variant (de pernil també l’he provat)  aquest cop tocava tòfona. Ara podria parlar del sabor, la textura de l’ou, el sabor intens de la tòfona només portar el plat a taula... però prefereixo ressaltar el fet que el pa que ens quedava va servir per rellepar el plat i no vam demanar una segona ració per no sortir rodolant!


Blavis-restaurant-ous


Vam acabar amb una torrija amb gelat de vainilla molt bona, cruixent, molt de sabor, un gran final (dos racions pels tres).
Blavis-restaurant-torrija


L’únic “però” va ser la lentitud. El cuiner està sol ¿? i això es nota. Entre plat i plat trigaven força i vam esperar massa-massa pels postres.


I el preu, quina diferència amb altres experiències!!! Sis plats, dos postres, pa amb tomàquet (2), vi, una cervesa, aigua...i ja podeu veure quin preu tan ajustat!


Blavis-restaurant-compte

Una mostra de com menjar a bon preu a Barcelona


34 comentaris:

  1. Fa tot molt bona pinta Laura. Estic una mica amb tu amb el tema coriandre, ha de portar poquet, en cas contrari es menja la resta de sabors. La cochinita pibil és un dels meus plats preferits :-) , aquesta feia bona pinta.
    Hi ha un comentari que m'ha sorprès, "torrija cruixent"????? Ni ha res més tou que una torrija!!!! Portava caramel per a sobre???? Deu ser una versió de la torrija :-)


    Salut!

    ResponElimina
  2. Carai, quina ilu veure el Blavis per aquí!
    La veritat que també el varem esmentar al nostre blog i és una aposta segura. A tenir en compte la poca disponibilitat d'espai de taules. Per tant, sempre es recomanable tenir el tiro d'una manera o altra assegurat.
    N'estem segurs que poc a poc es farà el seu lloc dins BCN.

    Una abraçada amics

    ResponElimina
  3. Hola Pepa!

    el tema coriandre és curiós...merci per no fer-me sentir la única rareta jeje
    ostres per això de la torrija, no era l'adjectiu més adequat! volia dir en contraposició a les torrijas que a vegades trobo llefiscoses, que no m'agraden...aquesta estava al seu punt i en perfecte estat!

    ResponElimina
  4. Hola!
    No he llegit la vostra crònica, ara m'hi poso!
    és curiós que no surti més...però el lloc tampoc no dóna per aglomeracions..mentre segueixin així ja va bé ;)

    ResponElimina
  5. Blavis és un gran lloc. Hi vam estar no fa massa i érem colla. El soroll és el problema, però he de reconèixer que nosaltres ja en fèiem prou. El menjar molt bo.

    ResponElimina
  6. El tema de sortir o no sortir a les xarxes, va lligat molts cops amb campanyes promocionades. Per dir exemples de llocs de gran nivell i que ningú en parla, tenim dos que ja conec de temps i he visitat recentment per el QF i que són La Estrella i el Montiel (els dos al Born) en que tenint cuina de molt bon nivell, busques a la xarxa i poca cosa trobes... Però es que avui en dia hem arribat al punt de que gent que publica en bloc, visiten llocs on no mengen(!!) i es limiten a fer una entrevista...

    ResponElimina
  7. de debò publiquen un lloc que no han menjat ¿? això és encara més cutre que et donin ració doble i després "els normals" hi anem i allò del gat per llebre adquireixi tons molt reals...

    ResponElimina
  8. El soroll és un problema Gràcia, locals petits i taules juntes per aprofitar l'espai i, quan et trobes un grup, has begut oli. Tenim arquitectes a la sala? sempre pregunto si és possible apaivagar un xic el soroll (posant coses a les parets, per exemple) no fent obres, que això comporta despeses i potser els propietaris dels locals no ho permeten. Al Blavis, habitualment, no m'he trobat grups (excepte un cop, que el grup era el meu jeje).

    ResponElimina
  9. Pos si... en privat et passo algun exemple... que aquí en públic (jo fins i tot el facebook tinc públic!), llegeixen i després m'ataquen d'amagat en els seus Facebooks blindats a pany i clau.. :) #posant_palangres

    ResponElimina
  10. pues van bé...sisi passa passa ;)

    ResponElimina
  11. Arquitectes no en tenim... (actualment molts d'ells cuinen i a aquesta hora fan el menú)... ;). Però físics en tenim algun i entenen d'acústica... El tema soroll és molt xungo i sempre porta sorpreses. Es pot reduir tal com tu comentes, però en determinats espais, pot resultar molt costós o impossible.

    ResponElimina
  12. merci sr.físic ;) entre espais petits i gent cridant, surts d'alguns llocs amb mal de coll de tant cridar...

    ResponElimina
  13. Tot té molt bona pinta i es veuen plats prou plens... encara que són racions oi? I no es massa pujat de preu. No havia sentit mai aquest lloc. Hi ha tants, entre els "amagats" els que no ho són tant però que són bons... necessitem subvenció per anar a tots i per després anar a la dietista ;-) Els bombons tenen una pinta...

    ResponElimina
  14. Fa tot molt bona pinta Laura. Estic una mica amb tu amb el tema coriandre, ha de portar poquet, en cas contrari es menja la resta de sabors. La cochinita pibil és un dels meus plats preferits :-) , aquesta feia bona pinta.
    Hi ha un comentari que m'ha sorprès, "torrija cruixent"????? Ni ha res més tou que una torrija!!!! Portava caramel per a sobre???? Deu ser una versió de la torrija :-)

    Salut!

    ResponElimina
  15. • yesterdayvallgali@hotmail.com • 88.15.224.215

    Carai, quina ilu veure el Blavis per aquí!
    La veritat que també el varem esmentar al nostre blog i és una aposta segura. A tenir en compte la poca disponibilitat d'espai de taules. Per tant, sempre es recomanable tenir el tiro d'una manera o altra assegurat.
    N'estem segurs que poc a poc es farà el seu lloc dins BCN.

    Una abraçada amics

    ResponElimina
  16. Hola Pepa!

    el tema coriandre és curiós...merci per no fer-me sentir la única rareta jeje
    ostres per això de la torrija, no era l'adjectiu més adequat! volia dir en contraposició a les torrijas que a vegades trobo llefiscoses, que no m'agraden...aquesta estava al seu punt i en perfecte estat!

    ResponElimina
  17. Hola!
    No he llegit la vostra crònica, ara m'hi poso!
    és curiós que no surti més...però el lloc tampoc no dóna per aglomeracions..mentre segueixin així ja va bé ;)

    ResponElimina
  18. Blavis és un gran lloc. Hi vam estar no fa massa i érem colla. El soroll és el problema, però he de reconèixer que nosaltres ja en fèiem prou. El menjar molt bo.

    ResponElimina
  19. El tema de sortir o no sortir a les xarxes, va lligat molts cops amb campanyes promocionades. Per dir exemples de llocs de gran nivell i que ningú en parla, tenim dos que ja conec de temps i he visitat recentment per el QF i que són La Estrella i el Montiel (els dos al Born) en que tenint cuina de molt bon nivell, busques a la xarxa i poca cosa trobes... Però es que avui en dia hem arribat al punt de que gent que publica en bloc, visiten llocs on no mengen(!!) i es limiten a fer una entrevista...

    ResponElimina
  20. de debò publiquen un lloc que no han menjat ¿? això és encara més cutre que et donin ració doble i després "els normals" hi anem i allò del gat per llebre adquireixi tons molt reals...

    ResponElimina
  21. El soroll és un problema Gràcia, locals petits i taules juntes per aprofitar l'espai i, quan et trobes un grup, has begut oli. Tenim arquitectes a la sala? sempre pregunto si és possible apaivagar un xic el soroll (posant coses a les parets, per exemple) no fent obres, que això comporta despeses i potser els propietaris dels locals no ho permeten. Al Blavis, habitualment, no m'he trobat grups (excepte un cop, que el grup era el meu jeje).

    ResponElimina
  22. Pos si... en privat et passo algun exemple... que aquí en públic (jo fins i tot el facebook tinc públic!), llegeixen i després m'ataquen d'amagat en els seus Facebooks blindats a pany i clau.. :) #posant_palangres

    ResponElimina
  23. pues van bé...sisi passa passa ;)

    ResponElimina
  24. Arquitectes no en tenim... (actualment molts d'ells cuinen i a aquesta hora fan el menú)... ;). Però físics en tenim algun i entenen d'acústica... El tema soroll és molt xungo i sempre porta sorpreses. Es pot reduir tal com tu comentes, però en determinats espais, pot resultar molt costós o impossible.

    ResponElimina
  25. merci sr.físic ;) entre espais petits i gent cridant, surts d'alguns llocs amb mal de coll de tant cridar...

    ResponElimina
  26. Tot té molt bona pinta i es veuen plats prou plens... encara que són racions oi? I no es massa pujat de preu. No havia sentit mai aquest lloc. Hi ha tants, entre els "amagats" els que no ho són tant però que són bons... necessitem subvenció per anar a tots i per després anar a la dietista ;-) Els bombons tenen una pinta...

    ResponElimina
  27. JUGANT AMB EL SEO D'AQUEST POST, M'HE CARREGAT ELS COMENTARIS (i'm very sorry... :(..). PERÒ ELS HE RECONSTRUÏT A PARTIR DEL FITXER INTERN, TOT I QUE S'HAN PERDUT LES FOTOS DELS 'COMENTADORS' I LES DATES SON TOTES DEL MATEIX DIA.... ja em perdonareu.... :)

    ResponElimina
  28. Les MAJÚSCULES són per cridar l'atenció i que ho veieu...

    ResponElimina
  29. ai els informàtics.... jeje ;)

    ResponElimina
  30. Hola!
    Del tema diners...sempre podem fer un verkami ;)
    Jo el vaig descobrir gràcies a una amiga fa anys, i al estar a prop de casa, s'ha convertit en un dels llocs on sortir bé a sopar i no gastar molt.
    Tot són platets/racions per compartir, no són grans, però el preu tampoc és car (surts tip i tots van dels 4 als 10€).

    ResponElimina
  31. Pensa que ho vaig fer per millorar el SEO on page del teu post... (que bé ha quedat això!!) ...... #cria_cuervos.... :)

    ResponElimina
  32. Pere Folguera i Parcet22 de març de 2015 a les 22:48

    Ja que esteu tan condescendents us hi posaré una pega: els plats no són gaire fotogènics (aquesta vegada no és culpa meva!) Això no treu ni posa res a la qualitat del producte i de la cuina, però ajudaria. Tampoc ajuda la il·luminació del local, ni d'aquest ni de tants altres; una cosa més a posar al costat de la poca cura amb l'acústica que comentàveu més amunt.

    ResponElimina
  33. Doncs per la meva part, ara he tornat a mirar les fotos i tots m'han provocat desig... :)


    Si ja arriben a ser fotogènics, mossego el portàtil


    Salutacions Pere..!!

    ResponElimina
  34. La veritat, fotogèniques no són, però com diu el Ricard, mirant-les m'entra la gana ;)
    Les teves fotos agraden, o sigui que et seguiré "utilitzant" jeje

    ResponElimina