22 de març de 2015

Maitea. Excel·lents pinxos i bon menjar amb algun desajust

Maitea-entrada

Maitea 


Contactar:


    Casanova, 157


    T. 934 39 51 07


    www.maitea.es/


Maitea és d’aquells llocs on portar aquells amics estrangers que acaben d’aterrar a BCN i venen amb la idea de que els pinxos és tipical d’aquí, sense saber on és “aquí” i “allà” ....  Es nota  d’entrada que és un lloc amb pedigrí i amb una decoració “viejuna” (com diuen els modernets). I també es detecta que cap interiorista ha passat pel local en els darrers anys...:)

Maitea-interior

Maitea-pintures

Però superat això, l’assortiment de tapes estil basc és espectacular... No apte per aquells que busquen la modernitat, però adequat pel que busca tapes clàssiques. Vam tastar alguna abans de l’àpat i a destacar un “montadito” de sobrassada i mel, que si el tasten d’aquest nivell en un dels infinits llocs nous (i suposo efímers) de “tapes creatives que apareixen cada setmana, fa córrer rius de tinta a tots els 'so exiteds' que fan la ruta de les inauguracions.

Segurament ens vam equivocar en no fer un sopar de pinxos, però anàvem a pinyó fix cap a una truita de bacallà, un plat de bacallà  i altres menges  de l’estil. Crec que ens vam equivocar i a sobre van estar tot el sopar torturant-nos, amb l’oferiment de tapes que passaven de taula en taula.... Quasi tant pesat com escoltar les instruccions de com menjar cada plat a Disfrutar.

I la tortura era doble, doncs algunes tenien pintes molt temptadores, però també es fa pesat que cada 3 minuts un cambrer t’ofereixi alguna cosa mentre sopes i hagis de respondre “no gràcies” i a sobre forçar un somriure per ser empàtic.

Però havent-hi un espai  per tapes i un altre amb taules estil restaurant (les típiques “U’s” de l’eixample), no vam imaginar aquesta desfilada. O igual  no tinc sort amb els bascos... o no m’entenen... En el "famós" Taktika-Berri, em van entendre tant poc, que fins i tot em van perdre la reserva i a sobre  “algú” em va atacar als comentaris...

Dit això comento els sopar. Vam començar compartint la desitjada truita de bacallà. Molt correcta, al punt de cocció al nostre gust i potser una mica mancat de sal el bacallà, però això no és cap crítica, doncs cada un ho veu diferent... i a mi el bacallà m’agrada amb el puntet de sal que en canvi  altres trobarien excessiu.  També vam compartir uns cors de carxofa molt ben  arrebossats...

Maitea-truita-bacalla

Maitea-carxofes

Els segons ja no van ser a compartir. En el meu cas un bacallà a la biscaïna, amb un peix de primeríssima qualitat i una salsa clàssica de les que com diuen les blocaires que van de pijas “te hinchas de mojar pan”... L’altre plat va ser un rar caprici del meu partner de taula que va demanar pollastre amb salsa de formatge cabrales, suposo pensant més en la salsa que en el pollastre... i puc donar fe de que la salsa també estava "de mojar"...

Maitea-bacalla
L'aspecte de la foto no és espectacular, però el contingut és de primera...

Maitea-pollastre
I el mateix puc dir d'aquest plat amb una salsa de 'cabrales clàssica'
La carta de vins prou bé, tot i que també vam deduir que allà es prenia 'mayormente' cervesa, doncs va ser allò de passar el cambrer abans de demanar (!!) i dir “que us porto per beure?”.... Però al demanar carta de vins, l'assortiment era prou bo i vam triar  el Blau de la DO Montsant que ja coneixíem i que va estar en el seu bon nivell habitual. 

Vam demanar el compte sense ni mirar les postres. Estàvem prou tips i tampoc l’ambient ajudava amb una taula propera sorollosa (el típic risc d'aquests llocs) i un servei amable però a l’hora una mica desorganitzat. Potser el tema de el repartiment de pinxos, no ajuda massa al servei de les poques “taules rares” que van a sopar “no tapes”.

Com imagino que us he embolicat i voleu una conclusió, el RESUM és aquest:


Tapes i pintxos de molt bona qualitat.

Preu: Bona RQP

(el cost per persona, sense vi i sense postres en aquest cas, estaria pels 24€)

I a tenir en compte que:

Si hi aneu, cal anar amb mentalitat una mica de “campi qui pugui”.

L’àpat clàssic d’entrants i segons , crec que el tenen una mica a nivell “taula rara”, tot i que els plats són bons a nivell matèries primeres i elaboracions.

Si hi torno, que crec que si, aniré de tapes pinxos i segur triomfaré. I això d’intenció de tornar, no ho dic pas de tots els llocs que visito. Vaja, que us el recomano... 

Però no és el lloc per un sopar romàntic o si busqueu un lloc de “ver i ser visto”




31 comentaris:

  1. bona descripció ricard! jajja... a mi em passa una mica igual. i al taktika em va passar exactament això! tot mi que amb un cop de canya important... i, sí, per suposat, bacallà amb punt de sal de més!!! :-)

    ResponElimina
  2. uissss.... no t'atreveixis a atacar el taktika, que es veu que és intocable... :)

    ResponElimina
  3. Imagino que aquest és un bon lloc per anar en grup així pots tastar pinxos i compartir plats.
    Uys, doncs jo creia que "las pijas" no sucaven pa, però clar, hi ha salses irresistibles!!!
    M'ha encantat el quadre gay donant la benvinguda al local.


    Salut!

    ResponElimina
  4. Una mica és el que passa amb el restaurants / tasques "típics"bascs. Com el cost és fàcilment escalable, poden anar des de grups de berros que busquen menjar un parell de pintxos amb unes cerveses, fins a parelles que busquen fer un menú de producte, una mica com el que vas intentar fer tu.


    En conec uns quants, i no sabria dir-te amb quin em quedo. De fet, al que més cops he anat és el Zarautz (i que no he publicat mai) que el tinc a tocar de la feina, i més o menys és com el que aquí descrius.


    I tu... ¿no te hinchas a mojar pan? :-))))


    Abraçada i ves amb compte amb el que fotografies!!

    ResponElimina
  5. Hola, Ricard.

    El tenia a la meva llista de pendents, sobretot, pel llegit respecte les seves carnes madurades, però vist lo vist (que el seu fort són els "pinxos"), segurament el mantindré a la nevera o al congelador.

    Una abraçada,

    Eduard

    ResponElimina
  6. No sé si suquen pa las pijas en general... però les blocaires pijas, que ve a ser un subgrup, els agrada molt la frase "incluso mojamos pan"... però jo diria que ho escriuen una mica en plan transgredir... saps?.


    Com dir "fins i tot arribem a aquest punt"... :)


    Lo del quadre no hi vaig parar més atenció que l'aire decadent que oferia... però ara que ho dius...


    Salut!!

    ResponElimina
  7. Jo si que suco pan Jordi... i ben bé que ho has comprovat.


    I ara si que fotografio a tort i a dret... Coses de tenir un IPhone 'so actual'...


    Abraçada!

    ResponElimina
  8. Nosaltres també anaven a "sopar"... i de fet ho vam intentar... La carn que tu parles, també era un objectiu. Però l'ambient no ajudava a demanar res massa 'vistós'...


    Tampoc m'agrada sentir-me fora de lloc, com un dia que en un bon italià, però en període turisme de risc, vam demanar una pasta 'frutti di mare" amb llagosta i vam quedar envoltats de turistes en ambient familiar, que consumien majoritàriament pizza i ens miraven encuriosits amb el nostre plat "exòtic" i l'ampolla de vi en glaçonera, contrastant amb les seves coca-colas... :)


    Millor seguir la dita de "dónde fueres... haz lo que vieres"...


    Una abraçada!

    ResponElimina
  9. Quanta raó, Ricard!

    ResponElimina
  10. I jo que et feia del grup de "donde fueres..., haz lo que quisieres"?! Hahaha!
    Penso que és una llàstima que, en llocs com aquests, on tracten bé temes de plats de bacallà o de grans plats de carn, per exemple, és a dir, d'entaular-se, no se'n pugui gaudir per un tracte que no ho afavoreix...
    No obstant, de ben segur que les seves tapes faran que una visita no sigui un "saco roto", sinó ben al contrari.
    Salut!

    ResponElimina
  11. Si... penso que d'alguna manera caldria evitar el pas taula per taula pels que ja sopen normal... Però en positiu, vaig pensar que era un bon lloc per anar de pinxos calents.... Vull dir que no va ser pas visita "en saco roto"... :)


    Salut!!

    ResponElimina
  12. Conec Maitea i mai he passat de la primera sala, la de la llarga barra. Per mi és un lloc de referència pel que fa als pinxos. Prova un dia d'anar-hi en aquest sentit i veuràs com en surts content.


    Quan compares llocs com Maitea amb d'altres de nova creació i ho penses en fred, al·lucines de veure com la gent es deixa entabanar. Doncs no hi ha color amb la qualitat, varietat i bon servei, dels llocs clàssics com Maitea.


    Abraçada!.

    ResponElimina
  13. Tenia que haver-te preguntat abans Carles... :)

    I totalment d'acord amb que no hi ha color... Jo vaig tastar 2 pinxos a l'atzar i eren de primera.

    Abraçada!

    ResponElimina
  14. Hola Ricard! Al Maitea vaig anar-hi fa poc, i ja el coneixia d'altres vegades. Vam fer pinxos i pochas (feia fred!) i com sempre que he anat, tot molt bé. El primer cop, això dels cambrers passejant potser sobta; però si vas sobretot a fer pinxos, no haver d'anar a la barra i que vinguin, ho agraeixo moltíssim ;)


    Per cert, el local és recent, abans estaven just al costat. El darrer cop recordo que la distribució de barra i taules era diferent, i efectivament, van confirmar-me que s'havien mogut uns quants metres; així que la decoració típica (i gai com diu la Pepa) és recent ;)

    ResponElimina
  15. Ostres... jo em pensava que era decoració de tota la vida.... Doncs si és recent, té "delito"... :)


    El proper cop agrairé cada cop que un cambrer s'apropi.... però llavors hauré demanat una amanida i prou....

    ResponElimina
  16. Jajja... Quins valents, tu!!! :-)

    ResponElimina
  17. He sentit parlar d'ell com t'havia comentat, però crec que no fa gaire que està obert, o sigui que dedueixo que aquest punt "viejuno" es fet expressament. Normalment aquests llocs de pintxos simulen bé l'ambient del nord, inclòs el soroll i el "barrear", sempre la lluita de agafar un dels pintxos que tanta bona pinta tenen. Aquí he anat a algun lloc d'aquests i tinc pendent d'anar al Bilbao Berria... però a vegades fa por pel que sempre diem, sortir decebut. Clar està que si no t'arrisques, no guanyes i no descobreixes llavors alguns dels llocs bons de Barcelona. Sempre amb la dialèctica de si vas o no vas, de si se sent molt serà veritat que és bò? I si no vas i després resulta que si que ho era encara que sigui "so excinting place"? Aiiiii, quin dilema. Bé, sigui com sigui, pintxos sempre són benvinguts. Sempre es poden trobar llocs com el MoMa, que no està malament, gens malament...
    Salut!

    ResponElimina
  18. Bé... a TripAdvisor (ara ho he mirat) hi han comentaris del 2010... I a mi fa com tres anys que me'l van recomanar en un comentari al meu bloc...


    I el Moma el tinc pendent, però tenen un horari maleit per mi... Si vas al migdia (cosa que he fet), toca menú si o si i no el vaig publicar... I els vespres tenen obert a partir de dijous.. i a sobre dissabte migdia tancat... Que consti que ho he intentat, però l'únic dia que podria és dijous vespre i els dijous plego a les 21:30 a Sabadell...


    Crec que m'eviten... :)

    ResponElimina
  19. Ostres doncs si que és complicat... et confeso que els vaig trucar per dir que volies anar, per això no el trobes mai obert :))))) Per cert, jo suco pa i inclús escoro el plat amb el dit. Com ha de ser! Serà que sóc un punt "barriobajera". Però també t'haig de dir per les fotos que pot ser era massa salsa no? Es que hi ha cops que això escama una mica...

    Salut!!!!

    ResponElimina
  20. Més que massa salsa, penso és estil "viejuno"... però la biscaïna, estava de mort... Me l'hagués emportat per sucar al dia següent... :)



    Fins i tot sé d'algú que va abandonar la seva estimada salsa de cabrales, per atacar la meva... I el bacallà dels bons.. al seu punt de cocció, es desfeia en làmines.. se'm fa la boca aigua de pensar-hi.

    ResponElimina
  21. Jo gairebé sempre que he anat ha sigut a fer pintxos a la barra excepte alguna vegada que hem aconseguit taula de rebot (sense reserva) en la que vam demanar algunes cosetes per compartir mentre esperavem els pintxos calents que van portant. I això si, els pintxos de lo millor que jo he tastat a Barcelona. Jo ja fa força anys que hi vaig de tant en tant i que jo sapigui sempre ha estat al mateix lloc, encara que al principi era tipus franquicia, diria que Lizarran, però després es van independitzar.

    ResponElimina
  22. Doncs gràcies per l'aclariment, que m'estava fent un embolic.

    I ja convençut del tot que el dia que torni, vaig a la teva fórmula de compartir alguna cosa i anar agafant pinxos.

    Salutacions!

    ResponElimina
  23. Avui he anat a dinar a Taktika Berri, m'he n'has fet venir ganes. Deus ser l'únic que no l'entenen allà perquè tothom semblava estar encantat, i els plats... millor no entrar en comparacions!

    ResponElimina
  24. Ets entranyable... per fi assumeixes el teu estat i ja signes i tot i m'encanta que estiguis pendent de mi... sabia que picaries el palangre... :) :) :)

    ResponElimina
  25. Vaig anar-hi fa molts anys (potser més de 10) i veig que està igual! Recordo que vam dinar de pintxos i ens va agradar molt. Segur que els plats també eren boníssims. No hi hem tornat simplement perquè sempre voltem més pel centre però el tindré en compte per un altre dia. Merci!

    ResponElimina
  26. Es el que passa a BCN, que hi han tants llocs, que acabes triant en funció geogràfica...
    La meva idea és tornar, però ja un dia que estigui pel la zona... I també dir que la zona té prou bona oferta..


    Salutacions!

    ResponElimina
  27. Ricard,

    Mira slow food Barcelona. El teu article

    a Slow Food Barcelona Facebook 8 març ·
    Al setmanari @QFsuplement :

    "Plats per a sentir-se com a casa"

    #Restaurant Mam i Teca ~ #slowfood i #Km0 de#Barcelona



    LLegit aquest post.
    Ja vindré.
    f.

    ResponElimina
  28. Ahhh... no l'havia vist. Ara el veig... Gràcies!.


    Els del Mam i Teca si que el van compartir i allà el vaig veure, però això del Slow no ho segueixo massa... :)


    Salutacions!

    ResponElimina
  29. Hem anat aquest cap de setmana i efectivament s'han traslladat i ara estan a Casanova 155 (abans eran al 157), però com tu havies posat l'adreça antiga i a la seva web encara hi es també, em vaig pensar que lo del trasllat era una equivocació. La decoració es la mateixa que hi havia al local vell així que les fotos tampoc van servirme de referencia.

    ResponElimina
  30. En tot cas tenim un bon lloc de pintxos al carrer Casanova... :)


    Tampoc ve d'un número amunt o un número avall....


    Gràcies..!!

    ResponElimina