11 de març de 2015

Restaurant Aligué. Dubtes tofonaires a la capital del Bages


Restaurant Aligué



C/ de Vic. El Guix, 8-10



Manresa



http://www.restaurantaligue.es


Author: Esther Meya

(per posteriors consultes, trobareu aquest post de l'Esther a la pestanya CONVIDATS)



Nosaltres som poc de sortir a jalar expressament fora de Barcelona, però vam aprofitar una sortida tofonaire prop de Solsona molt recomanable (www.latofonera.cat) i de baixada vam parar a Manresa a dinar, precisament recomanats a l’Aligué per la gent de la sortida per fer un menú de tòfona.  Que els hi deuen comprar a ells, es clar...



Aligué-manresa-tofona

En tot cas, l’Aligué és el típic restaurant com dels bons de sempre de Manresa. Per tant, hi vam anar sense dubtes. 

A l’entrar ja veus que està com una mica deixadot per fora, que ha viscut temps millors. Sense voler semblar una xava, el típic lloc que la gent del lloc hi va pensant-se no sé què, els hi foten una clavada i estan encantats perquè han estat on s’havia d’estar.  "Que ens han vist aquells, tu... que bé!...".

Havíem reservat, però el servei una mica al seu aire. I ens va costar que ens fessin cas. Ens van passar com a un mena de menjador més privat, una mica més maco (on vam sentir les converses aquestes que us deia abans quan feia de xava...). 


Aligué-manresa-sala

El maître anava totalment a la seva bola (més pendents, lògicament dels clients habituals). Sort que vam tenir un cambrer una mica més atent. Tampoc cap meravella... 

Vam fer un menú de tòfona complert i jo vaig fer carta, ja que tanta tòfona negra no em cal (sóc més de blanca). Amb un vi que estava molt bé. 


Aligué-manresa-vi

D’entrant, biquini de tòfona i per mi una copeta mini d’aquelles com amb un puré de foie, maionesa i no sé què (que no calia).


Aligué-manresa-propietats

Biquini, com veieu, és massa dir, perquè et porten una meitat. Trobo que una mica rònec.

De primer, jo vaig fer amanida amb alvocat i mozzarella (res a destacar. Ni foto vaig fer... Tomàquet sense cap sabor i fred de nevera –ho odio- i mozzarella bona, això sí) i del menú tocava amanida escarolada amb tòfona, però vam demanar canvi per canaló de formatge amb tòfona, que feia més bona pinta i van acceptar. 


Aligué-manresa-canelo

La foto no és nostra, és de la seva web, perquè el partner anava amb gana i va volar. Però és generosa, perquè seguint la línia, no hi havia dos canelons, si no UN. Bastant insípid de sabor. Trobo que hi enganxava una mica de carn en aquest caneló. 

I de segons vam tenir més una mica més de sort i al menú hi havia una botifarra tofonada (amb llenties i ou). Plat molt ben aconseguit de sabors. I un timbal de patata i ou amb tòfona, amb crema de parmesà. Bastant bo. 
Aligué-manresa

Dins el menú hi havia postre: flam de tòfona. Molt ben aconseguit. Molt cremós i el sabor de la tòfona li quedava fantàstic. I jo dubtava si fer postre i vaig fer un bombó de xocolata. Vaig preguntar si era petit i em van dir que sí i era enorme. Em fa una ràbia això. A més, després hi havia petit fours. Trobo que han de ser sincers quan preguntes. Això sí, el porter era deliciós (em vaig quedar sense foto i tot!!!): eren diferents xocolates en diferents textures. Típic, però ben fet.

Aligué-manresa


I de preu, doncs pel meu gust passat de preu, ja que hi ha plats que no estaven a l’alçada. No va ser un dinar rodó. Si el mateix et costa 40 euros per cap, surts encantat segurament. Però a 60 euros per cap, demanes força cosa més. I, a més, tractant-se d’un restaurant de “carretera”, que no estàs ni al mig del poble. Si torno a pujar per la zona, no repetiré, aquesta seria la conclusió. 


Aligué-manresa-compte

Aquest menú de tòfona no aguanta cap comparativa amb d’altres que he fet, al Giorgio de Calafell (sublim) o a algun que altre bon italià de Barcelona. 

Al final, enlloc de  'guest blogger' del Ricard seré la senyoreta Rottenmeier, que sempre es queixa!.. :)

18 comentaris:

  1. inauguro.... merci Ricard! Tot iq ue no sé si perdràs seguidors de Manresa.... ;-)

    ResponElimina
  2. Cau molt lluny això de Manresa.... :)

    ResponElimina
  3. l'Aligué fa molt de temps que no anem. De fet com uns 8 anys. Són aquestes sagues tipus la Fonda Europa que es van estenent i "reproduint" i en ocasions perdent la identitat. Crec que el SIBAR de prop l'Hospital de Sant Pau, és també d'ells.

    ResponElimina
  4. hola Carles!!! sí, tens tota la raó! el que no sabia és que el sibar fos d'ells també... no hi he estat.

    ResponElimina
  5. Com ahir comentava al face del Ricard, és una, sino la primera de les nostres entrades al bloc. Guardo un bon record, no era cap menú especial, únicamente acabava de ser anomenat millor establiment de Catalunya 2012. Tampoc record que ens va costar, no ho vaig posar al principi, però 60 Euros per cap t'asseguro que no. No hem tornat a anar, perquè tampoc ens cau de pas i seria una sortida expressa. Havent-hi tanta oferta és difícil. No sé si pot ser aquest anomenament sel's hi va pujar al cap...

    ResponElimina
  6. buenas!! no sé si els hi va pujar al cap, però està clar que han anat a menys... ara, si arriba, millor de manresa... buffff

    ResponElimina
  7. hahaha, o sigui, que si no t'agrada ets la Rottenmeier??? No dona, no!! S'ha de dir! I després dels primers plats, no veia que la cosa acabaria bé. Al menys hi havia petit fours ;-)


    Salut!

    ResponElimina
  8. jajaja... pepa, gràcies!!! sí, postres boníssims i petit fours!! 👏👏👏

    ResponElimina
  9. Déu n'hi do quina repassada... :-)))

    Precisament jo en tinc un bon record d'aquest restaurant de la visita que vaig fer de casualitat l'any passat (aprofito que no hi és en Ricard per aquí i puc posar els post del meu blog: http://lacuinademindundi.blogspot.com.es/2014/07/aligue-fabulos-restaurant-manresa.html) i sempre li faig publicitat, sobre tot pel plat de pop a la brasa que vaig tastar allà, que és dels plats que més m'han fet trempar d'uns anys ençà.



    Imagino que no encertaries el dia, o potser és dels llocs que fan aquests menús per que toca, o ves a saber el motiu, però jo, del que estic segur, és que si torno a passar per allà, encara que sigui per esmorzar paro a menjar aquest pop a la brasa amb cruixent de cansalada... ;-)


    Salutacions!!

    ResponElimina
  10. Ostres Esther! Quan tu passes bé menjant i gaudeixes, no importa pagar (almenys a mi) però quan surts amb cara d'idiota....
    T'haig de dir que m'has fet venir ganes de menjar tòfona en un lloc que conec...i potser en surt un post i tot ;)
    Felicitats pel post!

    ResponElimina
  11. 😃😃😃 jordi, repassada rotten!! si hi tornes a passar, ja em dius!! jo vaig fer carta, no menú... i tot molt justet!!

    ResponElimina
  12. sí laura, fa molta ràbia!! ja diràs el lloc secret de tòfona! ;-) blanca o negra, però?

    ResponElimina
  13. Crec que ara toca negre... de fet vaig sempre que vull menjar bé i relaxar-me, ja sigui per tòfona o per un arròs ;)

    ResponElimina
  14. ja diràs!! jo sóc més de blanca! 😊

    ResponElimina
  15. Antoni Ramos Rocamora20 de març de 2015 a les 18:08

    arribo tard però jo he seguit durant més de 25 anys (hi treballo molt a prop) la trajectòria de
    l'Aligué i puc confirmar que des de fa uns 4 o 5 anys a fet una davallada
    espectacular. Suposo que no surten els números o simplement volen que en surtin
    més. En concret l'any passat vaig tastar el menú de la tòfona i sort que no pagava jo però vaig sentir vergonya i ens varem sentir estafats.

    ResponElimina
  16. Hola antoni! Merci pel comentari. Aquesta és justament la sensació que vaig tenir jo del nivell del restaurant... Mala RQP i no diguem ja del menú de la tòfona... Tota la raó, estafa absoluta!

    ResponElimina
  17. Fa molts d'anys (ara penso que tot el que escric comença a tenir molts d'anys) que vam anar per un sopar corporatiu (gent de la competència que de tant en tant fèiem sopars) va ser a base de menú tancat. Només diré que al final del sopar un dels comensals va demanar pa per sucar en el gelat, de la fam que havíem passat. Comparteixo el tema rònec.

    ResponElimina