25 de març de 2015

Taverna Suculent. Tal com la va percebre l'Esther

Suculent-Esther

Taverna Suculent



Quasi al nivell de la inigualable:

Taverna del Sabrosón!

Rambla del Raval, 39

www.suculent.com/ca/tavernadelsuculent


Author: Esther Meya
(per posteriors consultes, trobareu aquest post de l'Esther a la pestanya CONVIDATS)

Deixant a banda la llicència del subtítol, que segurament el Ricard al maquetar el post, hi posarà el link per donar un toc d'humor, del germà petit del Suculent pots sortir quasi “so excited”, a l’igual que del germà gran (molt recomanable). Això sí, has de deixar de banda detalls toreros del lloc, música massa alta i “sírvase casi usted mismo”. Això dels detalls toreros, deu ser que és cool, perquè també hi és al Cañete Mantel (al Leopoldo ja hi era de sempre..). Suposo que va relacionat amb els gustos de l’amo. A mi em sembla horrorós, què hi farem.... Per la resta, bona nota. 

Vam anar-hi a dinar un dissabte cap a les 2 i no hi havia ningú. Fantàstic, perquè el lloc és quasi tot barra i molt poques taules, que no feien pinta de massa còmodes. I com fosques, al fons. I vam triar el millor lloc, mini barra sols amb vistes a la rambla. 


Suculent-taverna-vistes

Suculent-taverna-carrer

A la Rambla del Raval, a prop del Suculent

Bon vermut casolà i bones olives, que et posen sense demanar (les olives, el vermut el pagues). I mala nota perquè només tenen un vi blanc i un negre (per què???) i el negre era Rioja. Vaig claudicar. Quin remei. 


Suculent-taverna-vermut


Al ser taverna la carta és de tapes i platillos, amb força oferta i que tot cridava bastant l’atenció. 

De primera tongada van caure un salmorejo (molt bo, amb moixama i ametlla), ostra amb mançanilla (molt ben trobada la barreja), sardina fumada amb cansalada (de nivell) i tortillita de camarones (massa oliosa pel meu gust, amb massa farina fregida i pocs camarones, que va ser la nota discordant en la RQP).


Suculent-taverna-plats

Suculent-taverna-camaron

I de segona tongada, crestes de gall, cap i pota (no en gasto dels dos, però la crítica va ser molt bona) i canapè de pell de pollastre (bo, però esperava més el sabor de la pell de pollastre, que es nota poc). 


Suculent-taverna-varis
Suculent-taverna-cap-pota

I com em vaig quedar amb un punt de gana i els postres no em cridaven, vaig demanar mollete de chicharrón. I em va fer ràbia perquè va ser decepció. Massa pa i poc mollete... És un plat que, curiosament, vam tastar al seu dia a un japonès de NYC i ens va al·lucinar. Crec que l’Abellán ha fet algun viatge al Momofuku Ssam Bar, però aquest seu de la Taverna té mooolt a millorar. 


Suculent-taverna-mollete

Els postres no cridaven massa l’atenció i directes al cafè. Molt bo. Sense petit fours. Que aquí no tocaven, cert. Però que sempre són benvinguts!!

I de preu final, molt bé. 35 euros per persona. Bona RQP, sense cap mena de dubte.  Això sí, els plats tels reculls tu i els agafes i tornes a la barra. El servei no va inclòs! ;-). És un lloc on pots anar (i repetir tranquil·lament) quan tinguis ganes d’àpat informal de qualitat a bon preu.

18 comentaris:

  1. Gràcies Ricard per incloure'm al subtítol però de moment les "col·laboradores" no anem juntes a provar llocs ;)


    Molt ben descrits els plats Esther!


    Pregunta, no sembla pas que et desagradi el lloc? Alguns plats els hi trobes pegues o coses a millorar, però la percepció és bona? El recomanes?

    Això d'haver de dur les coses a la barra és d'imatge/postureo total; pel que pagues ja podrien tenir algú servint (crec). Una cosa que no suporto són dels llocs de menjar (no fer el vermut i picar) són els tamborets i, a sobre, incomodes. Els defensors de tavernes i coses viejunes ja poden acusar-me del que vulguin, però per menjar s'ha d'estar còmode, crec!

    ResponElimina
  2. Merci! m'hi moc força pel Raval i sempre és bo saber-ho ;)

    ResponElimina
  3. Gran el Sabroson...!!!

    ResponElimina
  4. Eso del copy and paste... ehhh mu malo......:(


    Ja arreglat!!

    ResponElimina
  5. mooooolt !!!! 👏👏👏👏

    ResponElimina
  6. Entre els tamborets, el que no hagi personal i la pell a de pollastre, jo, si estic pel Raval me'n vaig al Mam i Teca. No tinc jo l'esquena per sopar pujada a un tamboret. (ni el cul, que jo crec que no m'hi cabria allà) :-)

    Salut!

    ResponElimina
  7. Jo no soc massa de Suculent... Xo amb lo de pell de pollo, no puc evitar partir-me de riure cada cop que em ve a la memòria la frase que em va inspirar el post del Sabroson i que era el relat d'una pija que la van convidar allà i quan li van suggerir la "piel de pollo", va exclamar.... "piel de pollooooo?.... Anda ya.... esto no me lo como!!!".... Però la va provar i es va posar 'so excited' perquè li recordava "el pollo a l'ast".

    Déu nos en guard!!.

    ResponElimina
  8. ahhhh, és genial!!!! les pijes mengen pollo a l'ast????

    ResponElimina
  9. Les pijas q només mengen calent (gastronòmicament parlant) a partir de les convidades... "Se lo comen to"...😄

    ResponElimina
  10. Hola!

    Això de servir-se un mateix deu ser una novetat, la vegada que hi vaig ser-hi, ara deu fer un any (com a molt), a nosaltres ens varen servir en tot moment (en una de les taules que, comparat amb seure a la barra, tampoc són tan incòmodes).

    Quant al menjar, coincideixo amb l'Esther, en general, una bona impressió, a excepció de les
    postres..., cosa que va permetre que, com a tal, repetíssim d'unes croquetes de cua de bou que estaven excelses!

    Per cert, Esther, felicitats pels teus posts. I felicitats al convidador... A veure quan em digno a aportar-hi alguna cosa, que per invitacions el "capo" del bloc no se n'ha estat.

    ResponElimina
  11. No hem anat, al Suculent (el germà gran) si, fa temps, no tenia encara ni la terrassa i el recordo extraordinari. Ara no se, aquest el tinc pendent. Encara que és el típic que tothom em parla meravelles. I haig de reconèixer que el Carles Abellán, fins ara, no m'ha decebut. Ara, perillòs això de autoservei no? Ho dic perquè com a mi em costa contenir-me...segur que em pujaria més el compte!

    ResponElimina
  12. Gràcies Manel!!! no és que no ens servissin, però com estàvem al tros de la barra que queda tallada i quedes de cara al carrer, ells no surten e la barra per servir-te a aquel tros de barra i tho porten fins al final de la barra i tu agafes i treus plats, sí... vaig tenir una mica de sensació de cambrera. però tampoc em va molestar pas, pq hi vam estar a gust. les croquetes els tasto a la propera, doncs! :-)

    ResponElimina
  13. Hola Luisa! sí, val la pena tastar-lo... a mi el carñes Abellan m'agrada força e què fa en general, però sí em va decebre molt un cop. el bravo a l'hotel vela és una autèntica presa de pèl! preus al·lucinants i una qualitat correcte, però res més... en un restaurant bastant mediocre... em vaig sentir estafada total! sé que és restaurant d'hotel guiri, etc.. però una passada. i se suposa que sempre es queixen que volen acostar els restaurants dels hotels de bcn a la gent, etc... doncs allà no ho aconsegueixen, de debò! apa, vaja rollo he fotut... :-)

    ResponElimina
  14. del dret i del revés! jajaja....

    ResponElimina
  15. Buenos vermuts y la cerveza bien tirada. Recomendable el trozo de mesa de debajo de la ventana.

    ResponElimina
  16. Rotllo??? No dona !! Doncs mira que m'agrada l'opció dels hotels. Normalment els defenso prou perque son molt bones opcions a un preu prou ajustat pel que et donen!. L'últim descobriment que just ara hem publicat es un esmorzar boníssim ( no brunch, esmorzar de fuet i botifarra) fes una ullada si vols t'agradarà!

    ResponElimina
  17. merci partner in crime! 😉

    ResponElimina
  18. Aquesta entrada se m'havia escapat... En general, he sentit parlar força bé del Suculent i no tant bé de la seva taverna... De fet, jo mateix, entre el que expliques d'algun plat i el fet d'haver d'anar a buscar els plats i els tamborets incòmodes, dubto molt que em vegin gaire per allà... :-)


    I més, si a l'anterior li sumem el preu, que no és precisament econòmic (per un dinar d'aquesta mena).


    Salutacions!!

    ResponElimina