14 d’abril de 2015

La Llotja Marisqueria de Vilanova


La-llotja-vilanova-La Llotja Marisqueria de Vilanova




Passeig de Ribes Roges, 1
Vilanova i la Geltrú


T. 93 815 79 50


Author: Alícia Mirabent
(per posteriors consultes, trobareu aquest post a la pestanya CONVIDATS)

No hi ha dos sense tres, així que em sumo a les 'guest bloggers' Esther Meya i Laura Beaumont i enceto el meu post de crítica de restaurant. No sé si arribaré a l’encert d’elles i el Ricard, o si tot plegat té un to molt Àngels de Charlie, però morirem (menjant) en el intent. 

Si estem vora la platja, no conec ningú que no es deleixi per fer un bon arròs, fideuà o altres criatures marines, ja sigui fregides, a la planxa o amb un bon ranxo de pescador.
En molts casos la traïdoria del SPM (el segons preu de mercat ben cofoi de conèixer la teva visa) fa que el desig de l'arrosset a vora el mar es converteixi amb una clatellada de dimensions èpiques.


La-llotja-vilanova-vista-interior

Així que mirarem de ser sincers i humils i no perdre l’oremus amb els primers raigs de sol de primavera i aguantar fermament la temptació que ens ofereix la peixera amb quatre llagostes marcides o els simpàtics cambrers que a peu de carrer ens conviden a entrar usant un macarrònic anglès de platja. 

Un cop fets aquests advertiments, començo fort per una sitgetana, cap a Vilanova al Restaurant La Llotja. Espero que els meus paisans m’ho perdonin o que Freud no ho tingui en compte.

La Llotja de Vilanova és un lloc senzill, vagi la definició per endavant. Les arrels de la família dels restaurant han estat sempre lligades al mar, treballant-hi pescant i venent peix i ara aposten per cuinar-lo. Per tant no espereu maitres, recollida de molles a les estovalles o protocols més enllà del servei de taula correcte.


La-llotja-vilanova-carta

A l'exterior del restaurant la carta ja t’adverteix dels preus, cosa que és d’agrair, feu-ne memòria, o una fotografia amb el mòbil com nosaltres.  A dins, el format del restaurant és d’aquells que es va posar de moda fa un temps; entres, t’hi trobes el peix cara a cara (cal tenir presents els preus abans esmentats o clavar un cop d’ull a la fotografia) i tries el que et ve més de gust. Te’l reserven i te’l porten de cap a la cuina per servir-lo al plat.


La-llotja-vilanova-oferta

Què us hi podeu trobar?. Pel que fa a la closca cloïsses, cargols de punxa, musclos, navalles, gamba de Vilanova, escopinya, cargolí, bou de mar, escamarlà, rossellona, ostra... I si optem pel peix, des del rap, llenguado, nero, orada, calamar, salmó... 

Si teniu nens malcriats, o sou d’aquells que els nens quan siguin grans ja ho tastaran, també poden fer hamburguesa i patates fregides. 

La proposta que vam optar aquesta vegada (altres hem fet el rap a l’all cremat que és completament recomanable), és fer un pica-pica i compartir un arròs de llamàntol.
El pica-pica es va basar en cargols de punxa, i una mescla de fregits (sense gens de regust d’oli gastat) que es basaven en xipirons, calamar a l’andalusa i sonso (del de veritat, no de pam i mig).


La-llotja-vilanova-cargols

La-llotja-vilanova-freginada

I de segon l’arròs de llamàntol, potser un xic, només un xic, siguem indulgents, amb massa all, però amics, hem vingut a jugar i estem parlant d’esperit mariner i tal, d’homes amb tatuatges i pell assecada per la sal de mar, així que no em vingueu amb tastets de tieta. Per la resta el fumet i la closca espectaculars.


La-llotja-vilanova-arros

Però si estem al bloc del www.restaurantscat.cat, també hi ha de sortir la part negativa de la crítica, que hi és. Sobretot, sobretot pel que fa als vins; és una carta sembrada de Freixenet, René Barbier i Segura Viudas, on fa de mal triar del mal que hem de morir. 


La-llotja-vilanova-vins

Tot plegat vam dinar per uns 35 euros per persona (ens van convidar als cafès i no vam prendre postres, la ració del arròs de llamàntol és més que generosa).

13 comentaris:

  1. Ohhhh quina envejeta!!!! Sol, mar, peixet i arròs!!!! El meu paradís és així us ho asseguro....
    Molt bona recomanació a tenir en compte!!!
    Ahhhh!!!! i m'ha fet molta gràcia lo dels "àngels de Richie"!!! 😜

    ResponElimina
  2. Jaja... Apuntat queda!!!

    ResponElimina
  3. Moltes gràcies Marta. Sí, els paradisos acostumen a ser coses senzilles i normalment properes al sol, descartem per sistema els soferts pescadors del Pol Nord.


    No descarto, en una trobada fer una fotografia (amb cullerots i escumaderes) rollo Àngels. ;)

    ResponElimina
  4. Moltes gràcies Esther, ja direu el què si hi aneu.

    ResponElimina
  5. Anem sovint per Vilanova i aquí hem fet un parell d'arrosos. És una bona fórmula per picar alguna cosa i acabar amb un dels arrosos que ofereixen.


    En el nostre cas han estat el de llamàntol i en una altre ocasió el negre que també està molt correcte. Lo dels vins si caldria millorar-ho, però ves a saber si el seu públic habitual, els va aquesta carta.

    ResponElimina
  6. Hola Carles, celebro que hagueu provat ja la Llotja i us hagi agradat. Per la carta de vins suposo que tenen el seu mercat i públic que ja li esta bé la carta, però sempre es pot obrir el ventall (sense necessitat de tenir la carta d'un estrella Michelin) per tal d'arribar a tots els públics. Haguéssim agraït nosaltres alguna garnatxeta blanca de la Terra Alta...

    ResponElimina
  7. Hola Alicia!

    L'altra àngel de charlie al habla ;)

    Felicitats pel teu primer post, el lloc té molt bona pinta! m'agraden aquests llocs populars on fer arròs o fideuà, una mica de peixet primer, que sigui bo i no et gastis un ronyó...per un arròs!

    Em fan molta ràbia aquests llocs nous que han obert a la Barceloneta i voltants amb cuiners coneguts que per un arròs mariner (1 gamba i un tros de calamar) 35€ per cap...apa!

    L'estiu passat vaig caure de 4 potes amb un que anunciaven so excited i encara em fa quan recordo el preu...

    Merci!

    ResponElimina
  8. Hola Laura!
    M'he permes la llicència d'incloure-us a tu i a l'Esther en la iconografia de dones estupendes. ;P
    Jo encara recordo de fa molts anys quan per un aniversari de parella, va decidir anar a sopar a la Barceloneta i ens va entabanar un cambrer del Rei de la Gamba. Només dir-te que la safata de gambes va tornar sencera amb la moralina de la meva parella dient-los que els podrien aprofitar per els següents passarells que passessin per allà.
    El llamàntol era el de més preu, però el de gamba (de 12,95 per ració) té un preu més que competitiu.




    Abraçada.


    Alícia

    ResponElimina
  9. No sé com s'ho fa en Charlie per trobar unes guest bloggers tan trempades...


    Va bé conèixer llocs honestos com sembla ser aquest, a on poder gaudir d'un bon dinar al solet sense sorpreses per la cartera. Pel que vist a la fotografia de la carta de l'entrada, els preus són més que correctes. I pel que fa als vins, potser és que el client habitual no els valora prou com per ampliar la carta.


    L'anoto per les sortides que fem per la zona Sitges - Vilanova.


    Felicitats pel post i salutacions!

    ResponElimina
  10. Hola Jordi!
    Moltes gràcies pel teu comentari.
    Bona zona el Garraf. En publicarem més llocs a veure si ens empatxem o fem bronzo.


    Abraçada.

    ResponElimina
  11. Enhorabona per l'estreno Alícia.
    Estic amb tu que el format de parada de mercat és un perill si no et recordes dels preus, i si menges més amb els ulls també. Vaig estar fa anys al que hi al Born (La Paradeta) i el que més recordo és que estava ple de guiris, uys perdó, estrangers fent turisme, i que el peix que va sobrar el van llençar per equivocació quan ens havien dit que el prepararien per emportar.
    El tindré en compte per les passejades pel Garraf.


    Salut!

    ResponElimina
  12. Que bo, aquest menjar es dels meus preferits quina sort fer un bon àpat com aquets.
    T'animo a fer una ullada al meu post d'aquesta setmana i veuras algunes idees realment interessants, que crec et poden inspirar i a faràs. Desitjo que passis una bona estona. Elracodeldetall.blogspot.com

    ResponElimina
  13. Hola Pepa,


    Gràcies pels teu comentari. És cert té una vessant molt guiri el tema expositor de crustacis; ens quedem embadalits davant les gambes i els escamarlans com si no els haguéssim vist mai abans. Aquest restaurant, però és poc freqüentat per guiris d'aquells de xancletes amb mitjons, és a les acaballes de la zona de restaurants del passeig, just on comença la zona més residencial.


    Abraçada.

    ResponElimina