26 d’abril de 2015

Carmelitas. Local bonic amb gastronomia vulgar

Carmelitas-restaurant-sala

Carmelitas





Carrer del Dr. Dou, 1 

(cruïlla amb carrer del Carme)



T.  934 12 46 84



Em sonava Carmelitas de feia temps, però pel que he llegit darrerament,  s' han actualitzat i s'han pujat al carro de la tendència de tenir xef mediàtic ambulant... O a temps compartit...

Està ubicat en ple barri del Raval, en un edifici històric -un antic convent- que per si sol, ja podria justificar la visita. És un local molt bonic, ample i acollidor amb un aire que recorda algun d'aquells locals tipus "Gran Cafe", bastant freqüents a França.

I tot i que l'adreça oficial és Dr. Dou, al fer cruïlla amb el carrer del Carme, penso que és més fàcil d'ubicar amb aquesta referència. I ara es deu haver convertit en el restaurant "estrella" d'aquest carrer... I pensar que fa uns anys, l'estrella era el Quo Vadis, desaparegut ara fa un parell d'anys... :(

La carta està  pensada per poder fer àpats a diferents nivells i de cara a compartir platerets. També hi ha una secció de plats de forquilla com el fricandó que vam demanar al final per matar la gana.


Carmelitas-restaurant-carta

La nostra tria, van ser unes braves rústiques i un tataki de tonyina per començar. Les braves lo més destacable del sopar i el tataki normalet, normalet... també uns “rollitos” Nem Thai de llagostins i que van substituir al parpadelle que no tenien...


Carmelitas-restaurant-braves

Carmelitas-restaurant-tataki

Carmelitas-restaurant-rollito

A continuació la cocotte de Tartiflette, que de fet és un plat que ja tenia decidit abans d'entrar, després de llegir el post del Philippe Regol,  plat que va resultar totalment decebedor  i només apte per gent que mai hagin tastat una tartifette de veritat... Va resultar com una "aigüeta de formatge"  en al que nedava algun "lardon" mal integrat... Tinc més que clar que al Philippe no li van servir aquell "aigua xirri de formatge... :)


.Carmelitas-restaurant-tartiflette
c'était dégoutant...  :(
També vam demanar un fricandó... No es pas que féssim cap excés, sinó que volíem sopar i les racions són les que són, i després de menjar els platerets anteriors i quedar amb gana, vam demanar un fricandó... (al menys permetia sucar pa).


Carmelitas-restaurant-fricando


Finalment vam compartir com postres un assortiment de flamets, prou correcte i per vi vam demanar un "vi natural" i en concret el Nas de Gegant, per verificar un cop més el meu agnosticisme dins la religió (branca integrista) dels vins naturals... Per mi els defectes del vi que alguns converteixen en virtuts, segueixen sent defectes.... Però això deu ser com l'amor que diuen que quan és intens, es veu que amaga tots els defectes.


Carmelitas-restaurant-postres


Carmelitas-restaurant-vins

La carta de vins té la seva originalitat al tenir-los endreçats per colors i preus, el que fa la tria molt fàcil de cara a personal poc rodat en el món del vi.

En resum, un lloc al que no tornar...  I del que llegireu o ja heu llegit articles favorables i fins i tot algun ‘excited’. Si hi aneu, no trobareu res d’això, però és possible que si s’assabenten de que hi aneu a fer un reportatge, aquell dia aparegui la cuina del Pellicer (el xef ambulant), que es moriria de vergonya si hagués vist la tartiflette aigua-xirri, que ens van portar.  Com resum puc dir:


Local amb encant al Raval

Gastronòmicament no ofereix res

No econòmic si voleu "sopar" 

Cap intenció de tornar-hi

Prepareu-vos a llegir-ne meravelles

(els miracles de la contra programació.. :)..)

En positiu puc dir que el servei va resultar molt voluntariós i amable, tot i que és una mica com quan fa anys deien d'una noia quan algú preguntava per ella..  "Bueno ....és simpàtica".


Carmelitas-restaurant-compte



28 comentaris:

  1. un altre àpat en què destaquen les braves??? #nemmoltmalament no hi tenia intenció d'anar però l'OG em va animar... ara segur que ja no!! :-(

    ResponElimina
  2. Igual va ser un accident... :)

    Jo em fío del Philippe... En aquesta estada a París (ara al TGV), a part Dels "meus bistrós habituals", li vaig demanar en privat recomanacions... I tinc il.lusió en descobrir llocs nous gràcies a ell...

    ResponElimina
  3. Uiiiii pues jo també li vaig demanar quan vaig estar a Paris el darrer cop!!

    El Carmelitas ja existia, hi havia anat i ara té la mateixa pinta: per fer dinar o sopar normalet lluny d'experiències gastronòmiques...cada cop "fot" més veure o Publireportatges o opinions de gent que quan va li posen ració doble o plats ben fets, i quan anem la resta de mortals...aigua chirri al canto!

    Salut!

    ResponElimina
  4. Ays, doncs a mi m'havia agradat el sillonet de la foto, i a banda dels plats bio i ecològics, m'havia cridat l'atenció l'amanida Waldorf.

    Quina llàstima ser mortals Laura!!! Però encara pitjor és ser guiri: un amic polaco, que porta ja un anys aquí, va anar a dinar amb una amiga seva a un establiment "especialista en arroces" i com arròs negre li van servir una clàssica paella amb un raig de tinta negra per a sobre. No m'ho vaig creure quan m'ho va explicar. I ell, que és tan educat, no es va queixar ni res...
    Pobre mortal i guiri, ja pa cag....-se


    Salut!

    ResponElimina
  5. Hola Ricard,
    Subscric al 100% tot el que has comentat. Jo encara no he publicat la meva experiència en aquest restaurant, però va ser molt semblant. El servei amb una descoordinació total.


    Salutacions!

    ResponElimina
  6. Si Laura, ja existia, però no estava "tocat" per cap Déu.... :))


    I ara si... ja té xef ambulant...


    I ja tens raó amb l'aigua - xirri... I mira que jo "mato per una tartiflette"


    Salut!!

    ResponElimina
  7. Que no es fa així l'arròs negre Pepa ???.... :) :)


    Aquesta es la cuina (la del arròs), que jo anomeno "toma cabrón".


    O no?


    I amb tots els respectes pel polaco eh?

    ResponElimina
  8. Però eren monos... un portava un barretet i tot...


    Pel que fa a aquell dia, van ser agradables... es van oblidar alguna cosa, però no va ser cap desastre... Allò de "és simpàtica"... :)


    Salut!!

    ResponElimina
  9. Ja es com una mena de ritornello a BCN, menjar vulgar... Masses llocs la seva oferta no està a l'alçada del del decorat.

    ResponElimina
  10. Bon dia:


    m´ha causat curiositat la teva reacció cap a aquest model de negoci que cada cop és més frequent a Barcelona, n´hi han de dos tipus, els que inverteixen en una figura mediàtica darrera que seria el cas de Carmelitas, Bitxarracus on si no fos perqué hi ha una estrella darrera no tindria tan mediatisme, no deixen de ser locals de tapes normals i corrents on es pretén agafar el mediatisme d´aquest cuiner i utilitzar-lo per a atreure més gent, la meva história al Carmelitas va ser idem, servei poc profesional peró educat, menjar escàs per al que pagues i elavoracions molt justes, el Tartifflete ridícul, estic amb tú, l´he menjat a ciutats com Niza, París o Lion i res a veure, el centre flotava amb l´aigua pels cantons, el podrien denominar una isla flotante i més plats que varem demanar sense pena ni gloria, tapes que pots menjar al 90% de locals de Barcelona però que aquí tenen el segell d´un budú de la cuina.
    El mateix cas hem va passar amb Bitxararcu, figura mediàtica com pugui ser un cuiner que té el reconeixement d´una estrella, preus populars per no dir ridículs i ja tens la fórmula perfecte per a que la gent caigui com a mosques, un servei descolocat, del tot antipàtic, unes tapes que si hem diuen que les ha creat un chef com ell no m´ho crec, tapes com macarrons, ensaladilla rusa amb més pena que gloria, una famosa botifarra que tots els blogers en parlen meravetlles amb dos trocets de bolets contats, unes corquetes de falafel i una espécie de causa limeña de tonyina que encara estem buscant la tonyina.Local ple a més no poder, ara hem pregunto que si no fos per aquest senyor aquest model de negoci tindria tant d´exit?
    Ja no mirem tant el que prenem sinò qui ho fa i on ho fa, si aixó li sumem que el local el disenya el famós Làzaro no vegis la repercusió.

    ResponElimina
  11. Just Hector... El decorat és molt atractiu i en canvi l'oferta gastronòmica REAL, molt d'estar per casa... i no sé a casa de qui... :)

    ResponElimina
  12. Veig que estem d'acord i ho veiem igual... I la tartiflette, és difícil fer-la tant malament... M'ha fet gràcia lo de "isla flotante"... :). Està ben descrit... en lloc de cocotte de tartiflette, els suggeriré "ille flotante de tartiflette"... :) :)


    I les botifarres del Bitxarracu (i altres llocs) per els que alguns bloggers perden el cul, ja em diràs... Però amb aquesta troupe de bloggers- crítics o crítics-bloggers, que només escriuen quan van de gorra, o els paguen el sopar per escriure, poca credibilitat hi ha...

    ResponElimina
  13. De veritat que us falta perspectiva. Teniu el síndrome Barsalona. Tret dels 50/60 llocs excepcionals o excepcional plus, situats als seus nivells corresponents, la resta faramalla i atrapaturistes. Al final us afartareu d'explicar belles histoires. I ja ens esteu, també, afartant-nos. Tenir tanta clientela fidel al blog no és garantía de res. El 50% de g.......lles ja és una constant. I tu, ho saps. Patates braves...!!

    ResponElimina
  14. Ostres Pepa!
    Aquest amic teu hauria d'haver dit alguna cosa! I més si el van pendre per guiri, és escandalós com tracten en alguns llocs pel simple fet de venir de fora...

    ResponElimina
  15. Ricard m'has fet venir ganes de menjar isla flotante!! el darrer cop va ser a Paris i va encantar-me, saps si aquí a Barna en fan en algun lloc? (O algú dels que es passa per aquí jeje)

    ResponElimina
  16. És polonès de veritat i quan parla se li nota de llarg. A més, que anava amb una amiga polonesa i entre ells parlen raro :-)
    És molt trist... I ell sap què és un arròs negre, que n'ha menjat a casa. Ja sabeu, si aneu per Tarragona, eviteu el "bon arròs", que no és tan bo.


    Salut!

    ResponElimina
  17. Jo d'això que en diuen"les postres", en sé molt poc... A veure si algú ens diu alguna cosa... O igual ens ajuda el xiflat del comentari anterior al teu... De tant en tant li deixo algun comentari (la resta els esborro), com mostra de misèria... Fixa't com ho diu amb to de superioritat... El tinc enganxat al bloc.... M'estima en el fons... :) :)

    ResponElimina
  18. Llavors, treient la Tartiflette, que per mi no és una opció, la resta no estava bé?

    ResponElimina
  19. Ahhhh.... clar...els formatges.... :) :)


    Estava correcte.... com a molts llocs anònims. Potser les patates destacaven, però el tataki molt disfressat i els rollitos com uns que em vaig menjar ahir en un take away d'aquí París (vaig arribar tard per anar a sopar). Vull dir que cruixent de batalla..


    Vull dir-te que tot era molt "normal"... Que m'ho callaria si fos en el bar Manolo de prop de casa, però tanta polla amb pellicer i no sé quins rollos i surts dient, quina bestiesa...


    Sort que el local és preciós... tot i que els wc deixats.. amb el sabó acabat...

    ResponElimina
  20. Fas peneta, de veritat!

    ResponElimina
  21. i noialtre l'estimem a ell, ricard! ens dóna vidilla la seva xifladura constant.... és molt divertit llegir-lo!! a banda, què diu exactament al seu comentari? ho haurà llegit abans de publicar???

    ResponElimina
  22. m carmen i ricard, totalmente d'acord! en tot cas, ells utilitzen ells utilitzen el seu márketing i si la gent pica... i no ho dic pas pel Ricard, que sabia on anava, igual que jo quan vaig anar al bitxarracu. en som conscients i els que no ho són i surten tan contents, allà ells... són llocs on no repetirem i si ells creuen que amb aquesta modalitat de negoci els hi funciona.. jo crec que no, pq és una moda passatgera i no duraran més que un temps concret, però és una altra manera de funcionar... i nosaltres els criticarem desprès! jajaj... ;-)

    ResponElimina
  23. Es que si no existissin o no fessin màrqueting, no els descobriríem... i no podríem donar vidilla al bloc...!.


    I lo que riurem quan algú dels que tu i jo sabem, el descrigui (que ho faran!!) amb frases com que la "cremositat del formatge de la tartiflette, els lliscava per la gola, i els esclatava un post gust...".... Però si abans d'anar de gorra, el seu sostre formatger era el Cadi i el Garcia Bakero de lleixa de supermercat... :)

    ResponElimina
  24. deleixo per veure la crònica de la tartiflette del garcía vaquero!!!! jajaja

    ResponElimina
  25. Mès que res em serveix de quan en quan per informar-me de la Barsalona modelna en la seva vesant de bars i tavernes. I el Sampere té sovint, gràcia. A banda de que li sigui tan natural insultar i escarnir. Segur que li ve de la seva infància de barri , que no és pas cap pecat però marcar, marca.

    ResponElimina
  26. Avui no has begut oi?... Per un dia estàs mig encertat... Mai he viscut en cap barri, però si per ideologia de la família, en lloc d'anar a una escola religiosa del "centru", em vaig educar en un institut públic de barri... I puc comportar-me de les dues maneres... Forma part del meu "encant"... :)

    ResponElimina
  27. I ahir em comentaves aquest lloc???? Ja saps que no llegia cap post des de feia dies... Mira que si arribo a anar... Acabo de llegir el post de l'Alfredo i ara amb el teu ja m'heu fet ganes d'anar a tastar aquesta tartiflette... Espectacular, però potser hauria sigut més adient i acord amb l'estil del local, servir-la en copa... ;-)


    I locals amb encant al Raval, amb preus una mica més normals, hi han uns quants...


    Abraçada!!

    ResponElimina
  28. Es que tampoc està tant malament...


    El problema ve quan has llegit mil meravelles, que si el cuiner "ambulant", etc... i et trobes això... Són les expectatives que que fan que un lloc "normal", acabi decebent...


    La tartiflette en copa, penso seria un "puntasso".... :)

    ResponElimina