27 de maig de 2015

Àbac. “Tourmalet al Tibidabo”

Àbac


Av Tibidabo, 1 (Hotel Àbac)



Author: Esther Meya

(per posteriors consultes, trobareu aquest post de l'Esther a la pestanya CONVIDATS)


Ha estat la meva segona visita a l’Àbac i la primera a l’Àbac del Tibidabo i del Cruz. 

Hi havia estat “años ha” (tants com 14 o 15 deu fer... va ser el meu primer Michelin, com per error, per l’aniversari d’un amic) a l’Àbac del carrer Rec, quan hi havia el Pellicer (ara perdut fent arrosos dolentots i vermuts).

M’he estalviat la broma fàcil al subtítol, de que el Cruz va massa al gim i a la tele... perquè és cert que vam gaudir del dinar, però també ho és que no vam sortir “so excited” en general, tot i que va haver-hi puntassos, es clar. Ens ho vam passar bé, tot era bo (quasi) però això ho dono més que per suposat en un dos estrelles. Només faltaria. 

L’Àbac està dins un hotel petit oasi dins la ciutat (només em falta dir “en la falda del Tibidabo”), molt maco, tot i que el restaurant en sí és molt d’hotel, sobri, classicot, inclús massa senzill, diria jo. Amb una coberteria i vaixelles bastant normals per ser un dos estrelles.

Abac-Restaurant-1
Molt bé que només portar-te la carta ja et preguntin què vols veure. Molt malament que no facin cocktails. I menys en un hotel 5+ GL... no tenen bàrman tot el dia? Aprofitant que ja demanàvem cava, doncs, i que caurien més de dues copes segur, vam demanar ampolla. Molt bo. Jo no hi entenc gens, només sé dir si m’agrada o no. Vam tirar pel segur. I també molt bon vi!

Abac-Restaurant-vins
Hi havia dos menús per triar (àbac i gran àbac: noms molt originals, com veieu...) i vam fer el curt, l’àbac (15 plats), perquè ja ens va semblar suficient (i ho va ser).  Molt diligents en portar-nos de seguida el menú imprès, amb les variacions (una meva, del plat de carn) i allà vaig prendre notes sense fer el numeret. que no cal, ni em ve de gust...

Abans de començar el menú, el pa (amb mantega –m’encanta el rollo gavatxo- i oli -espectacular), correcte però res de l’altre món.

Abac-Restaurant-2
Comences amb un bloody mary on the rocks -desconstruït (paraula gastadíssima, però en aquest cas, aplica) i un bloody de tomàquets d’arbre amb cabdells impregnats en aigua d’anxoves. El bloody mary molt ben trobat, dens, amb tot el sabor però sense el color vermell. Curiós. El gelat de tomàquets insípid . I la textura massa gel, no em va entusiasmar. Començament estrany.

Abac-Restaurant-3
Seguim amb un taco de blat de moro i foie amb gelat de mole (picant i saboríssim). El taco molt bo, però sabors i textures habituals i sabudes.

Abac-Restaurant-4
El ceviche amb ostres i pisco sour amb un sorbet (nitrogen líquid –veure foto), excel•lent! Uns sabors espectaculars. Comencem a pujar al cim. Per allò del tourmalet...

Abac-Restaurant-5
Seguim amb exotismes i anem a pel brou thai de coco i coralls amb cuetes d’escamarlà. La millor sopa thai de la meva vida? Sí. Inclòs havent estat al país varis cops.

Abac-Restaurant-6
I fem primer cim. Pa xinés amb anguila rostida i wasabi i allioli d’anguila. Espectacular, de textura i sabors. I olor. Olor de brasa de l’anguila, que era fantàstic. Era un “panet” com el que criticava l’altre dia de la Taverna Suculent. El Cruz també ha anat al Momofuku, però ho ha millorat.
Després baixada una mica de ritme. Curry de pells (perdó?) i carns de tonyina amb eriçons. Tonyina molt bona, lògic, però plat prescindible.

Abac-Restaurant-7
I tornada a pujar al cim. Al més alt. Calamar cuinat com arròs negre. Espectacular! Per mi el millor plat del menú. Una textura increïble, que et sorprèn enormement. I el sabor, intractable. De 10.

Abac-Restaurant-8
I tornada a baixar. Brou de ceba amb mozzarella fumada. Correcte.

Abac-Restaurant-9
I ja per acabar, dos peixets. El meu partner in crime, un peix i una pintada amb la brasa amb all negre i blat de moro (molt bona, es veu).
La rajada negre, sublim, el llobarro me’l van portar cru. Però cru de nevera. Una passada. I el pitjor? Que me’l vaig deixar sencer i ningú em va preguntar què passava... indigne d’un restaurant d’aquest tipus.
Abac-Restaurant-10
 Tot i que cal dir que el servei, menys en aquest moment, molt correcte, gens aclaparador i un maître molt agradable i atent (una mica xerraire). Això, però, va ser un punt en contra important.
En aquest punt del dinar ve el moment vergonyeta aliena, quan surt el Cruz a fer veueta i a saludar. Érem la primera taula i el vam liquidar ràpid. Tot molt bé. Au. I assenyalar que la resta de taules (força ple) toooothom es va fer foto amb ell. Cal????
Postres. També tourmalet. El primer, esplèndid. Ametlles tendres amb iogurt i streusel. Lleuger i entra fantàstic després de tot el salat.
Abac-Restaurant-11
Seguim alts. Flors, gelat de violetes, escuma de iogurt i cruixent de galetes. Tot remenat, increïble, previ trencat del vel cruixent que ho cobria.
Abac-Restaurant-12
Baixada de cop. Terra de xocolata amb crema de “chirivías”, cuirs de tubèrculs rostits, ganache chipotle i ametlles torrades. Gran no. Textura seca i gens de sabor. La barreja no funciona.
Abac-Restaurant-15
I final pla però correcte. Sota un vel d’avellanes, vainilla, nata i yuzu.
Abac-Restaurant-16
I seguim plans, malauradament. Petit fours correctes, però res a destacar. I el mateix amb cafè (no pot ser! El cafè a un dos estrelles ha de ser sublim) i gin tònic.
Abac-Restaurant-17
Al final final, és clar, el compte. Abultat, obvi, però no escandalós per un menjar d’aquest tipus tot i que la sensació final no sigui extraordinària.
Abac-Restaurant-compte
Això sí, indigne, per mi, que en aquest tipus de restaurants et cobrin 8 euros de servei. En serio??? M’esteu cobrant el pa? Ho trobo molt cutre. Entraria a criticar també que cobrin el cafè, però bé... em quedo amb què cobrin el “servei” es d’una poca classe....
En definitiva, un molt bon restaurant, però del que esperava més, tenint en compte la seva categoria. Menú de nivell massa desigual. I crec que un dos estrelles Michelin això no s’ho pot permetre. I, novament, corroboro que la cuina del Cruz (prèvia visita a l’Angle, fa anys) no m’entusiasma tot el què tocaria...   

21 comentaris:

  1. inauguro comentaris.... que ningú que s'hagi fet foto am el cruz em crucifixi!!! jajaja.... merci ricard!

    ResponElimina
  2. Però sortia així a saludar?. Sense gorrito de cuiner... ?... :(


    Que eskandalo..!!

    ResponElimina
  3. escándalo, es un escándalo!!!! jajajaja... em parteixo!!!! sortia amb jaqueta apretadeta, aquest despentinat de perruquera que li fan a l'hotel cada matí, fijo, i posant veueta!!!! sense barret! per sort només sense barret, si no se me'l mengen....

    ResponElimina
  4. Per la meva part not_so_excited.... :) :)

    ResponElimina
  5. ni per part meva!!! tan metrosexual m'abruma.... :-)

    ResponElimina
  6. Esther i Ricard jo tampoc em vaig fer cap foto amb el Jordi Cruz jejejeje! Bé jo fa un parell d'anys que vaig anar-hi i vam agafar el menú degustació gran àbac i del que recordo és que vaig flipar amb cadasqú dels plats, n'hi havien uns que millors que els altres però en conjunt estava molt bé, no per tornar molt sovint ja que aquest tipus de cuina i sobretot el preu no convida a anar-hi gaire sovint sobretot per la teva butxaca. Lo trist és que et cobrin els 8 euros del servei que és una exageració total i els cafè, quan vaig veure que un cafè m'havia costat 3 euros i escatx vaig flipar però com que havia gastat tanta pasta ja no venia d'aquí. El servei ens va agradar perquè no era gens empalagós ni estirats i això és d'agraïr, ara que estiguin xerrant amb tu...doncs no! Bé doncs un altre restaurant que tenim en comú!!!!

    ResponElimina
  7. hola!!!! jajaja... merci pel comentari! sí, el meu tb en conjunt bé. però només faltaria en un dos estrelles michelin, no? a mi em va matar tema peix cru i pagar cafès i pa... venga home!!! el servei sí, força bé.

    ResponElimina
  8. ostres és que el tema del peix cru és imperdonable i si a mi m'hagués passat jo li torno el plat, que ho sàpiguen que abans de servir-lo han de revisar els plats. Mireu, a mi em va agradar molt l'abac però jo prefereixo més el Manairó o el restaurant Windsor que l'Abac, està bé per provar-lo, "mola" anar a un restaurant amb estrella michelín però aquests dos són brutals! hi heu anat?

    ResponElimina
  9. Ostres això del servei no ho havia vist mai... en un michelin parlo. Crec que com dius està fora de tó. Quedaria millor pujar 8 Euros el menú, quan ja prencs la decisió d'anar a un lloc així no et vindrà d'això no?. No sé, molt curiòs...

    ResponElimina
  10. Per al·lusions i pel que fa a mi.. Al Windsor de fa bastant temps i ha canviat i s'ha actualitzat i al Manairó mai, sense saber dir perquè... De totes maners jo em bellugo en un 'target' de restaurants <=50€ per cap... És el meu habitat natural... :)

    ResponElimina
  11. totalment imperdonable, sí! una vergonya... i el cambrer que recollia el plat ho va veure! però no em venia de gust meneo aquell dia! què menys una disculpa, canvi de plat i no cobrar alguna cosa. mínim! el manairó el vaig tastar abans que li donessin l'estrella i no he tornat. no em emocionar del tot. del seu rang prefereixo coure, gresca, saüc... alkimia.. i el windsor és un altre rollo i m'agrada força! el lloc és molt maco!

    ResponElimina
  12. luisa, està totalment fora de lloc, sí! i tant! però jo sí ho he vist a varis michelins, malauradament...

    ResponElimina
  13. Mira que pot semblar absurd... però d'una foto que vaig veure fa temps del paio del Manairó acaronant una llagosta crec, li vaig agafar bola... :) :) :). I he de confessar que per això mai he anat...

    ResponElimina
  14. Sí, el plat blanc i negre de la foto és una mica lleig, com bast a més a més.
    També trobo que no preguntar res al veure el plat amb el peix allà és inexplicable, o pensaven que estaves plena i podies més?
    I allò dels 8€ el trobo d'altres temps... en fin, el Jordi està buenorro i s'ha de lluir!!!! :-)


    Salut!

    ResponElimina
  15. jajaj... el local tampoc acompanya massa...

    ResponElimina
  16. pepa, la vaixella i el local no em van agradar gens! podia pensar que estava plena, sí. però llavors mirava aquella cosa i veia que estava tot enganxat i cru... :-(

    ResponElimina
  17. Hola!

    No entenc gens el tema del peix, no et podien preguntar que coi havia passat?

    El meu dubte és: al cambrer al dur al plat senceret a cuina, el va llençar abans que ningú fes preguntes? o a cuina ho van veure i no van reaccionar ¿? o falta algú que posi ordre o tenen un concepte una mica estrany d'atenció al client...

    Amb tantes pujades i baixades que fa el menú sembla que facis corbes estil carretera de l'arrabassada més que un pic ;-)

    ResponElimina
  18. També vaig patir l'antic Abac de Pellicer, amb bronca monumental inclosa a un dels seus súbdits a mig servei (no feia posts per aquella època...). I va ser una de les dues opcions per a celebrar el meu 50è aniversari, que finalment es va decantar per Les Cols, i ara llegint el teu post, no sé amb quin dels dos em quedaria. Si pots i et ve de gust, fes una ullada a la meva entrada per fer-te una idea... ;-)


    Lo de les salutacions és allò de vergonya aliena. He estat a molts estrellats i et puc ben assegurar que mai se m'acudiria fer-ho. És més, quan veig que surten a fer el paseillo, ja m'agafen les presses per marxar. Però hauries d'haver-li comentat lo del peix i els altres detalls que no et van agradar. Crec que si més no, hauria quedat prou descol·locat per una bona estona.


    Abraçada!!

    ResponElimina
  19. sí, laura!!!! tens raó.... i tot això em vaig preguntar jo tb.... la meva teoria és que el cruz ja havia marxat (el vaig vere marxar, no m'ho invento...) i el peix va sortir de cuina que ningú li va fer ni cas i va acabara a les deixalles i el mateix... imperdonable!!!

    ResponElimina
  20. jordi, merci pel comentari! a mi les cols em va agradar molt més que l'àbac del cruz! sense CAP mena de dubte! i tb l'àbac del pellicer... tot i que gastava mala llufa, diuen... jajaja...
    no ho vaig comentar perquè em fa maaaandraaaaa... :-) però aquile dia no em venia de gust bronca peix. però m'enganxa un altre dia i la lio.
    tema paseillos és "bochornoso". al quique dacosta, un dels últims, va ser pitjor i tot. unes ties (segur segur no ho sé... pq hi havia un paio que no vaig aclarir quins gustos tenia...) van acabar sobre una cadira. flipant!! quina vergonya!!!
    faré una ullada a la teva entrada!! segur!

    ResponElimina
  21. Totalment d'acord. No l'he visitat, el tinc pendent, però vaig estar a l'Angle fa un parell de mesos i vaig sortir amb la mateixa sensació. Bé, pero no extrahorinari, com hauría de ser, amb el sentiment d'haver pagat massa per tot el conjunt. Algunes coses molt bé i d'altres que em quedava pensant 'això és normal o es una broma?, una confusio...' Tota la raó en que és penós que després de les tres xifres de la conta, encara creguin adequat cobrar pel pa, pel servei, per l'oli i sal o qualsevol detall que tenen els restaurants, que no ens ve de 10€ més quan paguem 200, però és de ser un cara dura.

    ResponElimina