20 de maig de 2015

Restaurant Nem. Un bar de tapes


Restaurant Nem




c/ Illa de Cuba, 9 - Sitges


T. 938949332

www.nemsitges.com


Author: Alícia Mirabent
(per posteriors consultes, trobareu aquest post a la pestanya CONVIDATS)

El nom Nem, com diu la seva pàgina web, prové d'un joc de paraules; Nem és un rotllet vietnamita embolcallat amb paper d’arròs i nem també és la forma fonètica de l'anem en català. Esperem que no sigui també una invitació a un simpa per que no s'ho mereixen.

Regenten el local Lee Coulson, nascut a Londres, i el madrileny Gonzalo Aguirre que es van conèixer treballant en el Blau BCN (antiga entrada del Ricard en la que qui sap si encara hi eren).

El restaurant està en un entresòl del carrer Illa de Cuba, al centre de la vila. Els grans finestrals fan que estigui l'ambient obert quan el temps acompanya. El personal ha agafat la flema britànica i és discret, correcte i efectiu com la decoració del local. Abans el local era un pub d'estil anglès on s'hi feien concerts i s'hi bevien pintes i combinats de gust dubtós. S'hi pot menjar a la barra o a taules altes (amb tamborets) o taules normals però tingueu cura a reservar, quan estàs entaulat veus com van desfilant gent que demana taula i que no pot dinar.





No busqueu menjar en format de primer i segon plat, la fórmula és menjar de tapes i així es defineixen,  es basen en una carta breu de preu més que correcte (les tapes van des de els 6,75.- fins els 4,50.-) que va canviant cada quatre setmanes amb puntals que sempre hi són, el Nem, les braves, el salmó marinat i el steak tartar oriental. 



La primera tapa que vam menjar va ser l'api (celerí) cuinat amb alfàbrega, chili dolç i alls tendres, molt melós i agradable, torrat. Un plat molt original.



La següent tapa van ser les braves, tota una versió i interpretació personal;  són cuinades al forn amb pell i no fregides i van acompanyades de la salsa de tomàquet però també de julivert i una salsa suau de iogurt que amorteix la picor. Està bé pel que fa al canvi de xip per superar la quadratura de la brava però ens agrada la brava valenta i picant, potser el plat que entra més pels ulls però decep més al paladar per que t'esperes una altra cosa.



Acte seguit vam tastar el tàrtar de salmó, molt fi i elegant i el bonítol amb wasabi i cogombre, les dues tapes molt ben pensades i amb tocs exòtics que les fan diferents.



Tot seguit vam demanar els Nems, dos rotllets vietnamites molt ben fregits i elaborats, sense regust i amb la salsa nuoc mam per acompanyar,  ens va agradar tant que vam repetir la tapa.



Com que som de vida (i anàvem amb la canalla) vam demanar el roast beef amb raves i cacauets (que vam repetir) molt ben rostit per fora i al punt cru per dins. També vam fer el xai rostit amb albergínia però aquí el fotògraf no va estar al cas. La presentació era en forma de timbal i la carn del xai estava desossada i tendríssima.



Com que la canalla ja estava amb el cul inquiet, vam decidir no fer postres i passar als cafès. Per beure ens vam decantar per la cervesa de canya i els nanos per refresc. Ens consta que ens hem perdut unes postres artesanes molt bones, però valdrà com excusa per tornar-hi.

Les pegues, potser hi ha un abús en la salsa de iogurt per a la majoria de tapes, ens va sobrar sobretot en les braves, però ep, sobre gustos no hi ha res escrit. Resum; tapes subtils, pensades, elaborades i diferents algunes amb tocs asiàtics i a bon preu. Per nosaltres comprem.

Cost total 9 tapes, 2 de pa amb tomàquet i les begudes, 57,55.-€, us posem el tiquet com a constància notarial.



6 comentaris:

  1. Es veu una bona opció per Sitges que sembla que només hi hagin els de primera línia i en realitat hi han coses interessant carrers endins.
    No el coneixia i queda anotat.
    Salutacions,

    ResponElimina
  2. Molt bé que mostreu restaurants de fora de BCN. Ja sé que ho feu, però cada cop que surt un m'alegro.

    ResponElimina
  3. Hola Joan. El fet d'anar canviant les tapes també anima a tornar-hi. La façana de mar molts cops està farcida de llocs que es dediquen a embotir i ensarronar guiris. Restaurants rigorosos com La Salseta o autèntics com el Cable, són també una bona opció.


    Abraçada.

    ResponElimina
  4. Hola Anna. A Barcelona i anem a parar tots tard o d'hora, però les opcions que publiquen tant el Ricard, com l'Esther, la Laura i jo mateixa arreu del país són ventalls que permeten tastar territori i diferents caràcters i cuines.
    A mi també m'agrada molt, i sobretot ara que ve l'estiu!


    Salutacions

    ResponElimina
  5. La idea de salsa de iogurt a les braves no em fa gaire el pes, però és clar, sóc de MadriZ i allà les braves són una altre cosa... ;-)
    El roast beef fa molt bona pinta. Lloc apuntat, per si de cas!


    Salut!

    ResponElimina
  6. Hola Pepa. Ens apuntem a les braves de MadriZ, amb la canya fresca darrera per apagar els danys col·laterals!
    Moltes gràcies pel teu comentari!

    ResponElimina