13 de maig de 2015

Dos restaurants recomanables a París...

Tot un detall... :)

Dos restaurants a Paris 


...que m'agraireu si un dia hi aneu


Restaurant Bouillon-Chartier

7 rue du Faubourg Montmartre
75009 Paris
http://www.bouillon-chartier.com/fr/


L'AOC

14 Rue des Fossés Saint-Bernard
75005 Paris

El dia que aneu a París i necessiteu les adreces, trobareu aquest post a la pestanya HISTORIC i en concret a la secció ALTRES posts, ubicada a la part inferior.

París és una temptació gastronòmica, que fa que en el meu cas tingui el cor partit entre si tornar a llocs mítics per mi ja coneguts o descobrir-ne de nous gràcies a les ajudes i recomanacions d'amics reals i també de la xarxa... 

En aquesta darrera estada, apart d’àpats que no calen  ser destacats  o d’altres que ja vaig publicar en el post de bistrós del 2013, volia comentar un parell d'experiències destacables... Una nova i l’altre ja viscuda..

EXPERIÈNCIA NOVA (Le Chartier)
Ha estat per mi una descoberta important. I no pas per les seves ofertes gastronòmiques, sinó per la màgia del lloc i tot el seu funcionament. Li he d'agrair al l'amic "virtual" Philippe Regol...

Parlaré de Le Chartier, ubicat en la zona dels Grands Boulevards i no lluny de les galeries la Fayette per situar als “menys parisencs”  i que s’amaga en un pati interior, connectat al carrer per un carreró, en que ostentosament, ja deixen els pilars i la cinta, per quan s’arriba a fer cua, que pel que m’han dit és sovint. Ja veieu a les fotos... una mica estil aeroport o entrada a museu..


A la seva web podreu veure imatges de més qualitat... 
Vaig arribar un dilluns a les 12:30 i el local ja estava a vessar. No tenia molta gana a aquesta hora, però vaig pensar, que si no entrava em tocaria fer cua. Anava sol i el diligent maitre em va dir que el seguis i “sorpresa”, em col·loca en una taula en que ja dinava un home... i que formava part d'una possible taula de 4, en la que dinaven dos més...

Vaig fer foto de manera dissimulada, li envio a la Marta, mostrant que dinava en taula compartida i em contesta amb la seva fina ironia habitual:


“Nooo...!!... a Caritas no et cal anar... no estamos tan mal”... 


Que em va provocar un atac de riure, que no sabia com dissimular als meus “companys de taula”, que m'observaven discretament de reüll..

No entraré en detalls, però si us puc dir  que:

> Servei impressionat, amable, atén, uniformat, net, d’anys... 
> Plats a preus irrisoris. Exemple: consomé 1€
> El que d’entrada pot incomodar de compartir taula, es pot acabar en una molt agradable conversa, com va passar en aquesta ocasió.
> Públic educat i “ben presentat”, que ubicaries en un restaurant de bastant més preu.
> Local espectacular i amb caractère ...  Difícil de traduir al català... Pedigre potser


Per si voleu saber que vaig menjar, doncs el paté  i una choucrutte molt bona. Com us deia, res gastronòmic, però la vista val la pena... Per mi passa a convertir-se ja en un fix... Mireu la carta i fixeu-vos en alguns preus.

3,80€ de la Terrine de campagne  i 10,80€ de la Choucroute



EXPERIÈNCIES JA VISCUDES. L'AOC, Le Bélisaire...

També he anat a algun dels de sempre com Le Bélisaire , encantador i  al “costat de casa”, és a dir el meu'apartament d'intercanvi habitual. Però no té interès pels que em llegiu, doncs tampoc és per fer un desplaçament al "meu barri" amb la línia 12 du metro...  Segur que a París en hi ha 200 d’iguals...

Però un que per mi és especial i a més és cèntric, per la zona del final del Boulevard de Saint Germain, quan arriba al Sena. Pels més "fantasmes" diríem que a uns 150m de La Tour d’Argent... :)


L'AOC
Es un restaurant – com tants a París- amb pinta decadent mirat des de fora... Però és una mica temple de la carn... Diríem el Caldeni del barri...:)   Però com que a París no tenen manies com aquí, ofereixen també menuts de qualitat, cosa que aquí provocaria un "oiggg... que asco!".



Si em permeteu l’incís, coses com els lletons (que allà anomenen  riz de veau) i que aquí trobes al mercat a una mica més de 10€, allà en botiga van a 50..!!. I el mateix amb el fetge o amb els ronyons... I en canvi, el preu de l’entrecot bàsic, tampoc difereix tant del d’aquí...  Però a França valoren els menuts que nosaltres sembla que hàgim mig abandonat...  

Vaja ... que és un lloc que m’encanta. Me’l va descobrir l’amic Luis Polo quan vam coincidir professionalment i vam acabar fent una bona amistat. L'AOC s’ha convertit per mi en un fix... Vaig menjar el que veureu, però és el mateix que vaig demanar a l’anterior visita. També us mostro imatges de la carta.


Os á moelle rôtis a la fleur du sel... i Rognon de veau grillé entier, sauce porto




En fi que si aneu a París, teniu feina per gaudir i deixar la dieta aparcada per uns dies.

12 comentaris:

  1. ricard, apuntats per la propera visita a parís. quina pinta!!!!!!! lleugerets total! ;-)

    ResponElimina
  2. Lleugerets, lleugerets Esther... :)


    Però el primer permet tot nivell de menjars...

    ResponElimina
  3. El primer sembla una broma de les teves... Consomé a 1€ i amanida verda a 2,20€ sembla una broma. Fins i tot he mirat per Internet si existia.
    Però si existeix i a les fotos de la seva web, el local és espectacular. A la propera escapada a París, ens tens allà plantats.


    Abraçada!

    ResponElimina
  4. No Carles, no és cap de les meves boutades.... Costa de creure i encara costa més quan estàs allà i veus el funcionament i el servei....

    Vaig xalar que diuen pel sud... :)

    ResponElimina
  5. Per les fotos i la web el Chartier sembla que s'ha quedat ancorat al passat i no és pas negatiu, es veu preciós i acollidor i sobre tot el tema "preus del passat" és fantàstic. Això de compartir taula està molt bé, mai saps que pot passar per postres :-)

    Salut!

    ResponElimina
  6. Totalment d'acord...

    I lo de compartir taula, ves a saber... :). Em va donar la sensació que el meu partner de taula, anava cada dia allà per veure que "pillava" i ho dic en el sentit de cercar víctima a qui explicar la història del restaurant del restaurant del que se sentia orgullós com parisenc... Jo vaig escoltar atentament i gustosament, però després li va tocar a ell escoltar les ànsies d'independència que tenim els catalans... :)

    Salut!!

    ResponElimina
  7. He estat a Paris dos cops, però abans d'entrar amb el "món virtual" i no tinc ni les adreces d'on vaig estar. Però com és possible que torni, ja que a Paris s'ha de tornar sempre, tindré en compte les teves recomenacions!.

    ResponElimina
  8. Els dos que aquest cop he publicat, són imprescindibles, si voleu anar a gaudir de llocs típics i sense deixar la VISA en negatiu...


    Jo surto molt de restaurant i per això controlo despesa i no m'agrada pagar per intangibles... i en aquests tot és tangible... :)

    ResponElimina
  9. Com bé saps, el meu futur proper passa per París... Pel que el puc dir que tant un com l'altre seran visitats i postejats al meu blog en quan passi per allí.. El tema menuts m'encanta i ja saps que és el que ens va unir (que romàntic...).


    I pensar que fa no gaires anys no els podia ni veure... Ara resultarà que em cauran bé i tot. I ves a saber, si no acabo tenint la nacionalitat francesa si per aquí la cosa es complica... ;-)


    Abraçada!!

    ResponElimina
  10. París és un gran lloc i si et deixes caure per aquests dos, t'agradaran sense cap mena de dubte... I lo de nacionalitat francesa, sense ser cap meravella, sempre millor que la obligada que tenim ara...


    Abraçada!

    ResponElimina
  11. He mirat la web del primer i em sembla espectacular. Llàstima que no reservin, però no es pot demanar tot. I ja mirant la carta, sembla impossible.


    Salut!!

    ResponElimina
  12. Tal com dius Carles, no es pot tenir tot... Si reservessin ja seria massa....

    Però suposo que els baix preu, ve de servir moltes taules i no parar mai...

    Abraçada!

    ResponElimina