3 de juny de 2015

“Cheese bar” (dins de l’Hotel Melià Sarrià)


Poncelet “Cheese Bar” 




Avinguda de Sarrià 50

(dins de l’Hotel Melià Sarrià)

T. 932492200

http://www.ponceletcheesebar.es/

Author: Joan Seseras

(per posteriors consultes, trobareu aquest post del Joan a la pestanya CONVIDATS

Era el tercer cop que hi anàvem. De fet ja hi havíem anat al de Madrid, en el què vam quedar molt contents. Volíem descobrir si el caràcter obert i acollidor d'aquelles contrades es repetia a les nostres. I així fou. No m'ho esperava, la veritat. Així que vam repetir fins a 3 vegades, totes elles satisfactòries, motiu pel qual vaig avisar al mestre Ricard conforme hi havia d'anar, però tots sabem que és un home amb molts compromisos. 

Així que va arribar el nostre aniversari i calia anar a un lloc segur. Ja ens va caure de la llista el Montvínic, arran del canvi de xef (ai, quina diferència entre les quantitats que mengen i mostren  orgullosos els panxa-contents-soexciteds = PCSOEs i les que ens portaren a nosaltres dies després com a pobres aficionats) així que només ens quedava el Cheesebar (així com d’altres els hi quedava París).

Vam arribar puntuals (crec ser puntual només per anar al metge i per arribar als restaurants en què he reservat) i vam demanar a la barra, per poder gaudir de les explicacions de la mestra formatgera que tots els altres cops ens havia explicat vida i miracles de cada porció d'exquisit formatge.

Ja d'entrada vam veure que el personal era diferent (“personal joven y dinámico” que diria la meva noia sobre moltes de les ofertes laborals que desgraciadament sovintegen). La mestra ens l'havien també canviada. I ni ens va tornar la il·lusionada salutació que nosaltres li havíem dedicat. La meva noia va voler trencar el gel endegant un “small talk” que va ser més “small que talk”.

I així fou com ens van dur la carta en anglès, adduint que com hi havia força gent en aquell moment s'havien acabat. Bé, és igual, com estic estudiant anglès, ja em va bé. Vam demanar formatges pel número per tal de facilitar la feina (pensàvem). Però -ai làs!- resulta que els números de la carta en anglès no coincideixen amb els de la carta en català/castellà i van dur el que van voler. I no ens vàrem adonar perquè vam deixar 4 formatges d'elecció lliure per tal que la mestressa formatgera ens sorprengués (aquest cop sí) i perquè ens van dir que dos d'ells (un 20% de la mostra) no els tenien (podien indicar-ho a la carta?).

El resultat va ser aquest, que si bé era bo, només uns pocs van ser els escollits o pactats amb la mestressa.


Us adjunto ara els primers, que es poden demanar amb o sense formatge.





He de dir que van estar bé: uns falsos gnocchis fets només de formatge amb una salsa de tomàquet molt gustosa (potser feta amb tomàquet sec?) i la tempura estava genial amb verdures variades que vam saber apreciar com a bons vegetarians que reconeixem ser (ningú no és perfecte, mestre Ricard) tot i que amb el formatge pequem de valent (per això no dic mai ésser vegà... ara està de moda el terme “flexivegà” que faria riure a més d´un vegetarià... i bona part dels autoconsiderats “omnívors”). Però això ho deixo per a un altre dia.

De beure, vam tastar (i acabar) un Riesling austríac prou bo que ens va sabre a poc.
En preguntar-nos què tal havíem menjat vam confessar... Els va saber greu (que ja és molt) i és per això que vam demanar postres, aquell “macarron” tan gran que hi havia l’altra vegada, però aquest cop sense aquella cremeta salseta. Be, què hi farem.




A l´hora de pagar va venir el maitre a disculpar-se i ens va anunciar un descompte del 20% que és realment d'agrair. Així li ho vaig dir, doncs potser en un altre lloc no ho farien pas (Montvínic, va per tu) i li vaig agrair el gest. Jo, que sóc de donar poques propines (un altre tema que deixaria per a un altre dia) aquell dia em vaig estirar.

Només afegiré un detall en el sentit de que la ortografia no està massa cuidada. Per cert, la taca ja hi era, no la vam posar nosaltres.




En resum (segons la meva humil i subjectiva però raonada,opinió):


lloc de pelegrinatge si sou formatge-addictes

... però només si teniu la sort de poder gaudir de l’assessorament d’una mestra formatgera que tingui ganes de parlar (i de saludar) com ens havia passat totes les vegades anteriors

no accepteu la carta en anglès 

... (m’han assegurat que no ho sabien i que ho faran bé un proper cop)

hem perdut un altre mite

... el descompte és molt d’agrair, però ens ho pensarem abans de pagar els habituals 50€ per persona

Agraïment: al mestre Ricard, per donar-me l’oportunitat d’escriure sobre coses que no són ben bé del meu ram. I’m so-excited.


29 comentaris:

  1. joan, molt bona crònica!!!! tenia els meus dubtes de si anar-hi... ara m'ho pensaré!!! en tot cas, força bé el gest del descompte... a altres llocs et cobren el pa i el servei, per tant, molt d'agraïr!!

    ResponElimina
  2. Quan me'l vasr ecomanar, vaig pensar que semblava atractiu... Però quan vaig cercar per la web i em va sortir amb no se quina web de descomptes, ja no em va fer gràcia... Vull dir que molta polla de màrqueting i articles so excited i ja d'entrada estem amb els descomptes?.

    ResponElimina
  3. esclar... pq so excited però a un lloc lluny de certes atraccions cèntriques de barcelona i una oferta limitada, per molt fan que sigues del formatge. i dins un hotel amb 0 atractiu... tot plegat no crida massa.

    ResponElimina
  4. gràcies, Esther, per felicitar-me en el meu debut, he mirat de ser objectiu i just, com hevist fer al Mestre. També donar la subjectivitat de la meva experiència, tal i com l'he viscuda i com m'agradria haver-la viscut. L'he feta amb molt de carinyo (sic), això sí.

    ResponElimina
  5. Jo tampoc he anat a Poncelet. I som de formatge, però no m'atrau massa la idea de de menjar formatge fora de casa, quan és un producte que només val tallar-lo i passar prèviament per una de les grans formatgeries de Barcelona. Ara ja imaginant entrant a VilaViniteca.

    ResponElimina
  6. Ai, d'acquese poca cosa puc dir... per no dir res!

    ResponElimina
  7. Ostres...doncs m´has xafat la guitarra jejeje
    Era dels llocs que volia visitar i ho tenia previst per la setmana vinent, però em sembla que farem un canvi i buscarem un nou destí
    Salut i gràcies

    ResponElimina
  8. eps! Que consti que les atencions sempre havien estat excel·lents i que el segueixo posant en la categoria de "pelegrinatge", però si t'has de trobar sorpreses i ja no pagues per la brillant exposició a la que estavem acostumats, cal relativitzar-ho. Joan.

    ResponElimina
  9. L'atractiu del lloc eren les atencions i les explicacions del personal. Per pagar el que es paga, millor a casa. Efectivament. Joan. PS: m'apunto això de la Vila...

    ResponElimina
  10. Si tens alguna altra alternativa, te la recomano. Salut. Joan.

    ResponElimina
  11. Que em diu la xiqueta que el riesling no era austríac, sino alsacià. En què estaria jo pensant? Mea cupa. Em flagelaré. Joan.

    ResponElimina
  12. I mentrestant, d'altres opinen això: http://lamevabarcelona.com/poncelet-cheese-bar-per-addictes-al-formatge/ Què voleu que us digui. Jo ho faig millor, i això que encara tinc la "L".

    ResponElimina
  13. I per tu que no t'agrada allunyar-te de la Vila de Gràcia, tens més a prop el Tutusaus del carrer Indústria...

    http://cuinaibotigues.blogspot.com.es/2011/03/formatges-barcelona-tutusaus.html

    ResponElimina
  14. Jo vaig pensar "raro-raro" amb lo del austríac... Ja anem afinant....:)


    I al menys no vareu demanar Pinot Gris, tot i que al Poncelet no en deuen ni tenir..

    ResponElimina
  15. Dir per començar que l'autora del post és bona noia, és del teu ram (sanitat) i la conec. Però quan vaig llegir el post em va semblar una mica "publi" i com pots veure va aprofitar el 30% de tenedor...


    Ahhhh i aviat et podràs treure la "L"

    ResponElimina
  16. Eren els àngels i ja ha arribat el John!! El Charlie ja sabem qui és. :-P Que bé!!! Enhorabona per la primera crònica.
    No són lleugers aquests formatges i jo ara el tinc limitat per això del colesterol.
    Sí que es veu una mica trist i solitari aquell "macarron" :-)


    Salut!

    ResponElimina
  17. Hola, Joan, Vaig ser-hi abans de Nadal i em va agradar.
    Havia llegit referències del de Madrid

    Vaig anar amb un company que hi va sovint i em va aconsellar un tomàquet en almívar per acompanyar els formatges que contrastava molt bé. (Em va encantar)
    Efectivament és un bon lloc de pelegrinatge de tots els amants del formatge
    L'espai i la decoració també em va agradar.

    Fins aviat,

    ResponElimina
  18. Aquestes coses les faig en la intimitat :D

    ResponElimina
  19. Si és del ram, deu ser un àngel. Treure la L? Tu dona'm un punt de recolzament i mouré lo món :D

    ResponElimina
  20. Call me Hans, que és com em diuen a casa hehe.
    Gràcies per la felicitació.
    Colesterol? Segons l'Alfons Arús, un dia se sabrà que no existeix, però sóc més fan del Dr. Juan Gérvas, qui diria que és millor no conéixer els nivells.
    PS: "el macarron solitari" no té nom de blog?

    Salut!

    ResponElimina
  21. Hola! Res a dir, estem d'acord. Les meves experiències havien estat sempre bones. Per a mi la "bondat" d'un lloc depèn de la seva solidesa: de què sempre que hi vagis estigui prou bé. Quan et trobes coses que fallen de manera suficientment notoria és quan venen els pensaments i rumiacions... És el que he provat d'explicar. Gràcies pel teu comentari.

    ResponElimina
  22. La meva secretària personal i co-autora emocional del text (la meva noia, vaja) m'ha recordat que quan hi vam anar, al nostre costat hi havia un periodista conegut, de cuyo nombre no puedo acordar-me, qui va ser atès amb molta atenció ("- ¡Cuánto tiempo sin verle! - Vinimos la semana pasada" :D). Nosaltres no tant perquè no som tan coneguts ni reconeixibles. Això és bo per a valorar objectivament un servei culinari, oi, Ricard?

    ResponElimina
  23. Si, si.... "Lo dise todo".... :)


    No seria l'amic sorrós oi?


    I'm so_cabró.... :)

    ResponElimina
  24. Albert Gasulla Pascual9 de juny de 2015 a les 22:07

    Hola Ricard. Penso que en Tutusaus van tancar la botiga d'Indústria i han concentrat els esforços a l'antic Vilaplana, al costat del Turó Park.

    ResponElimina
  25. Ostres quin greu... De fet fa temps que no hi anava. Al de Turo Park si que hi he anat fins i tot a dinar, pèrò imaginava que estava obert encara.


    Gràcies!!

    ResponElimina
  26. No, no: és un home gran que de vegades surt per la tele, potser comatertulià polític, crec que és de La Vanguardia, però no n'estic segur. Deu viure pel barri. Quan recordi el nom, te'l dic en priveé. No té relació amb lo món de la cuina. PS: records al teu amic,que no tinc el gust de conèixer :D

    ResponElimina
  27. Em vaig oblidar de comentar que quan vam anar al de Madrid, un dels formatges era el "Serrat, catalán", i a l'explicació deia cosa aixines com que "como su nombre indica significa "cerrado" (mdds!). Li vaig dir al cambrer, que era molt amable i em va dir que els ho havia dit així el català que els duia lo formatge (!?). Li vaig dir que no-no-no i que facin el favort. Em va dir que s'ho mirarien. Al de Barcelona ho vaig tornar a mirar però no ho vaig saber trobar, igual ja no hi era. O potser només hi era al de Madrid.

    ResponElimina
  28. és que son muy cerrados.... :)


    Déu nos en guard..!!!

    ResponElimina
  29. No els puc transmetre.... em té bloquejat... :)

    ResponElimina