19 de juliol de 2015

Bacaro. Cuina italiana de primeríssim nivell a BCN

Bacaro-Entrada

Bacaro



Carrer de Jerusalem, 6

(darrera la Boqueria)

T.695 79 60 66



M'incomoden sempre les preguntes  a l'estil de “Quin és el millor...?” sigui quin sigui l àmbit. Però la gent les fa i t'etziben sense miraments preguntes incòmodes de contestar, com la típica: "quin és el millor italià de BCN?".

Llavors em venen al cap 3 o 4, però sempre intento filtrar, de cara a afinar la resposta,   fent preguntes com “El vols pijo?”, “Ha de ser econòmic”, "No voldràs pizza oi?", que  restringeixen la resposta... 

Dels 4 o 5 italians de referència a BCN, a mi em té el cor robat Bacaro... no és pijo sinó tot el contrari.... local just, ambientació canalla... Tampoc és econòmic, doncs si aneu amb primer, segon, postres i vi, rondareu els 45/50€ per cap.... però cada un dels plats, és de traca i mocador.

Bacaro és un sorprenent restaurant italià a Barcelona, ubicat en un carreró darrera de la Boqueria i que ells mateixos defineixen com taverna veneciana. Es respira ambient italià per totes bandes i observareu com clients italians i habituals de la casa, són   rebuts amb “baci e abbracci”, integrant-se en un ambient majoritàriament, jove o de mitjana edat, amb aspecte entre hipster i professional lliberal, que dona al lloc un encant addicional i que contrasta amb la rusticitat de l'entorn.


Bacaro-entreteniments

Bacaro-pa
Amb aquest pa, l'oli i les olives.. podria haver dinat... :)
Treballen amb producte fresc amb servei i atenció, molt destacable. El local és un pel just, però precisament  això li dona un encant especial. En la darrera visita, vam començar amb una pasta amb burrata i les delicioses sardines in saor, amb panses i ceba confitada, escabetxades en blanc, que resulta un plat imprescindible i que porta invariables records de Venècia. És una variant d'escabetx que destaca per la seva finor i he de confessar que l'he demanat en cada una de les ocasions que he visitat aquest local... I intento amb esforç aconseguir la mateixa perfecció fent aquest plat a casa, però no hi arribo ... Si feu clic a sardines en escabetx, podreu veure com les preparo... 


Bacaro-sardines-saor

Bacaro-pasta-burrata

Tot seguit i com plats principals, vam gaudir de plats de pasta. Un de “Chitarrina allo scoglio”, que per posar-ho fàcil ho traduiré per uns espaguetis molt fins amb peix i que va ser dels millors plats de pasta “frutti di mare” que he tastat i  un plat de fetge amb ceba, que va demanar el meu acompanyant i que el va entusiasmar, li  va fer recordar vells temps,  fins al punt de que volia demanar-ne un altre igual a compartir. No us feu idees equivocades amb la oferta d'aquest plat de fetge!!... L'ofereixen com detall de territori "Fegato alla Veneziana" i juraria que l'oferta va adreçada a la parròquia italiana.. Vull dir amb això que no us espanti el plat, doncs trobareu altres plats menys compromesos i aptes per a tothom.


Bacaro-pasta.peix

Bacaro-fegato

La carta de vins ha canviat i ara ja no ofereix vins d’aquí i tot són vins italians. I juro que el darrer cop, ara fa uns mesos, vam gaudir d’un Mineral de la DO Montsant... Ja sabeu que no soc massa fan de que els vins catalans no hi siguin present, però algun defecte han de tenir...:). Però també entenc que si volen anar d'italià dur o autèntic, estan en el seu dret.

La carta de postres artesanals, és curta però atractiva en la que destaquen la Tartalela de fruits silvestres i el  Tiramisú dels que teníem bons records de visites anteriors. Aquest cop vam optar per la Crostata de ricotta, pera i xocolata, típica del centre d'Itàlia, en la que substitueixen la melmelada típica, per ricotta barrejada amb sucre i trossos de xocolata, destacant la massa d'excel·lent textura i la frescor que aporta la fruita. L'altre tria va ser una tartaleta a base de pera. Les dues postres, de gran nivell i sense empallegar, que ja sabeu del meu poc gust pel dolç.


Bacaro-crostata

Bacaro-tartaleta

Sense cap mena de dubte, ocupa un lloc molt destacat al top d’italians que tenim a Barcelona. I personalment és el meu preferit. Tal com he dit, els preus no són econòmics i cal superar  la idea de que restaurant italià sigui sinònim d'econòmic, degut al vell clixé que ens feia associar italià amb pizza o pasta "come cabrón"... :)

Ens pot costar d’assimilar, que els plats de pasta, tinguin preu de plats principals, sense valorar que un plat de pasta artesana com els que aquí ofereixen, amb bons ingredients, pot tenir elaboració més complexa que altres plats en que ja donem per fet que han de tenir un cost elevat... I us asseguro que els plats de pasta són d’una altre galàxia...

En resum


Excel·lents pastes artesanes

Agradable ambient cosmopolita

Servei molt eficient i agradable

Peix de qualitat

Per sentir-se com a Itàlia


Si voleu donar un cop d'ull al post que vaig fer a partir de la meva primera visita, feu clic a Bacaro 2011I aquí teniu el tiquet...







46 comentaris:

  1. Realment, econòmic per tractar-se d'un italià no ho és pas. Poca gent conec que estigui disposada a gastar-se 50 € en un dinar "de pasta", precisament per l'associació que tenim d'italià = atipar-se per un preu baix. És una mica el que passa amb el restaurants xinesos. A la que trobes un d'autèntic en el que elaboren ells mateixos la majoria dels seus plats, el preu es dispara i no tothom comparteix o assimila això.


    A mi personalment, m'ha fet ganes d'anar a tastar aquesta cuina, ja que les pastes artesanals, com bé dius, juguen a una altre lliga. I el platet de fetge amb ceba, m'ha fet recordar que tenim una visita pendent al paradís dels menuts :-)


    Abraçada!

    ResponElimina
  2. Bravo!, fot tot molt bona pinta, especialment la simpàtica chitarrina (no l'havia sentit mai). Me l'anoto per fer contenta sobretot la meva dona, amant incondicional de la gastronomia italiana. Jo confesso arrossegar encara algun prejudici similar en relació amb el "come cabrón"! ;) Salut!

    ResponElimina
  3. Jordi, aquest paradís és Vilaró o n'hi ha algun altre que hauria de descobrir???? És que els menuts van tan buscats per aquells que hi som aficionats, n'hi ha tan pocs, que no m'agradaria perdre-me'n cap! Salut!

    ResponElimina
  4. Hi he estat un parell de cops i sempre he sortit "so excited", però en el bon sentit, jo també demano les sardines i estan al mateix nivell de les que he menjat a Itàlia. I els plats de pasta també estan a un nivell altíssim , recordo especialment uns spaghetti al nero di seppia molt bons i una pasta amb ragú d'ànec antològica. Totalment d'acord amb tu, és un italià autèntic i val la pena provar-lo
    Ramon

    ResponElimina
  5. totalment d'acord amb tu!! un dels tops de bcn... aquelles sardines!! a mi m'agrada més que el xemei, perquè fuig d'aquella "tonteria". m'apunto la crostata!!!

    ResponElimina
  6. Bones Jordi,


    Estem d'acord, però molta gent té superat aquest tema, doncs ara fa uns mesos quan vaig anar-hi a sopar, el local estava a vessar i era un dimarts o dimecres... I ara al juliol, ha estat dijous al migdia i sense oferir cap tipus de menú, el local estava a més del 50% de capacitat...


    I també em sorprèn, però m'agrada aquesta realitat...


    Lo dels menuts, ja saps que quan vulguis....


    Abraçada!!

    ResponElimina
  7. Et contesto jo mateix... Si... es refereix a can Vilaró. Aquest és el temple, tot i que al Bartolí a Sants, també hi vam fer festival. Però per mi el top, és Can Vilaró....

    ResponElimina
  8. sí, jo igual!!! sempre i tothom so excited!!

    ResponElimina
  9. No ho conec. Crec que hi ha poca oferta d'italians a Barcelona si sortim dels plats típics de pizza, pasta i demés. Que no es que estigui malament, també és un menjar típic italià, però pot ser perquè el formatge és prou present en aquests àpats, hi vaig poc. Si sortim del típic, la cuina es molt semblant a la nostra. Som mditerrànis i es nota. Due Spaghi em va agradar molt i tinc pendent de publicar el Davita Market, que no està malament, però no té res a veure amb aquest concepte que expliques.

    ResponElimina
  10. M'ha encantat la introducció, sembla com una transcripció dels cops que t'hauré preguntat per restaurants italians hahahhaha. Saps que el tinc més que apuntadíssim i després de veure les fotografies veig que la teca fa molt bona pinta i que no m'estaves colant cap gol :P

    Fan fan fan del "pasta come cabrón" hahaha

    ResponElimina
  11. No té res que veure una pasta fresca artesana amb la pasta seca, però d'aquesta pasta seca han menjat moltes famílies en temps de crisi i costa pensar en aquest ingredient com un top. Altres matèries primeres com el bacallà van pujant en l'escala i pugen "d'aliment de pobres" a ingredient top; i d'altres, com el pollastre, abans receptat pels metges, ara és un bàsic baratet que busca la seva posició a la llista amb denominacions com el Pota Blava i similar. Esperem que la pasta artesana sigui apreciada per un públic més ampli i pugi pujar un esglaons en un temps.
    Sé d'un que mataria per aquest plat de fetge.


    Salut!

    ResponElimina
  12. Avui molt d'acord no estic eh?... Dels italians NOT_pizza, BCN en té de bons... Ara mateix i sense cansar massa la meva neurona #so_tired, penso en Massimo i Don Giovani a la secció (>=) Diagonal... Due Spaghi que ja coneixes... Meneghina, Xemei en la gamma cost elevat ... Le cuccine Mandarosso en la gama low cost.... I em deixo un munt... I dels que tb ofereixen pizza, però no són pizzeria en tenim molts també...

    ResponElimina
  13. No ets pas l'únic que em fa preguntes d'aquestes.... I a la resposta de més amunt tens alternatives de bons italians a BCN...


    Lo del "come cabrón", defineix molt bé i de forma clara, la mentalitat de restaurant massificat i/o de zona turística...

    ResponElimina
  14. i tant!!! barcelona té un molt bon top d'italians... els que tu dius i hi afegeixo el de gustibus (tot i que rònic), el non solo pizza (tot i que tio estupidillo), tramonti (boníssim), le quatro staggioni (upper), l'osteria del contadino i una gran trattoria, la piazze d'italia. i me'n deixo....

    ResponElimina
  15. doncs un dia et tocarà fer a la terrassa una "sardinada" d'aquestes!!!! :-)

    ResponElimina
  16. lluís, jo el tinc pendent el carabassa!! me n'han parlat bé... tb em va agradar molt l'obe, al costat del mercat de sta caterina. hi vaig anar molt al ppi. no sé com ho estaran fent ara...

    ResponElimina
  17. Tens raó amb lo de rònic de Gustibus... i el paio gran de non solo pizza, sempre ha estat igual... però ja quasi la gràcia de quan hi anava de manera habitual fa un 20 anys ) treballava a balmes-Rosselló), era fer-lo emprenyar... L'anomenavem "il diabolo" i jo mai he tingut masses manies de que ho escoltés algun dia...però si ell era xulo, jo més... ara ja els dos convertits en venerables...:) :) Grans sopars al Contadino i a la sala rococó que té com reservat... i de Tramonti em va cansar el paio aquell que tenia massa vist de Up&Down i que el compte sempre pugés una mica més del que tenia calculat....

    ResponElimina
  18. El problema és trobar bones sardines.... es com si s'haguessin exhaurit.... I les que trobes de mida acceptable, venen de lluny i no tenen la textura que busco... Fins i tot en ocasions ho faig amb verat...

    ResponElimina
  19. mmm.... que bo el verat!!! tb em serveix! ;-)

    ResponElimina
  20. Tinc un amic que m'ha parlat molt bé de La Bella Napoli, per allà on el Mano Rota ^_^, posats a recomanar italians hahaha i el meu estimat Murivecchi :D

    ResponElimina
  21. Fet....al setembre / octubre.... festa vegetariana....

    ResponElimina
  22. neng.... no he posat xq em limitava als NOT_pizza.... :) :)

    Gran lloc La Bella Napoli, tot i que el soroll i el "jolgorio", pot arruinar un sopar.

    Gran lloc el Murivecchi.... però tb fan pizzas i oer cer molt bones....

    ResponElimina
  23. totalment d'acord amb tot el què dius! el paio del non solo pizza... hi vaig fa més de 20 anys. era un xuleta i volia lligar amb jovenetes... tot despetxugat!!! i el personatge del contadino? tremendo!!! i què dir del giorgio de calafell... lloc espectacular i rònic i el paio és indescriptible!!! i quina tòfona blanca!!! OMG!!

    ResponElimina
  24. Estar clar que estic perdudíssima en el que a restaurants italians es refereix. Així que... em poso als teus peus!. Teniu tots la raó. Hi ha Italians i bons a Barcelona. El tema és que jo no els conec ;-)

    ResponElimina
  25. Doncs si podeu anar-hi al migdia, encara millor rqp, hi ha un menú d'entrant i principal o principal i postre molt bé de preu (10 euros amb beguda i cafè)...i sempre ténen la contundent pasta al forn del dia que està per llepar-se els dits! L'Obe me l'apunto!

    ResponElimina
  26. Doncs un motiu més d el'utilitat dels blocs, que així entre tots anem oferint informació...


    :)

    ResponElimina
  27. Però al diabolo, li deiem diabolo a la cara... :) T'imagines un grup d'informàtics de la UPF amb ganes de catxondeo a la "meva mida"... pos això... El teniem dominat ... :)


    I a Giorgio no he estat mai... Fa segles que en sento parlar, però no he estat mai...

    ResponElimina
  28. Lo del Giorgio, ho podem arreglar quan vulguis. I jo afegiria a la vostre llista la Piccola Cucina Italiana (tot i no estar a Barcelona City). Ja sé que vas sortir una mica cremat, però és dels llocs a on millor he menjat cuina napolitana autèntica i a un preu irrisori.

    ResponElimina
  29. Sardines i verats vegetarians? Heu aconseguit una nova planta? Havia sentit parlar de la fulla d'ostra, però no dels brots de sardina... ;-)

    ResponElimina
  30. Però pel que tinc entès de part teva, aquell paio, no està tampoc molt satisfet amb mi... I ajuntar dos galls, pot ser perillós....


    Per part meva cap problema i a més saps m'agrada la mala vida... :)

    ResponElimina
  31. Que no "tenteras", l'Esther es vegetariana light i menja fins i tot pollastre..!!.

    ResponElimina
  32. Doncs vaig de pet a la Vikipèdia a afegir un nou tipus de vegetarià: el vegetarilight... :-)

    ResponElimina
  33. jajaja, que bo!!!! que bèsties! :-)
    doncs al giorgio hi has d'anar a temporada de trufa blanca!!! al giorgio l'estimes o l'odies... jo vaig passar d el'odi a l'amor en un dinar... :-)

    ResponElimina
  34. estic amb tu jordi, afegit!!! un altre que tal... els italians ja veis que tela... jajaja... ten alguna italià de seguidor?? que es manifesti!!!

    ResponElimina
  35. jajajaaj.... esteu ben sonats! tb menjo foie i pernil del bo, eh!!! jordi, el full d'ostra és un restaurant! fa temps que hi vull anar, però només obrien per sopar i ja no sé ni si obren... :-(

    ResponElimina
  36. massa follon al bella napoli per la meva edat.... ;-)

    ResponElimina
  37. Però jo, Esther, em referia a la fulla d'ostra (Mertensia marítima o Oyster Leaves)

    https://es.wikipedia.org/wiki/Mertensia_maritima

    Del restaurant, no havia sentit parlar mai...

    ResponElimina
  38. Serà fantasma...!!!.... :) :) :)

    ResponElimina
  39. jajajaja..... fantasmot!!! ;-)

    ResponElimina
  40. SOC JOSEP UN SEGUIDOR DE FA UN TEMPS DEL TEU BLOG. DE FET JA HE PROBAT UNS QUANTS RESTAURANTS QUE TU JA HAS PROBAT, I N'HE SORTIT REALMENT MOLT SATISFET, LES MEVES SINCERES FELICITACIONS!!!
    PER DESCOMPTAT QUE PROVARÉ EL BACARO DESPRÉS DEL QUE HE LLEGIT

    ResponElimina
  41. Molt agraït Josep per les teves paraules...


    Sé que molts em llegiu, doncs els coptadors interns no enganyen, però qualsevol feed back és benvingut... I com sempre dic, em puc equivocar amb les percepcions, però mai enredar a canvi de qualsevol de les misèries que envolten el món de la "crítica gastro".


    Salutacions,

    ResponElimina
  42. Hola Ricart,

    Ayer probé Baccaro animado por tu comentarios. Tenia una cena pendiente con un amigo y este quería que le llevase a un italiano de mi confianaza. Te aclaro que los que no me conocen mucho creen que soy toda una autoridad en italianos en Barcelona; saben que soy un enamorado de Italia (viví allí mas de 10 años y estoy casado con una veneciana) que por tanto "frecuento" los restaurantes que proponen su cocina. Nada mas lejos de la realidad pues te cansas de timos, cartas de sota caballo y rey y de itañoladas de mal gusto.
    A lo que iba, me gusto todo. Buena calidad en la materia prima y una propuesta de platos de pasta con su puntito de creatividad. Il fegato, siguiendo tu sugerencia, lo pedí (compartimos ese amor por la casqueria) y me pareció exquisito; e los mejores higados que me he comido en tiempo.
    El vino.
    Tienen bodegas que son verdaderas joyitas, difíciles de encontrar incluso en Italia fuera de su zona de producción, pero muy reputadas en el mundillo del vino; lo malo es que tienen el vino muy muy sobrepreciado y te encuentras botellas de gama de entrada a precios de buenos montsant y ahí es donde la comparación no resiste! Lo mismo el trasporte hasta aquí cuesta mucho o lo compran a importadores que ya le ponen su sobreprecio, no se... pero la relación precio calidad del vino no era buena. Y repito, tienen bodegas mas que interesantes pero no a esos precios.
    Resumen. Gracias por el consejo, voy a volver y ya se que para beber cosas buenas, mejor cuando vaya en vacaciones.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Pipo,

      Me alegro de leerte otra vez por aquí.

      No me sorprende que te gustara, puesto que en nuestros intercambios de opiniones, ya vamos viendo, que tenemos gustos afines... :)

      En lo del vino, poco puedo decir, puesto que no controlo los precios de mercado de los vinos italianos i agradezco que hayas puesto luz al tema.

      Te comento que he realizado mas visitas posteriores a este local, y sigo encantado...

      La última que publiqué, la repliqué en un nuevo bloc que hemos abierto con dos amistades... http://www.restaurantscat.cat/2015/07/bacaro-restaurant-BCN.html

      Un abrazo!!

      Elimina