8 de juliol de 2015

Can Jubany.... Un GRAN passeig per Catalunya


Can Jubany


Ctra. DE SANT HILARI, S/N


CALLDETENES (BARCELONA)


www.canjubany.com


Author: Esther Meya

(per posteriors consultes, trobareu aquest post de l'Esther a la pestanya CONVIDATS)


Aprofitant el títol del menú degustació que vàrem triar per dinar fa uns divendres a Can Jubany, afegir el “gran”, per l’alegria de sortir d’un restaurant amb molt bones sensacions. Que no sempre és fàcil per algú tant rottenmeier com jo, ja ho sabeu...

També podríem aprofitar el títol per dir que NO és fàcil arribar fins a Calldetenes, per una urbanita barcelonina com jo. No fotem! Fa mandra. Però superada la mandra, aprofitant una celebració i amb les ganes de feia temps de tastar la cuina del Jubany, cap allà s’ha dit. I el viatge val la pena! Sobretot per compartir-ho amb uns gurbetans (gràcies als qui vaig arribar “sana y salva”) i que van fer que el dinar encara fos millor!

El lloc és molt maco, tot i estar una mica en un lloc de pas, a peu de carretera, rotonda, etc... això que fan als pobles els polítics...

Interior càlid i ben distribuït, bon ambient. Es diu que van fer la reforma per assolir la segona estrella, que mai arriba! I, segons jo (i venint de l’Àbac), se la mereix sobradament!





Hi ha tres menús degustació i també carta. Vam triar “el del mig” (de preu i mida)  perquè ens va atraure la idea de tastar una mica la cuina del país. 



De vi vàrem fer un Riu del Priorat, de 2011 i un cava Gramona Gran Imperial. El Gramona, per conegut i molt bé. I molt bo el vi. No em demaneu massa detalls. Jo no domino, només puc dir si m’ha agradat o no. I sí. Tenia nivell.




A la teca. Bé, abans, el propi Jubany et ve a prendre nota. I no fa el numeret post de preguntar què tal i demés... molt bé. Jo ho agraeixo. 

D’entrants: homenatge al porc (llonganissa, cruixent de careta i cornet d’escuma de cansalada –que es menjava el paper, sí-), l’hort portat a taula (pastanaga, remolatxa i còdols de formatge blau i pruna) i amanida de brots. Com us podeu imaginar l’amanida de brots, sosseta. Bona, però per mi és un dels plats que em podia estalviar. Té un sentit, en tot cas, perquè ve després del festival del porc (excel•lent) i de l’hort portat a taula, que és un plat molt especial (amb un joc de textures molt interessant), però que no fa “baixar” precisament. 





Llavors arriba el pa. Espectacular! Fet per ells. Bravo!




Els primers (dic jo...):  un caneló de carabassó amb brandada de bacallà, molt bo. Tot i que, lògicament, poca potència de sabor. 

Seguim amb un rovell d’ou amb cansalada i moixernons, es-pec-ta-cu-lar! Del millor del menú, sens dubte. Sabor, textura. Tot molt potent. 

Unes textures de carxofa amb escamarlans, boníssimes, i llavors ve un altre top del menú, l’arròs sec d’espardenyes amb brou d’escamarlans. El millor? Que et porten la paella tal qual (quantitat) i la menges directe. Per mi així qualsevol arròs sap molt millor. I aquest seria un dels top 10 d’arrossos de la meva vida, segur. 







Baixem l’arrossada amb un lluç amb verdures escabetxades (molt bo, suau, com un caramel) i els carnívors acaben amb un costellam de xai rostit amb puré de múrgoles (que diuen excel·lent) i jo acabo amb una ventresca de tonyina amb verduretes molt bona. Un pèl seca. Tot i ser jo molt de menjar sec...





Com som uns golafres, tot i estar plens, no ens vam poder resistir a una selecció de formatges. En vam fer 5 i estava ben feta, segons vaig aprendre l’altre dia en una cata espectacular.




Tot seguit, els postres: per mi el més fluix del dinar. Unes postres de verdures, que estava prou bé, però res a destacar. Que era lleuger i feia bé després del menú. I la versió de maduixes amb nata, que no em va agradar massa. 




Postres normalets compensats amb uns petit fours INCREÏBLES. En majúscules, sí senyor! Per la presentació, la quantitat, varietat i que estaven boníssims. M’explico: t’arriba el cambrer amb un carret amb una gran caixa de fusta tancada i quan l’obre és un aparador brutal (sembla una caixa de música gegant, amb totes les diversions a dins) i d’allà tries els petit fours que et ve de gust tastar. Us podeu imaginar que quasi trio tots!  De 10!







Final del dinar una mica interruptus perquè les obligacions paternals cridaven els comensals, cafè boníssim i detall del restaurant (que s’agraeix) amb el menú imprès donant les gràcies. 



El menú és de 85 euros per cap (begudes i formatges a part). Molt bon preu pel tipus de menú que és, per la qualitat i la quantitat. No voldria entrar en comparacions... ejem...

En resum, un restaurant que repetiria sense cap mena de dubte, amb nivell de 2* a preu d’1*... Molt recomanable.

51 comentaris:

  1. Tot i que ja coneixes la meva escassa passió pels estrellats, aquest m'ha fet força gràcia.... Si un dia supero la mandra d'anar-hi (o el Jordi em fa de xofer), prometo visita....

    ResponElimina
  2. ricard, merci pel post! supera la mandra, t'ho recomano, val molt la pena! et tocarà fer ruta per Catalunya, en breu... ;-)

    ResponElimina
  3. Això també tens raó...que deu ser menys calorós que Arizona.... (aisss... si em llegeix la marta.... que ella sap a que em refereixo quan parlo d'Arizona...).... :) :)

    ResponElimina
  4. però no sé si és menys calorós, eh!!!

    ResponElimina
  5. Wualaaaaa, Ester!!!!! Envejaaaaaa!!! Envejaaaaa!!! Mooooolta enveja!!!
    Ull i compte que superar "lo caloret" de la cubeta de Móra, és moooolt difícil per no dir IMPOSSIBLE 😓

    ResponElimina
  6. jajaja marta!!! deveu estar fregidets ara.... :-(
    ja saps, doncs, a fer menú al jubany i passen tots els mals!!!

    ResponElimina
  7. hi ha hotels per hores8 de juliol de 2015 a les 21:03

    Quin rollet més raro us porteu!! Que no?? Aneu a un hotel... Tontejan per la xarxa com dos teenagers! Verguenza ajena!
    PD: em sap greu qe Can Jubany aparegui a un blog tan lamentable com aqet... No sho mereix en Nando!

    ResponElimina
  8. Hola!
    Vaig anar-hi la tardor passada i vam fer el menú gran, una passada ;-)

    Com anem sense cotxe vam dormir a l'hotel que tenen també seu (a deu minuts) i ho recomano enormementl. Pels que anem sense cotxe o volem beure i no patir, el mateix hotel ofereix un cotxe gratuït...per tan si teniu ganes de relax i menjar bé feu pack de sopar i dormir ;-)

    L'únic però i que va ser error nostre (suposo) era que m'esperava més referencies a gastronomia catalana (era temps de bolets) però així i tot ho recomano molt!

    ResponElimina
  9. Això no es fa... Acabo de sopar un parell de tomàquets i unes cireres i el primer que em trobo quan m'assec davant l'ordinador és el teu post. Et diré que quasi agafo el telèfon per reservar.

    Ja el tinc com pendent des de fa molts (masses) anys i potser el fet d'estar tan a prop m'ha frenat d'anar abans. Però després de llegir-te i tacar el teclat (salivant...) ja tinc més que clar que no trigaré gaire en anar. L'arròs es veu més que espectacular, així com altres plats (l'ou, els entrants de porc, la carxofa...).

    De fet, volia anar a tastar la becada, que diuen que és dels cuiners que millor la preparen. I si encara no l'has vist, et recomano el seu curt anomenat "Transfiguració". És una mica heavy però creu-me que val la pena... https://youtu.be/kc-ivfF8mEU


    Em posaré la gorra i recolliré a Miss Daisy... :-)))


    Salutacions!

    ResponElimina
  10. Bones!
    Esther, l'arròs sec d'espardenyes amb brou d'escamarlans del Nando avui ja és un dels plats mítics de la cuina de casa nostra. Coincideixo que és un dels arrossos memorables que es poden arribar a tastar. Reconegut per tothom, si mai es fa un recull dels millors plats de la cuina estrellada de casa nostra, aquest segur que no hi faltarà.
    El Nandu té travessada la segona estrella, jo sospito que hi ha quelcom més al darrera que una localització, unes obres o qualsevol altre mancança que li puguin atribuir...
    La visita a Can Jubany no és només recomanable, jo crec que és imprescindible tot i que puc estar d'acord en que no tots els seus plats són "so excited", però déu n'hi do de la quantitat de plats excepcionals que té. Fins i tot en postres, que veig que en el menú que vas triar no eren molt lluïdes.
    Jo deixo anar tres restaurants de la Catalunya interior: Can Jubany, Els Casals i Ca l'Amador.

    ResponElimina
  11. Una de les coses que m'agrada d'aquest bloc és que sempre aprenc alguna cosa, avui geografia i vocabulari. :-) Encara que porto a Catalunya 11 anys i mig em falta molta geografia i el primer que he fet és veure al google maps on és aquest poble. I de vocabulari em falta mooooolt! Llevat dels cursets que he fet aprenc poc a poc dia a dia i la paraula còdol no recordo haver-la sentida (o llegida) mai. (El diccionari i la foto m'han il·lustrat) Moltes gràcies Esther!!!!


    M'ha agradat molt això de menjar a la paella, com es feia abans. I la resta dels plats també m'han agradat!
    Un lloc a tenir en compte, doncs.


    Salut!

    ResponElimina
  12. Perdoneu la intromissió, doncs aquest és un post de l'Esther i jo em mantinc en segon pla (i com azote de trolls), però per la teva tranquilitat Pepa, quan vaig maquetar el post, també vaig buscar a Google Maps on era aquest poble, tot i que sabia a quina comarca estava el restaurant... per tant pensa que sempre hi ha un pitjor, doncs jo porto més anys... :)

    ResponElimina
  13. laura, molt bona opció el tema de l'hotel!! penso que el menú gran és més gastro, no?

    ResponElimina
  14. jajaja... jordi, merci!!! jo tb he trigat massa anys a anar-hi!!! val molt la pena!!

    ResponElimina
  15. ramon, merci pel comentari. molt d'acord. anoto ca l'amador, que no el coneixia!!! la segona se la mereix sense CAP mena de dubte!!!

    ResponElimina
  16. és brutal!!! no apte per estòmacs delicats... chofer hoke! ;-)

    ResponElimina
  17. La veritat és que tenia els meus dubtes de si posar-lo... :-)

    ResponElimina
  18. Jo també em fico per aquí..insisteixo...el lloc si pot arribar amb transport públic si cal...primer amb tren a Vic i després amb bus ;-)

    ResponElimina
  19. Bones!
    sí molt més gastro...però també 100% recomanable! i insisteixo, si algú busca relax i bona menjar, aneu també a l'hotel m'havia oblidat de dir que té inclòs l'esmorzar i és espectacular, crec que el millor que he fet mai: embotits, ous, dolç tot natural i de la comarca...de fet no vam menjar fins al vespre!

    ResponElimina
  20. a mi m'ha agradat!!!! dec ser a prova de bombes.... ;-)

    ResponElimina
  21. Buenas! sí, he anat al petit comitè (quan el duia el puig i ara amb el jubany). força bé. però és una altra història. i també he fet el bar (una de les millors césars que he tastat mai) del majestic i el brunch dels diumenge, que és brutal! molt bo, molt varietat i quantitat i barra lliure de champagne.. molt recomanable!!

    ResponElimina
  22. Felicitats Esther per l'àpat i per el post. Ens has fet venir ganes a tots a anar d'excursió i anar a Calldetenes.
    M'ho reservo (inclòs el planning de l'hotel) per futures celebracions de la tardor...


    El Jubany es veu un home honest i sincer, el fet de demanar nota és un gest d'agrair, amb tant ego xef està bé que baixin "a l'arena" i es mirin de fit a fit els clients.

    ResponElimina
  23. Jo vaig anar un cop al de la mare.... deu ser aquest? no recordo el nom... al poble del costat... i gran esmorzar, sí!!!

    ResponElimina
  24. merci Alícia!!! sí, és una bona excursió! sí, em va agradar força el gest de venir a taula sense "intencions" i al ppi de l'àpat.... millor que al final, a que et facin les reverències!

    ResponElimina
  25. Esther, m'encanta com escrius, fresca, directa, crua..massa i tot. Comparteixo opinio. I encara m'agrada mes compartir aquests moments amb tu. Sense tu, els restaurants baixen de qualitat. T'e.

    ResponElimina
  26. Gràcies! La teva opinió és molt important! :-)

    ResponElimina
  27. No puc més que felicitar a Lord Eldrich....


    Un home afortunat!!

    ResponElimina
  28. em farei envermellir al final! i perdré el meu punt rottenmeier!! :-) merci!!! sou uns cracks! la sort és meva d'estar ben rodejada!

    ResponElimina
  29. Nandu Jubany és un gran cuiner i en sap molt!!

    Un lloc pendent de fa temps també.

    He estat a http://www.masalbereda.com/restaurante/

    ResponElimina
  30. Totally Agree!

    Cal L'Amador 2 posts: Tardor i Primavera. Va ser el primer post que vaig escriure d'un restaurant:

    http://cuinacinc.blogspot.com.es/2012/05/ca-lamador-cuina-innovadora-al-parc.html

    http://cuinacinc.blogspot.com.es/2014/10/tornar-cal-amador-o-la-sintonia-de-dos.html

    Als Casal també he estat abans de ser blogger...Perfect!!

    i afegeixo: Fonda Xesc a Gombren:http://cuinacinc.blogspot.com.es/2013/09/la-fonda-xesc-gombren.html

    i No us podeu perdre El Celler de l'Àspic:http://cuinacinc.blogspot.com.es/2013/01/el-celler-de-laspic.html

    ResponElimina
  31. gràcies, Jordi...
    hi ha "aprenentatges" difícils d'aprendre.
    La música "marida" molt bé, adequada

    ResponElimina
  32. ell té tot un llegat molt gran a més a més de tot el que ell ha afegit

    ResponElimina
  33. merci per la info!!!! fonda xesc i celler, pendents encara.... :-)

    ResponElimina
  34. sí, la música és brutal!!!!

    ResponElimina
  35. Eps, aquí el vigatà-que-viu-a-Gurb al·ludit. Anar a Can Jubany és sempre una experiència excel·lent. Però poder-hi acompanyar dos pixapins tan trempats com l'Esther i el Lord Eldrich va convertir-ho, a més, en un privilegi. Per cert, estic impressionat pel post de l'Esther. No puc fer més que coincidir-hi.

    ResponElimina
  36. Hi ha molts bons llocs, bons professionals que fan la feina molt ben feta en molts racons del país...(de vegades no gaire coneguts).

    ResponElimina
  37. Calldetenes està a prop de Vic, tot i la seva identitat, podria ser perfectament una extensió de Vic o un .. Barri jueu (?) "Call - de tenes per Call, Ves a saber.

    Gurb envolta més o menys a Vic.

    https://www.google.es/maps/place/Calldetenes,+Barcelona/@41.9240935,2.2845342,14.5z/data=!4m2!3m1!1s0x12a527c7e96de6dd:0x7bf72e6773df2c06

    ResponElimina
  38. Gurb, sense notícies de Gurb... :-)
    Gràcies per l'explicació.



    Salut!

    ResponElimina
  39. :) welcome, ttps://ca.wikipedia.org/wiki/Gurb bon diumenge,

    ResponElimina
  40. La Fonda Xesc és genial si agafes per dormir allà. Jo he estat dues vegades (abans de tenir el bloc) i si el sopar és genial, l'esmorzar és, pot ser, millor. Hi ha de tot i a sobre, el xef t'ofereix un suc que et prepara al moment amb els fruits de temporada.
    Aquest estiu ja ens tocaria repetir al Santi i a mi. :-)


    Salut!

    ResponElimina
  41. que bé!! és un lloc molt bonic en un entorn que acompanya. Aquests detalls personalitzats fan que et quedi un gran record! Quin regal per part del xef! Petits o grans atencions que fan als llocs únics. Són molt macos a la Fonda Xesc.
    Com els nois de Ca l'Amador!
    A veure si podeu repetir!

    ResponElimina
  42. Si xq arribar a la Fonda Xesc, té delicte.... I mira que abans hi anava des de Berga..


    En tinc gran record... però d'abans que tinguessin estrella....

    ResponElimina
  43. Nosaltres la primera vegada vam anar des de Planoles, al deixar la canalla de colònies, i encara no tenia estrella. Ens va agradar i vam repetir quan ja la tenien i no vam notar gaire diferència, ni en el preu ni en l'atenció. Ens va resultar una estada fantàstica.
    El Santi ja coneixia la Fonda des de fa 40 anys, quan feien vedella amb suc i macarrons (ell anava de colònies). És clar que la cuina ha canviat des de llavors, i nosaltres ja no tenim 7 anys. ;-)


    Salut!

    ResponElimina
  44. No li faria fàstics a una vedella amb suc... :)

    ResponElimina
  45. Jo tinc una experiència que crec cal compartir. Vaig anar amb la dona i varem demanar el menú de degustació que ens va proposar el mateix Nandu Jubany i que ens va seduir per incorporar arrós amb espardenyes. Tot va anar molt be fins que arriba l'arrós i d'espardenyes res de res, preguntem i ens diuen que avui no en tenien i era amb escamarlans... sorpresa i decepció, ho podien haver dit, no ? disculpes del Nandu i porten uns escamarlans a la planxa per a compensar. El segon problema arriba quan ens quedem sense champagne (Veuve Clicquot brut "normal") i demanem una segona ampolla. Porten dos plats més del menú i la beguda que no apareix... la reclamem i ens diuen que no tenen més... Més sorpresa i decepció. No era cap champagne de cuveé especial, i igual que amb l'arrós, ho podien haver dit al demanar la primera ampolla i per descomptat al demanar la segona que hauríem canviat i al menys hauríem begut acompanyant dos plats que van ser "a palo seco". El Nandu es va amagar i mirava de costat sense gosar tornar. Ens va saber greu. Cap més disculpa ni detall de compensació, ni tant sols el cafè.

    Així la segona estrella trigarà a venir bastant...

    ResponElimina
  46. hola sergi!! merci pel comentari. doncs sí, tens tota la raó. en els dos casos que expliques haurien d'haver avisat. fa molta ràbia aquest tipus de servei. i, en tot cas, llavors no t'amaguis i ho compenses.. què menys, estàs un restaurant michelin i de cert preu. han de ser coherents... la nostra experiència va ser molt bona. i cre que la majoria de cops, pel que sé, la gent té bobs records. però quan et toca el mal dia, fa ràbia. pq, en tot cas, són errors salvables, de deixadesa, i fa ràbia patir-los...

    ResponElimina