16 de setembre de 2015

Cubica. Magnifico ristorante, modo essere dei migliore de la città (traducció lliure ;-)

Cubica


Regàs, 30


www.cubica.restaurant



Author: Esther Meya

(per posteriors consultes, trobareu aquest post de l'Esther a la pestanya CONVIDATS)


El Cubica va ser el dinar per acomiadar-nos d’uns amics abans de l’estiu, ja a l’agost, i que va ser el seu últim dia també (els hi faltava alguna cosa de la carta, però res greu, tot et venia de gust, així que cap problema!). 

Fer un incís aquí en el mal funcionament (en aquell cas només?) de la web de El Tenedor (els amos del restu, encantadors, ens van dir que no era el primer cop...), ja que vaig intentar reservar via web i em sortia tot ple i vaig trucar perquè em va estranyar molt que un dissabte al migdia d’agost d’un restaurant prou nou estigués ple. I érem 3 taules. Vam reservar via telèfon. 

Feia dies que llegia meravelles del lloc i les corroboro totes. Segueixo en bona ratxa, tu.. i que duri! 

El restaurant no és massa gran, però tens prou espai entre taules (s’agraeix) i el local és força maco. Un pèl fosc, però ajuda que vegis la cuina tota amb vidre. 


Cubica-sala

Cubica-vista


Amb la carta ens van dur les olives (excel·lents), birra (artesana .....), pa boníssim i ja vam demanar el vi. Vam fer dues ampolles al final i els dos vins italians i de molt bon nivell! Teníem un expert a la taula en vins italians i els amos del Cubica es veu que tenen bona tria. Jo domino zero!


Cubica-carta

Cubica-olives

Cubica-pa


Cubica-vi

Cubica-cabernet

Els primers: Carpaccio de gambes i bacallà (molt bo, però pel meu gust un pèl excés de bacallà... prefereixo més gamba, haha. Jo el vaig fer de segon), dues Frisella amb stracciatella i tomàquet caramel·litzat (espectacular!) i Tartar de “solomillo” de vedella (que deien que molt bon nivell).


Cubica-carpaccio

Cubica-frisella

Cubica-tartar


I de segons el ja esmentat carpaccio, dos Raviolonis de mar (estava increïble el ravioloni: la pasta feta al dente perfecte, la gamba, contundència de sabors i de volum, el suc...) i uns Tagliolini allo scoglio, que vol dir “roca que sobresurt del mar” i que són amb “coses” vàries del mar (gamba, musclo, closca... i tomàquet natural i verdures). Amb molta “cosa” del mar. Altre cop cocció perfecte (pel meu gust) i molt de sabor. Pasta estupenda. 


Cubica-raviolonis

Cubica-taglioloni

I vam fer postres, perquè el maître ens va dir que el tiramisú el feien ells i que ens el recomanava, que era boníssim. I no era un farol. Un dels millors que he tastat mai a Barcelona, juntament amb el del Xemei. Molt molt bo. A l’espera de tastar els que diuen que ara són “lo más”, els de la botiga “Paradiso del tiramisú”...

I també els postres de xocolata i taronja. Que també excel·lent. 


Cubica-postres1

Cubica-postres2

Els propietaris del restaurant són dos nois joves (un a cuina i l’altre a sala) molt macos, encantadors, servei atent i agradable i que sap què ofereix. 

El preu final no el puc posar exacte perquè va convidar un bon amic molt generós i que feia (pocs) anys, però sense voler-me equivocar deuria rondar 45-50 € per persona. 

En resum, i com diu el meu subtítol inventat d'Italià après a Platja d'Aro de ligoteo juvenil, un molt bon restaurant italià a tenir en compte entre els tops de Barcelona.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada