2 de setembre de 2015

Els Brancs. Una experiència de mar


Els Brancs


Hotel Vistabella

Avinguda de José Díaz Pacheco, 26

Roses –Girona

www.elsbrancs.com


Author: Esther Meya

(per posteriors consultes, trobareu aquest post de l'Esther a la pestanya CONVIDATS)


Em repeteixo (com al post de Can Jubany) i aprofitant el títol del menú degustació que vàrem triar per sopar pel meu aniversari (allà per l'era glaciar), “Menú experiències”, destaco que és un menú que sap a mar. Anant més lluny, és un restaurant que sap a mar. 

Per què? Doncs perquè quan arribes et trobes aquestes vistes de la Badia de Roses.... I vam tenir la sort de tenir una de les millors taules (per reservar amb temps, que sóc previsora! "pesadeta", dirien altres... :).. ). 


Els-Brancs-vista1

Els-Brancs-vista2

El restaurant és dins l’hotel Vistabella i el públic (excepte el germà Roca sumelier amb la seva família i nosaltres) era bàsicament rus. Ergo, la decoració de l’hotel anava en aquesta línia... Potser l’explicació a per què aquest magnífic (ja m‘avanço) restaurant és a Roses i a no Barcelona. Sense desmerèixer poblacions petites i pecant de centralista de la capital, és un restaurant amb un nivell molt alt per no tenir temptacions de trasllat. És quelcom que em vaig preguntar durant el sopar i que després vaig preguntar a amics de la zona... 

Vàrem triar el menú llarg tot i ser sopar, que preferim carta o menús més curts, però és que el contingut del menú i la presentació no ens varen fer dubtar ni un segon en triar.


Els-Brancs-detall

Els-Brancs-menu


El sopar va ser un pèl llarg, per la magnitud del menú i que el servei, cap al final, es va despistar i anava una mica lent. Però al principi a tota metxa. De seguida, begudes i pa amb oli. Cava sobre segur i vi blanc sobre zona i preu raonable. Pa i oli excel•lents. I reposaven tantes vegades com calia. 


Els-Brancs-raventos

Els-Brancs-vi

Els-Brancs-pa
El menú comença amb un pa amb tomàquet de brioix (molt ben aconseguit, allò del Momofuku que repeteixo a altres cròniques que altres imiten amb millor o pitjor sort) i tomàquet bloody mary amb textura com de sorbet.


Els-Brancs-entreteniments


Espuma/emulsió d’ametlles i anxoves molt ben trobada per la barreja de sabors i textures, ja que trobes trosses d’ambdós ingredients. Plat força salat i fort de sabor. Molt del meu gust, però segur que no genera moltes simpaties. 


Els-Brancs-emulsio


Un dels plats més sosos (i que no hi pinta gaire) del menú, el recuit. Maca la presentació, te’l fan com a l’inrevés, però ja m’agrada molt de postre. Aquí em sobrava. 


Els-Brancs-recuit


I comença el festival de debò: gelat de xirles. Espectacle de sabor. I escabetx de musclos. Afegint espectacle de textures. I a mi no m’agraden massa els musclos. No en demano mai, de fet. Un plat de 10. 


Els-Brancs-xirles

Els-Brancs-musclos

Seguim amb una ostra (queda a sota) amb espàrrecs i rave picant i un plat “mexicà” de sorell i aguachile. Els dos fantàstics. Seguim a molt bon nivell.


Els-Brancs-ostres

Els-Brancs-sorell

El pop baixa una mica el nivell, pel meu gust, ja que el vaig trobar avorridot. I com un pèl sec, tot i que és una textura que m’agrada. 


Els-Brancs-pop


Tornem a pujar amb el plat “thai” de llagostins, arròs i coco. I molt bé la broqueta de turbot amb la barreja de textures i els aromes de la sopa. 


Els-Brancs-llagostins

Els-Brancs-broqueta

Baixem una miqueta altre cop, malauradament, amb un plat com “japo” però per mi no acabat de trobar, per la barreja del foie amb el dashi i el brioix. No em va convèncer. 


Els-Brancs-brioix


Comencem a acabar els salats. A molt bon nivell amb un suquet de gambes. Per mi un altre plat de 10. El plat estrella del menú. Per les gambes, es clar, pel sabor de la perdiu, però per la combinació de les textures diferents molt treballades (bunyol, tortita, cruixent, cru...) i que fan un plat molt original.


Els-Brancs-bunyol


I acabem amb un calamar exquisit, combinat de forma excelsa (que diria en Basté ;-) amb un suc de pernil, el nyoqui boníssim amb una textura excepcional i la clatellera de tonyina a la royale, amb aquella cosa carnívora (que ho digui jo) de la tonyina i potenciada amb la salsa. 


Els-Brancs-calamar

Els-Brancs-suc-pernil

Els-Brancs-tonyina


I comencen els postres amb un moshi salat. De peix. A mi no em va matar. No li vaig trobar la gràcia amb el salat... 


Els-Brancs-moshi


I els postres dolços cap em va agradar massa. Crec que els postres no són cap especialitat del restaurant... Sandvitx de poma, galanga, api i gingebre, pinya rostida i altre cop recuit (súper mal resolt amb la sopa de maduixes –com gelatinosa-, que no hi enganxa pel meu gust... a mi el recuit m’encanta sol! O màxim amb mel).


Els-Brancs-postres1

Els-Brancs-postres2

Els-Brancs-postres3

Els-Brancs-postres4


Això sí, final agraït amb un altre súper carro de petit fours. En aquest cas, per volum sobretot. Molta quantitat i poca varietat i cap creació espectacular però correctes. 


Els-Brancs-fours


Bon cafè i gintònic.

El menú degustació costa aprox uns 150 euros per cap, begudes a part, que per mi els val. És un restaurant al qual tornaria però el menú degustació aquest només el recomanaria a persones que sé que els hi agrada determinat tipus de cuina i sabors. Sí recomanaria llavors anar a la carta. Seguint la bona ratxa (només amb una petita taca)... i que duri!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada