21 d’octubre de 2015

El Hogar gallego. Amb R

El Hogar Gallego

Carrer de les Ànimes, 73 - 75


Calella




Tel. 937 66 20 27


www.elhogargallego.cat


Author: Alícia Mirabent
(per posteriors consultes, trobareu aquest post a la pestanya CONVIDATS)

De tota la vida a casa rondava allò de que el marisc s’havia de menjar els mesos que tinguessin la R. No sé sap ben bé si era per que sovintejaven més les maires, si era que per Nadal era quan la iaia acostumava a fer-nos ells llagostins amb maionesa o si per la sensació que no hi havia prou gamba per tant guiri deixat de la mà de Déu a l’estiu.

El cert és que a finals d’agost ens van encaminar desafiant els ciments del refranyer català cap a Calella, a El Hogar Gallego. Atenció spoiler: Deixeu estar el refranyer català i no dubteu en anar-hi de cap sigui el dia que sigui, sigui el mes que sigui per tastar un dels restaurants més rigorosos amb el marisc que hi ha a Catalunya.

El viatge a Calella val la pena. El restaurant no té vistes ni terrassa (tenen la Hacienda a Sant Cebrià de Vallalta per celebrar celebracions i actes d’empresa i privats) i està situat al centre de la vila.

Anem per parts. El restaurant és de tall clàssic, d’aquells que podríeu portar els sogres, els pares i la iaia amb els seus llagostins. Servei i decoració d’aquelles d’abans, sobrietat, confiança, professionalitat i classisme, que de vegades amb el bon rollisme que impera es troba a faltar molt en segons quins àpats (escolti jo he vingut a menjar i no a fer una copa amb vostè senyor cambrer!). T’aconsellen i et porten davant dels nassos un carretó amb el peix i marisc que encara belluga que diria la peixatera. 

Mentre rumiàvem entre la carta i el carretó ens vam demanar dues copes de cava de Naveran Vintage que ens van acompanyar amb un plat de tomàquets amb olives  i formatge, gentilesa de la casa.


Calella-cava


Finalment decidits vam començar amb dues ostres Napoleó; excepcionals, presentades com Déu mana amb gel, amb la possibilitat d'amenitzar-les amb pebre (res, res) o llimona (una quasi mitja gota).


Calella-ostra


Després un plat clàssic de la casa el tàrtar de tonyina vermella amb emulsió d'alvocat i caviar de truita. Deliciós. Un plat fi i delicat, on tens ganes de coronar la torrada i anar notant els subtils gustos. Molt bo.


Calella-tartar


Per acabar de rematar els primers vam fer unes escopinyes al vapor, potser el plat més senzill però no pas insuls. El marisc és de molt bona qualitat però després de la finezza de l’anterior vam tornar a producte i prou. 


Calella-escopnyes


Ens venia la traca final, una peça sencera de moll que havíem escollit del carretó, primer presenten el cap, aletes, cua i parts menys nobles del peix fregides enfarinades. És una delícia anar escurant com nens i rosegant amb tot el gust del peix les parts que normalment queden relegades amb la selecció del llom.


Calella-peix

I finalment el llom del moll a la planxa. Ens encanta el gust salvatge i fort del moll, què hi ha espines? Doncs abans les hem devorat i ara presenten els lloms, nets polits i torrats de pell, acompanyats de mongetes del ganxet i patata al forn. Seguin i gaudeixin facin el favor.




Rendits ja, vam fer de postres un sorbet de llimona-cava-menta, refrescant i depurador i unes filloas de l’àvia Sara flamejades amb taronja, Grand Marnier i gelat de vainilla, unes creps gallegues posar-nos dempeus i agrair la saviesa de les iaies en general ja sigui en forma de filloes o llagostins.





Vam ser convidats als cafes i a tastar l’orujo blanc de la casa.

Malgrat a la nota, posa que vam veure un agaliu, en realitat ens vam veure un altre vi orgànic, el Lanius Alta Alella, un vi de pansa blanca passat per barrica molt interessant i que ens va semblar la parella de ball perfecte per l’àpat.





El preu de l’àpat és car, d’aquells que al final entents que allò dels mesos de la R i els marisc eren per anar fent la viu viu i compaginar els cigrons i les sardines, la majoria de mesos de l’any, però paga la pena de tant en tant anar per Calella i gaudir a fons del servei i qualitat d’aquest restaurant.

21 comentaris:

  1. Bona crònica Alícia! els plats fan molt bona pinta! tot iq ue no és zona per la que hi vagi sovint, anotat queda! :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Esther.
      Vam menjar molt bé. Per ocasions especials i tastar bon producte val la pena.

      Elimina
  2. Bon dia,

    La presentació dels molls, la trobo molt encertada cuinat en dos fases.
    Tot i conèixer Calella, desconeixia aquest lloc.

    CarlesP

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Carles,
      Era un moll meravellós. La presentació clàssica amb el carro amb tot el peix va deixar veure que era una gran peça.

      Elimina
  3. Déu n'hi do quin dinar... La preparació del moll m'ha recordat més la forma de preparar i presentar el peix que tenen pel sud (concretament per Cadis). Espectacular, tot i que econòmic no és pas... :-)

    Salutacions!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Interessant aquesta preparació doncs localitzada a Cadis. No la coneixia. Si bé és cert que quedes ben tip amb la part enfarinada i cruixent però la carn del llom del moll no es va fer pregar. Van caure els dos postres i tot!
      Salutacions i gràcies pel comentari!

      Elimina
  4. Els meus sogres, que estiuejaven i ara viuen a Calella, ho coneixien con "Els Gallecs" i m'hi van portar un parell de cops, sempre en ocasions especials, per alló de les "R". Car peró molt bó. La crònica m'ha recordat el local tal com era. Felicitats
    Luis P

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Luis.
      Allò de les R fa que haguem de recòrrer a les ocasions especials per gaudir d'aquests àpats.
      Celebro que la crònica hagi estat fidel al local, que deu ser amb el mateix ambient que aleshores.

      Moltes gràcies.

      Elimina
  5. Conec el lloc, hi estat unes quantes vegades i sempre molt bé. La fiabilitat també és un tema molt important a l'hora de triar restaurant. La forma de presentar el peix en dos serveis ho fan amb altres peixos també, amb el gall de Sant Pere és espectacular.

    Ramon

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Ramon

      Quedarà pendent cobRar una doble per poder gaudir aquest cop del gall de Sant Pere.
      Realment la fiabilitat quan es tracta de producte com peix i marisc ha de ser important.

      Abraçada.

      Elimina
  6. És un lloc de bandera. Fa molts anys que és la meva marisqueria de capçalera. Els preus són elevats, que no cars, perquè serveixen un producte de primerissima qualitat. Totalment recomanable. A part de la carta tenen molts menús a preu tancat que estan molt bé. El menú diari a 10 euros, dels millors de la zona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Ramon,

      Estrany és que no ens hi haguem trobat ja que darrerament et veig més que la benemèrita fent un escorcoll a Catalunya, aquí l'apunt d'humor que deixo anar com a capote pel tema TV espanyoles ( intent desesperat de arrabassar el rànking del n.1 del Ricard).

      Parlant seriosament. És un lloc que pel marisc i el tracte que n'hi donen és per sortir entusiasmat. La qualitat és la clau.

      I com he dit per les xarxes, benaurats aquells que estan a Calella un dijous i poden gaudir de la vila i del menú diari del Hostal Gallego.


      Abraçada Ramon.

      Elimina
    2. Ja he rebut.... :)

      Salutacions als dos.....

      Elimina
    3. Hahaha. Estarem expectants per si hem ferit alguna sensibilitat...

      Elimina
  7. Per cert, malgrat no tenir comissió ni ser excited de nòmina a l'Hogar Gallego, interessant la proposta que fan pel proper dia 28 de novembre de Nit Gallega a la Hacienda.
    Adjunto enllaç.
    http://www.elhogargallego.cat/nit-gallega-a-la-hacienda/

    Salutacions a tothom.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Interessant la proposta i aprofito per dir que m'he quedat sorprès de la gent que coneix el lloc... Potser per mi Calella és zona d'ombra.... Si voleu que us sigui sincer, crec que no hi he estat mai... D'Arenys ja sempre he saltat més amunt....

      Fins i tot el meu amic LP ara "exiliat" a Milano, ha intervingut... (Si tornes a passar Lluis, prometo venir a visitar-te i gaudir de la gastronomia de Milano!!)

      Salutacions!

      Elimina
  8. Graciòs allò de la iaia amb els llagostins! He pogut gaudir d'uns dies a Galicia aquest estiu i la veritat és que la seva cuina m'agrada molt. Clar, ho he fet allà i el producte era tan bó que poca cosa necessita. Aquí hi ha bons gallecs, suposo que herència de una immigració que fa relativament fàcil menjar bé.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les iaies són de llagostins amb maionesa de tota la vida!
      I dels calamars farcits, i canalons i sopes on s'aguantava la cullera dreta i aquells àpats sense esferificar que eren "de veritat".
      Al final valorem, al menys per part meva, que el producte sigui autèntic i de qualitat, com bé dius la sort de la herència de immigració gallega fa que ho poguem tenir a prop.

      Elimina
  9. Ay que ja em feu anar a preguntar, "i quan es diu Calella, de quina en parlen???" I m'expliquen que a Calella de Palafrugell li diuen Palafrugell.
    Tant como sigui, la cuina galega agrada i si els ingredients són bons, s'ha de pagar. Tot fa molt bona pinta, i els molls més!

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La Calella que està més al sud....

      Però encara queda massa amunt per posar-lo en la nostra pàgina del "sud".... :) :)

      Elimina
    2. Aquest binomi de Calelles, ens passa a tots els foranis. Tot i que si existís la Calella del sud, de ben segur que descobrireu un restaurant fantàstic posat el bon nas que teniu tu pepa i en Ricard...
      Salutacions!

      Elimina