25 d’octubre de 2015

La Bellvitja. I sense compartir cullera!

3 (o +) a Taula

La Bellvitja



Hospital 38


T. 934 61 82 46


http://www.la-bellvitja-brindisa.com




Projecte 3(o+) a Taula.

Amb periodicitat mensual, farem vistes a restaurants, que publicarem a cada un dels nostres blocs, amb el punt de vista conjunt, però també explicitant els punts de vistes particulars que ens passin pel cap.

Vol ser un joc inspirat en el conegut i reconegut “5 a Taula”, però amb certes variants: Som més proletaris i anem de manera anònima. La decisió de quins visitarem, la fem mitjançant les informacions que anem llegint a la xarxa o que ens arriben amb el boca boca tradicional. I aquesta primera ocasió, vam decidir aterrar a La Bellvitja i a continuació teniu la primera crònica, que fem consensuada i exposant amb punts de vista particulars al final

La Bellvitja és un d’aquests llocs de recent creació, que pul·lulen pels voltants de La Boqueria i en aquest cas al carrer Hospital.

Entres, sembla un bar, decoració moderna intent com d’antiga. Una mica amb sensació de “déjá vu”. A la dreta hi ha una sala que fa les funcions de menjador. En altres cròniques expliquen com mèrits del local, que havia estat una antigua capella i que pertany a una empresa que té restaurants a London....  Detalls que no ens fan venir cap altre frase que el "oi.. quina gràcia!”, que van fer famosa les Teresines.


La Bellvitja-sala

Ens vam instal·lar en la taula que vam voler (estava buit i es va omplir després) i ens van oferir si volíem el menú o si optàvem a carta. Vam triar carta i ens van dir que ens recomanaven compartir. La cambrera que ens atenia, tenia certa poca traça, en general. 

Vam escollir un gaspatxo arromescat  amb formatge de cabra, uns ceps saltejats amb alls tendres i ou a baixa temperatura i el tàrtar d’escalivada i remolatxa . Els tres plats correctes, però més a nivell “plateret modern” que com plats gastronòmics.  Els ceps eren bons, però no tenien cap secret, vaja comprar uns ceps bons. Res més... Com reflexió,  si fa uns anys haguéssim vist tres persones menjant gaspatxo del mateix plat (cal afegir que a la cambrera li vam insinuar que ja ho portés repartit, però cas omís... Sort que ens caiem bé!) , hagués estat un escàndol, però es veu que avui en dia  queda modern... Esperem que en un futur, no quedi guai compartir cullera.. 


La Bellvitja-gaspatxo

La Bellvitja-ceps



El vi va ser un  Oriol dels Aspres  que va arribar a temperatura “del temps”. En aquests cas, com tots ens hem empijat  i tenim nevera de vins a casa, costa d'empassar un vi a 20C. Total que vam demanar gel i ens va arribar aquesta ridícula “samarreta”, que ja vam avançar a la cambrera que no funcionaria. I no va funcionar i es va acabar amb la glaçonera que havíem demanat inicialment. La cambrera, pobre, seguia guanyant punts a marxes forçades. 


La Bellvitja-vi

Els plats principals van ser un cap i pota (ració minúscula i amb les mongetes poc fetes amb textura cruixent algunes), calamars saltats amb fonoll i botifarra (la botifarra quasi inexistent, totalment desproporcionada comprada amb què els calamars eren grandets i tenien poca gràcia, tot i ser frescos...) i com al demanar peix de llotja, ens van dir que eren sardines (a preu de peix del dia.... va ser que no!), vam optar pel bacallà amb pil-pil d’eruga , que sempre sol ser un recurs.


La Bellvitja-cap-pota

La Bellvitja-calamar

La Bellvitja-bacalla

El mateix comentari dels plats que fem pels primers... Correctes sense més. Vam demanar unes postres de  xocolata i galanga, més que res per veure que feien i publicar la foto. Val a dir que després d’esperar vint minuts per aquestes postres, l’explicació que ens van donar, va ser que s’havia espatllat la impressora, amb la conseqüent conya per part nostre, i en arribar, a punt vam estar de fotografiar i retornar el plat.  


La Bellvitja-postres
Els primers postres suposadament fets amb impressora 3D.. :) :) 
Un cop  més ens trobem en un d’aquests llocs sense ànima, en que costa d’entendre algunes de les cròniques que hem llegit. Però és el mateix de sempre, que si saben que vas a fer una crònica, es mostren en versió premium i quan vas sense que et coneguin, acabes donant la imatge de “la taula rara que no prenen menú”.

Ara bé, per sortir i no quedar-se a casa, fer una mica de postureo i solucionar l’àpat  amb uns 30€ per cap, pot ser una opció, per qui aquests factors tinguin pes. O igual és la nova tendència   d'inauguracions de locals per BCN.

Com resum del lloc,


Al carrer Hospital (pot ser un defecte o una virtut).

Menjar correcte sense més.

Servei correcte sense més.

Amb la moda compartir (que fomenten) pots sortir per poc preu.

No cal tornar-hi. 


PUNTS DE VISTA PARTICULARS:


ESTHER: Destacar que al ser la taula “rara” no ens van fer ni cas. Ja hem comentat que el servei va ser especialment “estrany”. Una cambrera amb poca gràcia i tirant a seca. I el suposat maitre, que semblava l’amo, només anava directe a les taules de russos que demanaven txuletons i que cridaven força. Local molt “desangelat”, amb poca gràcia, deco una mica esperpèntica per barreja de coses i públic estranyot. Sort que érem nosaltres els “raros”... 

JORDI: No sé si serà un fet habitual, però es veuen desproporcionades les quantitats dels plats principals. Així, mentre el cap i pota era una minúscula (quasi rallant el ridícul) ració, els calamars o eren una mica grans o bé hi sobrava un de sencer.   

RICARD: Sense que tingui importància gastronòmica, a la visita ritual al wc, per rentar-se les mans, ja mancava el sabó i l’aparell d’assecar mans és dels que funcionen per proximitat, però només quan els ve de gust. I això a primera hora!. Però segons el Jordi, als serveis situats a la planta superior tot funcionava correctament.  

Com descàrrec per la cambrera, comentar que d'entrada i abans que arribés l'Esther, vaig tenir amb ella, un petit mal entès... I ves a saber si això va fer que la noia estigués un xic incòmoda la resta de l'àpat...  

23 comentaris:

  1. Felicitats pel format, i encara més per la vessant "proletaria" que tant distingeix aquest bloc.

    Neguitós que molts llocs que d'avantmà semblen imprescindibles per alguns, a l'hora de la veritat i com a sentència i hagi l'honest; no cal tornar-hi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si Alicia... es que sense que es pugui dir que estigui malament, surts d'allà dient... "Què hi fèiem aquí?". Hi han menús a BCN, amb suggeriments amb suplement, que li donen 3 voltes a aquest lloc...

      De cada 3 llocs que obren, dos són així.... Molta comèdia, convocatòria de premsa, genuflexions (i realitat virtual paral·lela) ,si saben que algú els publicarà i poca cosa més...

      Elimina
  2. Felicitats per la nova idea (=pestanya?) dels àpats a 3 (o+).
    M'ha agradat molt el comentari del bany, no acostumes a comentar sobre els lavabos i és un "input" a tenir sempre en compte. :-)

    Doncs un altre lloc a recordar per no equivocar-se, gràcies!!!

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es que no saps com m'emprenya no trobar sabó a 1a hora del servei.... Puc entendre que al final del dia s'hagi acabat, però a 1a hora em sembla deixadesa... I més si es tracta d'un lloc que va de guais..

      De moment no hi ha pestanya.... I es possible que si tenim continuïtat, fem un bloc comú i dels nostres apuntem allà a partir d'un petit abstrac...

      Elimina
  3. Molt bona iniciativa Ricard i companyia! Moltes felicitats i molta sort..., en la tria i per al bo..., i per al dolent, per a distracció dels vostres lectors.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Manel,

      De moment aquest no ha resultat massa satisfactori, però em rigut i pretenem fer somriure...

      Salutacions!

      Elimina
  4. Si més no, va servir com l'inici d'un projecte sincer i amb trempera.

    Abraçada!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Però si no fos perquè sap greu veure com la pifien així, per la resta prou vam riure....

      Ara al proper anem sobre segur, que sinó agafarem mala fama... Hem de triar alguna cosa amb garanties, que crec que ja tenim...

      Res de #spoiler eh?

      Elimina
    2. #nospoilers jajaja.... sí, vam riure aq la visita al restu... sempre amb humor! i gaudir amb la crònica a 3!

      Elimina
  5. Hola Ricard,

    Molt interessant aquesta nova experiència de 3 a Taula. Aquest restaurant el tenia anotat de fa poc i pel que veig va camí de convertir-se en una altre cas d'especul-lació gastronòmica. Això de plats a compartir, s'està convertint últimament en el "tocomocho" de la restauració. Serveixen teòriques mitjes raciones (moltes vegades més petites) a preus molt semblants als plats normals i acabes demanant més del compte perque no saps com quedaràs de gana.

    La carta que tenen és massa curta, amb poques tapes i alguns plats no entenc perque superen als 11-12 euros.

    Salutacions,

    ResponElimina
    Respostes
    1. La veritat és que és un "más de lo mismo"....

      I a més amb mala gestió... D'acord que quan apareixen històries a l'estil de que les postres es van retardar per culpa de pa impressora, nosaltres hi traiem punta... Però qualsevol manual de "bon fer", els explicaria que tenen una oportunitat per girar-ho... I així amb més coses...

      En fi... "más de lo mismo". Salutacions!!

      Elimina
    2. totalment d'acord! no paga la pena, que diria el meu pare! ;-)

      Elimina
  6. Els tres reís mags dels zascas :D hahaha bona proposta mensual, seguirem amb curiositat

    ResponElimina
    Respostes
    1. Però pretenem tenir més èxits que fracassos, perquè al cap i a la fi, els euros han sortit de les nostres respectives butxaques... Vull dir que seria convenient que en propers llocs estiguessin millor aprofitats...

      El proper ha de ser un èxit ... Toquem fusta!

      Elimina
    2. estic amb el Ricard! no vull ser rottenmeir... :-) vull gaudir!!!

      Elimina
  7. Molta sort en aquest on projecte a tots tres!. Ja li he comentat al Jordi que no tenia present aquest restaurant... I Veig que no us van posar "canyeta" per compartir el gaspatxo ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. De moment hem començat, però l'únic canvi es que quan quedem, intentarem escriure l'experiència... I a veure si té continuïtat...

      D'aquest restaurant ens va arribar informació mirant blocs de que era guai, estava en una ex capella i que els propietaris tenen restaurants a London... I ja veus com va anar...

      :)

      Elimina
  8. Sempre un plaer llegir-vos. Segur que serà de bon seguir aquest nou format: un únic comentari amb puntualitzacions personals.

    ResponElimina
  9. Felicitats per el format i els vots particulars, pero si al ben començament ja poseu no cla tornar-hi, sincerament m'estalvio molt i si no cal tornar-hi pot ser no es mereix un post
    Perdoneu-me la sinceritat, pero de restaurants a Barcelona i voltants tenim a dojo que mereixen la vostra vista i el vostre estimat post
    Félix

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bones Felix,

      Són filosofies.... Hi ha qui si no li agrada, no publica... Hi ha qui li agraden TOTS perquè només publica quan el conviden (d'aquests en hi han bastants) i en el nostre cas, decidim publicar o no, segons vingui el vent com bufa... :)

      Si aquest hagués estat un lloc desconegut, no l'haguéssim publicat... Però ve de gust publicar-lo, com contrast a les crítiques "positives" que havíem llegit. I en cap cas dic que siguin crítiques falses, sinó que són crítiques que relaten una realitat paral·lela...

      Amb un exemple s'entén més fàcil... Si al entrar els expliquem que els anem a fer un reportatge (que llegiran... o miraran) més de 2000 persones, és molt, molt probable que no haguessin passat les deficiències que van passar....

      I en tot cas el restaurant, té el seu target de públic, com ja comentem al resum...

      Elimina