11 d’octubre de 2015

Viblioteca. Quasi BBB.

Viblioteca-entradaViblioteca




Vallfogona, 12 (Gràcia)







T:932 84 42 02

http://www.viblioteca.com/



Tenia pendent Viblioteca de feia mesos, d'escoltar-ne bones referències. I no us diré pas que fossin errades, doncs el producte que serveixen és prou bo i del tracte res a dir. De fet és un lloc per anar a sopar, en el que no tenen cuina en el sentit clàssic d'aquesta paraula, però en que tot està prou ben resolt.

L'oferta és mou al voltant  d'amanides amb molt bon aspecte, tàrtars, carpaccios, terrines, alguns plats senzills com els que vam escollir i una selecció de formatges realment envejable. Vaig anar amb l'amic Ramon Roset que si feu clic al nom, podreu llegir el seu punt de vista.

La nostra tria va ser aquesta,

Biquini, trufat ibèric amb mozzarella i tòfona. Realment molt bo
Rotllets vietnamites de tonyina,  correctes i curiosos
I l'invent de la pseudo truita de patates,  millor evitar-lo. No hi vam trobar la gràcia i potser amb un altre nom, tipus pastis de patata amb barret, generaria menys desengany.


Viblioteca-biquini

Viblioteca-rotllets

Viblioteca-truita

Els formatges els vam triar "de fora", potser perquè ja veníem d'una activitat de catalans i per sortir una mica de la rutina.  El Ramon és un gran expert en formatges d'aquí i de tant en tant cal variar. Estaven bons i d'acord amb el preu en que estan ofertats, però amb una reflexió que faré cap al final. La tria va anar de:

Un Comté i un Epoisses, que mostrem a la primera imatge. I un Stilton en la segona.


Viblioteca-comte

Viblioteca-stilton

Els formatges els podríem qualificar de primera divisió, que emprant argot futbolístic , vol dir bon nivell, però sense arribar a nivell Champions. Però això no és cap crítica, doncs no conec cap restaurant proper, que ofereixi  una àmplia, selecció de formatges nivell Champions (i no parlo pas d'oferir una molt bona selecció com postres, que és més senzill al no requerir tant de stock), i per tant la conclusió és que es tracta d'un lloc més que recomanable per a formatgers. Penseu que a la carta, trobareu més de 30 formatges!.

Per gaudir de formatges nivell Champions,  crec que la solució passa per desplaçar-se fins el Born i visitar Vila Viniteca i en  concret la seva botiga La Teca, o algun altre lloc equivalent i muntar-se la festa a casa. I parlo de formatges com Comté o Stilton dels que sota el mateix nom, teniu un molt ampli ventall de categories. No em refereixo a formatges d'un productor determinat, que en aquest el producte és únic.

També com reflexió global, un cop més ens cal tenir present que el trio BBB, no existeix i en aquest cas el punt que falla, és l'aglomeracio que genera molt de soroll.  I això que el target de públic és envejable. És el públic que triaria si fos propietari d'un hipotètic restaurant en el que fos possible escollir-lo. Mitjana d'edat pels 30/40 pocs, totes les taules amb vi, converses animades. Vaja... un somni de públic, però com el local és petit, les taules molt juntes i a més hi ha molts serveis a la barra, fa que al final la conversa amb qui sopes, requereixi de  cridar amb el conseqüent efecte bola de neu, que fa que acabis els sopar a crits i t'agafin ganes de sortir aviat.

No crec que hi torni, però no tothom té  les mateixes manies que jo (conec gent que fins i tot sopa mirant la TV i amb canals espanyols!!!) i per tant  si el soroll no és problema, us recomano el lloc ben convençut.

Resum


Bones amanides i formatges

Tracte amable i eficient

Preu raonable

A evitar si sou intolerants al soroll


Aquest va ser el preu i he de dir que vam demanar masses coses. Amb els formatges i el pa que els acompanyava, és podria haver fet un sopar... També fixeu-vos que el vi, un Didó blanc que anava de conya pels formatges, ja puja 23€. 


Viblioteca-compte
Reitero que el preu pot resultar enganyós, ja que vam demanar masses coses.



24 comentaris:

  1. Si d'entrada parles de massa soroll, a mi ja m'has matat... Per a mi el fet d'anar a dinar o sopar és quelcom més que la pura ingestió d'aliments, i aprecio més la tranquil·litat i una bona conversa sense haver d'aixecar més la veu que els meus veïns de taula, que els millors plats que em puguin oferir. I si coincideixen les dues coses, ja ni t'explico... :-)

    I com tu dius, per menjar formatges, que millor que passar per una de les bones formatgeries que tenim a ciutat (La Teca n'és un bon exemple, però hi han d'altres) i organitzar una quedada amb amics a casa amb una bona selecció de vins.

    Abraçada!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si... Completament d'acord en el concepte "anar de restaurant" i muntar-se un festival de formatges a casa.

      Però el que ja està acostumat a soroll al dia a dia, ho deu notar menys. Tant tu com jo, per la manera de viure i l'entorn on vivim (cada un a casa seva!), penso que estem a l'extrem d'intolerància al soroll... :) :)

      Abraçada!!.

      Elimina
    2. Totalment d'acord amb Jordi Castaño, un restaurant que sigui sorollos ja ni entro i si ho faig me en vaig de seguida por molt bo que sigui i tingui una decoració i servei impecable haurái de ser molt bo i mol bon preu per que m'estigui a dins
      Félix

      Elimina
    3. Realment pels que ens agrada gaudir d'un sopar com acte social de diàleg amb els que t'acompanyen, el soroll és mortal.

      Altre cosa, és quan el sopar és un conjunt de gent que cada un juga amb el seu mòbil... :)

      Salutacions!

      Elimina
    4. La festa dels formatges, podria ser una diada marcada ja al calendari amb el mestre Roset i cia. Jo encara tinc una mica de llagrimeta al cor recordant els formatges que ens vam cascar hahah

      Elimina
    5. Tens prou raó amb això que dius... el que passa és que fora de temporada d'estiu, és com difícil trobar un espai per fer-ho, pensant en que han de ser unes 8/10 persones. Però podem pensar-ho...

      De fet aquest divendres marxo amb ell a la Fira de la Seu on hi ha un sector de formatges. Ell fa de jurat i jo menjo formatges... :)

      Com tenim el viatge i algun àpat conjunt, li comentaré el tema.

      Elimina
  2. Ja us donaré la meva versió també. No hi tornaré tampoc. Ja veureu per què. En resum: car, qualitat/preu i atenció força millorables i molt de soroll. Aportaré proves. Joan.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Joan,

      Ja estem a l'espera de la teva opinió. El que no la podré publicar al la secció guest, doncs sempre cal que passin un parell de mesos d'una a l'altre.

      Salut!!

      Elimina
  3. Hola!
    El tinc a 2 minuts a peu de casa. A pesar d'estar dins el meu radi d'acció d'ençà del darrer cop (1 any crec) no hem tornat. No va pas desagradar-nos, vam menjar molt (al nostre estil) tot correcte però res destacable. Molt car tenint en compte que els formatges poden ser-ho, però la resta són "platets".

    Sento dir-te Ricard que el soroll és un problema endèmic a Gràcia, locals petits, mal insonoritzats i sovint públic jove un xic molest.

    Fa tres anys que només sortim a sopar entre setmana per la meva feina, i la cosa millora notablement 😉

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja imagino que el tema del soroll, és especial endèmic a Gràcia, degut a la mida dels locals. Però es que aquests estava a tope, el dijous nit.

      Vull dir que amb el local amb menys entrada, la cosa no seria tant greu.

      Salut!!

      Elimina
  4. Si és sorollós ja tira cap enrere.
    Aquesta truita, és un pecat anomenar-la així, de vegades és com tu dius, esperes una cosa i la decepció és major.
    No compro, no compro, aquest passa de llarg.

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Clar i català ho dius.... :)

      Així m'agrada... sense embuts... :)

      Salut!!

      Elimina
  5. Jo també el tinc sentit, però clar, com que vaig limitada amb el tema dels formatges, no és dels prioritaris!.
    I Axiò de la truita? Una mica raro no???

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja comptava amb tu amb el teu tema de no_formatges... :)

      Lo de la truita, raro-raro.... :)

      Salut!!

      Elimina
  6. Hola Ricard,

    Si és un lloc amb bons formatges, ja tinc l'obligació d'anar-hi. El tema del soroll sí que em fa molta nosa.

    Salutacions,

    ResponElimina
    Respostes
    1. A veure si hi vas, com ho trobes i com ho veus.

      Tu ets persona de criteri...

      Salutacions!.

      Elimina
  7. Sincerament.... felicitar als propietaris pel públic que com dius sembla gairebé perfecte.... Tot i que em sorprèn cada dia més, aquestes fórmules de restaurant/bareto que estan tant de moda..... entenc que deu ser el que demana la gent a la capi.... per l'èxit i proliferació que tenen. No és que no m'agradi l'ambient i compartir.... però és que aviat sopar en un restaurant amb estovalles, sense soroll i cadascú el seu plat... serà "rara-avis".

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquestes fórmules, Marta són conseqüència de la crisis, que ha aconseguit que la gent vulgui sortir a fer veure que sopa. Viblioteca, ho permet amb certa dignitat, però hi han llocs horrorsos i a sobre tot està tergiversat per les campanyes que orquestren les agències, utilitzant bloggers i instagramers, que s'imaginen qui sap que fan...

      La gent vol dir que "ha sortit a sopar"... i si és sense estovalles, encabits com en llauna sardines i amb soroll "disco", els dona igual.... I que mengen?... doncs platerets a compartir que un cambrer@ guai "recomana"...

      En propers dies apareixeran al bloc parides com... Òsties Pedrin (by Esther Meya) i la Bellvitja (by Taula a 3), que en seran una mostra de com fer veure que has sortit a sopar...

      I tal com dius, sopar en un restaurant amb estovalles, sense soroll i cadascú el seu plat... sempla ja un "rara-avis".

      Elimina
  8. Bona tarda,

    Totalment d'acord amb el comentari del local. Correcte però no mata.

    En un altre ordre de coses, amb tot el respecte i amb la llibertat de opinar o fins i tot discrepar amb tota l'educació i legitimitat democràtica, un apunt per dir que som molts els catalans, ergo amb orgull de ser també espanyols, que mirem canals espanyols a la tele, sigui o no sopant. I aprofito fer felicitar tothom en un día tant entranyable com avui per molts catalans, diada nacional d'Espanya.

    Salutacions,

    Cabot.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El meu comentari, anava en sentit de sopar amb soroll. I com exemple, comentava el cas domèstic de gent que sopen mirant la TV.

      No sóc usuari de TV (com tampoc ho sóc ni de sexe de pagament, ni de drogues dures, ni de moltes altres coses...), però he escoltat comentaris com si els canals espanyols, fessin programes com més cridaners. ... Per això ho deia, però si estic errat, espero sàpiga disculpar-me.

      Dit això i també dit amb tot el respecte, dir-li que sento un profund rebuig pels catalans que se senten (orgullosament) espanyols. I fent gal.la de la meva poca tolerància, avisar-lo de que propers comentaris, fora de l'àmbit gastronòmic, seran eliminats.

      Salutacions,

      Ricard (Calvot.... que no cabot)... :)

      Elimina
  9. ras i curt, la próxima....... Delete

    ResponElimina
  10. La meva amiga Raquel, la compi formatgera, ja me n'ha parlat meravelles del local, un dels seus preferits. La veritat és que també el tinc pendent des que me'l recomana constantment i veient la teva crònica, encara hi tinc més ganes de passar-mhi. No em sembla car el tiquet, si dius que el producte es bó i tens altres coses per triar que només formatges, crec que pots fer un sopar realment interessant.

    Llàstima lo de les taules i l'espai, malauradament és una tònica habitual (i entendible, o separes taules i pujes preus... o ajuntes taules i els mantens asequibles; els números no enganyen).

    :D

    ResponElimina
    Respostes
    1. No... no era car doncs vam demanar masses coses. El nostre tiquet segur que va ser dels elevats a nivell preu / persona.

      I lo que dius de la relació inversa entre densitat de població i cost, tens tota la raó.

      Salut!

      Elimina