11 de novembre de 2015

Ca l'Ignasi: 'Cuinar és posar el paisatge dins del plat...'


Ca l'Ignasi


c/ Major, 4  Cantonigròs 

Al Cabrerès o Collsacabra

Tel. 93 852 51 24

calignasi@calignasi.com

www.calignasi.net



Esperem que la dita "de més verdes en maduren" o el que els castellans en diuen "nunca es tarde si la dicha es buena", en aquest cas sigui així i el meu post us plagui. I a què treu cap començar així? Doncs que, tot i que ja fa gairebé un any que vaig acceptar la invitació del Ricard de col·laborar puntualment en el seu bloc..., fins ara no ho havia fet i, espero, satisfaci les seves expectatives i, com no!, les de la resta de col·laboradors i, sobretot, lectors. I en allò que no us sembli bé, ja ho sabeu, ni un minut més de perdre el temps i a per al proper post del Ricard i d'altres, que sempre ens tenen ben entretinguts.

I per començar, em sembla que ja posem el llistó un xic alt: Ca l'Ignasi, un restaurant que porta l'Ignasi Camps i la seva dona, la Laia, que, després d'haver passat per restaurants de la cala Montjoi, Calldetenes i Barcelona, va decidir parar el seu restaurant a Cantonigròs des d'on, com els va dir un escriptor a cau d'orella, "cuinen posant el paisatge dins del plat...".





Fotos extretes de la seva web
El mes passat, aprofitant un regal que li havien fet a la meva parella i després d'una bona passejada per Collsacabra, vàrem fer cap al restaurant on ens esperava un bon àpat del que, com a regal, no en sabíem res.

Després de la rebuda i la ubicació a la primera sala del restaurant, força agradable i amb poques taules, i mentre esperàvem el primer plat del menú, ens van portar un parell d'entrants. Oli d'arbequina Oleum Flumen, sal d'Estrenc i pa de pagès (entrant que recordava de l'anterior vegada que hi havíem anat)



uns talls de llonganissa de Can Riera Ordeix i unes torradetes amb paté d'albergínia, excel·lent.



Mentrestant ja ens varen portar el vi que havíem triat de les opcions que ens varen donar i que entraven dins del menú, en aquest cas un Oriol dels Aspres blanc, de la DO Empordà i que va fer el fet..., gairebé en tots els plats. Segurament, anat de carta la tria hauria estat una altra, però...


Arribats a aquest punt, ja va arribar el primer plat pròpiament dit del menú:


Un paté de muntanya amb molt bona textura i gust deliciós, amb la presència del fetge, comme il faut!

Després del paté va arribar una equilibrada, tot i la quantitat d'ingredients, amanida de ceps:


composta pels ceps, està clar, el que ara n'anomenem mesclum (una barreja d'enciams), cirerols (ep!, no patiu, el que coneixeu com a tomàquets "cherry"), pipes de girasol, pies de carbassa, figues, maduixots, cansalada, olives i olivada negra. Boníssima!

El següent plat va ser una coca d'espàrrecs:



que, curiosament, el formatge que portava, de gust excessiu per al plat, tant a la meva parella, com a mi, suposem que per l'excés de greix i la barreja d'ingredients, ens recordava el gust de llardons. Segurament aquest va ser el plat menys lluït del dinar, donat que el gust dels espàrrecs, els protagonistes, teòricament, tenien molt poca presència, si més no gustativa.

Això, sí, aquesta va ser tota la "decepció", amb el següent plat n'hi va haver prou per tornar-nos a la bona línia, en aquest cas, amb un excel·lent arròs de bolets, fet al punt i amb molt de gust (i no em refereixo a l'estètic...).



I per reblar el clau, i abans de les postres, li va tocar el torn al filet de vedella de la vall de Bianya amb guarnició i que et porten damunt d'una mena de graelles perquè te'l facis al teu gust, com veureu, en el meu cas, ben cruet.





 I havia arribat l'hora de les postres, en primer lloc una boníssima sopeta de fruits vermells amb sorbet de llimona.



I per tancar la festa, unes segones postres, en aquest cas, potser, no a l'alçada de les anteriors, un farcellet de xocolata que, per al nostre gust, la pasta brisa hi donava massa gust, tot i està farcida d'una excel·lent xocolata negra.


I, per acompanyar el cafè, ens van servir uns quants --disculpeu, la foto va arribar quan alguns ja havien fet el seu fet-- craquinyolis.



Són uns carquinyolis fets per ells mateixos i que presenten, en la seva web, de la següent manera: "Els craquinyolis estan cuits i assecats al nostre forn de llenya, els heu de menjar en un temps raonable sinó se us humitejaran, però com que són molt bons la temptació us podrà més i us en quedareu sense ben aviat." Molts bons, amb força ametlles i avellanes i amb el torrat just de la massa.

Com podeu veure, no hi ha foto del compte, com que era un regal, no n'hi va haver, no obstant, veient el menú degustació llarg de la seva web, deu voltar els 55,00 €/persona, un molt bon preu d'acord als plats que vàrem menjar, la qualitat dels mateixos i, encara que sigui una cosa que d'altres no mirin, la quantitat de cada plat.

En resum, un bon lloc per anar a provar plats ben bons i amb ingredients que defineixen clarament el cabrerès i per posar-nos "el paisatge dins nostre".


Un lloc agradable i de bon estar.

Servei prou discret pel tipus de menú i quantitat de gent que hi pot haver.

Plats amb ingredients de la zona i algun punt de modernitat.

Celler, a tastar, però amb molt bones referències i, pel que vaig escoltar, amb suggeriments fora de carta interessants.


I, finalment, si hi heu d'anar, i ja que aneu a Cantonigròs, no deixeu d'anar a provar a Can Colom --no us deixaran entrar-hi sense tastar alguna cosa-- un embotit que fan amb pilota --sí, la de l'escudella-- feta al forn, molt bo!

13 comentaris:

  1. Manel, benvingut! llistó molt alt, cert! el tinc mooolt pendent fa temps!! quina gana......

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola comequetebebe i moltes gràcies per la benvinguda! Espero poder assolir les fites del mestre (en el meu cas per doble banda) i estar a l'alçada de la resta de convidats.

      Elimina
  2. Hi vam passar fa ben poques setmanes i no cal dir lo bé que hi vam menjar. La cuina excel.lent, l'acollida càlida, un lloc serè i una carta de vins ben rumiada i plena de coses interessants... Vaja, no cal dir res més al seu favor.
    D'aquí pocs dies tastarem Ca La Laia... l'ànima bessona de Ca l'Ignasi. Amb ganes de xalar de nou ;-)

    ResponElimina
  3. Hola malViatge! Mira, un adjectiu que no he fet servir i que em sembla molt encertat, "serè". I quant a Ca la Laia, que vindria ser la "germana petita" de Ca l'Ignasi té és una bona temptació, amb una carta interessant i uns espais molt acurats, tant l'interior, com l'exterior, aquest darrer molt adequat per als vespres, per exemple, d'estiu.

    ResponElimina
  4. Pinta força bé. El lloc i el que donen de menjar...

    Bon post, per cert.

    Salutacions i fins la propera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Jordi! Certament, és un bon lloc!

      Elimina
  5. Felicitats pel post!
    Collsacabra existeix que deien els de Terol.
    Molt interessants els plats, el filet fa una pinta suprema!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Alice! Tot plegat estava molt bo!

      Elimina
  6. Dos cops hem volgut anar i el primer tenien ple i el segon tancat, però com hi ha món que ho tornarem a intentar. El creia de plats més pretensiosos i pel que veig valora més la qualitat i poca manipulació el que em sembla molt be. I el vi a mi m'agrada força tot i que penso que tens raó que no era per tot menjar.
    Slts.

    ResponElimina
  7. Felicitats per la col·laboració. En aquest espai que va creixent cada dia.
    Un bon lloc. Val la pena apropar-se a "La Suïssa catalana", al mig d'Osona i la Garrotxa amb un bon producte i una bona cuina.
    Per cert, tenen una biblioteca gastronòmica excepcional. He anat, abans de tenir el blog.
    Fins aviat.

    ResponElimina
  8. Interrobang, si podeu, aneu-hi. Veureu que la matèria primera està per damunt de filigranes. I gràcies!

    ResponElimina
  9. Enhorabona per la incorporació al bloc.
    Es veu bona teca i el local sembla molt acollidor i espaiós.

    Salut!

    ResponElimina
  10. Gràcies Pepa! És un lloc molt recomanable.

    ResponElimina