22 de novembre de 2015

Kak Koy. Bé de preu si menges poc...


Kak Koy


Ripoll, 16 (zona Catedral)

Barcelona

T. 933.028.414

web_kakkoy



Projecte 3(o+) a Taula.

Amb periodicitat mensual, fem vistes a restaurants, que publicarem a cada un dels nostres blocs, amb el punt de vista conjunt, però també explicitant els punts de vistes particulars que ens passin pel cap.

Vol ser un joc inspirat en el conegut i reconegut “5 a Taula”, però amb certes variants: Som més proletaris i anem de manera anònima. La decisió de quins visitarem, la fem mitjançant les informacions que anem llegint a la xarxa o que ens arriben amb el boca boca tradicional. I aquesta segona visita, vam decidir aterrar a Kak Koy i a continuació teniu la nostra crònica, que fem consensuada i exposant amb punts de vista particulars al final

Quan buscàvem lloc pel segon “3 (o+) a Taula” pensàvem en trobar-ne un que ens asseguréssim el “tanto”, preferint no haver de “rajar” i si fos possible que no fos “viejuno” i ja, la bomba, que no haguéssim estat cap dels 3. Quasi, missió impossible. Però vam llegir alguna notícia que havien obert el Kak Koy i vam pensar que ens quadrava perfecte pels nostres requeriments...

El local és dels rollo modernet, amb taules altes comuns, espais oberts, d’estil industrial amb acer i fusta i cuina/barra a la vista. Que agrada, tot i que en aquest cas sembla com inacabat. Com si haguessin obert a corre cuita i els hi faltés una passada de pintura i alguns acabats... 

Entrada discreta estil tots els “shunka”, a la mateixa zona on estan els altres dos.


Kak-Koy-entrada

La carta no és massa llarga, però moltes coses et venen de gust i al ser 3, per compartir més plats és perfecte. I tenen vins per copes a la carta! Molt bé! 

Ens varen oferir (varis cops) un plat fora de carta, la parpatana de tonyina, que vam descartar per tenir-lo ja molt tastat d’altres llocs.


Kak-Koy-carta

Kak-Koy-vins

Kak-Koy-aloers


Vam tastar tots tres primer l’Aloers: un Xarel·lo molt correcte. I al final vam tastar una copa del Matrot, un Chardonnay que ens va agradar menys. 

Vam demanar per compartir, tot començant per unes ostres de Gillardeau amb salsa ponzu (excel·lents) i un chirasi sushi d’anguila brutal.


Kak-Koy-ostres

Kak-Koy-anguila

Seguint per un sashimi de calamar i un yakitori kakkoy. Els dos plats, molt bons. El calamar semblava un caramel. Es desfeia. 


Kak-Koy-calamar

Kak-Koy-yakitori


I acabant amb la fritura d’albergínies amb miso (nivellàs del Shunka, només igualades pel sushi 99 de Madrid), temaki spicy tuna (de 10) i uns yakisoba boníssims. 


Kak-Koy-alberginies

Kak-Koy-yakisoba

Kak-Koy-temaki

Vam prescindir de postres ja que només tenen mochis i sembla ser que no van ser del gust de ningú. I encara no gasten cafè. I cap al Caelum s’ha dit. Passeig per baixar el dinar. Ahh no, que no calia, que no ens vam atipar... jajaja. 

Final. El compte. Per cap uns 35 euros amb una ampolla de vi,  però  ni postres ni cafès. I sense atipar-se. Menjant bé ha de sortir per uns 50 euros per cap. Preu Shunka, vaja. Ja seria això. 


Kak-Koy-compte


Com resum del lloc:


Zona catedral. Perfecte. Després pots fer un cafetò al Caelum. I visitar el Mercat de Santa Caterina. 

Menjar molt bo. Molt bon producte. 

Servei correcte i atent.

Preu correcte, si no t’atipes massa. :)

Amb la moda compartir (que fomenten) pots sortir per poc preu. Tot i que si ets “jalon”, amb gana. 

Es pot convertir en un fix per dinars/sopars casuals i lleugers. 


PUNTS DE VISTA PARTICULARS:
ESTHEREm vaig lliurar de començar el dinar amb uns edamame qualsevol... com que no em motiven sempre les ostres i aquell dia no em veien de gust, el Ricard pretenia distreure’m amb uns edamame! Ni hablar! I destacar que ens feia com vergonyeta demanar els yakisoba, però estaven de nivell i van ser prevenció masculina per no acabar amb gana.
RICARD: Jo vaig sortir menys excited del lloc. Tot i que els plats oscil·laven entre bons i molt bons, si has d’anar a dinar o sopar (no pas la nova moda de fer-ho veure!), acabes pagant un preu considerable. Dues persones properes que hi ha anat recentment, em parlen de 60 i 70€ per cap. I llavors és quan dic “alto!”... que per aquest preu vull una mica més de comoditat, poder dinar veient frontalment a qui m'acompanya, no sentir el frec colze-colze amb el comensal desconegut que em toca a l’altre “costat”, ni sentir que estic en un lloc en que s’intenta rendibilitat remuntant  serveis (i sense opció a cafè).  Però si em ve de gust anar a fer una mica de ‘postureo’ i gastar poc, serà una opció a la que tornaré ben a gust.
JORDIA veure... Com aperitiu per obrir la gana i decidir on anar després a dinar, he de reconèixer que està força bé... ;-) Conyes a part, és cert que si et deixes portar per les recomanacions que et fan, el compte et pot sortir bastant més alt del que nosaltres vàrem pagar. El format de seure en una barra, jo no l’acabo de veure gaire per la incomoditat que suposa el fet de no poder establir una comunicació visual directe amb les persones amb qui estàs (se suposa que a més de satisfer una necessitat bàsica, et ve de gust xerrar i compartir).  I el tenir la cuina oberta, tot i que visualment pot semblar agradable pels que ens agrada cuinar i veure el moviment al voltant dels fogons, a mi particularment em mata l’olor de fregits un cop ja he “acabat” l’àpat, com va succeir en aquest cas, en el que la parpatana que col·locaven (o almenys ho intentaven...) a tothom, feia una olor massa forta i punyent. Un lloc amb bon producte i millor preparació (com s’ha de suposar pel nom del xef) al que no m’importaria tornar, però amb una limitació màxima de dues persones. 

17 comentaris:

  1. Quina casualitat que jo avui he publicat un japo també, res que veure, una altre lliga de japos, el "meu" és d'andar per casa: còmode, barat i satisfactori. ;-)
    A mi els mochis m'agraden molt!!!

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja l'he vist, però encara no he dit la meva.

      Aquest està bé, però si vols "dinar", el cost creix i ja perd la gràcia.

      I en el tema mochis, cap dels 3 en som fans...

      Salut!!

      Elimina
  2. Respostes
    1. hahaha...Ni m'havia fixat!!.

      Suposo que deu ser alguna d'aquestes pijades modernes que tracten per osmosi l'aigua de l'aixeta i llavors presumeixen de sostenibilitat per no gastar botelles.... El que passa és que llavors millor que no la cobressin....

      Salutacions!!

      Elimina
  3. ostres, agua recién hecha?? ������ ni m'havia fixat!!! esther

    ResponElimina
  4. Vaja amistats que tens que es marquen dinars de 60 pavos hahaha. La veritat es que per qualitat vaig sortir bastant excited (cal contextualitzar que: 1. no soc un entés o experimentat en cuina asiàtica de competi i per tant sóc fàcilment subjugable... i 2. que anavem mortíssims de gana i vam demanar més del que algú normal es demanaria). Estic totalment d'acord en que es un lloc al que aniria si estigués de compres per barna o si vingués de fotre algún vermutet previ i simplement volgués finiquitar la gana amb 3-4 platets (pensa que eram 2 i vam demanar 11 plats).

    Espero que diumenge vinent tingui llesta la entrada, aquest volia penjar la del Buigas :)

    PD: mai havia tastat la Parpatana de tonyina i vaig plorar d'amor... on més la puc tastar i bona?

    PD2: l'alberginia... flipant

    ResponElimina
    Respostes
    1. D'acord amb el tema qualitat....D'acord en que per quedar-me "bé", m'he de deixar >= 60€.... Ja veus que d'acord amb tot... :)

      Amb lo de la parpatana, és difícil de dir, doncs és una cosa que quan en hi ha, cal aprofitar l'ocasió, però el dia del Kay aquest, els meus desitjos anaven en altres direccions...

      Però en resum... tots els plats em van encantar.... fins i tot els meus inevitables yakisobas que sempre em serveixen com "afarta-pobres"... :)

      Elimina
    2. Hahahaha m'encanta el mot "afarta-pobres"

      Elimina
    3. brutal l'albergínia!!! enlloc la fan com als shunka, sí!!! és una cosa exquisida... esther

      Elimina
  5. Tu que saps tant de SEO, això de triplicar el mateix text no es perjudicial??

    ResponElimina
    Respostes
    1. No és pas bo... Tens tota la raó. Però en unes poques publicacions més ja crearen bloc específic i ja estarà solucionat... Però ara amb 2 publicacions només, el bloc faria pena...

      Elimina
  6. Les tres formes de servir el calamar molt bones, però trobo molt curta la carta. Respecte la parpatana, brutal, he estat varies vegades al Campero de Barbate i no m'havia cridat l'atenció, a partir d'ara faré més cas al "chuletón"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si q la carta és curta... xo és lo que hay..😄

      I la parpatana, penso q és un plat que segons com ve de gust i segons com no... I aquell dia, era un dia "no".

      Elimina
  7. Passo molt sovint per davant i la veritat és que fa temps que rumio d´ entrar-hi, però com dius em sembla que sortiré amb gana, no es gaire cómode i m´acabaré gastant el doble del que pensava, total amb el Shunka al costat amb menú collonut a 65 més vi potser no val la pena arriscar-se

    Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Penso que són dos conceptes distints... si la intenció és anar a DINAR, sense cap mena de dubte Shunka... si vols anar a fer com si dinessis i pagar poc, tampoc cap dubte: Kak... :)

      Cada un té el seu perfil....

      Elimina