8 de novembre de 2015

La Perla. Cuina tradicional de qualitat


La Perla

Passeig de l'Exposició, 62

T 933 29 20 52
(només obert migdies)

La Perla és un lloc d'aquells que sense recomanació explícita, mai aniries. Està en un carrer gens de pas i si arribessis a passar, no té cap entrada que convidi a fer el pas. En el meu cas i de sentir-ne parlar bé, el tenia com pendent de fa molt de temps.
Amb motiu del Saló del Manga, en que estàvem convidats degut a unes demostracions de cuina, vam decidir amb el Jordi Castaño de La Cuina del Mindudi, que era una bona oportunitat per anar-hi. Si feu clic a l’enllaç, veure la seva opinió. Suposo que en funció de les activitats de la Fira, deu fer "lleno total", però el públic "Manga", no és en absolut el target del local i vam poder dinar-hi comodament.
Ja per avançar dir que és un lloc en que es menja molt bé, amb un aspecte de bar de barri i una cuina immensa que ja fa preveure que les coses han d’anar bé. Però també és un lloc que pot provocar decepcions a públic poc avesat en sortir i que es pensin que per l’aspecte exterior del lloc, menjaran per 4 euros...  I per això si busqueu per les xarxes, trobareu comentaris d’aquells “mu caro pa lo que te dan”.
Dit això, per posar-vos en situació, el local és llarg i relativament estret. A la dreta hi ha unes fileres de taules (i al fons del local, algunes més) i a l'esquerra una barra amb expositors que ja et posen en guàrdia de que allà menjaràs bé i just darrera una cuina curiosament gran, que dona pistes inequívoques de que la cuina és l'ànima del lloc.
La carta és d’aquelles que de massa oferta, no saps que triar.... Us deixo unes mostres, però hi ha més del que veieu a les imatges ...





Vam descartar el tema arròs, per tema de no anar al saló Manga dormits i vam optar per compartís coses que tampoc ens deixessin kO.... 
Per començar uns llom de sardines fumades sobre un llit de tomàquet i ceba i unes croquetes artesanes de carn de canelons.



Els dos primeres eren destacables. Les croquetes amb una textura molt aconseguida i les sardines memorables. Són d'aquells plats que te'ls serveixen en el japo de moda i tothom fent genuflexions. I aquí passen desapercebudes entre tants plats atractius.
Tot seguit uns ronyons de vedella al brandy amb cigrons  i morro de bacallà Perelló amb alls tendres i cigronets.


Els dos segons també de molt bon nivell i potser per la dificultat de trobar-ne en els llocs en els que ens movem, destacar els ronyons perfectes de cocció i preparació.

No teniem masses ganes de postres, però com que el dinar havia estat bo, volíem allargar-lo una mica i vam demanar un plat de garapinyades.


I el cost comptant que vam demanar un Clos Martinet Bru DOQ Priorat que ell sol ja va costar 28€, va ser,


Sé que el lloc, pot comportar divisió d'opinions i els mateixos arguments que utilitzo per no anar a Granja Elena (que giren al voltant de lloc no cèntric i poc còmode), podria aplicar-los aquí. Però devia tenir un bon dia de calendari lunar i ens va agradar i és més que probable que hi torni. En resum,

Cuina tradicional de qualitat

Tracte excel·lent

No econòmic, però no ho critico



27 comentaris:

  1. Veig que coincidim... :-) Hem de tornar. Si més no, per tastar els arrossos, tot i que els preus d'aquests tiren una mica d'esquena (però no opinaré pas sense fonaments). També vaig llegir comentaris dels que dius (en referència als preus) per les xarxes, però tampoc els hi faig gaire cas... Jo ho vaig trobar força bé i amb una bona RQP.

    Abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si.... però aquests comentaris cauen en tot un grup, que seria divertit fer un recull... En el top 3 estaria en:

      1.- Comimos de maravilla y el camarero muy enrollado...
      2.- Se come mu bién pero to mu caro
      3.- No vallais que son muy antipáticos. Habia mesas y nos dijeron que estaba completo

      Elimina
    2. :-))))

      Veig que hi ha coincidència en els comentaris amb el tema arrossos... Ja tardem... ;-)

      Elimina
  2. Hola Ricard,

    En aquest hi he anat un parell de vegades en gruo i és veritat que es menja d'escàndol, Heu de tornar-hi per tastar l'arròs caldós. No és "glamourós", però el més important és el que et posen a taula.

    Salutacions

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si... hem de tornar... :)

      Tot tenia bona pinta i l'arròs ha de caure.

      Salutacions!!

      Elimina
  3. Molt de temps que no hi vaig. Potser més de 3 anys, però grans records i d'acord amb tot el que comentes. No és econòmic, però no sap greu pagar-ho.

    Abraçada!!
    CarlesP

    ResponElimina
    Respostes
    1. No hi ha dubte de que era un lloc que si havies estat, t'agradaria...

      Abraçada!

      Elimina
  4. jo tambñe hi vaig dinar de nassos.... també pendent arrossos, doncs! apuntat??? ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Però tu no vas menjar ronyons..... :) :) :)

      I tema arròs promet!!

      Elimina
    2. jajaja.... ronyons nooooo!!! voto per arrossos!!!!! :-)

      Elimina
  5. La darrera vegada que vaig anar ja fa temps i com que ens vam ajuntar un grupet d'uns 14 vam demanar diferents arrosos. Impressionant tots. La propera no perdeu l'oportunitat de tastar qualsevol.
    És d'aquells llocs on no t'importa pagar el que et demanin.

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja tinc mono d'arròs.... Tothom m'està atacant ... pel bloc, per Face, per Twitter... en privat.....

      Juro que a la propera (que no tardarà), demano arrosos.... :)

      Salut!!

      Elimina
    2. Et noto un pèl en baixa forma. La veritat és que m'has fet riure sovint. També quan trollejava a plaer amb el porrò (de vidre bufat) de Montsant ben fresquet y cuatre ametlles ben torrades...! I les copes Riedel, també

      T'has jubilat? Una trompada sentimental? No serà res. Però fer literatura digital didàctica i festiva, també deu ser una pallissa a la llarga i no tan llarga, segur

      Una abraçada

      Arquímides

      Elimina
    3. Trompada sentimental?.... I ezo ke eh?... :)

      De moment tot funciona... La Marta (novia), el Mindundi (novio) i tampoc mai he estat massa sensible a aquest tema dels sentiments ...

      I lo de jubilar-se, seria motiu de joia no?.

      Res... que aquest l'he deixat bé, tot i no tenir copes Riedel (relament eren fatals les copes). Vaig alternant...

      Elimina
  6. Doncs va, seré jo qui duré la contrària: he estat un parell de vegades, totes al migdia i deu fer un 5 o 6 anys. Els dos cops he menjat arròs i totes dues tardes he tingut el sofregit pujant i baixant pel meu cos. A l'acompanyant tres quarts del mateix.

    Potser en aquella època l'oli amb el que el treballaven o no era de primera o jo sóc extremadament sensible amb el tema (que si).

    Petons Ricard!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola RaTeta Miquey..!

      Quant de temps sense interaccionar..!. M'ha fet il·lusió tornar a llegir-te.

      Amb això de l'oli, ja m'espantes. No hi ha res que detesti més d'un restaurant que passar la tarda sentint pujar i retornar un sofregit...

      No sé si ha canviat, però dels dos plats "perillosos" de retorn que vam prendre, no ho van fer i jo també soc molt sensible a aquest tema.

      Petons RaTeta i torna sovint!!.

      Elimina
    2. ostres!!! noooo al retorn del sofregit, sóc antiiiiiiiiii!!!! ara m'has fet baixar el suflé... jajaja.... els haurem de tastar per corroborar... o no!

      Elimina
  7. Ostres, podríeu haver-hi anat fa un mes!! Vaig anar a una xerrada a l'Institut Cartogràfic de Catalunya i tot sortint, i per variar una mica de Il Golfo di Napoli (que és on acabo sempre que vaig a Montjuic), vam anar fins el bar Lalans (a l'Avinguda Mistral), que ens n'havien parlat bé. Si ho arribo a saber llavors hauria provat aquest... Apuntat queda per la propera excursió a la muntanya! D'altra banda, us voldria demanar si heu fet ressenya al vostre blog del Restaurant L'Estrella, del carrer Ocata.

    Salut i bon profit!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bufa! Sóc una mica maldestre amb el blog. Ja he trobat la referència a l'Estrella i confirma al 100% les meves sensacions. Us ho deia perquè és el lloc de referència amb la parella quan hem de fer sortideta romàntica (sic). I el bacallà farcit és... bé, una delícia.

      Gràcies altre cop!

      Elimina
    2. Hola Joan,

      Encantat de que comparteixis el gust per l'Estrella. Ara fa dies que no l'he publicat aquí, però per primavera el vaig publicar al QF. I segueix en la seva línia habitual... Sempre dic que és un misteri que sigui tant "poc conegut".

      Salutacions..!

      Elimina
  8. Cada cop que llegeixo alguna entrada d'un restaurant d'aquets de tota la vida, penso que haig d'anar més sovint i reprendre'ls!

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'altre dia amb el Jordi i a mig dinar comparàvem el grau de satisfacció del lloc amb algun dels guais que hem patit darrerament i dèiem "joder... que fem a aquells llocs?".

      Elimina
  9. Molt bé, Ricard,
    Un bon lloc i una bona cuina de sempre per no decebre.
    Els restaurants, en el meu blog són una part del contingut.
    I si surt un és perquè m'agrada igual que els vins que proposos. No soc una experta. Trec les coses que m'agraden i vull compartir.
    Fins aviat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A veure i explicat poc a poc... Em molesten considerablement les ressenyes de restaurants amb tot edulcorat i amb fotos amb l'equip fent "lluis" en front de la càmera... Em dóna igual que el bloc sigui dedicat a no...

      Em molesta el fet aquest i com soc poc tolerant, m'allunyo de que segueix aquesta política.

      Em molesten els compliments, em molesten la gent massa "educada"...

      I va per tots els blocs que segueixen aquesta política... Començant pel del Sorrós (Arenós) i acabant pel més esporàdic.

      Crec que ara m'he explicat i no entraré en diàlegs d'aquest tema....

      Elimina
  10. Hola Ricard,
    Ayer me descubriste una casa de comidas ilustrada!
    Tenia que comer con un amigo asturiano, que ejerce de tal, y por tanto la cosa no iba de comida de autor sino todo lo contrario, platos de toda la vida bien interpretados y con buena materia prima asi qeu me decidi por seguir tu consejo y visistar La Perla.
    El lugar es tal como lo describes, optimas sardinas escabechadas, rico cap i pota, buen rabo de toro y unas habitas Mata con jamon discutibles y despues te explico porque.
    El servicio y el local en linea con una casa de comidas y el precio correcto pues la calidad hay que pagarla.
    La unica pega fue descubrir que hasta lugares tan tradicionales ha llegado la moda del aceto balsamico de Modena que ni es una aceto, ni es balsamico y por supuesto nunca visito Modena. ¿Pero que pinta ese chapapote gastronomico sobre el huevo frito de las habas? Que añade esa pegajosa mezcla de vinagre y caramelo a un buen jamon y unas estupendas habitas Mata? No lo entiendo pero la moda sigue extendiendose

    Salutacions i gracies altre cop

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bona tarda Pipo,

      No saps com agraeixo els feeds back com el teu en que opines amb propietat i em dius lo positiu i lo negatiu del lloc.

      No vaig patir el Mòdena en cap dels meus plats, però tampoc m'agrada trobar-lo on no cal.

      Gràcies a tu per passar !!

      Ricaard

      Elimina