2 de desembre de 2015

Restaurant TO BE (“és que els italians són així”)

Restaurant TO BE



C/ Consell de Cent, 90


http://toberestaurant.es/




Author: Joan Seseras

(per posteriors consultes, trobareu aquest post del Joan a la pestanya CONVIDATS

Perfil editorial de Joan Seseras:

”... sóc orgullosament gracienco-maresmenc i tan sols un lletraferit aficionat gastronòmic. Tiro força cap al vegetarianisme (i derivats), miro de ser objectiu i just, però també dono la subjectivitat de la meva experiència, tal i com l'he viscuda i de vegades com m'agradaria haver-la viscut. Així li ho he vist fer al Ricard. I a mi també em dol veure comentaris ‘so-exciteds’ de la gent i després portar-me decepcions, que no depenen de gustos personals. Contrasto la informació amb la meva parella, amb qui vaig als llocs, per tal d’aconseguir dades més fiables. I com la resta de grup: no em venc per un dinar. Per un sopar tampoc..."



Al bell mig del Gaixample hi ha aquest petit restaurant portat per una parella de noies sicilianes. Autèntic italià. Hem anat ja uns 3 cops, amb resultats sempre més que satisfactoris. I, ara ja del tot convençut, em veig obligat a escriure’n. El segon cop que vem anar-hi, varis mesos després del primer, la noia encara recordava on vem seure la primera vegada i fins i tot quin vi haviem demanat. “Os sentásteis allí y pedísteis un pinot gris”. Coi...!

Li ho vaig comentar a una amistat que havia viscut a Itàlia, Sicília inclosa, i el seu comentari va ser ben clar: “és que els italians són així!” (d’aquí el subtítol).

El cas és que l’atenció és superba, el tracte educat però divertit i el menjar ara el veureu.

De primer vam demanar un plat mixte amb una bruschetta amb salsa de pesto d’alfàbrega força saborós, pizza fregida farcida de formatge i un altre amb una gustosa salsa de tomàquet i formatge per sobre. Les olives verdes també eren força bones i diferents a les habituals.
To-be-restaurant-bruscheta

To-be-restaurant-olives

(Us he d’aclarir que les fotos no fan gaire justícia a la realitat: els tamanys eren majors del que sembla)

Per al 2n vem optar per la pizza. Una vegetariana (evidentment, ja sabeu amb qui tracteu, oi?) i una que denominen “estrella” per motius obvis:
To-be-restaurant-pizza
To-be-restaurant-estrella


Cada punxa de l’estrella contenia un ingredient: que si pebrot, que si ricotta, que si pesto...“i dos números més”. Certament original i d’igual gran tamany que la vegetariana.

A més a més hi havia l’opció de demanar la pasta i la pizza amb opció sense gluten per 2 Eur més. A quina pizzeria “típica” fan això?

El vi, un blanc barreja 60/40% de Viognier i Grillo, una per a nosaltres desconeguda soca italiana. Era perfumat, fresc, com de gessamí. La mestressa ja ens va dir que el viognier no es notava gaire i (fins i tot) se’ns va disculpar per la etiqueta trencada. Força satisfactori i diferent.
To-be-restaurant-vi




Val la pena afegir que en demanar-li consell sobre els vins, ens va desrecomanar un dels que haviem pre-escollit (de fet el pla B no el A), tot dient que era una soca com “de laboratori” i que si bé, de ben segur seria bo, cap italià no l’escolliria. Una bona mostra d’honestedat, a agrair.

Com avui havia dinat poc, vem optar per demanar postres: un tiramisú i un caneló italià de pasta dura i contingut com de ricotta dolça. Que bo!
To-be-restaaurant-canoli

To-be-restaurant-tiramisu


(Novament les imatges no fan massa justícia, disculpeu la meva imperícia)

Insisteixo en el tema de l’atenció, tan difícil de trobar en alguns llocs d’aquí: en veure que la noia no es menjava la part dura de la pizza, ens duu discretament un platet. En arribar una mica massa d’hora les pizzes ens va dir si volia que deixéssim una estona més la pizza al forn per a que no es refredessin, cosa que no va fer falta.

Com a única pega,totalment aliena al restaurant, un grup de 4 energúmenes de més de 40 anys parlant tota l’estona en veu massa alta. Cridant, vaja. Se sentien des del distant W.C. Una d’elles era de Madrid, on, per la meva experiència, s’estila més cridar als restaurants. Gràcies al seu to de veu, hem pogut conèixer tota la vida dels personatges, algunes dades sexuals incloses, de les que m’agradaria escriure aquí a veure si així passen una mica de vergonya i respecten la tranquil·litat del sopar aliè (és que els espanyols són així?). Ho vaig comentar a la mestressa del restaurant i va empatitzar amb nosaltres. I això que ella és del sud d’Itàlia.

El compte (vi caret inclòs, que si no ens hagués sortit a 25Eur/cap):
To-be-restaurant-compte


També hi havia molts d’altres plats, que em consta van canviant sovint, els podeu consultar (i salivar) a la pàgina web.



En resum,


Un sicilià autèntic



Bona carta de vins amb forta (i necessària) presència d’originalitats italianes



Superba atenció per part de la mestressa (que tant trobo a faltar al nostre medi). PS: gràcies.



Un lloc a descobrir

7 comentaris:

  1. Doncs em sembla una mica pujat de preu per un parell de pizzes. A Tarragona tenim un italià que porta una dona napolitana (d'aquelles del sud que criden molt :-) ) i fa uns plats de pasta deliciosos. Quan es parla de pizza es sorprèn dels preus que cobren aquí per una pizza. Segons ella, 100 g de farina, 100 g de pomodoro, 100 g de formatge i alguna cosa més que vulguis afegir no costa tant diners. Segons ella, dic.
    A veure si faig un post i poso unes fotos. :-)

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pepa entenc el que comentes sobre el preu, però crec que el problema no és pel fet de ser un italià... Sino pel fet de ser a Barcelona. Jo sóc de Pineda de Mar, fa anys que visc a Barcelona i m.encanta anar a menjar fora, provar llocs nous, bons productes, disfrutar de la gastronomia, però aquí a Barcelona això té un preu més elevat que a altres indrets, i al final ja ho veiem com a normal. Els mercats, les peixeteries les carnisseries també són més cares i això es reflecteix en les factures del restaurants, que si li sumes un bon vi ,de 35 euros per persona no et baixarà quasi mai. Forma part del preu que pagues per viure en aquesta meravellosa ciutat.
      Hi ha coses molt bones i d.altres no tant...

      Cristina

      Elimina
  2. La vegetariana costava 9.50. Et sembla molt? L'altra era un escàndol, 13.50 i 5 gustos sorpreses i per tant, molt original. I la base era lleugera i diferent. No, penso que no és gens pujat de preu. A menys que les comparis amb les dels súpers, és clar... Salut! Joan

    ResponElimina
  3. joan, molt bon post! el tinc pendent fa moooolt!!! ara hi aniré pitant! :-) esther

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja hi pots anar, ja. La cambrera-propietària és genial. I hi ha força coses per triar, que com en el nostre cas tot ha de ser vegetarià o quasi, no ho podreu valorar del tot a menys que mireu la carta, com us recomano. Joan.

      Elimina
  4. Bon post Joan, malgrat les fotos! I quant al preu, jo el trobo molt correcte. Salut!

    ResponElimina
  5. Genial! A mi i al meu millor amic ens agrada molt anar d'italians. L'apuntem! Tot i les fotos :P

    Respecte al grupet de senyores, a risc de endur-me una clatellada... ja és massa recurrent en les experiències que he tingut veure juntar-se un grupet de noies/senyores per sopar i despedir-se de tota calma i armonia en l'ambient. Un galliner. Una llàstima.

    Benvolgudes les recomanacions! :D

    ResponElimina