13 de desembre de 2015

Xemei. A la tercera va la vençuda!

Xemei



Passeig de l'Exposició, 85



T. 935 535 140


www.xemei.es

Projecte 3(o+) a Taula.

Amb periodicitat mensual, fem vistes a restaurants, que publiquem en cada un dels nostres blocs, amb el punt de vista conjunt, però també explicitant els punts de vistes particulars que ens passin pel cap.

Vol ser un joc inspirat en el conegut i reconegut “5 a Taula”, però amb certes variants: Som més proletaris i anem de manera anònima. La decisió de quins visitarem, la fem mitjançant les informacions que anem llegint a la xarxa o que ens arriben amb el boca boca tradicional. I aquesta tercera visita, vam decidir aterrar a Xemei i a continuació teniu la nostra crònica, que fem consensuada i exposant amb punts de vista particulars al final

A la tercera va la vençuda... Sí, perquè després de dos experiències que ens van deixar mig freds i indiferents, vàrem trobar per fi l'equilibri al barri del Poble Sec. Es tracta d'un petit restaurant italià especialitzat en cuina veneciana (els dos bessons que porten el local, són originaris d'aquesta ciutat) en el que podem trobar més referències i productes del mar, del que s'acostuma a veure en altres cuines d'aquest país.

El local és petit al seu interior (unes 6 o 7 taules si no recordo malament) amb una barra que dona accés a la cuina. Però per una altra banda, disposa d'una bona terrassa que, quan fa bon temps, sol estar plena de gom a gom. La decoració és molt de tipus modernet o hipster (sembla ser que han sigut un referent en aquesta subcultura) i compta amb una selecta i reconeguda clientela entre els quals figuren, entre d'altres, Patti Smith o Ron Wood que han deixat la seva signatura a les parets.  


Xemei-entrada

Xemei-interior

Xemei-decoració

La carta, estructurada en tres blocs (entrants, primers i segons) i amb una destacada presència de productes del mar, presenta mitja dotzena de plats en cadascun dels apartats, el que fa que no sigui gaire traumàtica l'elecció del menú. Remarcables les opcions d'entrants que tenen, amb els que creiem es podria elaborar un complert àpat.  



Xemei-carta


Mentre decidíem què demanar, ens van portat unes olives i el pa, molt bo i que està elaborat per ells mateixos  



Xemei-entreteniments


Pel què fa a la carta de vi, està monopolitzada per referències del seu país, pel que ens v‡rem deixar portar per les seves recomanacions, acabant amb un peculiar pinot negre.


Xemei-vi


Vam decidir compartir un parell d'entrants, que de fet van ser 2 i mig, doncs un d'ells (ja estava pensat per compartir entre dues persones) ens el van preparar per que poguéssim compartir-lo sense problemes entre nosaltres tres. Aquest va ser un assortiment de peixos venecians, que estava composat per un bacallà mantecato (venia a ser com la versió de la nostra brandada), unes sardines en saor, seitons marinats i verat confitat. Un dels millors (si no el millor) plats del dinar. 



Xemei-anti-pasti


I l'altre entrant compartir va ser un tomino (un tipus de formatge italià) al forn amb carxofes del Prat, salsa de mostassa i poma. 



Xemei-tomino



I els principals, en que cadascú va demanar el que més de gust li venia, i que van ser: uns papardelle amb ragú de llebre, un gall del Penedés en escabetx de rovellons i una cuixa de cabrit al forn amb puré de patates. Tots ells d'un gran nivell i excel·lent elaboració. 


Xemei-pasta

Xemei-pollastre

Xemei-cabrit


No disposen de carta de postres (te la canten directament amb el que tenen aquell dia, i s'ha de dir que són tots casolans) i per que no sigui dit, sense compartir cullera, vam compartir també un parell d'ells. Un tiramisú i un pastis de xocolata amb peres i crema. A remarcar que en cap moment, el nivell de la cuina va patir cap davallada, tenint tot una línia constant i positiva. 


Xemei-tiramusu

Xemei-postres

Amb els cafès, ens van convidar a uns xupitos, que imagino que al no voler, ho van compensar convidant-nos als cafès, aplicant el descompte de 6€, com es reflexa a la nota, en la que vam sortir per uns rodons 50 euros per cap. 


Xemei-compte


En conclusió: 


Una mica allunyat i té difícil accés amb transport públic / pàrquing.

Bon lloc per tastar una cuina italiana de gran qualitat. 

No és pas un lloc  econòmic.

Molt bona qualitat dels plats i servei molt atent.

Recomanable.


PUNTS DE VISTA PARTICULARS:

ESTHER Sóc molt fan de les sardines venecianes, en saor, escabetx o similars i les tasto a tot arreu on vaig, si puc. I com aquestes i les del Bacaro (tenen arrels en comú, es clar) no he tastat res igual! Bé, em falten tastar les del Ricard! ;-) Un restaurant que mereix visita sí o sí. Jo repetia i vaig que mantenen el nivell dels inicis. Fugir-ne, però, els caps de setmana si no t'agraden les aglomeracions.. 


RICARD: Jo pel que veig soc el que (com sempre), vaig sortir menys excited del lloc. Els plats tots molt bons, però amb la meva mania de la RQP i la del joc de voler encertar el preu, em va sobrar algun euret... Érem 3 amb una ampolla de vi i dos postres.. I per tant anar en parella (el meu habitat natural), el cost s'hagués anat cap a 60€...  I jo soc del parer que per superar la barrera psicològica dels 50, se'm han de posar molt bé... :)

Per altre banda l'ambient bussines-Casper, em va sobrar una mica... Vaig quedar copsat pel que va entrar amb aire colega dient "Teneis un Barolo que esté bueno?".

Vaja ... que em quedo amb Bacaro i les seves sardines en saor .... ;)


JORDIPotser és dels pocs llocs en el que després d'escoltar i llegir tant de soroll mediàtic, estic totalment d'acord. Una cuina autèntica, amb producte de qualitat i sense gaires tonteries a on saps el que menges a cada queixalada. A més, personalment vaig poder tastar unes quantes elaboracions noves per mi. L'únic dubte que m'ha quedat (i ruc jo per no preguntar-ho), és el significat de l’euro que ens van cobrar en concepte Nepal. I no és per l’euro en sí, sinó més aviat per pura curiositat. 


21 comentaris:

  1. Sí que el trobo també una mica pujat de preu però això, segons el grau "excited" pot ser no es té en compte...

    Jo miro la butxaca, que moltes vegades anem 3 o 4. Com es fa per treure't als fills de sobra quan els agrada la teca??????????

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo no puc evitar que el diferencial entre el que jo pagaria i el que realment pago, afecti el meu grau d'excitació final. Potser el que va a restaurant a nivell de "un dia és un dia", sap extrapolar aquest concepte, però no pas jo.. :)

      Però té una lògica. Fixa't sinó en els panxa-agraïts que van a les convidades... Sempre surten contents. Tu diràs!!. Per poc que pensessin pagar (no massa, que en general són molt rancis), el diferencial sempre els surt positiu al restar de zero... :)

      (em sembla que he donat una resposta massa matemàtica)

      Elimina
  2. Bon dia. Feia ara dies que no comentava. Xemei és sense dubte, de lo millor en italià que hi ha BCN i sempre que he anat, hem sortit contents. Si que com dius sempre sobra algun euro, però tampoc tants. El que té pitjor és que és lloc que fa mandra anar-hi per estar on està, tot i que tampoc està tant lluny del Paral·lel , per fer referència a un lloc habitat.

    Abraçada,
    CarlesP

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bones Carles,

      M'alegra tornar a llegir-te per aquí.

      I tens raó que tampoc està tant "lluny"... aparcant al Paral·lel, és una passejada.

      Abraçada!!

      Elimina
  3. La veritat és que els plats tenen una pinta genial. No obstant, en aquest cas sóc del mateix paré que en Ricard en quan a la pela. No he anat a gaires restaurants, entenc que aquest estaria dins del pòdium a nivell d'oferta gastronòmica, però per l'històric de comentaris que tinc llegits vostres respecte a restaurants italians, entenc que si planegés fotra'm un homenatge italià hauria d'anar abans a Bacaro, cert? Seria doncs Xemei el plan B si em fallés el primer. És cert que la situació del restaurant és una mica complicada, de fet només conec la zona perque algun botellón m'hauré cascat fa uns anyets pel parc que hi ha hahaha.

    Total, bona fila la dels plats que elaboren (curiositat, qui va demanar el gall i qui el cabrit?). Restaurant que tindré en compte però per preu més que segur que no sigui una prioritat del 2016

    ResponElimina
    Respostes
    1. El gall el va demanar l'Esther, el cabrit el Jordi i jo la pasta...

      Pel que fa a les comparatives de restaurants que comentes, dir-te que aquest és com més bussines /"negociants" (tema que a un físic canalla com jo no li fa massa el pes)... I el Bacaro és com canallà sauvage... amb cambrers desmanegats que poden servir-te amb pantaló curt i botes punk i en canvi amb un xef que sembla un gentelman (vaja... que tot i que no soc cap jovenet em sento millor al Bacaro i pel que fa a la teca el nivell és equivalent).

      Elimina
    2. el bacaro té més "rollo" ravalero.... però al seu dia el xemei era temple hispter! es deurien cansar de caminar des del metro! ;-) a mi m'agraden molt tots dos. però cal tenir en compte la comoditat d'arribar al Bacaro, esclar. i que la zona mola més per passejar previ o post... això sí, d'italolians per fer homenatge a bcn, bacara, xemei i uns quants més que són bastant tops!!!

      Elimina
  4. El "problema" si és que li podem dir així de la relació qualitat preu és que no hi ha un baremo estàndar. Al final, tot depèn de la satisfacció de cadascú!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Però content i satisfet vaig quedar eh?.

      El que passa és que ens hem d'acostumar el "però", que sembla estigui prohibit en el món de les opinions de restaurants...

      En canvi és norma dir:

      "És un cotxe molt bonic i potent, però....."
      "És una noia intel·ligent i ben plantada, però...."
      .....
      .....

      Però la gent els costa el "però", quan parles de restaurats.... :)

      Elimina
  5. Completamente de acuerdo con el opinion de mas de 50€. Cuando sales del Xemei comentas con tu pareja que todo estaba bien pero después no vuelves pues a ese nivel de precios encuentras mejores propuestas. Veo que han importado también una "tradición" italiana que consiste en cobrarte le cubierto... que por desgracia empiezo a ver frecuentemente por aqui.
    Abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Pipo!.

      Els 50 (que haguessin estat 60€ en cas d'anar en parella), són com una barrera psicològica que fa pensar i qüestionar-te com ha anat..

      I llavors és quan entres a la comparativa i et planteges si tens ganes de tornar o no, (que en cap cas dic que no).

      Lo del cobert és relatiu doncs dona el mateix que et cobrin 2 de cobert i 5 d'unes postres, que res de cobert i 7 de les postres... Tot i que pots trobar-te 2 de cobert i 7 de postres... ;)

      Abraçada!!

      Elimina
    2. aii sí.... la gran moda de cobrar cobert. em sembla al·lucinant!

      Elimina
    3. Jo aixó, de debó, mai ho entendré. No se suposa que quan confecciones carta / preus ja imputes aquestes despeses al preu? Per què no em cobren també el transport dels plats de la cuina a la taula? Sempre m'ha semblat de rata aquest concepte i visualment queda com el cul :D

      Elimina
    4. totakment d'acord amb tu! queda súper cutre.... puja 5 cèntims la resta de coses, si vols... pe`ro no cobris a part!!! ho veig ratilla, sí. pe`ro ho fan molts. des de dos estrelels, fins al merendero del poble. i no ho entenc!

      Elimina
    5. De fet, a la carta figura el pa a aquest preu de 2,50 € per persona, pel que es podria suposar que no estan cobrant el cobert. O sigui que si no demanes pa, imagino que no el cobrarien, oi? O si... És qüestió que algú faci la prova...

      Elimina
  6. jo crec que són eufemismes... perquè molts cops et porten el pa, que no has demanat, ni t'hi fixes que el tenns allà i llavors te'l cobren!!! i flipes... llavors munto el pollo, esclar... jajaja

    ResponElimina
  7. Aviat estarem vetats a tots els restaurants amb la foto a l'entrada i el subtítol "indeseables keep off!!". Si al de "a la tercera...", diem tot això, imagineu el dia que agafem un lloc dolent...

    I respecte per xemei, que segons la meva compi de curs, a la Forbes surt com un dels 10 millors del món... (d'economia en sabran----però de jalar... Déu nos en guard"... :) :) :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan pagues 50 per barba tens dret a despotricar si cal hahaha. M'acabes de deixar flipant amb lo de Forbes... o ens prens el pel? xd

      Elimina
    2. Ho va deixar al meu Face... Ho pots trobar. La publicació que vaig fer diumenge del meu post a Face i en en comentari en el que a més ens "renyava" per fer comparacions entre Xemei l Bacaro, dient a veure si "erem capaços d'evitar-ho", no sé que deia de la revista Forbes i el seu top ten... :)

      Elimina
  8. sí, top 15... jajajaja.... vengaaaaaaaa!!! sí, jo tb em vaig sentir renyada! :-) i ja fa anys que els meus pares no em renyen, tu...

    ResponElimina