17 de gener de 2016

Casa Xica. Naturalitat fins i tot en els vins :)


Casa Xica


Carrer de la França Xica, 20


TEL.:936 00 58 58

Facebook: casaxicabarcelona


Projecte 3(o+) a Taula.

Amb periodicitat mensual, fem vistes a restaurants, que publiquem en cada un dels nostres blocs, amb el punt de vista conjunt, però també explicitant els punts de vistes particulars que ens passin pel cap.

Vol ser un joc inspirat en el conegut i reconegut “5 a Taula”, però amb certes variants: Som més proletaris i anem de manera anònima. La decisió de quins visitarem, la fem mitjançant les informacions que anem llegint a la xarxa o que ens arriben amb el boca boca tradicional. I aquesta quarta visita, vam decidir aterrar a Casa Xica i a continuació teniu la nostra crònica, que fem consensuada i exposant amb punts de vista particulars al final


En aquesta ocasió i després de deliberar on anàvem, vam acceptar la proposta del sector femení del grup. No tots anàvem convençuts, potser pel soroll mediàtic generat al voltant del lloc, però com sempre diem, soroll mediàtic i satisfacció, tampoc tenen perquè ser excloents.


Casa-Xica-entrada

Vam arribar tots amb puntualitat i vam quedar una mica copsats per l’aspecte exterior, que podeu jutjar a la foto. L’interior tampoc és cap meravella, però cal reconèixer que és agradable i acollidor. El servei molt amable, desenfadat i coneixedor del què deia, cosa que avui són tres qualitats que sembla que siguin incompatibles.


Casa-Xica-vista

Per tant i pels que llegiu a salts, dir que  l’experiència ha estat positiva. Nosaltres com sempre vam anar de manera anònima i per tant no podrem explicar els orígens del restaurant, l’escola on es van formar, els viatges previs, les coincidències a Shanghai, etc. Però per això ja teniu la xarxa... :). Lo nostre va anar així...

Era el migdia, ens van oferir un “plat del dia”, però vam demanar la carta directament, decidint demanar tres coses per compartir i un plat principal per cada un. L’oferta no és molt amplia, però suficient.

Com primers vam compartir un toro de tonyina salvatge amb crema de miso blanc, unes gyoses de gamba i foie de bacallà i uns fideus de soja verda, tobiko i vieires. Dels tres plats els fideus estaven espectaculars. Potser les racions són una mica justetes, però això ja quasi és una constant de tots els llocs nous i al cap i a ala fi, com que els preus tampoc estan per les boires, si quedes amb gana, demanes un altre.


Casa-Xica-toro

Casa-Xica-gyozes

Casa-Xica-fideus


Els segons ja van anar per cada comensal i van ser, uns tacs de peix gat (estaven excel·lents: i les tortitas dels tacos eren casolanes, que és d’agrair), un garrinet estil Hong Kong molt melós i saborós servit sobre uns buns i que recomanaven menjar directament amb els dits, i una presa ibèrica curada amb soja i kimichi, que estava molt bona, però ja d’ella mateixa, independentment de la “curació” i curiosament aquest plat va arribar en una ració gens escassa ....


Casa-Xica-tacs

Casa-Xica-garrinet

Casa-Xica-presa

Pel que fa a les postres, vam demanar un parell que podeu veure a la foto...

Casa-Xica-postres1

Casa-Xica-postres2

L’apartat vi va ser força curiós. La noia que feia el servei, quan ens va fer el primer tanteig, li vam preguntar si tenia carta... I ens va respondre  que no (però dit amb gràcia) i ens va portar un munt d’ampolles buides (amb el preu escrit) per explicar-nos de manera audiovisual el perfil de cada vi...La noia (no sabem com es diu, doncs no anàvem a fer un reportatge, sinó a dinar) és una bona  defensora de vins naturals, que cada dia tenen més seguidors i no hi tenim pas res en contra!! ... 


Casa-Xica-carta-vins

Finalment el vi va ser un vi de la Catalunya Nord un sirà que va resultar molt satisfactori. El compta és el que veieu, en el que sense comptar el vi sortiria a 28€ per cap.


Casa-Xica-vi
Casa-Xica-compte


Resum


Ambient agradable i desenfadat

RQP bona

Excitant pels talibans dels vins naturals

En un carrer amb establiments que solen deixar bon gust de boca :)


Casa-Xica-hotel



PUNTS DE VISTA PARTICULARS:

ESTHERJo destacaria el caliu que desprèn el lloc i que em vaig sentir com a casa... tot i que el local no és especialment gran, ni ampli, ni còmode, però genera quelcom especial i la noia i el noi que atenen/cuina són molt agradables i entesos del què ofereixen (i gens dogmàtics ni didàctics, ni rolleros, el qual s’agraeix). I el menjar és totalment el meu estil. Vaig gaudir en tots els plats, excepte les gyozes que també penso com el Jordi, que estaven massa fetes i com resseques i cert que no ho vàrem comentar allà, precisament pel què deia a l’inici, suposo, perquè estàvem còmodes i a gust i no sempre tot és de 10! ;-)


RICARDLa tendència dels vins naturals, sembla créixer de manera imparable i actualment ja se'n poden trobar fins i tot de bons com el que aquí vam prendre.. :).
En tot cas i des de el meu escepticisme habitual, com  qualsevol religió, em costa una mica endinsar-me i em fa gràcia (i no és el cas de Casa Xica) que quan et prediquen dels vins naturals i per donar conversa els comentes que coneixes “fulanito o sutanito”” que també és #influencer del tema, sols rebre com resposta...”si... ja el coneixem... però no coincidim en el criteri sobre vi natural”.


JORDIDels  plats que vaig poder tastar en aquesta trobada, només un d’ells em va semblar que no estava estranyament a l’alçada de la resta. Les Gyoses (o gyozes) estaven tant fetes i al llindar del cremat que almenys jo no vaig trobar per enlloc el sabor dels ingredients que en teoria portava. De fet, fins i tot em va estranyar que cap dels tres diguéssim res, potser arrastrats pel bon rotllo que portàvem aquell dia...  A banda d’aquest detall i del fet que alguns dels plats tinguessin unes dimensions excessivament reduïdes, coincideixo en la percepció global de que és un lloc molt agradable amb una bona cuina i una RQP acceptable. Del tema vins naturals, la veritat és que tampoc tinc cap preferència ni opinió formada al respecte, o sigui que ni suma ni resta. 



15 comentaris:

  1. Jo no hi entenc de vins però això dels naturals és tornar a com es feia abans, oi? Tot això de no tractar el raïm i no afegir llevats ni sulfitos. En fi, que la biotecnologia a cagar.
    No dubto que estiguin molt bons i que siguin molt saludables, a més a més dir que un aliment és "natural" porta tota la connotació subjectiva de salut, tradicional, bo, sense additius... i pujada de preu.

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si... el tema vins naturals me'l miro a distància... El concepte és bo i el vi és saludable, però tinc certs dubtes de la seva conservació a mida que passa el temps.

      T'he de dir que actualment n'he tastat de ben bons, cosa que fa uns anys no passava... Molts cops trobaves algun defecte (sobre tot en nas), que em molestava.

      En tot cas, estem sempre en el tema del pèndol... que va d'un costat a l'altre, però existeix un punt d'equilibri...

      Elimina
  2. Hola!
    El lloc sembla prou interessant! Els pares viuen a la zona i ja m'havien comentat el detall del vi buit amb els preus i que el local té molt de caliu.

    Pregunta: pel que vist els preus oscil·len entre el 6 i 13€ amb racions "petites" per compartir o menjar més?

    Ricard, m'has arribat al cor posant la darrera foto ;-) recorda que estàs (esteu!) convidats a venir a fer la ruta la BCN calenta i canalla ;-)

    Abraçades!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les racions són petites , però no miserables. Jo ho vaig trobar prou correcte i va ser el Jordi qui va fer notar que eren petites... A mi em va agradar...

      Hem de parlar de la visita calenta i canalla... El problema és que la Marta, només pot de dilluns a dimecres....

      Elimina
  3. Tal i com li comento al Jordi, se sent molt aquest lloc últimament i personalment penso que haig de començar a treurem els prejudicis respecte a que siguin més o menys mediàtics per pensar que siguin més o menys bons. Com a tot arreu hi ha de tot. Molt mediàtics i bons, molt mediàtics i dolents i viceversa...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha de tot... però malauradament, dels que és parla massa d'ells, en hi haan més de fiasco que de bons realment...

      El pressupost sol ser limitat... i s'ha de repartir entre agències i servei... i és fàcil perdre l'equilibri...

      Elimina
    2. però jo no entendria el "casa xica" com un mediàtic... ara recordo ricard que és una conversa que vam tenir baixant a paral·lel, oi? ;-)

      Elimina
    3. No és l'exemple típic de mediàtic... però Déu ni do el que ha sortit publicat... I això mai és per generació espontània.

      Elimina
    4. no, segur que no.. ja saps que aquest tema em flipa! i al·lucino que tinguin agències de publi... jajaja... diga'm il·lusa! ;-)

      Elimina
  4. El tenim pendent, però a través d'un amic de confiança també en tenim bones referències pel que fa a cuina orientalitzada i certament curiosa. Crec que és un dels llocs relativament nous, que val la pena.

    Abraçada
    CarlesP

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si... el lloc promet.

      Només tenen el perill de que si s'acaben creient tot el que escriuen d'ells, tipus TimeOut, perdin el nord... I això els passa a més d'un lloc, que de tant sentir que l'agència els diu que són 'guapos', acaben creient-se 'miss', quan en realitat són 'resultones'... :)

      Crec que els han escollit com millor lloc del 2015, i tot i que ens va agradar, no fotem!!

      Elimina
    2. no, el mano rota el millor del 2015. anda que també.... no fotem!!! ni aquest ni el mano rota! pe`ro time out fa aquestes hipsterades...

      Elimina
  5. Carles, val la pena. és fusió ben entesa, gens impostada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si... totalment d'acord.

      Que no som pas dels que ens quedem extasiats per qualsevol novetat... :)

      Elimina
    2. exacte! ans el contrari... jajaja... és tirant a rottenmeier! veurem el proper... #nospoiler ;-)

      Elimina