13 de gener de 2016

Karakala. Interessant opció àrab


Karakala



Torrent de l'Olla, 136


T.931 06 40 19


http://www.karakala.com/


Author: Laura Beaumont
(per posteriors consultes, trobareu aquest post de la Laura a la pestanya CONVIDATS)

Aquest setembre un grup gastronòmic presentava a Twitter la recepta “fals humus”: crema d’albergínia amb tahina (salsa de sèsam)  i formatge feta per sobre. Això, sense el feta, és un plat tradicional àrab anomenat mutàbal o baba ganoush (canvia el nom depenent del lloc) és serveix amb pa i entra a la categoria de purés com l’hummus. Per tan, de “fals”, res!!!  A una truita de carbassó li hem de dir “falsa truita de patates?”. És desconeixença envers la cuina àrab? O anar de “guais” i dir que inventes un plat? 

Aquesta anècdota em porta al post d’avui, un petit homenatge a la cuina àrab tan propera, però desconeguda i marginada per xefs, foodies i gastrònoms, que curiosament sí es llancen a provar la cuina peruana o japonesa (per dir algunes cuines alienes ara molt de moda!).

De la cuina àrab generalment és coneix l’hummus, el xaurme, el cuscús i poc més, però darrera s’amaga una cuina arrelada a la terra amb productes i receptes típiques de tots els pobles mediterranis.

A Barcelona tenim molts restaurants que ofereixen cuina “àrab”, però agrupats en dos estils: els de plats combinats i populars (com la cadena Ugarit) i d’altres més petits que van més enllà, com el Karakala, un restaurant de cuina fenícia afincat a Gràcia fa anys. 

L’han renovat recentment, ara té una decoració moderna i molt càlida. Vaig convidar a un gran expert en gastronomia àrab i catalana, en Salah Jamal, metge i escriptor, perquè ens expliqués detalls i curiositats. Van afegir-se el gerent del karakala, l’Imad d’origen libanès, la Maria i el Pere. La conversa va girar entorn de la gastronomia, la política i la cultura, i vaig acabar escoltant quatre llengües: català, castellà, àrab i francès; sopar mediterrani total ;-)


Karakala-vista

A la carta ofereixen entrants, amanides, plats per vegetarians, carns i una curiositat: plats de peix!  D’entrants vam demanar (tot per compartir): Muhàmmara, un puré de pebrot vermell amb tahina, nous, llimona... vamos...un fals hummus ;-) i l’amanida karakala, senzilla en els ingredients (enciam, tomàquet, pebrot..el que tingueu a la nevera!) però amb crema de sèsam que li dóna un gust especial. També  Búrak Jubne, uns rotllets de pasta de full amb formatge fresc torradets boníssims que van desaparèixer ràpidament ;-)


Karakala-Muhammara

Karakala-amanida

Karakala-Burak

La beguda va portar a un petit debat, la meitat de la taula volíem vi libanès...i l’altre meitat català...aquest cop va guanyar el català (Les Cousins L'Inconscient) però millor proveu els libanesos, n’hi ha de molt interessants i diferents. De segons també vam compartir:

-Mansaf, carn de xai amb arròs acompanyada amb pa de pita per menjar directament amb les mans. Aquí la serveixen amb versió “xic” recobert amb pasta de full. La mostro tal com arriba i com es veu quan clavem la forquilla.


Karakala-mansaf


Karakala-mansaf-obert

”Kebbe Bil·làban com a casa” El kebbe és una bola amb carn, burghul i espècies. Pot servir-se fred o calent, amb amanides o cremes. Aquesta versió m’encanta perquè ve amb crema de sèsam calenta i, ara amb el fred, el plat entra que dóna gust! De fet, “peregrino” de tan en quan per degustar aquest plat. 


Karakala-kebbe

Cuscús “Cartago”  fet de peix i acompanyat de les verdures (naps, carbassons, faves, tomàquets, carbassa, mel… però de fet s’acaba fent amb el que toca de temporada).
És un plat típic del Magrib (Marroc, Algèria…) però poc conegut al Pròxim Orient; no ha estat fins els darrers anys que se’n fa i segueix essent una raresa. Mireu si és estrany, que si li dieu algú del Pròxim Orient: “avui he menjat cuscús” ja veureu com riu...perquè en el llenguatge col·loquial “cus” vol dir cony, i a sobre multiplicat per dos...cony-cony!


Karakala-cuscus

Karakala-cuscus-acompanyament

De postres no vam dubtar a demanar el Knafeh , una exquisidesa que es troba en molt pocs restaurants àrabs i només en una pastisseria a Barcelona que sàpiga (El Príncipe al c/Guilleries,10 a Gràcia).  És originari de Nablus, una ciutat palestina i s’ha exportat amb variants a tot el Pròxim Orient. La base és una pasta feta amb farina i sucre en forma de filets (com un cabell d’àngel) i un formatge anomenat d’Akka (Akka és Sant Joan d’Acre, Palestina); s’assembla a un formatge de Burgos de cabra, però sense sal.


Karakala-knafeh

També vam demanar flam libanès molt bo (amb formatge, mel, festucs). I per baixar l’àpat van convidar-nos a te verd i arak, una beguda alcohòlica destil·lada incolora, de sabor anisat. És tradicional del Pròxim Orient, pot arribar al 95% d’alcohol, pel que es serveix amb aigua i baixa fins a un 35-45%, és a dir, fort de nassos!


Karakala-flam-libanes


Vull donar les gràcies als amics amb qui vaig compartir l’àpat: en Salah Jamal, autor entre d’altres llibres d’Àroma Àrab (editorial Bissan): ideal si voleu conèixer l’origen de plats i receptes; a més cada recepta ve acompanyada d’una petita història que serveix per endinsar-nos a la cultura, societat i gastronomia àrab i catalana, sobretot per mostrar-nos com amb la cuina podem trobar tot el que ens uneix als pobles mediterranis. 

Ha rebut múltiples premis aquí i internacionals. També a l’Imad per compartir les seves vivències i records del Líban; la Maria Freixes, mestre i lluitadora incansable internacionalista i com sempre en Pere Folguera per les fotos!

Adjunto tiquet però no surten tots els preus (va aplicar-nos menú de nit). La relació qualitat-preu és molt correcte, per uns 20/25€ menges molt i bé ;-) 

Un bon lloc on endinsar-se a la cuina àrab. Fugiu els que quan us treuen de la botifarra i la truita us estresseu ;-)


13 comentaris:

  1. Que bé! De debò que m'ha semblat un article més que interessant. Reconec que (com la majoria) sóc poc coneixedor d'aquesta cuina i imagino que fins que algun "iluminati" dels xefs mediàtics que ens envolten no la vulgui explotar, ho continuarem sent. Ara sabent que existeix aquesta opció no dubto en que aviat aniré a treure el nas i ampliar una mica més els meus horitzons gastronòmics.

    I a un preu molt raonable...

    Enhorabona pel post i salutacions!

    ResponElimina
  2. Hola Jordi!
    Moltes gràcies! l'he fet amb il·lusió per la meva vinculació personal i professional amb el món àrab, i certament és una de les assignatures pendets. Part de culpa està (crec) en el fet com tu dius, que caldria algú que s'hi posi. Algú famós, o un jove cuiner europeu (o català) amb arrels o coneixaments d'aquesta cuina i li dongui un impuls i si potser, amb alguna història darrera i ja tenim post al time out ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo just l'estava maquetant, ja el posava a la llista de pendents... I amb ganes de demanar cous-cous... o cous... :) :)

      Elimina
  3. M ha agradat molt aquest post. M agrada molt la cuina àrab i no se massa on anar per fer un bon àpat .Anoto a la llista. Gràcie

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moles gràcies! a mi també m'agrada i és dificil trobar llocs que estiguin bé :-( salutacions!

      Elimina
  4. Enhorabona pel post Laura. L´acabes de llegir i veure les fotos i ja tens ganes d´anar a tastar aquestes exquisideses que, com ja han dit la resta de companys, de vegades no saps on anar a buscar-les. Gràcies! El tastarem segur!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies! a mi m'agrada pel punt elaborat, bona qualitat i coses curioses com plats de peix...

      Elimina
  5. És una cuina molt especiada, al menys pel que jo he tastat, i els postres són d'aquells que pots pujar al Kilimanjaro. :-)
    Aquest fa bona pinta, l'hauré de tenir en compte quan estigui per Barcelona.
    Alguna vegada he fet cuscús, però no m'agrada... en canvi el tagín (de xai i verdures) m'agrada molt, i fins i tot m'atreveixo a fer hummus a casa!!

    M'ha agradat molt aquest post. Com ben dius, l'àrab és una cuina més desconeguda.

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Pepa! Merci pel comentari!

      Sí que és especiada, com totes les cuines orientals o fixat, receptes d'aquí antigues (especies no perquè venien d'Orient i eren cares) però sí herbes aromàtiques...habitualment (crec) per 2 motius: donar gust al plat....i tapar si la carn/peix portava un temps "morta" pensa que un dels grans problemes fins al s.xx ha estat la conservació dels aliments (salar,vinagres) servien per poder moure aliments d'un lloc a l'altre i conservar-los. La base de moltes receptes ha estat afegir especies/herbes aromàtiques per "tapar" les conseqüencies dels problemes de manteniment

      El dolços tens raó ho són molt, però fixat que no usen xocolata, a mi m'agrada però sovint em carrega. La cuina àrab usa molt més la mel, festucs, formatge coses que m'agraden ;-) Pere cert si algú té ganes de baklawa (els pastissets petits) o altres coses provi la pastisseria que dic en el post, és fantàstica...proveu un pastisset de formatge ja veureu que curiós ;-)

      Prova de fer kafta, com una hamburguesa i pot fer-se amb tomàquet i patates o salsa tahina al forn, fàcil de fer i molt bona mira la recepta http://www.tv3.cat/karakia/receptes/325/Kafta-amb-verdures-(Hamburgueses-al-forn-amb-verdures)

      Salut!

      Elimina
  6. Deia en Manuel Vázquez Montalbán que una cosa que ens agermana als mediterranis és l'albergínia (etimològicament: Ou de la verge... xafardegeu la història del mot al llibre de Salah Jamal que cita la Laura) però jo, pel knafeh de Nablus, m'agermano amb qui faci falta.
    Sé que en un post d'aquesta mena no es pot reproduir la conversa a diverses veus i llengües que va formar part del sopar, tant com el kebbe, el cuscús o l'arak: històries íntimes de paisatges d'infància, cuines familiars, guerres, religions, invasions, fugides, exilis, diàspores. Palestina, el Líban, Síria, el Pròxim Orient que sovint no ens és gens pròxim. També la constatació d'aquesta capacitat humana de sobreposar-se, de reconstruir el món i la vida després de la desfeta, la ferma voluntat de sobreviure i la dignitat de la memòria preservada, contada i defensada.
    Tot un món entorn d'un mar i una albergínia

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt ben expressat Pere..!!

      Salutacions!!

      Elimina
    2. I com la gastronomia agermana, allibera diferencies estúpides....mostrar com la cuina àrab té la mateixa base que la nostra (la Mediterrània!) i mesclant coses una una mica diferent et trobes amb plats similars...millor que cent discursos ;-)

      Elimina