28 de febrer de 2016

Bacaro. En el Top 3 d'italians de BCN


BACARO





Jerusalem 6 
darrera la Boqueria... 
Sense activitat al Face... 
Sense web localitzada...
T. 695 796 066


Ara fa uns dies, els de Tres(o+)aTaula vam decidir anar a Bacaro i en aquest cas trencant una mica la disciplina del meu bloc, de no publicar un restaurant fins que no han passat uns 12 mesos de la seva darrera publicació. I jo  l’havia publicat el passat el passat juliol i podeu veure el link a Bacaro_2015.

També l’havia publicat al QuèFEM,  just ara deu fer un any. Però és que és un lloc que m’agrada, el tinc al top dels italians de BCN i no tant sols per la cuina, sinó per l’ambient (o ambientassu) que es respira... 




M’encanten tant alguns  plats d’aquest restaurant, taverna o com li vulgueu dir que he de confessar que porto una història de superació personal, intentant reproduir els passateli i les sardines en saor del seu xef Marco Filipone...

Que com em surten?... Doncs m’hi apropo i més després del curs en que vaig anar a Hofmann i que impartia el mateix Marco... M’hi apropo en forma asimptòtica, en sentit de dues corbes que es van apropant, però mai arriben a tocar-se... A la imatge veieu els Passateli i si voleu veure com els faig i la seva "composició" (pa i parmesà ratllats, farina i ou), feu clic aquí: Passatelis_Ricard i si ja posats voleu veure com es fan les sardines en saor, feu clic a Sardines_Saor.


Els Passateli, en aquest cas amb tòfona
Bacaro es un gran lloc, amb les pastes fetes a ma i les salses currades amb amor (si, si... sé el que és això de l’amor). Quan veieu el tiquet, és possible que no el trobeu econòmic, però si reflexioneu arribareu a la conclusió de que la ma d’obra per fer alguns d’ells, té el cost que té i llavors entendreu el fet de trobar plats de pasta (per exemple...) a preu de plat de carn o de peix. 

Llegiu el post publicat a Tres(o+)aTaula, fent clic a Tres_a_Taula_Bacaro_2016, gaudiu de les imatges dels plats, mireu el preu, els resums i a esperar que l’estimat anònim fatxenda torni a entrar i comenti que només anem a "tavernes", mentre ell va a “sitios bién”... :)

8 comentaris:

  1. Alguns dies porto sense comentar. Comparteixo la teva passió per Bacaro. Sense saber explicar perquè, el lloc té un sabor especial. La cuina sent de primer nivell, podríem trobar llocs equivalents, però l'ambient, fa que el lloc sigui un imprescindible.

    Abraçada.
    CarlesP

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Carles,

      Realment és el que dius... Cada cop que hi vaig el gaudeixo i quan hi porto a algú que no ha estat mai, es torna client.

      Abraçada!!

      Elimina
  2. En aquest li tinc ganes. He passat moltes vegades pel davant i està a prop del restaurant OBE, un altre italà que val la pena.

    Salutacions,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Val molt la pena... Les pastes fetes per ells, els passateli espectaculars, les sardines....

      Salutacions!!

      Elimina
  3. Estar còmode a un lloc es important i sembla que aquí s'afegeix a una bona cuina. S'ha de tenir en compte doncs. Al llistat!!

    Salut!

    ResponElimina
  4. Com li deia al teu "novio" sembla que estan agafant nivell els italians!.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La veritat és que a més dels coneguts, apareixen de nous o renovats a partir d'algun antic, que agafen força... En pocs dies he descobert dos que no publicaré aquí, degut a que sortiran en el QF. I a llocs "rars"... un al Passeig Joan de Borbó amb pizzes estil napolità i que té per nom reina Margherita i l'altre al Passeig Sant Joan Bosco, en que els plats són una sorpresa, però al que van tenir la mala idea de posar per nom Sie7e, que devia fer molta gràcia al dissenyador tonto de torn, però que porta molts problemes de cerca...

      Elimina