17 de febrer de 2016

HUMMUS BARCELONA. Opció vegetariana, però només obren migdies :(



HUMMUS BARCELONA


València, 227 (R. Catalunya)


Telèfon: 934 61 80 44

Horari de 12 a 18 tots els dies


Perfil editorial de Joan Seseras:

”... sóc orgullosament gracienco-maresmenc i tan sols un lletraferit aficionat gastronòmic. Tiro força cap al vegetarianisme (i derivats), miro de ser objectiu i just, però també dono la subjectivitat de la meva experiència, tal i com l'he viscuda i de vegades com m'agradaria haver-la viscut. Així li ho he vist fer al Ricard. I a mi també em dol veure comentaris ‘so-exciteds’ de la gent i després portar-me decepcions, que no depenen de gustos personals. Contrasto la informació amb la meva parella, amb qui vaig als llocs, per tal d’aconseguir dades més fiables. I com la resta de grup: no em venc per un dinar. Per un sopar tampoc..."

Seguint fidel a la meva línia de restaurants vegetarians, avui us presento aquest. Com sabeu, no m’agrada jutjar un restaurant havent-hi anat un sol cop, si es que es vol intentar ser més objectiu. A aquest també hi hem anat vàries vegades. Està a prop de la Rbla. de Catalunya. I penso que és altament recomanable (#spoiler). I més des que em van treure el “meu” gracienc restaurant Rizoma, que ja sabeu que em va agradar (podríeu llegir-ne la publicació que vaig fer, però fer-vos dentetes per a no res és una pena). Però podríem dir que són de característiques una mica semblants. Ergo, Sr. Mindundi, ja que no hi vas poder anar, ja tens alternativa. De res.

És un lloc força ampli. Si podeu, us recomano que passeu a la sala de dins, hi ha menys gent i si aneu en parella penso estareu més còmodes. De fet, vaig preferir anar a aquest restaurant i no a un altre que també ens agrada molt i del que ja us en parlaré un altre dia precisament pel factor gentada/tranquil·litat. Vam encertar.

L’estil del públic és jove, el tracte força amable, el local modernillu i la música sempre agradable, original i diferent. Avui tocava reggae en francès. A destacar, el “Non, Je ne regrette rien” en versió reggae que podeu gaudir...  (ara vé quan el francòfil Ricard o s'esvera o em felicita pel periodisme d'investigació realitzat… tot fora bo). Nota del maquetador Ricard:  #so_excited :)







Però anem al gra: El pica-pica inicial. Era com pa torrat (massa per al meu gust, però ja se sap què es diu en castellà dels cavalls regalats… i suposo que aquesta era la intenció). Per a sucar, una salseta de coriandre (m'encanta el coriandre) una mica picantet.



Com primers plats, una crema de carbassa, pastanaga i boniato (totes 3 coses de color taronja). Força bona i en quantitat correcta per ser de menú.





Amanida variada de la casa. Si aquí ja fa goig, quan les dues persones demanen el mateix t’ho serveixen en recipients el doble de grans, la qual cosa fa més agradable i espectacular  l’arribada del plat. Rememora els plats àrabs, sí. Albergínia i pastanaga a la brasa, salsa de coriandre (he dit ja que m’encanta, oi?) i coliflor amb crema de sèsam (tahín). Això d'enmig no ho descric, que ja queda clar.

Pa tipus pita (que abans que se t’acabi ja te’n porten una mica més i, com potser no farien altres restaurants, no te’l cobren, la qual cosa s’agraeix).




Com plats principals, un parell de plats d’hummus, és clar. Així es diu el restaurant. No anàvem a demanar un llobarro…





La 1ª foto és amb xampinyons i cebeta. La de després, per aquells que enyoreu ara i sempre la carn: de cebeta i shawarma. De seitán, és clar, que estem a un lloc vegetarià, coi. I feia el fet de ser carn (en castellà dirien “dar el pego”). De sabor, molt bé, i de quantitat, per ser menú, també. I la pinta, ja la veieu… què dir!? 

Passem a les postres: Boleta de cacau amb coco i xocolata blanca.



Una mena de crema de soja amb ametlles, coco i un sirop amb gust de roses (boníssim)
Infusió (va apart del menú o en lloc d’una de les postres) de menta, pinya i canyella (amb trossos de les 3 coses, més natural –i original- impossible) 


El tiquet (la beguda estava inclosa, un aigua i una cervesa sense alcohol):



En resum:

Relació qualitat/preu/tranquilitat òptimes. Podrem superar el dol pel Rizoma.
Un “must” si ets d’aquest rotllo nostre vegetarià i derivats i tal.
Com a única “pega” diré que si ets de vida o vens amb l’estòmac buit et quedes una mica amb gana amb el menú, tot i que insisteixo que per ser menú estava força bé, sortint a 13 € amb el pa i beguda incloses (la infusió anava apart).

Hi tornaré? I tant! I demanaré coses de carta, que també feien bona pinta.

Ara ve quan el maten: després de mirar als meus “amics” de Trypadvisor. Sí, sí, aquell puestu* [recordeu que sóc gracienc i que se m’escapen paraules del meu dialecte] que et recomanen coses infumables – sí, allò del so-excited- i que es carreguen llocs que saps indubtablement que són bons) he vist que en aquest cas hem coincidit força i diuen que també és bo. Un dia és un dia. Em quedo tranquil. Tot i que sempre hi ha tocapebrots: que si a la mateixa zona hi ha molts llocs alternatius pel mateix preu (però no diu cap, suposo que no es referirà a això del restaurant per a turistes de just davant, el qual ha tornat a apujar preus:

O potser es referien al Montvínic? Hoho.

Algú altre diu intrèpid advisoraire considera que hi posen massa julivert… només trobo a faltar el típic comentari queixant-se de que no hi ha carn.  

Aneu-hi.

14 comentaris:

  1. Joan, felicitats pel post i, com no!, per la recomanació.
    I, Ricard, ja veig que ens hem quedat sense provar el Rizoma..., haurem de buscar una altra excusa...
    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu pel comentari. Espero que el Rizoma ressusciti algun dia, com va fer Jesús. Amén.
      Salut.
      Joan

      Elimina
  2. Doncs aquest ja el coneix la meva filla i pel que diu, no val gaire (massa oliós, segons paraules literals seves...). Em diu que et recomani un que està a prop (València, 240) i que es diu Armonia. Potser el coneixes...

    Gràcies per les recomanacions de llocs d'aquest tipus, que són realment difícils de trobar, i per les musicals (m'ha encantat la versió reggae de la cançó...).

    Salutacions!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La meva noia és maniàtica amb temes de l'oli i no va posar cap pega. Si a un advisoraire li va semblar que hi havia massa julivert, perquè a la teva filla no li pot semblar que hi hagi massa oli? Mentre ningú no digui que l'hummus tingui massa cigrons, ja em va bé haha. El tema de la cançó era la nota de color de la crítica culinària :D. PS: miraré això de l'Armonia. Joan.

      Elimina
    2. jo sí vaig trobar problemes d'oli... massa fregits i massa oliosos... l'hummus era bo, això sí! jajaja

      Elimina
  3. Jo estic amb el què diu la filla del Jordi. a mi no em va matar gens. Apunto l'armonia, jordi. I a prop hi ha el Mostassa, no vegeta pur, pero hi ha plats i es jala millor.
    Joan, jo hi vaig anar fa mesos i just un divendres nit. no sé si ara no deuen obrir. abans sí... vaja, aquell dia no vaig jalar pq era un espant de soroll i amb música en directe, i hi vaig tornar un altre dia al migdia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi em mata i em remata. Sobre gustos, ja se sap que no hi ha res a dir... Apunto el Mostassa. Joan.

      Elimina
  4. Joan, ja veus que no cal anar a can Trip perquè et fuetegin una mica...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Haha... i jo que creia que estava entre amics. A mi el Trypadvisor! Joan.

      Elimina
  5. Com que no hi ha carn?????????? :-PPPPPPP
    Estic segura que el meu cos m'agrairia passar-me al món no carnal. Em posaré com a fita pel 2016 visitar alguna d'aquestes propostes però no crec que les meves opinions siguin molt objectives.

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les opinions solen ser subjetives. Prova de demanar carn a un vegetarià aviam què et diuen. O a un dels llocs del Ricard demanar tofu. Un dia ho faré aviam hehe. Salut! Joan.

      Elimina
  6. Tot i que sóc un meatlover empedernit, haig de dir que l'hummus bo és pura droga per mi... així que m'apunto el lloc. Els entrants no m'han fet massa el pes, pero els principals i les postres sí. L'aperitiu coincideixo que estava massa torrat hahaha com diu el meu xef a classe: después del negro no hay nada.

    Bona recomanació!

    PD: has anat ja al Gut? :)

    ResponElimina