9 de març de 2016

Shoronpo ... sense pajita i sense happy end...


Shoronpo 




Carrer de Sèneca, 28, 



TEL:. 653 34 57 68

Author: Laura Beaumont
(per posteriors consultes, trobareu aquest post de la Laura a la pestanya CONVIDATS)

He visitat aquest lloc en dues ocasions. La primera va ser fa uns mesos amb el Ricard i la segona, amb un amic que va sortir tan encantat (com jo) que fa poc va decidir celebrar l’aniversari de la seva filla en aquest restaurant.

Però anem a pams. En les dues ocasions la sensació ha estat la mateixa, ràmens i fideus mooolt interessants: saborosos, potents i molt millor que al ja aclamat/arxifamós Ramen Ya Hiro, que després d’un parell de vegades, cansa i estressa molt el local estret i les cues. 




Curiosament, el local ha esdevingut #soexcited gràcies als farcellets que donen nom a local: “shoronpo”. Una munió de bloggers i periodistes estil ramat de xais han acudit joiosos a menjar-se els farcellets. En tots t’expliquen que l’èxit rau en el fet que t’ho preparen al moment a la barra (i ho vas veient) i que cal fer un cerimonial per sortir d’allà meravellat. Per les taules tens unes cartolines explicant com s’han de menjar (com si al Japó obres una taverna catalana i expliques com menjar botifarra amb mongetes). 


Penso que amb pajita es podria xarrupar millor el cc de sopa que contenen

El primer cop compleixes el ritual de banyar el shoronpo, punxar-lo, xuclar la salsa i menjar (versió resumida). Ràpidament t’adones que molt cerimonial emmascara la crua realitat i és que el farcellet és moníssim, però del farciment el notes molt poc sabor (de pernil, porc, etc). Pel preu que has pagat (de 8 a 10€ / 4 unitats depenent del farciment) t’entestes a treure-li el sabor com sigui per no sentir-te idiota. De tots els que he provat (sí, he repetit i provat de diferents per comprovar si altra cop sóc jo la rara o els bloggers anaven errats) al final el de foie és el que té més sabor i que repetiria sense dubtar (9,80€/4 unitats). El segon cop vam provar altres plats (entrants i postres) que no m’han deixat cap record especial.







Fins aquí direu...bé un lloc on anar a provar els ràmens (jo hagués tornat només per això)  i fer la gracieta dels shoronpo...exacte! Però malauradament, un incident ha fet caure qualsevol visió positiva del lloc: 

El meu amic fa poc va tornar amb la família la filla per celebrar el seu aniversari com us deia a l’inici, però va  cometre “l’error” de no avisar a les cambreres que duia un pastís propi, però com l’home estava més per la filla que per la logística, el va tenir guardat enlloc d’entregar-ho a cuina. Després de sopar, va demanar a les cambreres plats i culleres per poder menjar el pastís i el primer problema va venir per fer-se entendre: les cambreres (japoneses) parlaven poquíssim castellà (ja no diguem aquest idioma que parlem per aquestes contrades…) així que va saltar a l’anglès i al final dient “spoon” els hi van dur platets i culleretes. 

A meitat del pastís va apareix el cuiner (l’altre cop ens havia ofert afegir arròs a un ràmen i el meu amic el recordava). La cara que duia ja no pintava bé. Sense entendre’l gaire (primer van pensar que estava de broma!)  va dir que al seu restaurant només és podia menjar i beure el que ell oferia, no portar res de fora. El meu amic (i la filla) amb el pastís a la boca, se’l van mirar sense entendre massa, dient que d’acord, que acceptaven la norma...i de cop, sense avisar, l’home els hi pren els plats, culleres i els obliga a guardar els trossos que quedaven de pastís als plats a la caixa, i evidentment, de molt males maneres sense atendre a raons.




El meu amic no volent afegir més llenya al foc va aixecar-se per pagar i va dir que allò no estava bé (si més no, que a d’altres llocs -la majoria- no et posaven pegues per celebrar aniversaris). Què entenia perfectament la norma i la respectava (és la seva política, no menjar o beure de fora) però avisant abans s’hagués resolt i treure un tros de pastís de la boca no són maneres.

Crec que un cop el mal està fet i, a més, si l’error és de l’empresa (les cambreres podien haver preguntat a cuina sobre el tema i explicar que allà no podien menjar coses de fora) el mal no hagués anat a més. Però un cop comets l’error, no pots anar traient menjar de la boca d’uns client.

Porto anys treballant de cara al públic en llocs ben diferents i la norma, en aquests casos (per mi), és que si la cagues et menges “el marrón”; els clients en aquest cas no tenen la culpa, i l’últim que han de sortir és enfadats del teu servei (veus que l’has cagat i els clients estan endrapant el pastís? alertes a les cambreres pel proper cop….no?)

Per molt japonès que sigui (altre cultura) aquest senyor té un local a Barcelona, aquesta disputa no sé si és cultural (al Japó és normal arrencar menjar de la boca??) o un inútil en  quan relacions socials. El que si sé és que ha perdut uns clients que ens havíem fet força “fans” i on pensàvem tornar. Si el “senyor arrenca pastissos de la boca” espero que almenys, si llegeix això, es pregunti si gestiona les relacions públiques del seu negoci de la millor manera o alguna ànima caritativa soexicted d'aquests que deixa el local pels núvols a les xarxes, li expliqui que per molt bo sigui el seu ràmen, els clients te’ls guanyes també tractant-los, almenys, de forma correcta. 

I pel que tingui dubtes de si es va demanar o no permís -que si es va demanar- que llegeixi els comentaris i en concret els del Pere, "víctima de la situació.


El compte del dia que hi vaig anar (Ricard)  22-octubre. Res a veure  amb el dia del famós pastis.. :)



NOTA del PROPIETARI DEL BLOC (Ricard Sampere)

Hi vaig anar fa uns mesos després de llegir una ressenya d'un paio, en que el grau d'excited arribava al nivell de fer jocs de paraules amb el nom Shoronpo  i Shoronpo_pompero... #Quin_ingeni!.

No li vaig trobar la gràcia al restaurant  i va acabar com un de tants, perdut en una carpeta DropBox  Tampoc malament, però un oriental més...

Vaig voler ressuscitar-lo ara fa no massa quan el mateix personatge del Shoronpo_pompero, el va publicar a una coneguda web, com un dels 10 restaurants a coneixer el 2016, en tota Espanya (si, si... en tota espanya). Però no ho vaig fer per no ridiculitzar més al personatge, que es ridiculitza sol amb excitacions com aquesta ... I si algú té dubtes, que vagi a aquest lloc i després jutgi... Poc a discutir.. anar i comprovar-ho...

Però ara l'amiga Laura, guest d'aquest bloc, ha volgut publicar la mala experiència viscuda  i m'ha vingut al cap la frase de "la ocasión la pintan calva"... :)

37 comentaris:

  1. Un individu es presenta en un restaurant d'una altra cultura amb un pastis sota el braç i sense preguntar ni demanar permis, arribada l'hora, demana plats i culleres, desembolica el paquet i se'l cruspeixen tan feliços, com si estiguessin en un picnic a la muntanya. El tipus s'indigna quan el propietari reclama el seus drets i a més, hi ha qui critica la actitud del propietari en lloc de recriminar al pocavergonya del client. Increible. Quin poc nivell.

    ResponElimina
  2. Ben curiós que les discrepàncies amb el que està escrit al bloc, sempre vinguin d'anònims... :) :)

    Una mica com la "gent d'abans" que deien "millor no fer-se veure". Per la meva part avui no entraré en discussió amb anònims i mira que el paio/paia d'avui, ha estat prou matiner (quin humor a les 7 de matí..!) i escriu prou bé... sembla que tingui estudis i tot... :)

    ResponElimina
  3. Vaja, doncs curiosament jo no he sentit massa d'aquest lloc. Evidentment, les formes fan perdre la raó en aquest cas!.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De fet no m'estranya, doncs hi ha un munt de xino-japos equivalents per BCN. Només dir-te que ni el vaig publicar...Per cert, ara penjaré el compte que m'ho vaig descuidar...

      Però aquest va posar especialment 'catxondo' a un paio que col·labora a la web del País.. I per això el vaig descobrir, doncs li segueixo les misèries...

      Elimina
  4. Respecte al "merder" del pastís Abans d'escriure aquest post he preguntat a un parell d'amics restauradors que els hi semblava el tema. M'han respòs el mateix: la norma de no acceptar menjar de fora és valida, però quan el servei s'equivoca i deixa fer als comensals, ets menges tu el marron. Aquesta setmana he viscut una situació similar a la feina, jo estava al "càrrec" i per desconeixença algú al "meu càrrec" va equivocar-se: vaig sortir corrent corregint la persona i fent alucinar els clients? No. Al acabar vaig parlar amb aquesta persona per explicar-li l'error i que no torni a passar.

    El rotllo que sigui japonès, nepalès o de la Xina no ha d'influir, el què caldria reflexionar que un negoci que té ple cada dia (i alguns diuen que és dels millors de l'estat!) no puguis fer-te entendret amb ningú del servei (ningú!!!) en castellà (ja no dic català deu nos en guard que diria el Ricard).

    ResponElimina
  5. Bon dia,

    Poso pocs comentaris, tot i que no em perdo cap ressenya.I precisament avui em venen ganes d'intervenir en el sentit de que per temes de feina, conec molt be la zona i quan van apareixer els comentaris de Shoronpo a la web el Pais, vaig voler veure que tal. He estat dos cops de menú i un de carta i les sensacions han estat tal com diu, de un "altre oriental".

    Y que algú l'assenyali com un dels tops espanyols a visitar, sembla en veritat, una broma.

    Cordialment,
    Jaume

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Jaume, escrius poc, però sempre amb encert... :)

      Tens raó que sembla una broma lo del Top 10

      #la_droga_e_mala

      Elimina
    2. Hola Jaume,
      Moltes gràcies pel comentari. També conec la zona i al obrir (i veure tan bones ressenyes) vam anar-hi. Certament el tema sopes, ramens, etc el trobo molt correcte i no deixaré pas de dir-ho a pesar del que ha passat. La resta, com també dic, vaig oblidar totalment els plants que havíem pres (cap record!).

      Salutacions cordials,

      Laura

      Elimina
  6. Amb una mica més d'agilitat i empatia ho soluciones fàcil: que et cobrin un plus petitó per els coberts i la post-neteja de plats i coberts ja que no han ingressat res per les postres. I llestos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies pel comentari! El mateix que van dir-me els dos amics que tenen restaurants... cobres un plus i tots contents!

      Elimina
  7. treballo aprop i al llegir al "pompero" vaig anar-hi, ramen i poc més. Tema pastís: exagerada la reacció però preguntar abans és el mínim exigible.

    per cert m'agrada com escriu el "pompero" sobretot dsd que l'article de les cerveses artesanes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si... sopetes i poc més....

      Però segons el text del post, si que van preguntar... Sinó no els haguessin portat els platets i culleretes...

      I el pompero, escriu bé... però el tema cerveses, era una qüestió "guionada" a nivell, jo dic blanc, perquè després tu diguis negre i tornem a a començar...

      Elimina
  8. Doncs jo crec que tothom s'equivoca en això. Obviament el restaurant no va tenir l'actitut correcta, però el vostre amic tampoc. Si vols portar un pastís pregunta primer. Si te n'oblides i el portes així que creues la porta pregunta-ho. Te'n tornes a oblidar? Noi ves al metge. O és que vas decidir que els teus drets com a client valien més que els del restaurant i vas decidir que no calia ni preguntar-ho? Això de que el client sempre té raó és una collonada. I carregar els neulers de forma tan poc imparcial sobre el restaurant i tan a favor del client, n'és una altra. Insisteixo. El restaurant s'hagués pogut estalviar el pollastre que va liar, però el vostre amic no va fer les coses bé.

    ResponElimina
  9. Hola a gairebé tots ;-) Sóc l'individu! del pastís. No tenia ganes de fer cap comentari a aquest post per la implicació personal en la història, però potser cal matisar quatre coses.

    Sobre el permís: No vaig demanar permís d'entrada (error meu reconegut i explicat al post) perquè tot va anar una mica precipitat. Sí que ho vaig fer abans de treure el pastís a la gent que ens va atendre a la taula, i no va haver cap problema, més aviat assentiments i spoons!

    Potser no vaig caure en aquell moment en què, quan més cap a orient viatges, més dificultats té la gent per dir no. No sé si coneixeu l'expressió russa "Da-Niet", habitual més enllà dels Urals; literalment vol dir "Sí-No" i la fan servir quan et volen dir No però els sap greu fer-ho. L'extrem d'aquesta expressió és "Da-Niet-Navierne" que vol dir Sí-No-Potser!

    Potser doncs els gestos d'assentiment de les responsables d'atendre les taules, a part del problema idiomàtic, eren un Da-Niet a la japonesa i jo no hi vaig caure i em vaig conformar amb les "spoons"

    Sobre la reacció del cuiner/propietari: Estic d'acord amb el post; se li en va anar una mica l'olla en com va reaccionar (sense que això disminueixi en res la meva responsabilitat en haver creat una situació incòmoda i -ho entenc perfectament- fins i tot "sanitàriament incorrecta"). Hi ha maneres i maneres, aquí, al Japó i Can Ricard. De fet l'home es va posar força nerviós potser davant d'una situació nova per ell i el disculpo (espero que ell faci el mateix amb mi si tenim l'oportunitat)

    L'únic gest que no em quadra (i així acabo d'explicar la història) és que, quan ja era el pastís a taula (amb les culleres) vaig anar a la barra i vaig demanar una gerra de Sake per acompanyar-lo. La va portar ell mateix a la taula. Va portar el bol on servir-lo i l'ampolla. Amb tota la calma va omplir el bol i, quan ja estava ple i sobre la taula va ser quan va començar el xou del pastís. Per què no va fer-ho abans de servir el Sake? És que fins aquí el client sempre té raó (mentre demani alguna cosa cobrable)? Espero tenir l'oportunitat de resoldre el dubte insidiós.

    Sobre les sopes i els xorompos. Primer deixeu-me dir-ne sopes (perquè tinc dèria per les sopes de tot el món(*); siguin amb ràmen, soba, udon, o xucasoba, amb caldo daxi, tsuiu o el que els vingui de gust fer, en el cas de la cuina d'origen japonès) i dir que és el que més em va agradar del Shorompo. Només per les seves sopes ja paga la pena, o potser només paga la pena per les sopes, precisament el menys comentat pels @soexcided que anomenaven abans. Els xorompos són una curiositat (malgrat la parafernàlia que li posen... però qui no en posa avui?) que segurament encara no ha dit tot el que podria dir, però que -de moment- no diu gaire cosa (llevat que a aquells que s'apunten al soroll i la parafernàlia amb excessiva facilitat).

    ResponElimina
  10. continua....


    I això dels xorompos (per si algú s'ho pregunta: xorompo amb "x" en català per la cuina, perquè on heu vist en català una "sh"; Shorompo pel nom del restaurant, perquè és el que ells han decidit i prou) em porta a la darrera de les quatre coses que volia dir

    De les xorrades: No em vingueu ara amb les xorrades "culturals". Que si vaig a un lloc d'una altra cultura i totes les mandangues pseudomulticultis. Un xorompo farcit de pernil o foie a quina cultura culinària pertany? A la de l'embolcall oriental (que ni d'origen japonès és) o a la del farciment? Mentre hi hagi cretins que estan més preocupats per l'embolcall que pel farciment, per l'estirabot que per la crítica, pel comentari abrandat i ofensiu que per la intel·ligència (la diferència abismal entre el comentari pocasolta de l'Anònim del principi i el crític i equànime de l'Albert Molins al final) haureu d'aguantar respostes tan llargues com aquesta. O potser no ;-)

    De sopes n'hi ha pràcticament a totes les cultures del món i la seva essència és en la barreja, en la mixtura, en l'intercanvi de sabors que les fan úniques, i el plaer és en l'experiència íntima i silenciosa amb elles (silenciosa... excepte quan xarrupes!)

    I això dit de les sopes val per les cultures en general..... neque destestari, sed intelligere ;-)

    (*) Aquest cap de setmana, el dia 13 es fa el 13è festival de sopes del món a Barcelona, a Nou Barris, amb sopes, circ i blues #sopescontraracisme
    Més info aquí http://www.9bacull.org/es/taxonomy/term/62

    ResponElimina
  11. XOU DEL PASTÍS (CORRECCIÓ): Gràcies Pere pels teus comentaris!

    Demano disculpes com autora del post, no vaig extendre'm el suficient en tots els detalls del xou i ara en Pere els ha hagut de detallar mostrant que les formes dels clients (que evidentment no sempre tenen la raó) en aquest cas sí que van ser les correctes. Esperem que quedi tancat el capítol dels qui "al·leguen" que no va demanar permís. Per futurs lectors, afegirem nota al post indicant que sí va demanar permís i de pas, que llegeixin el comentari del Pere per saber-ne més.

    I sobretot, gràcies Pere per les explicacions que ens has donat sobre sopes / xoronpos i altres. Donen per un post molt interessant sobre sopes i cultures, un tema que veig que t'agrada i que aquest sí que podria servir per parlar de cultura i gastronomia, sempre tan necessari en els temps que corre (sobretot el referent a cultures, intercanvis i coneixements)

    Salutacions,
    Laura

    ResponElimina
    Respostes
    1. No perdona. Els clients es van equivocar i molt. Ergo les formes no van ser correctes. De fet tothom ho va fer. Però no hi fa res. Tothom s'equivoca alguna vegada, clients i restauradors. I tot plegat només és la meva opinió, que val el que val. Segurament res.

      Elimina
    2. Tot i que no em toca a mi la pregunta, volia dir-te -y lo sabes- que la teva opinió SI que val... :)

      Elimina
    3. Doncs no... No se lo digo a tod@s... :)

      Ja sé que hem tingut alguna trifulca -més que res deguda a mals entesos- però això no vol dir que no et valori en l'àmbit gastronòmic...

      I en principi, qualsevol opinió donant la cara, és benvinguda... I aprofito per dir-te que mai entendré els atacs anònims... De que tenen por?... Jo soc un outsider en aquest món (cabró però outsider).. De que tenen por de donar la cara??...

      Elimina
  12. Home, jo puc ser pocasolta pero tu vas crear un conflicte i al haver permes publicar-lo estas incendiant un restaurant i a una persona que de no haver-te conegut ara seria molt més felic.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vaja... que l'anònim coneix al restaurador?. Com sap que aquesta persona seria més feliç?. Es coneixen?.

      Jo només volia afegir, que d'entrada i en una primera lectura (i també perquè conec al Pere en persona), ja vaig deduir que d'alguna manera s'havia demanant permís... Sense permís no haguessin arribat les culleretes....

      Que no es va demanar prou bé el permís?. Potser no... Però tampoc cal fer una instància... Que estem parlant de treure un pastís en un xino-japo d'aquests..

      #no_fotem

      I a més un dels "top10 a descubrir el 2016", ha d'estar preparat per això i més... O no?.

      :) :) :)


      Elimina
    2. Home(?), Anònim que segueix sent anònim, veus com al final sempre ens podem posar d'acord: Jo conflictiu i tu pocasolta i tots contents. Res de nou a l'oest!

      Ara bé, ni tinc l'autoritat de permetre o no permetre que algú publiqui res a aquest ni a cap altre bloc -déu me'n guardi- i prou feina tinc per fer-me responsable de la felicitat ni del senyor restaurador -els seus déus el guardin- ni dels seus palmeros (per allò del porompompero)

      I crec que tampoc ningú diu que els lectors (que ja són prou llestos) hagin d'anar o deixar d'anar enlloc...

      ... en tot cas els suggereix que no se'ls acudeixi portar pastís, per si de cas ;-)

      Ricard: Bona la foto del Goku... això sí que és multiculti!

      Elimina
  13. Com a restaurador he de dir que fa bastanta ràbia quan algú porta un pastís a casa teva. Evidentment no em passaria mai pel cap prohibir-ho ni muntar un número, però quan un client disposa del meu espai i de la meva infraestructura sense generar un retorn econòmic no faig salts d'alegria precisament. Dit això penso que cal una mica de diplomàcia i, per sobre de tot, educació per a afrontar aquestes situacions. En el meu cas, quan em demanen si poden portar un pastís, contesto que per descomptat, però que si volen ja els hi preparem nosaltres al seu gust. I si el duen sense preguntar, els hi recordo que per a la propera vegada el podem fer nosaltres, i llestos.
    En resum, estic totalment d'acord amb el comentari de n'Albert Molins.

    Gonçal

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Gonçal,
      Gràcies pel comentari, que comparteixo en gran mesura. Respecto la teva postura com a restaurador (i no ets l'únic, abans de fer aquest post he consultat i altres restauradors han dit el mateix que tu!). Crec que cobrant un suplement ( per exemple) i demanant que el proper cop farien ells el postre, tot resolt. Insisteixo (jo treballo de cara al públic) mai un client quan el que fa no es greu (parlem d'un pastís) pots provocar que surti malament d'un servei, i com dius les formes van ser molt desproporcionades.

      Elimina
    2. De fet això del suplement ja està inventat en molts locals amb propietari intel·ligent, on et permeten portar-te el vi i et cobren un suplement per obrir-lo, copes i segons número de persones...

      No ho he utilitzat mai (per mandra), però m'agrada la idea....

      I per posar la guinda, el tal Molins, sol ser una persona mesurada i amb una bona visió de les coses... Això ho compartim tots... Potser l'únic defecte que li veig (i no el conec en persona... és envoltar-se de males companyies... :) :) .... però qui soc jo per opinar?... :)

      Elimina
  14. Portar menjar a un restaurant ja es cutre, ja. Fer-ho a la torera "traeme una spoon y unos platillos que me como mi pastel" es doblement cutre. Pero justificar-ho tot amb menyspreu com fa el Ricard: "estem parlant de treure un pastis en un xino-japo d'aquests..." es la cirereta. Deu meu, quina penya!!!.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mira anònim estimat.... El teu problema es pot resumir en una frase que diuen per les espanyes i que és "haber estudiao!!"... :)

      Perquè llavors, no et caldria anar fent el CUTRE "apatrullant" blocs que no t'interessen, ni t'aporten res a aprendre... O no?.

      Tampoc et caldria anar fent el CUTRE de palmero / defensor de xino-japos vulgaris...

      Ni de posar-te excited per qualsevol menudencia que t'expliquin i que et faci caure la bava... (que et cau fàcil)

      Això si que és CUTRE i més fent-ho com anònim, encara que siguis poc anònim...

      #que_te_den
      #bavejador_precoz
      :)

      Elimina
  15. Hola
    Polèmiques sobre el pastís a banda, algú em pot dir, on puc llegir el famós article sobre el "top10 a descubrir el 2016" ?
    Gracies!

    Anònim 2

    ResponElimina
    Respostes
    1. http://elcomidista.elpais.com/elcomidista/2016/01/13/articulo/1452695688_924726.html

      Com pots comprovar una llista feta amb rigor....

      Elimina
  16. Gracies! Li faig una ullada =)

    ResponElimina
  17. Bona nit a tothom, sóc el 'Pompero' –m'agrada aquest malnom, de veritat–.

    Potser parteixo d'una mala premissa, però em fa l'efecte, Ricard, que m'has confós per l'Anònim del principi. Volia dir-te que em sap molt greu que confonguis la meva prosa per la de l'anònim, força matussera. I afegeixo que em dol moltíssim que pensis que no signo els meus comentaris, en primer lloc, i que 'apatrullu' el teu bloc, en segon lloc –he fet una excepció, pur 'divertimento', al ser advertit de la possible confusió–. Ni una cosa ni l'altre em mereixen interès.

    A banda d'això volia corregir un parell d'incorreccions. El post on vaig incloure el Shoronpo no és una llista de 'el millor de l'any' sinó una llista 'del que més ens ha agradat' –a un grup de gent–. El matís és important i es descriu clarament al començament del text. Però és possible que o bé siguis incapaç de distingir matisos, o bé tinguis mala intenció, o bé el teu nivell lector en castellà sigui tant baix com el teu català escrit. Dit això, la llista no es pot valorar en funció del seu rigor –rigor en base a què, per cert– perquè és subjectiva, basada en gustos personals –en els que és molt legítim estar en desacord–.

    La segona incorrecció que m'agradaria puntualitzar és que el post de les cerveses artesanes i la seva resposta no van ser guionitzats, com suggereixes, sinó que la cosa va sorgir a posteriori. Qualsevol pot preguntar a l'autor de la resposta per contrastar el que dic. Tot i que, és clar, més d'un pensarà que ens hem conxorxat per a que l'esmentat autor corrobori el que estic explicant aquí. Hi ha gent així, conspiranoica.

    Per últim volia afegir, Ricard, que també em fa molta il·lusió aquesta confusió teva tan pueril de pensar que freqüento el teu bloc d'amagades. D'alguna manera em fa entreveure que em tens en certa estima. Suposo que per això quan ens vam trobar a SS Gastronomika no vas ser bel·ligerant ni fatxenda, sino més aviat amable, i vam fer una encaixada de mans. No siguis tant dur a la xarxa, home, deixa’t anar.

    Res més, bona nit. Vaig a pensar més jocs de paraules enginyosos. L'any vinent tornaré a passar per aquí. Em reconeixeràs per el meu nom i cognom.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que parteixes d’una mala premissa, doncs les pistes que donava de l’anònim era el #haber_estudiao i la de #bavejador_precoz, que no crec coincideixin amb tu. Quan parlava del ‘pompero’ si que evidentment em referia a tu..

      En el tema de com vas valorar el xino-japo, no entraré en els matisos de lectura, doncs tu mateix ja dius del meu “baix nivell lector de castellà..” i per tant estic en terreny relliscós... :) . En tot cas la llista on apareix el xino-japo, està a la web i que cada un ho interpreti com vulgui.

      En el tema de les cerveses, jo penso diferent del que tu exposes, però com tampoc arribarem a consens, que cada un pensi el que vulgui...

      I que et tinc certa estima, no en tinguis cap dubte... I quan a la Gastronomika vam coincidir, evidentment que vaig ser amable... Recordo perfectament quan tu, sense adonar-te de la situació, t’anaves a colar a la cua del wc... (suposo que anaves una mica apurat de pixera). I et vaig dir de manera amable, que jo estava allà esperant també i tu també vas ser amable, vas renunciar a colar-te i vas buscar un altre wc, considerant que jo per edat, tenia més incontinència... Ho recordo amb afecte..

      M’hauràs de perdonar un cop més pel meu mal català, però segur que tu amb la gran capacitat lectora que “te se supone”, no tindràs problemes en interpretar el meu text.

      Torna l’any vinent –com tu dius- i sempre seràs benvingut.

      Elimina
  18. Què animadeta que està aquesta ressenya Laura!!! :-)
    Respecte al pastís ja està tot dit, jo me'n vaig a la banda de les opinions de que el client, el Pere, es va equivocar en no avisar i també que el cuiner/xef va ser poc intel·ligent amb la seva resposta davant la situació.

    Per los xorompos, com es diguin, no aniré a aquest lloc, hi ha molt de xino-japo-asiàtic per tot arreu.

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. En ocasions el problema d'aquests llocs, és la dificultat de la comunicació... Quan vaig anar a l'octubre, ja vaig tenir problemes de comunicació (i ni vaig intentar el català)...

      Dit això, si que està animadeta la ressenya... Però aquesta és la gràcia del lloc.. I imagina que algú fos capaç de defensar "la qualitat del lloc", cosa que ningú fa, ja seria la conya...

      Però tothom s'enganxa en altres temes... "que si en lloc de A, volia dir B...i així". Però ningú que digui, els farsellets són de conya i a més contenen sopa per xarrupar i el manual és la ostia....

      Però això passa sempre al bloc... Jo dic (com en el compte), el rei va despullat i ningú té pebrots de dir que va vestit... Maregen la perdiu i prou...

      Elimina
  19. estic buscant un oriental per aquest vespre
    llegit el votre post em busco un altre
    Moltes gracies
    Félix

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si... potser millor... :)

      Per Gràcia tens varietat....

      Salutacions!

      Elimina