27 de març de 2016

Vivanda... Una mica estancat?

Detall del pati (foto de la seva web)



Vivanda


Major de Sarrià, 134


TEL.: 932031918

www.vivanda.cat/

Em dona la sensació que Vivanda s'ha estancat per no dir que va a menys. El vaig publicar deu fer uns 4/5 anys i llavors estava entre eles meu preferits . Recordo que tenia al bloc una secció de Top-Ten i allà estava.

En posteriors visites, no el vaig tornar a publicar... una perquè les fotos em van quedar fatal, l'altre perquè em va fer mandra i així... Fins que ara fa un parell de setmanes hi vam anar amb els de www.tresomesataula.cat i just al sortir i quan ens fem la pregunta "que tal?", els tres vam coincidir amb la resposta..."Bé però pseee...".


També he de dir que en el meu cas, no puc evitar que la valoració "global" dels llocs, m'emmascari la resta de percepcions i en ocasions anteriors havia gaudit del pati en tota la seva esplendor de dies calorosos d'estiu, mentre que aquest cop, vam dinar al pati en un dia humit i amb l'ajut dels calefactors... però reflexionant una mica, aquest no pot ser el principal motiu...

No sé perquè em dona la sensació de que s'ha anat convertint en un d'aquests llocs en que més que anar a dinar o a sopar, tendeixen a la simulació del fet...  racions petites, que tenint en compte que a més fomenten la compartició, es converteixen en tastets, una mica com es fa amb els tasts de vins... I espero que amb el temps, no acabem com en els vins on s'acaba "escupin" el vi un cop passat per la boca.. :)


Vivanda-russa
Els coberts, donen idea de l'escala.... :)
Una mica l'exemple que ho pot il·lustrar, és l'ensaladilla que veieu a la foto... Als tres ens venia de gust aquest plat i jo mateix vaig suggerir al que prenia nota, de que en portés un parell i la resposta va ser "No... ja faran amb una i si en volen més, ja la demanen"....

La resposta va ser amable i educada, però potser fora de lògica no?. I sinó jutgeu com d'aquest mini plat, mengen tres... Jo no vaig poder evitar fer la conya de posar-me les ulleres, fent com si busqués el plat a la que arribar...

La resta dels plats sense pena ni glòria, excepte les seves croquetes... però quan les croquetes són el 'must', potser no anem massa bé. Podeu llegir la crònica, veure els plats, les conclusions  i quan ens va costar, fent clic al link o a la imatge.




Vivanda-en-cmi

4 comentaris:

  1. Ara que ho dius, recordo l'anècdota de l'ensaladilla i realment va ser molt trist, per no dir ridícul el fet d'oferir només una ració per tots tres. Fins i tot trobo que per dos ja aniria justeta... I de la resta, tret de les croquetes, tampoc em va semblar destacable cap altre plat.

    Abraçada!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es que va ser bèstia la cosa, doncs tement-me la mida, ja li poso fàcil i li dic que en porti dues i va el pavo i ens diu que no....

      Jo penso que tendeix actualment cap a l'estil de "simular" que dines o sopes, compartint i fent comèdia... I a sobre, sense cuidar massa el nivell, doncs ara que no ens llegeix ningú, la tagliata era un "peaso carne" de lo més vulgar... :)

      Abraçada!

      Elimina
  2. Aquest platet d'ensaladilla és una tapa, oi????????

    Mare de 10 senyor! Com diria algú :-D

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si... es que quan més ho penses, pitjor ho veus.... :)

      Salut!!

      Elimina