3 d’abril de 2016

La Ferreria... sense web i amb el Face desactualitzat

Ferreria-Restaurant-Barcelona

La Ferreria


Carrer de Neptú, 4


(Via Augusta - Diagonal)

934 88 60 50

Face: Restaurant.La.Ferreria

La veritat és que mai havia sentit parlar de La Ferrería, fins que l’Esther el va proposar per una hipotètica vista dels www.tresomesataula.cat. I a partir d’aquí em va picar la curiositat d’anar-hi.

El restaurant està bé, però em costa d’entendre que un lloc i a l’any 2016, no tingui ni web, costi de trobar-lo a Google (a no ser que passem per Tenedor, BCNrestaurants o webs d’aquests). Si busqueu per Google, ni el telèfon apareix... I l’he trobat buscant per Facebook, que per cert tenen sense actualitzar de fa quasi un any.

Malgrat tota aquesta deixadesa 2.0 (que a mi em sembla inconcebible), vam decidir anar-hi... El local és molt elegant, ampli i agradable. Però quan vam entrar a les 21h, estàvem sols...  Per sort va arribar després una parella estrangera i aquí es va acabar el públic de tot el vespre. I per això encara m'estranyo més de la deixadesa 2.0.

Per si no fos poc la soledat a la sala, arriba un pianista i es posa a tocar el piano... Ja imagineu el panorama i la situació... No es que el pianista ho fes malament, però sempre defujo de llocs amb pianista, que en certa manera sembla que hagis de parar-li un mínim d’atenció (i més quan la sala està buida!) o aixecar més la veu per mantenir la conversa audible, que ja sabeu que per mi és un dels incentius que acompanyen un àpat.

Ferreria-Restaurant-Barcelona-carta1

Ferreria-Restaurant-Barcelona-carta2

La carta ja la veieu, amb plats prou variats i alguns que cridaven l'atenció, de la que vam triar l'Esfera de foie, coberta de cabell d'àngel amb gominola de cítrics i caramel de cacauets...  i les fines làmines de gla, salmorejo, escuma de pa de fogassa fumada i gelée de tomàquet infusionada en alfàbrega i formatge deshidratat....  Vaja... que amb tot aquesta parrafada i va arribar un plat de pernil... I el pernil estava prou bo... :)

Ferreria-Restaurant-Barcelona-foie

Ferreria-Restaurant-Barcelona-pernil


I com segons i ja sense compartir,  la Tonyina vermella, cansalada viada, porrusalda amb menta i oli de fruits secs.....  i el Bacallà confitat a 40ºC , melós de moniato, amb cremós d'arròs infusionat amb te.

Tot molt ben presentat i amb nivell de cuina correcte i bon producte, excepte la tonyina, que segurament degut a ser l’extrem d’una peça, tenia com molts nervis, que dificultaven menjar-la i això que al paladar resultava prou bona.

I aquí rèiem i filosofàvem de la falsedat de les cròniques en que el cuiner, sap que el que menja, escriurà sobre el menjar... Doncs ja us asseguro jo, que si haguessin sospitat que els publicaria, no ens toca la puta punta del tall de tonyina, que reitero estava bona, però no excel·lent  ... O algú en té cap dubte?.

Ferreria-Restaurant-Barcelona-bacalla

Ferreria-Restaurant-Barcelona-tonyina

Vam compartir unes postres  - Caneló de plàtan i dolç de llet, amb cruixent de xocolata i el vi va ser un blanc Cara Nord, que va ajudar a no disparar massa el total.
Us poso també algunes fotos de detalls perquè us feu a la idea del nivell del local.

Ferreria-Restaurant-Barcelona-aigua

Ferreria-Restaurant-Barcelona-detall

Ferreria-Restaurant-Barcelona-cafe


Ferreria-Restaurant-Barcelona-sala


Espero i ho dic amb ganes, que en dies més favorables, tinguin més públic... Era un dimecres i final de mes, post Setmana Santa, el dia que vam anar-hi, doncs sinó resultaria insostenible i seria llàstima, doncs intueixo que deu tenir el seu target de públic...

RESUM

Local ideal per impressionar en una primera cita

Local ideal, per trobada de dues parelles “com cal” en la que una vol impressionar a l’altre :)

Gastronomia correcta i ben presentada, però res a destacar gastronomicament

No és car per tota l’ambientació que ofereix

No entenc com no estan a la xarxa (estem al 2016!)


Ferreria-Restaurant-Barcelona-compte




19 comentaris:

  1. no et toca la punta de la tonina, segur! jajajaja.... llegada crònica no sé si molt engrescada per anar-hi... el deixo a pendents, tu...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que no.... !!. Tenia uns nervis la tonyina que semblaven fils de pescar... :)

      Elimina
  2. ohhh, quin corrector més pesat!! gggrrr..... "tonyina" i "llegida"

    ResponElimina
    Respostes
    1. En tot cas com que a mi no se'm pot aplicar el #averetudiao que diu el Jordi, has de pensar que ja dedueixo sol que tonina és tonyina i que llegada vol dir llegida... :) :) :)

      Elimina
    2. jajaja...... eccssss, quin fàstic això dels fils de la tonyina. fa ganes de ..... eccssssss

      Elimina
  3. Em quedo amb el nom dels plats... No deixen ni el mes mínim indici de dubte dels ingredients o les temperatures a les que es cuina el plat. Si no cal ni recepta!!!

    No poso en dubte el nivell de la cuina, però pel preu i el que es veu al post (sobretot els entrants), hi ha alguna cosa que no m'acaba de quadrar...

    Abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Només hi falta el nom del proveïdor... :)

      A veure... el preu global em va semblar correcte, per el global de l'àpat... El meu fill que ja coneixes lo cabró que és, utilitzant paraules de marketing, deia que el target de public de cap de setmana, era de octogenaris benestants... :)

      Però com valoració global i en uns paràmetres d'aquest, no és car... Ja sé que tu i jo ens catxondegem de certes peces de vaixella, però hi qui fins i tot ho valora...

      Abraçada!!

      Elimina
  4. Ja no em llegeixes, Ricard ;-)

    Doncs el vaig publicar ja fa quasi un any i la meva sensació va ser d'un clar "hago ver que quiero y, sin duda, no puedo".

    Una abraçada,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si que et llegeixo.... i ara l'he buscat i l'he trobat...

      Però per l'explicació que en feies, segur que no va passar a la meva llista de pendents i ja ni em recordava... Pensa que estàs parlant amb un jubilat i la memòria ja merma.... :)

      De fet l'altre dia vaig anar a parar allà, no pas com primera opció i una mica a partir del la llista de l'Esther...

      I no em tornaran pas a veure.... :)

      Abraçada!!

      Elimina
    2. Jejeje!

      Ja firmaria jo arribar a la tercera edat com tu.

      A mi tampoc mi tornaran a veure.

      Bona nit,

      Elimina
  5. Increïble obrir un restaurant en aquests dies i no existir al 2.0 :-O
    Els plats es veuen correctes, llevat del que expliques de la tonyina és clar, però això dels noms llargs... els que seguiu el meu bloc ja sabeu el poc que m'agraden. M'avorreixo llegint una carta amb aquestes llargues explicacions, em treuen cap sorpresa, de fet, fins i tot de vegades deceben, com va passar (intueixo) amb el plat de pernil tallat amb pa.
    Per cert, les tasses amb el plat ondulat les tinc a casa, va ser un regal de la meva cunyada, per Nadal crec recordar. Molt mones per servir el cafè amb una galeteta o un bombonet :-)

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo tampoc llegeixo el nom dels plats... :). Però faig una 'afoto' de la carta per poder després escriure'ls bé.... i és que queda millor escriure "Tonyina vermella, cansalada viada, porrusalda amb menta i oli de fruits secs....", que no pas un puto tros de tonyina filat... :) :)

      Salut!!

      Elimina
  6. Quan van començar si tenien intenció de ser-hi a les xarxes. T'ho dic jo, que parlo amb "coneixement de causa" i de fer moltes coses on line, però em fa l'efecte que la persona encarregada del tema ha desaparegut misteriosament... He estat allà, però no he provat la seva cuina i des de que vaig anar pel tema comunicació em vaig quedar amb ganes d'anar. De fet crec que fins i tot han participat a alguna cosa amb Atrapalo. I pel que veig, crec que han baixat els preus. Algun dia pot ser em trec l'espina...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això és molt típic.... es deixen embarcar pel primer que els enreda en el tema de comunicació i es queden penjats....

      I hi han més cassos d'aquests que d'èxit quan fan a així a cegues...

      Elimina
  7. Hola!
    LLoc ben curiós....el públic esperem que sigui octogenari i sense internet (cosa que últimament és força estrany, tu dic jo que em trobo a la feina gent que controla molt i no tu esperes!). Sembla prou correcte però té un no sé que...fa que la sesació global trontolli...

    En tot cas, felciitats pel post i pel pianista ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. El pianista ja imagines l'escena... el meu fill i jo amb cara poker...

      I lo del públic octogenari, va ser una de les boutades del meu fill que sempre busca en cada lloc els targets de públics que li semblen encaixar... :)

      Elimina
  8. Hi vaig anar pels vols de Nadal amb una amiga de Madrid que venía a BCN per una reunió ràpida. Una companya de feina em va dir que si menjava be i entre que teniem poc temps i el fet que fos cèntric ens vam decidir.
    Al migdia també hi ha el pianista cosa que primer ens va fer riure però quan al cap d'una estona gairebé no ens escoltavem parlar ja no ens va fer tanta gràcia.
    Estic a favor de la música en viu on sigui però a un migdia laborable no li escau gaire.
    Erem tres taules en total i el servei va ser molt atent. Al migdia hi ha un menú i va ser el que vàrem demanar. El que vàrem menjar estava molt bo i amb presentacions cuidades.
    El racomano però no per anar un migdia amb amics i amb presses si no per anar a sopar amb la parella.

    Esther

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Esther...

      Totalment d'acord amb lo del pianista, que no deixa parlar... Aquell vespre, al veure que era com "transparent", va acabar en poca estona i ni ens vam adonar de quan va marxar...

      El migdia ja és més fort... Igual és un cambrer o soci que quan hi ha poca feina, agafa el piano... :)

      I si que és més adequat per sopar i a més amb les característiques que he esmentat al resum final.

      Salutacions!

      Elimina