6 d’abril de 2016

Têt. Nou vietnamita guai a Barcelona?

Têt



Hotel Casa Bonay


Gran Vía de les Corts Catalanes 700





Feia temps que esperava l’arribada dels restaurants (van anunciar dos) d’aquest hotel perquè deien que estarien a càrrec del mateix que porta els del Sudestada de Madrid, Picsa, etc... i feia bona pinta.

Al final, penso que s’ha quedat quelcom pel camí, perquè veient el què finalment han fet, no sé jo. 

Se suposa que sí en hi han dos: Libertine i Têt. Però el Libertine el vaig veure molt com lobby d’hotel i el Têt se’m va quedar pèl curt. Esperava els dos que fossin gastros. O al menys un, i no.

Això sí, l’espai en general de l’hotel, maquíssim. L’espai del Libertine i tota la deco, també molt maco. El Têt funcional i bastant senzill, com fred. Un mica menjador de cole. Res a destacar.

Tet-Casa-Bonay


I mooolt fosc. Si hi va el Monzó, que s’emporti la seva lot. Perquè no guiparà res!


Vam anar-hi a dinar un dissabte d’hora perquè no reserven i cap a les 2 ja estava molt ple. Si hi aneu d’hora, us podeu posar a les 2 taules grosses de compartir, perquè són les últimes que s’omplen i estareu més amples. Les altres taules, de 2 i 4, són justetes... i També l’espai entre elles.

Tal i com comentem últimament als dinars dels “3 (o+) a taula” servei molt jove, inexpert. En aquest cas, cap de sala com atabalat i força antipàtic i, en canvi, els dos cambrers, maquíssims i propers. Però atabalats. Ens van reconèixer que acaben d’obrir i que els hi falta personal i que no en volien posar més fins que la cosa no tinguin clar que funciona. Els futurs clients estareu més ben atesos que nosaltres, doncs, se suposa. Vam haver de demanar les begudes vàries vegades.

Carta força curta i poc viet, sincerament. Vaja, els segons gens viets... els primers, sí. I un parell de primers que venien de gust no els tenien. Ejem... els dumplings i el kimchi (bé, el kimchi és coreà...). Que els dos m’encanten.

Vi a copes, bien, sí. Correcte.

Tet-Casa-Bonay-vi


Vam demanar primers per compartir i van anar arribant un per un però a ritme correcte. Rollo nem (molt bo), sopa forta vegetal (espectacular de gust) i moniato (que no sé si  és massa asiàtic...:-)

Tet-Casa-Bonay-rollo

Tet-Casa-Bonay-moniato

Tet-Casa-Bonay-sopa



I de segons, brasa, bons però res a destacar, excepte l’arròs cruixent d’acompanyant, molt bo. Llobarro i albergínia.

Tet-Casa-Bonay-llobarro

Tet-Casa-Bonay-albergínia


Els postres no ens cridaven i el got de xoco del Sudestada ja l’havia tastat feia temps. I vam decidir anar a fer el cafè al costat, al Satan’s.



I de preu final, molt bé. Uns 30 euros per persona. Bona RQP. És un lloc on crec que no tornaré (a no ser que afegeixin algun restu més interessant), perquè no és cèntric i no em queda de pas. Tot i que si fos del barri, sí baixaria a sopar algun dia en plan fàcil i bo.

Tet-Casa-Bonay-compte


RESUM

Zona una mica allunyada, però bon café al costat

Bona RQP

Local senzill, tot i que entorn molt ben decorat

Servei correcte i atent, excepte cap de sala

Dubto que torni, però lloc a repetir si ets de la zona per BBB 







17 comentaris:

  1. No em crida gaire l'atenció pel que fa al menjar, encara que aquest sembla correcte en preus (l'aigua però, una mica cara).

    Em quedo amb el lloc "per si estic pel barri" més que per peregrinar, i per si estic exòtic al paladar.

    Dels viets tastats, amb quin et quedes per ara?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Albert, exacte. viets tastats a bcn? no hi ha res.... nivell molt baix. la vietnamita del born. però molt senzill. la resta són com barreges d'orientals, viets, thais, coreans, no? no en destacaria cap. i menys després d'estar a vietnam o tastar-ne a nyc o londres. el nivell de bcn és pèssim. me'n recomanes algun?

      Elimina
    2. Jo com mai he viatjat en direcció "dreta", més enllà del adriàtic, no puc comparar amb Vietnam... I lo més semblant va ser provar La Vietnamita del Born, que vaig publicar i em va agradar... I curiosament vaig rebre pals, de gent que deien que no, tot i que les queixes anaven referides al de Gràcia...

      Però em va xocar, doncs rarament apareixen comentaris signats en aquest sentit... I són ben rebuts...

      Elimina
    3. Ricard, a mi també em xoca (recordo el post i que just ho vaig comentar), pq tot i que el muntatge és massa senzill pel meu gust (no tinc edat d'anar a buscar la safata rollo cole ;-) el menjar era prou bo. fa temps que no hi vaig, però el recordo bé. anava amb el meu germà i els dos vam dir que correcte...

      Elimina
  2. Jo tinc pendent anar-hi, ja que en visites a Madrid he menjat a Sudestada i Chifa i em va agradar molt. Sembla que el restaurant de nit (amb l'estrany nom d' Elephant, Crocodile, Monkey), ja funciona des de la setmana passada, ens ho van comentar aquest dissabte ells mateixos, que tenien una parada a la fira de menjar que hi havia a la UB
    Per cert, "Zona una mica allunyada"? Gran Via al costat de Pl. Tetuan i Pg St. Joan?

    ResponElimina
  3. LLuís, ja dirás què et sembla. a mi tb em van agradar sudestada i chifa. per això esperava aquests... sí, els noms són estranys. un dels 3 animals aquests :-) és el propi tet. i l'altre el libertine. només hi ha dos restus.
    a mi la zona em queda lluny de casa i una mica lluny del despatx, ja que estic al centre. no és la meva zona, tot i que hi sóc en res en metro.... merci pel comentari!

    ResponElimina
  4. Coi, si el tinc al costat de la feina..., he pensat d'entrada, però ni el que expliques, ni les fotografies fan massa goig... Ara que tenint en compte les possibilitats del barri, potser sí que aniré a provar-lo, encara que només sigui per variar. Esther, tot i així, felicitats pel post!

    ResponElimina
  5. merci manel! sí, si estàs a prop, vés-hi. per un dinar de migdia informal està prou bé. i bé de preu... ja em dius!!

    ResponElimina
  6. Fent servir paraula del Mestre, un altre de "modelnos", fosc, taules petites i tocant al veí, sense estovalles (o individuals) i amb mini-plats (al menys als entrants), "ideal per compartir"...
    Serà que sóc una "viejuna" a taula.:-)
    I com que tampoc he visitat la cuina vietnamita "in situ", doncs tampoc podria dir el què és diferent.
    Esther, aquest no m'ho apunto. :-)

    Salut!

    ResponElimina
  7. jajaja Pepa, molt ben descrit!!!! clavat.... a mi el rollo "modelno" en sí no em preocupa. ni altera rollos. puc pagar peatge si després dino bé o molt bé (millor). però no va ser el cas... res destacable, vamos... sí, l'hotel en sí, que és una passada. l'edifi, la deco. però no anava a això.

    ResponElimina
  8. Esther, visita feta i desastre consumat:
    - Local fosc (la zona de les taules petites, anava sol)
    - Taules massa juntes, fins i tot per a taules d'una o dues persones. Gairebé que li haig de treure un penjoll a una senyora que des de bon matí l'angoixava...
    - Kimchi..., segueix fermentant..., i sense previsions. M'he fet passar per algú dient que això ja feia uns dies que ens ho havien dit.
    - Dumplings..., a les dues..., ja no en queden... Com que m'havia fet passar per un "repetidor" de n'han tret una ració de la màniga i n'he aconseguit menjar. Bons.
    - Nem Ram..., molt difícils de menjar seguint les seves indicacions. Millor menjar-ho com un plat de verd..., i un parell de "canutillos". Això sí, els pebrots a macerar per fer la salsa picant, boníssims..., i molt picants.
    - Bastonets: massa vernissats, aconseguir aguantar un dumpling ple de salsa..., tasca de titans.
    - Aigua: a preu d'or (3,20 €) i més cara que la que té gas.
    - Els cafès són del Satan's, però el descafeïnat és horrorós.
    En resum, no hi tornaré, ni per variar.

    ResponElimina
  9. jajaja... manel, ric sola de la teva descripció! fantàstic comentari. el kimchi venia de corea. no ha arribat... estamos trabajando en ello, estil annnsssarrr...

    ResponElimina
  10. en tot cas, veig que no sóc una rottenmeier radical. que el què vaig descriure no m'ha passat a mi sola... jo tampoc tornaré!

    ResponElimina
  11. Aquest encara no l'havia llegit, i tot i que ja m'ho vas explicar en directe, dubto (de fet estic segur) que hi vagi. Té tots els tòpics que em fan fugir: poca llum, taules juntes, plats que falten de la carta... I si a més afegeixes la poca simpatia del cap de sala (pobre... ja ha begut oli) i la meva indiferència per aquest tipus de cuina, doncs feina hi hauria per convencer-me...

    Salut!!

    ResponElimina
  12. Sort que no vam fer-hi un 3 a Taula......

    Bona intuïció de l'Esther d'evitar-me la visita

    :)

    ResponElimina
  13. jajaja.... jordi, ricard, a aquestes alçades ja ens coneixem força... ja vaig veure que la cosa no anava fina x un 3 a taula! ;-) jordi, no, ben bé expressament no hi vagis. si un dia ets per la zona. però prefereixo altres llocs si sóc per la zona, de fet, esclar...

    ResponElimina