17 d’abril de 2016

Can Miserias o la realitat paral·lela

Can-Miserias-entrada

Can Miserias


Compte Borrell, 106

TEL.: 934547837


Caldria viatjar bastant de temps en els records, per trobar-nos amb una experiència com aquesta en que les cròniques llegides i la realitat, fan que et preguntis si hem visitat el mateix restaurant.

L’instint no em deixava fiar massa del lloc, però la tria sempre la fem per consens dels Tres a Taula. Havia llegit entre línies algunes històries del lloc i us asseguro que la vista va ser una demostració de realitat paral·lela. Per si teniu curiositat, llegiu les cròniques de Philippe Regol a Observación Gastronòmica i la de Ines Butron a ATable... i després compareu amb les nostres percepcions...


I en CAP CAS vull dir ni donar a entendre que aquestes cròniques siguin enganyoses, doncs respecto professionalment al Philippe i a la Ines. Penso que van ser enganyats...

El meu punt de vista, és que a ells els van mostrar una realitat paral·lela d’un lloc en que el pressupost per “canviar el restaurant”, l’han gastat tot en agència de comunicació i han estalviat en la resta de conceptes, fins a límits que podríem qualificar de cutres.

És molt fàcil organitzar un evento per “prensa, bloggers e Instagramers” en que  aquell / aquells dies, tot surt rodó, tot és bo i tothom so excited.... I ves a saber si aquell dia contracten un xef o truquen al Deliverum... :)

A la nostra crònica conjunta, podeu llegir detalls i veure fotos....  Però aquí i a nivell particular, faig el meu resum..

Alguns dels plats que van servir, eren propis de menú de 9,90€. Cap dels tres primers tenia uns mínims de qualitat. I vam pagar quasi 40€ per cap i sense postres. 


Can-Miserias-garbanzos
Un dels pitjors plats... :(

Com pot ser que amb la sala buida, demanem canvi d’una copa escantonada amb evident perill de tallar els llavis i la substitueixin per una de més petita i qualitat inferior?. Això és molt cutre...!!.


Can-Miserias-copes



Com pot ser que mentre preníem cafè (no vam allargar gens el dinar), es posessin a fregir sardines amb un local mal ventilat?.


Can-Miserias-refritos


I com pot ser que els altres companys de taula, tinguessin digestions "difícils" i algun símptoma pitjor...?


Can-Miserias-post-dinar
Can-Miserias-post-dinar2

I no penseu que vulgui "fer sang", doncs igual que dic això, dic que el servei va ser correcte i que l’aspecte ‘viejuno’ del lloc tampoc ens va afectar ... Precisament 24h abans havia dinat en La Perla on tampoc inverteixen en decoració i vaig sortir-ne, molt, molt content... 

De veritat que molt, molt malament.... Això si que és llençar els diners i sentir-te enganyat... I per cert... dinàvem sols.  Vam arribar a les 14h i llavors hi havia dues taules de dues persones que van marxar en poca estona.

Podeu veure la descripció del dinar i els preus, fent clic a 





16 comentaris:

  1. Penso que més que contractar un xef pels dies dels "eventos", el problema està en el desinterès o falta de professionalitat la resta de dies. Cap de nosaltres pot posar-se en la pell d'un xef (ni som cuiners, ni arribarem mai a ser-ho) a l'hora de cuinar, però si que podem opinar dels fets que hem pogut contrastar i patir (en aquest cas) a les nostres persones.

    Malament quan a un restaurant no pots destacar el menjar, però pèssim quan ni tan sols trobes una sola gràcia al conjunt (si no consideres com a gràcia lo dels taps de xocolata dels cafès...;-)).

    Abraçada!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Però lo dels taps de xocolata, va ser un puntazo...:) :) Feia temps que no en veia d'aquestes coses... I "rellenos" d'aiguardent...

      I dic "rellenos", doncs "antanyo" és deia així...:)

      Elimina
    2. eren els tres reis mags, no???? jajajajaj

      Elimina
  2. El més impactant és aquest plat de cigrons que sembla de menú d'hospital.

    Trobo que el nom del local està molt bé triat.

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I d'hospital amb retallades... :) :)

      Bona la del nom ben triat....

      Salut!!

      Elimina
  3. Tots coneixem restaurants que sabem que són bons, perquè hi hem anat moltes vegades i que en alguns medis (p.ex. Trypadvisor) reben comentaris negatius. I a l'inrevés (amb comentaris so-exciteds injustificables). Per sort, aquí som uns quants que pretenem una mica de justícia. Amén. Joan

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pos si Joan...

      I en realitat em sap greu publicar cròniques com aquesta, però és per fer una mica de justicia i evitar que altres despistats caiguin al parany.

      Salutacions!

      Elimina
  4. Buffff... aquests cigrons em provoquen cor agre només de mirar-losssssssssss !!!!!
    Patètic i molt trist.... Sap greu aquestes coses
    Abraçada (als 3 o més) ;) !!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com més els mires fan més fàstic....

      Jo per instint, els vaig menjar però evitant el suc i les engrunes de pseudo carn que contenien... Però el Jordi va ser més atrevit i ho va pagar...

      L'Esther els va retornar sense no olorar-los.... :)

      Elimina
  5. Feia temps que no participa al blog però llegir-te cada setmana. Aquesta experiència m'és familiar com si ja l'hagués llegit de la teva pròpia mà fa unes setmanes ..... és possible ?. Al diari vaig llegir previ pagament suposo que portava les regnes un tal Losilla que per similitud em va fer recordar al mag de les travesses. Salutacions

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia Tomàs,

      Si que ara feia temps que no comentaves. Merci per fer-ho!.

      Vam anar al restaurant aquest fa uns 15 dies i si que per les xarxes i en concret amb un comentari que vaig posar al Regol, explicava les penes... Per tant si que és possible que haguessis llegit "spooilers", ara fa no massa...

      I si que pel que he llegit, ho porta (¿?¿?) un tal Losillas que diuen que és el fill dels antics propietaris.... Vaja... una mostra més de que l'especie, no sempre millora... :)

      Salutacions!

      Elimina
  6. Coincideixo amb la Marta, la Pepa i el Ricard... el tema dels cigrons va ser indescriptible! quan vaig veure el plat no m'ho podia creure. pobre cambrer que havia de dur allò a la taula...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vam fallar... tenim massa bon rollo entre nosaltres, fins al punt de que ens oblidem d'aquestes temes.... Amb els cigrons teníem que haver fet sortir al cuiner i obligar-lo a menjar els cigrons.... Encara que estès fumat.... dona igual... "come eso o te rajamos!!".... :) #hermetica_en_estat_pur

      Elimina
    2. vas molt fort avui... això si, patètic com sempre (la teva amigueta COM que està aprenent bastant de tu, patètica també). Què vol dir que obligueu a algú a menjarse quelcom o el "rajeu"? entenc que és de broma (perquè per internet molt valent... però en persona deus callar com un puta) però només el fet d'escriure-ho delata el baix nivell de personeta que ets. muaaa

      Elimina
    3. hahahaha..... Ets un catxond@...!!. Mira que parlar de valentia tu, que no tens ni el que s'ha de tenir per signar...

      Escolta una cosa... Jo tinc nom, cognom, estic a les xarxes amb foto i tot, puc donar la cara...

      Sempre parla qui no pot parlar... :)

      Elimina