8 de maig de 2016

Louis 1856. El retorn de l'elegància i a la Moritz


Louis 1856



Ronda de Sant Antoni, 41

TEL.: 93 425 37 70

www.louis1856.com


Segona visita al Louis 1856. La primera va ser ara fa uns mesos  i no la vaig publicar al meu bloc i aquesta darrera és la que avui comento. Louis 1856, és un macro projecte ubicat al soterrani de la coneguda Fabrica Moritz i que s’entén com fase prèvia  a l’aterratge, aquest mateix any, de l’estrellat Alkimia al pis superior, a càrrec del xef Jordi Vilà, que de moment és l’assessor gastronòmic del que avui publico.

Louis1856, pretén recuperar el protagonisme del servei de sala, realitzant l’acabat de més d’un plat davant dels comensals, ja sigui desespinant peixos, trinxant peces de carn o flamejant postres, amb un estil elegant que proposa un retorn al passat i que sorprèn una mica.

Ofereixen una cuina que podríem anomenar d’alta braseria, amb una carta basada en receptes tradicionals catalanes amb una lleugera influència de cuina francesa, de la qual destaquen bastants plats en format gran i pensats per compartir. En aquesta darrera visita, vam començar amb els aperitius que incloïen entre altres coses, les ja més clàssiques que sorprenents falses anxoves fetes a base de pebrot escalivat....


Demano disculpes per les fotos, doncs el tipus de llum del local, no ajuda gaire. Molts dels plats portaven complements, que no mostro en les fotos, però alguns són servits en 3 plats. A tall d'exemple, els agnolotti, venien amb un bol de consomé i dos de formatge per arrebossar-los... 





Vam optar per 3 entrants de la secció “menys lleugers”, doncs tenen tres seccions segons la “lleugeresa”. Son el segon, tercer i quart de la carta (anàvem 3 a sopar!!).








Estranya composició del plat on la part menjable, es la que indica la cullera i va muntat sobre una penca de bacallà que no es menja... :)
Vam deixar al marge la secció de “grans peces a compartir”, de la que podeu veure alguns exemples.




I vam triar tres plats de la secció, “plats individuals” i en concret el calamar, el peu de porc i rostit de cabrit.









La carta de vins és completa i molt interessant, amb referències d’aquí i també moltes de fora, de la què vam escollir per a aquesta ocasió El Priorat Clàssic de Fredi Torres, que no havíem tastat encara i prou bé. 



La secció de postres mereix tota l’atenció per la seva acurada selecció, amb propostes destacades com el babà al rom, l’omelette surprise i el tiramisú, i d'altres que veieu a la imatge, però vam passar d'ella.



La cuina de Louis1856 brilla a molt bon nivell, a partir de matèries primeres de qualitat i unes elaboracions pròpies d’alta cuina, amb la finalitat de sorprendre amb els sabors i les textures, però mantenint una presentació final clàssica dels plats i amb un nivell que no ha quedat reflectit a les fotos. I tot això amb un sorprenent servei que, en algun moment, pot arribar a fer la sensació de quasi excessiu. A nivell personal, m'aclapara una mica que quan arriben els segons, m'arribin tres cambrers i cada plat, es desdobli en dos o tres i a més amb instruccions ... Però ja sé que aquesta manera de ser meva, no és compartida per molts i fins i tot a molta gent els pot agradar, tot aquest moviment.

En tot cas, és un nou lloc emblemàtic a Barcelona del què la ciutat podrà sentir-se orgullosa i que quan es complementi amb la darrera fase del projecte, convertirà l’edifici de l’antiga fàbrica Moritz en un punt de gran interès gastronòmic. Per a aquells que valorem la facilitat d’aparcament, cal remarcar que ofereixen dues hores de pàrquing gratuït just al costat.

RESUM


Un lloc d'aquells per quedar bé i portar els consogres :)

O per portar visitants de compromís

Els plats de gran nivell i el producte molt bo

A nivell personal, trobo massa parafernalia de servei, però segur que a molts agrada. 

Preu molt correcte, donat l'entorn, el servei i el nivell del producte.

Compte corresponent a 3 persones, sense postres i amb una sola ampolla de vi




44 comentaris:

  1. No sembla pas econòmic, però pel que dius, imagino que el servei i la cuina ho compensen amb escreix. Miraré d'anar un dia a treure el nas...

    Les racions són tan generoses com comenten? Millor entrant i principal o bé compartir un dels dos?

    La veritat és que tots el plats fan goig, fins i tot amb la qualitat de les fotografies... ;-)

    Abraçada!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El tema ser o no ser econòmic, és relatiu.... Si el mesures en termes d'espai disponible (taules amplies i molt, molt separades), quantitat i qualitat del servei, confort.... resulta que és econòmic... O llavors exemples com La Mundana o el mateix Casa Xica, són carissims... :)

      No he demanat en cap de els dues visites, plats a compartir dels de gran format i per tant no sé la resposta...

      En tot cas la valoració global que en faig un cop sortit, és de satisfacció... I segurament el que menys em va agradar (però jo soc especial per això), és l'abundància de servei.... Però això mateix que a mi m'aclapara, a molta gent els posa catxondos... i llavors expliquen "Vam estar molt ben servits i amb uns nois i noies molt macos...!!"... :) :)

      Abraçada!!

      Elimina
    2. jordi, a mi no em va semblar car i sí racions generoses. i no les de compartir, les normals... i molt bona cuina. i penso com el ricard, servei pèl aclaparador pel meu gust... esther

      Elimina
  2. El tema llum és igual al pis de d'alt. La Moritz té un encant especial i sempre aprofito a portar allà a visites, comprar una ampolla de cervesa sense pasteuritzar o fer un esmorzar de forquilla. Ara a aquest espai veig que l'oferta s'amplia. Pot ser una opció per portar al surenys quan pugin a la capi. :-)

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El tema llum és agradable per estar, però amb les fotos, és pervers... :)

      En tot cas el lloc, està prou bé i quan hi hagi l'Alkimia al pis del damunt de la planta baixa, crec que tot el projecte quedarà més ben lligat, doncs aquest serà el plan B, per quan no sigui possible la reserva a l'Alkimia..

      Salut!!

      Elimina
  3. No he anat mai encara i realment m'atrau. Però llegint amb detall el teu post, tampoc et veig un soexcited en la descripció dels plats. O potser m'ho sembla a mi.

    Una abraçada
    CarlesP

    ResponElimina
    Respostes
    1. La veritat es que vaig menjar prou a gust, però em costa inhibir-me del tema que ja comento més amunt en la resposta que dono al Jordi Castaño, en el darrer paràgraf... I potser això pugui donar aquesta sensació...

      Però la cuina és de nivell i sense ombres.

      Abraçada!!

      Elimina
  4. Com ho diria.... Sí però. Local preciós, cuina elaborada, servei atent (massa poder).
    Però cap ganes de tornar-hi ( deu ser que els de poble som rarets)
    No té ànima..... Em va semblar anar al teatre a veure una obra ben guionada amb una posta en éscena perfecta damunt un paper però interpretada per actors suplents..... Segur que em pegareu....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens la saviesa d'una barcelonina que cap als 20 anys, va emigrar al sud, al poble i es va assilvestar "en el millor sentit de la paraula)... :) :)

      Sempre dius la frase exacta i sempre em fas venir al cap el compte de "el rei va nu" de Hans Christian Andersen ... :)

      Bona reflexió has fet amb lo de "una obra amb actors suplents"... Si... ara m'ha vingut al cap la trista escenificació, previa al sopar en que arriba el cambrer-actor i ens va explicar (mentre els tres posàvem cara póquer i d'estupefacció) la història sobreactuada que anava més o menys de "que anàvem a començar un viatge (?¿)" una mica fent un paral·lelisme amb el viatge de Louis Moritz Trautmann, quan va venir d'Alsàcia cap el 1851 i al 56 ja feia cervesa".

      I no anàvem a fer cap viatge.... anàvem a sopar, xerrar i riure... I que consti que l'actor, no hi té cap culpa... potser la culpa és de qui ha dissenyat l'escenificació, tot i que recorda que l'expert de màrqueting de la taula, ho justificava, dient que "els productes s'han de vendre"....

      Vaja... en resum... que sense 'teiatru', hagués estat millor i reconec (i tu ho vas veure), que aquell 'teiatru' em va desinflar una mica....

      Elimina
    2. No he estat i no puc opinar, Marta. Però amb el que dius, em queda molt més clar el que trobaré el dia que hi vagi... I sóc dels que el teiatru, una mica, he de reconèixer que m'agrada... :-)

      Elimina
    3. marta, excel.lent descripció! a mi el teiatru no me'l van fer, per sort... quina vergonya!! jo ja tinc ganes d'estrenar l'alkimia!! esther

      Elimina
    4. El primer cop que vaig anar, tampoc ens van fer 'teiatru" , tot i que el d'ara, dura poc... El que passa és que la vergonya aliena, et provoca que sembla que duri més..

      Es que a mi això de "anem a fer un viatge", em recorda una mica allò dels nens de "anem a fer una excursió"... No sé, m'incomoda... però en canvi l'expert en màrqueting de la taula, ho matisava explicant-nos que un producte, avui en dia, s´ha de vendre ben "embolcallat" i ell mateix ens posava l'exemple de que no pot llençar una campanya de perfumaria, dient "apa... aquí ho teniu... fa bona olor".

      Però tot i aquestes reflexions, jo pensava "a mi em sobra"... Però compte que no desvirtuem tot, pels 20 segons de 'teiatru'... que la resta del conjunt es prou correcte...

      Elimina
  5. Dexeu-vos de collonades. Ara mateix és un dels millors restaurants de Barcelona, sino el millor. Jo em vaig posar molt catxondo i "so excited", epítet que si no ho sabeu en Ricard va pensar en honor meu. Ep, i jo encantat, eh? :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja saps Albert que en en els comentaris, comencem a excitar-nos i en ocasions sortim fora de lo políticamente correcte... :)

      Però si que vam menjar bé i així ho escric al post.

      I si que et vaig dedicar el so_excited en aquell restaurant ja desaparegut i ara ocupat per l'Estimar on més d'un ja s'ha mostrat so_excited.... Crec que deuen ser aquells murs...

      Elimina
    2. Ricard feia una mica de broma, però sí que hi ha comentaris que no entenc. Què vol dir que no és econòmic? Què és econòmic? El McDonald's? A mi em sembla caríssim el McDonald's. Qui ho diu que un restuarant ha de ser barat? Les coses tenen el preu que tenen. Un Ferrari no és econòmic? Doncs no, clar que no. Jo no em puc pagar un Ferrari, doncs mala sort. Vaig amb un Hyundai de segona mà i llestos. Escolta, que tothom sap la seva economía com està i sobretot què està disposat a gastar-se en un restaurant,i és absolutament respectable. Només faltaria. Però això vol dir que el restaurant és car? En absolut. Que una cosa costi X diners, no vold dir que sigui cara. I tampoc m'estic referint a la famosa RQP. Es que al final les coses valen el que valen. I un restuarant com el Louis 1856 on jo vaig pagar 70 euros per barba, no em va semblar que em robessin. Es que això del "bueno, bonito y barato" ho sento, però no funciona, perquè al final si és "barato" no sol ser tan "bueno" ni tan "bonito", perquè per alguna cosa és "barato".

      Elimina
    3. Totalment d'acord Albert (com quasi sempre pel que fa a les apreciacions de restaurants)... :)

      Amb la meva mentalitat "numèrica", si aplico una sèrie de factors qualitatius, no em sembla car. Ja tant sols amb l'espai de que disposes, fins el comensal més proper, i apliques un factor cost/ m2, arribes a la conclusió tal com deia abans, de que La Mundana és "molt car" i em sap greu repetir l'exemple, però em fa copsar la dramàtica manca d'espai....

      Ja veus que vam pagar 50€ i si haguéssim demanat postres, la cosa hagués pujat una mica més... però ni som de postres, ni teníem més gana i mira que vaig insistir als companys de taula de que en demanessin (convidava jo)... I els plats que vam demanar, va ser amb el criteri d'escollir el que ens agradava, no pas per economitzar, com diu en ocasions un dels meus estimats anònims... :)

      En fi... que aquí hi han opinions de tot tipus i jo no el trobo car en relació al que és...

      Elimina
  6. Hola Ricard,

    No em sembla gens econòmic i en el tema del servei valoro que siguin correctes, però que passin desapercebuts. Postres a 8 euros y tots el segons per sobre de 20 euros....molt em sembla que acabes pagant molt per l'envoltori que no pas pel contingut.

    Salutacions,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Alfedo,

      De totes maneres, les dues vegades que he anat, hem quedat al voltant dels 50/60, que si que és car, però ja només pel local, el confort i els m2 que ocupes, ja s'ho val... I a sobre es menja bé... :)

      Pensa que en l'espai que ocupàvem + tot l'espai que ens envoltava, fins trobar altres humans jalant, a La Mundana (per dir un exemple) hi foten 25 persones... i no exagero...!!. I això també té un preu si vols gaudir, parlar etc ...

      Salutacions

      Elimina
  7. Hola Ricard!
    M'has fet venir salivera i tinc acumulació (La Dama, Mr.Kao...) crec que aquest caurà la setmana vinent ;-)
    Sí que em fa cert recança el preu (un sol peu de porc a 20€) però si com dius és bo, el lloc sembla que s'ho val (farta d'estar amuntegada i pagar molt!). Si vaig d'aquí poquet et dic! Tema reserves que tal? Cal trucat amb molt de temps? Els meus horaris són un xic estranys i canviants... :-(

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bones Laura,

      Jo vaig trucar d'un dia per altre i cap problema. Penso que és lloc fàcil de reservar i també crec que us agradarà doncs ens coneixem els gustos... :)

      Elimina
  8. Quina llastima que sempre intervingui el preu en llocs així, cert que pot semblar car un peu de porc 20 €, pero igual es més car un arrós amb llamantól del Canadà i cuatre popets a 26,95 € la racció a un rest. a Roda de Barà amb servei menys qualificat i sense cap tipus de "teiatru". En general te bona pinta el lloc en una ciutat òrfa d'espais amb una mica de glamour ja que els grans referents han anat tancant poc a poc perquè se'ls han menjat les despeses que comporta el personal qualificat de cuina i sala. Ara possiblement sigui més fàcil subsistir perquè el personal paga o no cobra per tenir un lloc com aquest en el seu currículum, el que diriem "l'esclavatge modern"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, tens raó, però tampoc és un preu molt disparat en odre de magnitud, de toata la fauna de restaurants moderns, de taules minúscules, d'acolliment a nivell de "hola chicos" i "aquí de viene a compartir platos", on acabes pagant 40 per cap... En resum, que ho veig com tu i que el preu tampoc és disparat... I fins i tot m'atreviria a dir que si féssim un ratio del que costa i el que ofereixen, igual ho trobàvem econòmic...

      Elimina
  9. Reitero, a mi no em va semblar gens car. es menja bé, racions generoses, espai maco, centre de Barcelona i bon servei (pèl pesat per mi). estic amb el Ricard i l'Albert. Car (caríssim. i estafa) em sembla el Misèries, per exemple... aquest em sembla el preu addient pel què menges.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No em recordis els Misèries....!!!!.... :) :)

      I només valorant els m2 del que disposavem, ja és un plus de 10/15€ per cap que poden afegir sense problema.

      O comparant amb l'entorn i interior dels guais de Casa Chica... :)

      I no insisteixo amb la Mundana, per no fer-me pesat (que ho soc molt)...

      Elimina
    2. jajaja..... al final hi aniré per morbo a la mundana!!!!

      Elimina
    3. Es que era per veure... la taula rodona de 2 pams i el cambrer pretenia que acabessim els plats per posar-ne més....

      Tu ja coneixes el meu fill, que evidentment és més modern que jo i estava tant indignat per la manca d'espai, manca de lloc per penjar una jaqueta i proximitat de taules, que no es volia ni quedar quan vam entrar...

      Elimina
  10. Tot és car o és econòmic en perspectiva de qui ho valora. Potser hi ha gent que no valora tant tenir espai entre taules, o el atrezzo, o l'ambient... etc i valora més o li dona més pes al menjar que al servei i a la sala (jo sóc un cas). I hi haurà gent que valorarà que el tíquet "inclogui" el atrezzo, la sala i el servei. No em sembla econòmic el restaurant (però que no em sembli econòmic no vol dir que em sembli car, em sembla equilibrat amb interrogant). Caldria veure i apreciar la qualitat / quantitat del menjar, però pel que comentes, ho val.

    Llàstima les fotos, tot i això, el peu de porc fa bona pinta. És una peça econòmica, però afegir múrgoles (que estan en temporada, però), "justifica" una mica el preu.

    El litre d'aigua a 4 euros, diga'm provincià, però sí que no t'ho compro.

    És un restaurant que no em va cridar l'atenció quan va fer la chupi-festa d'inauguració amb tota la mafia foodie barcelonina... però veient els plats que vau menjar, pot semblar interessant per desconnectar dels platillos i tapes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó i tu en saps d'aquest tema de càlcul de costos...

      Quan van obrir amb tota la fauna - màfia -foodie, el vaig marcar com lloc de no anar... Aquell vídeo del Time Out amb instagramers que no treien més la llengua, degut a tenir-la curta :) altres que agafaven la copa escalfant-la i algun que menjava amb la boca oberta, tenia preparat un post de burla...

      Després com tu saps, vaig fer una peça pel QF i vaig entrar escèptic i amb intenció de que sinó m'agradava, els deia que no el publicava.... Però vaig anar, em va agradar i ja vaig canviar d'idea... I el post dels foodies de la llengua curta es va quedar en una carpeta.... :)

      Elimina
  11. Des del meu desconeixement gairebé total de la cuina més clàssica, no creus, Ricard, que aquesta escenificació vindria a ser un pas enrere? Cal rematar els plats davant del client com es feia més d'un segle enrere? No trobes que és quelcom artificial?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs no sé que dir-te... Entre la gent que té més experiència en hostaleria, havent-hi treballat, hi ha divisió d'opinions....

      Per la meva part penso que és prescindible, però crec que hi ha gent que els agraden aquests "mimos".

      Voto en blanc.... :)

      Elimina
    2. Aquesta mena de posades en escena son més pròpies de llocs amb alguna carència de caire gastronòmic, per allò de compensar, però no sembla ser el cas, a tenor de la teva opinió i de la majoria dels comentaris. Així que el dia que el visiti aniré amb el modus rococó connectat, jajaja...

      Elimina
  12. No imaginava que anéssis. Aquest és dels llocs que pot ser prejutgem i després trobem una grata sorpresa. Això sempre són bones notícies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs ja és el segon cop... :)

      També val a dir que malgrat alguna acció de màrqueting patètica com el vídeo de TimeOut i algunes cròniques exited i buides, era de preveure que del conjunt Moritz + xef Alkimia, tampoc podien fallar... :)

      Elimina
  13. No us heu donat compte del teiatru que vosaltres, tots plegats, esteu fent amb els 34 comentaris? Ja és ben veritat que ningú es veu la poutre a l'ull.

    Arquímides

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot era un esforç, perquè comentessis tu....

      Ens encanta llegir desequilibrats.... A mi em dóna molt de morbo...

      I amb aquest nick tant científic.... No ens abandonis...

      Elimina
  14. Al desequilibrat li sembla que t'has tornat a emprenyar...

    ResponElimina
    Respostes
    1. No... no pas...

      Em feia il·lusió arribar als 40 comentaris.... Posa un més (sense ofendre a ningú) i ja ho tenim..

      Difícil que m'emprenyi, mentre tingui jo el control. Ja saps que amb un clic i lo puto anònim a la brossa... :)

      Elimina
  15. El "desequilibrat del puto anònim" creu que no hi ha cap intenció d'ofendre'l per part de l'adjudicatari de les etiquetes, de reconegut i festivalero gallet fàcil, però aprecia una crònica petulància tipus gent del barri. Què hi farem.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Déu nos en guard... Donant lliçons de #no_se_que amagat sota un anonimat....

      Però ajuda a arribar als 40 comentaris... :) :)

      Un cop assolits, crèdit acabat....

      Elimina
  16. Bon dia Ricard.

    Dissabte nit vam provar aquest restaurant. Un lloc meravellós. Moltes gràcies per descobrir-nos aquest espai. No puc dir que hi tornarem aviat, però de ben segur que buscarem una excusa per repetir.

    A destacar la "coca amb anxova vegetal" de benvinguda, el calamar i el tiramisú (vam prendre el carpaccio de vieira, els agnolotti, calamar, cabrit i tiramisú) i l'atenció del personal del restaurant. Anàvem una mica avisats pel tema sobreactuació, però o bé ho han corregit o ja ens va anar bé com va anar. La finalització d'algun dels plats a taula també ens va semblar molt interessant.

    Felicitats pel blog i gràcies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Joan pel feed-back... de veritat que s'agraeix.

      Tal com ja vaig escriure a nosaltres també ens va agradar i la percepció de sobre actuació o no dels cambrers, no deixa de ser un tema subjectiu, al que jo personalment, potser soca una mica al·lèrgic.

      Però el lloc és ben recomanable.

      Salutacions!

      Elimina
  17. Tal com et vaig dir he buscat un moment per escriure quatre lletres del Louis 1856. En línies generals bé, servei amable, competent i per la seva joventut preparat (tenir present que l'emplatat es fa a vista del client) cosa que s'ha anat perdent amb el temps, jo recordo fa molt temps que en els grans restaurants tot es feia així, ara com no hi ha grans referents s'ha anat perdent. Ara és temps de community manager i empreses de comunicació al final és allò del tot val amb el que es va perdent la professionalitat. Em continua faltant les gran estovalles i les cadires un pel més confortables, està bé lo de les estovalles individuals però jo en aquets llocs necessito guarniment. Bon detall el de les dues hores de pàrquing. Dinar mes que correcte, afegiría després de dues experiències que amb un primer i un segon normal tot compartit vas més que sobrat. La brandada individual serveix per a dues persones igual que la ratatouille, el tàrtar de vieira mes del mateix, l'arròs amb espardenyes igual, el rap per a dos a part de perfecta presentació i millor cocció és molt per a dos, el rostit de xai és per un i també el mateix gran quantitat. En les postres la tatín (de les millors que he provat) ja te la presenten per a dos. En línies generals per anar un parell o tres cops l'any. Una cosa que em molesta són els títols .... ara al maitre de tota la vida li diuen director .... que dit sigui l'Arnau és un gran professional.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Tomàs,

      No puc dir-te res més que estic d'acord amb tot el que dius.... Has fet una molt bona reflexió de la "decadència" general del sector, que ha optat per invertir en crear cortines de fum amb tot el tema 2.0, que com tota eina pot utilitzar-se bé o no...

      Precisament aquest restaurant, prèviament a la seva inauguració, va sortejar places entre Instagramenrs per fer una "moguda". Ja imagines el perfil dels instagramers que van "apuntar-se al sorteig" i en conseqüència, els que van guanyar.... Si pots mira el vídeo d'aquest dia i jutja l'espectacle generat...

      I per tant es van gastar diners en aquest tipus de publicitat, que caldria analitzessin el retorn que tenen. Però es que avui en dia tenim Instagramers dels que s'anomenen 'influencers', que són una bombolla total, a partir de seguidors comprats, likes comprats i comentaris robot.... Saps que el tema 2.0, el domino una mica :)

      I el que es gasten amb això, no s'ho gasten en estovalles, per dir un exemple....

      Dit això, que penso cal dir-ho, jo he estat dues vegades i he sortit prou satisfet. I segurament tornaré, però no els dels que tinc al cap, pensant "ostres... quines ganes".

      I com sempre et dic, merci per la teva aportació!

      Elimina