31 d’agost de 2016

Komokieras ... o com vulguin ells

Komokieras



Adreça carrer d’Espalter, 23 (Siges)
www.komokieras.com
T. 93.814.61.15


És ja un problema a fer mirar la manca de restaurants de referència a Sitges (ara prepareu-vos per que els sitgetans som més xovinistes que els francesos); turisme nivell mig-alt, temporada que s’allarga tot l’any, i festes i festivals com Festa Major, Carnaval o Cinema Fantàstic entre d’altres, que han de portar una clientela que a algun lloc o altre a menjar... Però res.


Puntuals excepcions sobretot en el nivell de restaurants diguéssim amb ganes de jugar la Champions; la Salseta i el Komokieras. La resta un desert, per no parlar de referents que han caigut de forma estrepitosa. El Komokieras està dirigit per gent que ja ha treballat en antics restaurants de prestigi de Sitges i pots parlar de grans plats de restaurants com El Tovalló Verd del malaurat Manuel Campos o de l’enyorat El Greco.

Tenen terrassa per a fumadors o pels que senzillament volen prendre l’aire. Servei de sala atent i afable, en la confiança justa. Van tenir en compte que compartiríem i van preparar-ho, sembla una tonteria però s’agraeix Per llegir-te la carta acompanyen amb cava i olives gentilesa de la casa.

komokieras-Sitges-cava
komokieras-Sitges-olives
A la carta, hi ha des de lletons, foie gras a la sal estil “Greco”, o la brinça de vedella (entranya) que presenten a l’estil argentí. Nosaltres vam triar el carpaccio de gambes. Excel·lent. Delicat. Amanit en la justa mesura, ració molt generosa com veureu a la fotografia i l’altre primer vam fer unes vieires plat que estava fora de carta, estaven acompanyades amb parmentier de patata. Cuites al punt, torrades per fora, al punt quasi crues per dins. Confessem que amb els dos plats vam sucar pa.

komokieras-Sitges-carpacio
komokieras-Sitges-vieiras
Com plats principals, entrecot de Nebraska acompanyat de patates. Servit amb fusta. Cuit poc fet tal i com i steak tartar. Malgrat ens havíem fet la il·lusió que ens el prepararien davant (sí, som com nens) el porten fet. L’havíem demanat “alegro”, ens agrada picant i ho estava. Molt bo. No hi vam saber trobar cogombre i sí alguna espècie per condimentar. Acompanyat de mantega i torrades suficients (per que hi ha restaurants que escatimen les torrades dels tàrtars?). Ració també més que generosa.

komokieras-Sitges-entrecot
komokieras-Sitges-tartar
Les postres. Som uns golafres. Demanem un tiramisú i ens deixem aconsellar i demanem uns bunyols de poma amb gelat de vainilla. El tiramisú excel·lent però els bunyols són per aixecar-se i aplaudir a la cuina; Cruixents per fora, ensucrats, flonjos i saborosos per dins... Una delícia.

komokieras-Sitges-postres
komokieras-Sitges-tiramisu
Vam acompanyar el sopar amb vi del Massís del Garraf, DO Penedès (tornem amb el xuminisme i al nostre costum de beure el vi d’allà on som), un vi fantàstic i sorprenent, Foresta 2013, d’una producció més que limitada, 385 ampolles. El maître mateix va admetre que el preu era un xic elevat però que el vi era tot un tresor. És un vi amb uns aromes brutals i un equilibri en la potència que embruixa. La carta de vins per altra banda és extensa i sabia i ofereix una gama de vins tant pels turistes, pels fidels al Rioja o pel que demana vi del territori.

komokieras-Sitges-vi
komokieras-Sitges-vi-foresta
Vam prendre dos cafès amb gel (som a l’estiu senyors puristes del cafè!) i una copa de moscatell d’Alacant que a posteriori vam observar al pagar que va ser gentilesa de la casa.
komokieras-Sitges-tiquet

RESUM

  • Llum d’esperança en la cuina de nivell a Sitges
  • Lloc on quedar bé amb amics, sogres o parella malgrat no està a primera ni segona línia de mar
  • No econòmic però just amb el que es menja i nivell de servei
  • Fan menú migdies per 18,50.-€ laborables molt interessant
  • Hi tornarem segur

19 comentaris:

  1. Com a resident a Sitges desde fà més de 20 anys, amant del ben menjar i del bon beure et recomano La Nansa regentat desde fà molts anyssempre per la mateixa familia.
    Si et puc recomanar algun dels seus plats et recomanaria l'arros a la sitgetana i el suquet d'escrita.
    La Nansa juntament amb La Salseta integrants del Slow Food Km 0 son els meus restaurants de referència a Sitges

    ResponElimina
  2. Hola Jaume, aquesta setmana de festa major vam anar a la Nansa. Decepció és el comentari més adient. Malauradament l àpat no va estar gens a l'alçada per no parlar de temes insalubres per dir-ho de forma suau. Tan de bo faci un cop de timó el restaurant que ha volgut destacar la cuina sitgetana com a base.

    ResponElimina
  3. molt bona crònica, alícia! quin greu el nivell gastronòmic de sitges... passa a altres ciutats força importants �� esther

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Esther! El canvi de rumb ha de passar ja que el públic hi és. Vull pensar que senzillament no s'han donat els factors.

      Elimina
  4. Jo vaig sopar ahir a Sitges. "La Marinada". Restaurant vasc. Truita de bacallà i anxoves del cantàbric. De segoon un dels millors turbots que he menjat mai. ( a la brasa). Senzillament espectacular. Vi blanc "Pago de Cirsus" Chardonnay. i per menys de 100€.(sense postres). Ens va agradar tant que vam dir amb la meva dona que aniríem un cop a l'any.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Joan Carles. Ho celebro. És una bona notícia. D'aquest restaurant d ela platja Sant Sebastià no en tenia notícies i és bo saber-ho. Moltes gràcies per l'apunt.

      Elimina
    2. Salutacions Joan Carles... :)
      Antics records de les nostres negociacions HP-UPF.... Ja fa anys :)

      Elimina
  5. Respostes
    1. Ja que esmenteu a La Nansa el meu particular punt de vista és que ja fa temps que va perdre el nord, quan va començar a agafar grups (no podem negar que Sitges sempre està de festa) relació qualitat, menjar, espai i soroll van començar a no conviure bé i si a això li afegim la salubritat, va ser que no. Vull fer constar que en cap moment parlo de preu....Les meves disculpes no se que he tocat que el primer comentari l,he eliminat

      Elimina
    2. Hola Tomàs... Avui em limito a fer de "suport" del bloc doncs jo no he anat... No t'elimino el primer, per por a que em desaparegui el teu segon, que es mostra com "resposta" al primer.... Vaja que ho deixem així. Salutacions i ja passarà per aquí la sitgetana Alícia :)

      Elimina
    3. Hola Tomàs. Sitges sempre està de festa. 100% d'acord. No vull fer mala sang per que anàvem convidats pel meu pare i ho celebràvem una mica com a acomiadament d'estiu. M'he aficionat a fer l'arrós a la sitgetana, recepta extreta d'ells i volia trobar-me fit a fit amb l'orginal. La decepció va ser grossa. Confio sàpiguen refer el camí. Moltes gràcies pel teu comentari i t'animo a provar el Komokieras.

      Elimina
  6. Ciutat que només he visitat algun carnaval, només tinc referències del xiringuito La Caleta.
    Ara m'apunto aquest i La Marinada. Moltes gràcies per la ressenya!!! :-)

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Pepa! Gràcies pel teu comentari. Aquest que comentes està a la platja Balmins al començar les costes del Garraf. No el conec, podria dir que fa molts anys que no passo per les costes del Garraf, em vaig quedar ben tipa (i marejada) durant tota la meva infantesa cada cop que anàvem a Barcelona a comprar o al metge ;).

      Salutacions!

      Elimina
  7. Ostres... això fa molt de goig. El carpaccio de gambes es una catifa preciosa. L'apunto, doncs esporàdicament hi anem amb els amics i acabem anant a llocs on ells diuen, i mai trio jo.

    Pregunta, algú ha tastat el nou restaurant de Sitges "La Zorra"? Un lloc que a Ricard li encantaria per fer conyes durant la entrada al blog (al arroz, girat). Me n'han parlat força bé pero poca cosa més se!

    Bon post! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. No em toca a mi respondre, però per al·lusions.... :)

      Si que el post donaria de si, pel nom..... I he vist gent "normal" (vull dir no instagramenrs - influencers), que en sortien contents.... A veure que hi diu l'Alicia....

      Elimina
    2. Gràcies Albert, tenen una presentació acurada i un producte excel·lent.
      Pel que fa a la Zorra, no ho conec, està als baixos de l'aparthotel mediterraneo de sitges.

      Em fa una mica de por que vulgui fer allò d'avui en dia, en que el més important no sigui ser bo si no semblar-ho. Crec que ho vaig llegir l'altre dia del @Caldeni i em va semblar molt adient.

      Elimina
  8. Quins records més bons de "El Tovalló Verd" (un dels millors foies el vaig menjar allà)...

    Anoto aquest Komoquieras, doncs de tant en tant és un poble que m'agrada visitar (no diguis res Ricard, que et veig venir...). El vi aquest, vaig tastar-lo fa uns quants anys a Ca La Maria (Llagostera) i em va agradar força.

    I una pena el que dius de La Nansa. Em va agradar quan vaig estar fa uns anys...

    Salutacions!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Jordi!
      Vaig moooolt tard a contestar-te!
      Punt negatiu per a mi.

      Al tovalló verd, hi tenim molt bons records, a banda teniem gran apreci al cuiner, el Manel Campos, que treballava com pocs el producte i va muntar un gran restaurant venint des de la humilitat i des de la il·lusió.

      Apunta'l que val la pena.

      Abraçada.

      Elimina