23 d’octubre de 2016

Ca L'Isidre. Nivell gastronòmic molt alt

Ca L'Isidre



Carrer de les Flors, 12
http://www.calisidre.com/
TEL.: 934 41 11 39


Feia anys que no trepitjava Ca L’Isidre i just a mig sopar ja vaig adonar-me, que tant de temps sense anar-hi, havia estat un error. D’acord que el seu cost és elevat, però si el compares amb el nivell de satisfacció, ja no li trobes tant.


Ca L’Isidre, podria ser un estrellat per la Guia Michelin i succedanis, sinó fos perquè avui en dia, el que es valora, són les miniatures i els àpats de múltiples platets, en que sembla que s’acabi premiant a qui ho complica més, mentre els babaus, aplaudeixen amb les orelles (les solen tenir llargues), tota aquesta parafernàlia.

I els que no juguen en aquesta lliga, sembla que quedin fora de mercat.... I s’ha de reconèixer que alguns si que han acabat desapareixent, però els pocs que queden, viuen amb bona salut i et fan tocar de peus a terra. I de fet,Ca L’Isidre havia gaudit/patit d’una Michelin, però un desacord amb un inspector, ja fa anys, va ocasionar un conflicte mutu, fins el punt de desaparèixer i el mateix restaurant exigir no aparèixer en cap categoria a la famosa Guia.

Ca L’Isidre té un servei impecable, no ja tècnicament, sinó a nivell personal, amb una ma esquerra de qui porta molt de temps i fa molt de temps que és bo. Pel que fa al tracte, dona la sensació de que estàs sopant a casa d’una amics prudents i educats (important l’adjectiu educats, doncs d’amics en patim de tot tipus).

La carta és clàssica, però les tècniques de cocció estan actualitzades i en aquesta visita, vam optar per uns canelons trufats i uns rovellons de mida petita, acompanyats de botifarra. Els dos plats, en que de fet predomina el producte, estaven a gran nivell i feia temps que no gaudia tant amb una botifarra.


Vam continuar amb el típic i conegut cabrit al forn de Ca L’Isidre, plat que ha estat a la seva carta des de els sues inicis, com podeu comprovar en la carta històrica que mostro. I he de dir que el cabrit va estar de traca i mocador... I no val aquí la frase “no necessitava ganivet”, que de fet no en necessitava, sinó que cal parlar de la seva extraordinària textura. He patit molts cabrits / xais que no “necessitaven ganivet”, però que acaben fent bola a la boca. Un cabrit que per si sol justificaria la visita.


Curiosa aquesta carta de 1970 amb la "nomenclatura" de l'època i els seus preus


I l’altre plat principal, i en concret la meva opció, van ser els seus famosos, reconeguts, etc. etc. Cervellets de xai a la mantega negra, que ja coneixia d’anteriors ocasions. Només puc dir que ha estat un dels millors plats que he tastat darrerament. Venien acompanyats de verdures.


La carta de vins, és realment un llibre de vins amb unes 300 referències. Vam triar un DO Priorat, el Terroir al límit “Torroja” 2014. Un vi que ja coneixíem i que sempre resulta un èxit.


Vam passar de llarg de les postres, doncs estàvem prou tips i jo tampoc hi tinc massa afició. Els cafès van arribar molt ben acompanyats.



No és econòmic, però també considerar que vam demanar un vi de 40€. En tot cas et fa plantejar sinó seria més intel·ligent, per part meva, sortir menys, reservant-me per llocs com aquest i deixar que es distreguin sols, tota la gama de restaurants per a Instagramers, amb la seves rebudes “hola chicos”, les taules a tocar, les seves croquetes de l’avia, el "aquí todo de comparte" i els seus productes d’enèsima gamma ....

RESUM

  • Cuina a dos esglaons més pel damunt de la mitjana de la majoria de nous llocs
  • Servei que et fa sentir com si sopessis a casa d’uns amics (amics educats em refereixo)
  • Preu considerable, però lògic si valores el conjunt
  • Si la cartera ho permet, és un imprescindible i no resulta pas més car que algunes fantoxades de recent apertura

20 comentaris:

  1. Avui això ja són palabras mayores. Es parla tant poc d'aquests llocs que no saps si estan vius, mig morts o difunts com el QuoVadis per dir un exemple.
    M'alegra veure'l ple de vida i m'agafen ganes de tornar-hi, que igual que tu, porto temps sense visitar aquest lloc.
    I menys mal que no has enumerat les "fantoxades", tot i que crec les endevinem.
    Abraçada!
    CarlesP

    ResponElimina
    Respostes
    1. No picaré Carles en enumerar les fantotxades.... :)

      Però per un tros de carn momificada feta al josper, o per un peix també fet al josper, he pagat i he vist pagar, comptes superior a aquest....

      Abraçada!!

      Elimina
  2. Déu n'hi do quin festival... La veritat és que tots els plats fan goig, especialment els cervellets a la mantega...

    M'has fet buscar a veure si el tenia publicat al blog, i he vist que tot i que sense tanta literatura com actualment (fa quasi set anys), si que vaig fer una petita ressenya i veig que el preu va ser fins i tot superior al que vareu pagar vosaltres. I, curiosament, amb una valoració dels servei no tan positiva com la teva (però ni que em matin, recordo el perquè...).

    Bon lloc, i interessant reflexió la que fas de sortir amb menys freqüència, però amb una selecció més acurada de les cuines a gaudir. Perquè al final, això és el que busquem els frikis com naltros... :-)

    Abraçada!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A veure... si no fos pel bloc i que li he agafat gust a la conya, ho tindria més que clar de que vaig a menjar bé i fora experiments..

      Tu fixa't amb el post que publicaré aquest dimecres i ja saps de qui... :) Compara el preu final amb el cost de les matèries primeres que van prendre i llavors t'adones del "no és això companys".

      Però ja saps la meva filosofia... menjar bé, sense que em fotin massa els quartos i sopar o dinar amb qui m'acompanya a la taula, no amb el cambrer que em vagi explicant masses coses...

      Abraçada!

      Elimina
  3. Hola Ricard,

    Els plats tenen molt bona pinta, però els preus....És per pensar-s'ho bé o anar en una ocasió especial.

    Salutacions,

    ResponElimina
    Respostes
    1. De fet és per ocasions especials o si un es marca la disciplina de enlloc d'anar a 50 cada any, reduir a 25... En tot cas hi vaig anar, perquè tenia encarregat un reportatge de restaurants amb pedigrí i al buscar informació d'aquest, em vaig dir, "un dia és un dia" i el visitaré...

      Comentar-te que hi vaig anar amb el meu fill (26a), que és molt crític en aquest tema i per tant amb l'"ai" al cor de pensar que em diria, "com és que m'has portat a un lloc tant demodée?". I la sorpresa és que li va encantar i fins el va trobar "actualitzat" i té mèrit doncs ell treballa en el món de la moda...

      Salutacions!!

      Elimina
  4. Es un gran restaurant, pero el senyor Isidre té molt caracte. Jo fa casi un any que no hi vaig, per una reserva no respectada. Abans un cop al trimestre era casi obligat. Després de llegir apuesta critica, crec que rependré les bones costums.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres... això és greu....

      No sé si el sr Isidre està encara a tots els serveis... El dia que vam anar, no estava, però era dia de Barça- Manchester...

      Crec que és important que reprenem les bones costums... :)

      Salutacions!!

      Elimina
  5. gran restaurant!! i sí hauria de tenir estrella... o dues!! :-) esther

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una seria imprescindible, si es valorés aquest tipus de cuina...

      Però saps que avui en dia cal complir requisits per ser Michelin... Si ets de BCN, cal estar protegit pel clan Adrià... Si ets de Madrid, portar cresta i en tot cas servir mooooltes miniatures, amb més temps d'explicació, que temps necessites per ingerir-ho...

      Ahhhh... i tenir molts papanates que aplaudeixin amb les orelles... Disfrutar a BCN, n'és un bon exemple...

      Elimina
  6. M'agrada molt la cuina clàssica i un dels meus habituals, amb estovalles, espai i atenció d'amigues educades és el Can Pau Torrens. Més económic que aquest.
    El trobo molt pujat de preu en general. No cal gastar-se 75€ per gaudir d'una cuina tradicional actualitzada... crec jo... Clar, que cadascú té el seus barems.

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Entenc el que em dius i saps que no soc pas dels que tiren la casa per la finestra en restauració i valoro especialment la RQP.

      Sincerament, no em va semblar car en relació a experiencia viscuda, el nivell dels plats, el servei, l'entorn, etc.

      La setmana vinent publicaré un altre de mític, també de BCN, tot i que de barriada... I vam pagar una mica menys, però vam patir de taules al voltant, que van espatllar en part el dinar...

      Potser estic en una fase, que em plantejo que potser és millor sortir poc i millor, doncs arriba un punt que em canso de tant menjar fora....

      Salut!!

      Elimina
  7. I de postres "soufflé de xocolata", que és impresionant, o era... fa anys que lamentablement pel meu paladar que no hi paso, salutacions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ostres... ja no vam arribar ni a mirar la carta de postres, però aquest promet.

      Merci per passar per aquí.

      Salutacions!!

      Elimina
  8. Ara te escolto i estic amb tu i plantejat de una vegada ser més intel·ligent i reservat per llocs com aquest -encara que tinguin un nivell una mica mes modest- i deixat de restaurants per a Instagramers, taules a tocar, RUIDOSOS i mediocres
    Dema aniré a celebrar el meu 66 aniversari
    Félix

    ResponElimina
    Respostes
    1. hahaha.... Tens raó... Em diu la meva parella que et digui que "tu si que en saps" :)

      I que tinguis un gran aniversari Felix!!

      Salutacions!

      Elimina
  9. Cabró.... I a mi em portes al Topik... Qui et va parir!!! :-)
    I jo molt agraït, eh?
    Una abraçada

    ResponElimina
  10. Estic molt d'acord amb C. Gil en el tema de que el Sr. Isidre tenía aquell punt prepotent que no admitía cap tipus de queixa, va ser per un tema de cocció d'un peix que van deixar d'anar. Això em fa recordar una entrevista a M. Berasategui quan li van preguntar (si un client es queixa per un tipus de cocció?) Resposta: el client està equivocat, a la meva cuina tot surt perfecte. Ens aquells moments era lo més de lo més a Bcn, acostumavem anar tota la clase política, incluit l'emèrit ara es dels pocs que quedan amb una mica de clase

    ResponElimina
    Respostes
    1. En la meva darrera visita, no estava el Sr Isidre... i de les anteriors visites, no recordo cap detall en concret. Seguramente la meva mínima comunicació als restaurants, no ajuda a rebre aquest tipus de percepcions... :)

      Jo només puc dir que m'empenedeixo d'haver estat tant de temps sense anar. Espero no em torni a passar...

      Però si un dia em donen un peix massa cuit, no dubteu que ens les tindrem....:)

      Elimina