30 d’octubre de 2016

Can Pineda. Bon producte i reflexió al voltant del mot 'popular'

Can Pineda



Carrer de Sant Joan de Malta, 55
www.restaurantcanpineda.com
TEL.: 933 08 30 81
Can-Pineda-porta


Aquests és el 24é restaurant que publiquem amb els de 3(o+)aTaula.

Feia molt de temps que sentia bones opinions de Can Pineda, tot i que amb alguna discrepància, en el sentit de no massa amabilitat o cost elevat. Un cop visitat el lloc, la meva opinió és que el servei és correcte i el preu, sense ser econòmic, no es pot qualificar de car, donat el BON producte que serveixen. Aquí teniu una petita mostra del material exposat


Can-Pineda-peix

Vaig menjar molt a gust i amb bon tracte, però això vol dir que vaig sortir-ne 'so excited'?

La realitat és que vaig menjar molt bé, però com he dit més d'una vegada, no m'acaben de convèncer aquests llocs ubicats "lluny de tot" i amb el qualificatiu d'alta cuina "de barri". El mateix em passa en llocs com Granja Elena (tot i que l'estil no és el mateix) o fins i tot a l'antic Tomàs, quan estava per la Meridiana, que em feia molta mandra, i ara en canvi en la nova ubicació, no m'en fa.

Són llocs que es menja bé, bones matèries primeres i ben tractades, amb ambient de taverna de barri, però en que acabo pagant com si estés en un lloc cèntric i amb més aire de restaurant. I llavors és quan em pregunto, que quina és la gràcia?. Que és exòtic?. Que a alguns posa palote el fet de menjar bé en un lloc que de fora no ho sembla?. Penso que són llocs que s'han sobrevalorat, la pilota s'ha fet gran i si discrepes, et tracten com un ignorant.

Can-Pineda-mero
I és que aquesta etiqueta de informalitat que llueixen aquests llocs (i que posen exciteds a molta gent), per mi no deixen de ser un handicap. I ho explicaré amb un exemple viscut en aquest darrer àpat.

Quan ja estàvem instal·lats, just a la taula del costat, va arribar una reserva que ja ens va disparar les alarmes. Van arribar amb una criatura, un regal voluminós, la criatura obrint el regal asseguda al terra, el volum del so, anava en augment, però al final feia més soroll algun dels components que la pobre criatura, que també en feia. Vaja... que ens van amargar el dinar, fins el punt de cafè ràpid i fugida....

Té culpa el restaurant d'això?... EN ABSOLUT!!. Però aquesta gent que organitza aquests shows, es troben a gust en aquests llocs, que llueixen l'etiqueta de informalitat. Volen celebrar alguna cosa... "un dia és un dia" i el "cost el que calgui". Però segurament no farien el mateix, en un lloc dels que ells anomenen "de luxe" i que jo anomeno "normals", en que el cost vindria a ser el mateix, o ves a saber si inferior.

Vaja, que ja l'he visitat i de fet em calia visitar-lo , tot de conya, però no és el meu hàbitat i ja és conegut que el meu espectre de tolerància mai ha estat massa ampli... #algun_problema?... :)

Si voleu veure les fotos de tots els plats, així com el tiquet i el punt de vista, global, que va ser prou satisfactori, ho podreu veure fent clic a



24 comentaris:

  1. El soroll ambient és inevitable i aquest lloc és "el restaurant de tota la vida" i amb la pujada de preus ara també deu ser com el "postureo del barri".

    Per fer un festival d'aquests (regals i nens pel terra) millor una calçotada :-)

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La veritat és que per sopar amb soroll, soc dels que prefereixo un entrepà a casa...

      I de fet fa segles que no vaig mai en festius a cap restaurant a dinar, per evitar emprenyades.

      Però aquell dia era divendres i la família aquella, devien ser d'aquells de "pa lo que aprenden en el cole, que se venga con nosotros..."... :)

      Elimina
    2. Aquells que hem decidit no tenir fills ens hem adonat que el tema dels nens (o, millor dit, dels nens "mal-educats") és sagrat, intocable, tabú, com vulguis dir-lo: si et queixes (tant en públic com en privat) del mal comportament d'alguns nens i nenes, les mirades assessines i de menyspreu dels seus sempre modélics pares (modus irònic On) son immediates... això quan no obren la boca, esclar, perquè alguns pujen la veu per dir-te que ets un imbècil sense cor i un amargat. Lo més greu és que normalment et quedes sol, perquè la majoria de comensals dels voltants acostumen a posar-se al costat dels progenitors. No sé: jo, el meu germà, la meva dona, per posar exemples molt propers, erem educats, i si ens donava per fer el mongolo, els nostres pares ens cridaven l'atenció i paràvem. És una situació que cada vegada ens trobem més i que és un reflex d'aquesta societat de merda cada vegada más incívica. Perdoneu-me els pares d'aquest foro si us he molestat, res més lluny de la meva intenció!

      Frederic

      Elimina
    3. Jo només he tingut un fill i ja fa 27a d'això i sempre vaig procurar (i aconseguir) que passés desapercebut als restaurants. I fins i tot he aconseguit un fill gourmet... Vull dir que no va anar tant malament l'experiència d'ensenyar-lo a comportar-se. Però també cercava llocs que no fossin estressants per nens i em va sorprendre descobrir que precisament són els llocs silenciosos de naturalesa... I en canvi en llocs sorollosos, és on en alguna ocasió va intentar (sense èxit), fer de nen maleducat..

      Dit això he tingut trifulques a restaurants i alguna de forta amb pares estúpids... Ara ja m'he cansat i també per edat ja no em veig capaç d'intimidar massa... :) Ara ja no puc dir com havia dit en alguna ocasió "si vols ho discutim a fora...." :)

      I he optat per evitar els restaurants amb nens... Sortint a sopar en lloc de dinar, evitant festius, etc.... I també buscat llocs on per la seva oferta, no són massa adequats per nens.

      Però no pateixis per "pares ofesos" en aquest fòrum, doncs aquest fòrum sol estar carregat de raons i en ell és raona (gràcies als que hi participeu) i les opinions discordants, solen aparèixer només en forma d'anònims enfurismats, que quan es passen de la ralla els "elimino".

      Quan per exemple m'he carregat un restaurant-bluf, MAI cap dels panxa-agraïts bavosos (que he ridiculitzat, mostrant que van mentir per un plat de llenties), ha tingut valor per aparéixer aquí a cara descoberta, defensant les seves tesis...

      A veure si apareixen alguns pares-ofesos anònims....

      Elimina
  2. I el que va disfrutar la criatura? No et va emocionar? M'estranya... amb lo sensible que ets... ;-)

    Abraçada!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. grrrrr......

      Però recorda que feien més soroll els p* pares que la cria.....

      Esprem que no llegeixin l'article la guàrdia pretoriana del Raventós (el de la Guia patètica), que són defensors de Can Pineda & sons a "ultranza"... (suposo que per bons clients de l'agència).

      El darrer cop que vaig escriure disconformitats de 3 Porquets, van atacar-me per Face, tot i que són inofensius si els fas una bufada....

      Abraçada!!

      Elimina
  3. lloc on es jala bé, però no so excited. i massa viejuno per mi, you know... ;-)
    el pare italianini i l'amiga cridaven més que la nena!! i no oblidem els russos! esther

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo els tenia d'esquena i no veia qui era el champion dels soroll.... Només podia veure de cluc d'ull la criatura...

      Per cert, algú a face, diu que han baixat preus... De fet, jo el tenia per més car...

      Elimina
    2. sí, ja t'ho vaig dir... jo vaig pagar més anys enrera... esther

      Elimina
  4. Menjar s'hi menja força bé, però la RQP no és per tirar cohets. Jo sempre l'he trobat "car".
    Els 3 Porquets...doncs, de la família (ja ens entenem).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si... el menjar estava bo i el mero que vaig menjar, ara mateix el repetiria, però dius "ja he anat, no cal tornar"... :)

      I a 3 porquets que també vaig anar un dia i ja vaig dir prou, està bé, però acabes pagant com a un lloc "normal", menjant al damunt d'una bota en un tamboret...

      Vaja... que ho veiem igual Escorpi... :)

      Elimina
  5. Fa temps que no hi vaig i pel que veig i també diuen en un comentari anterior, sembla que els preus hagin baixat. Comparteixo la reflexió amb tu, de que per menjar a preu elevat, ja fem la festa grossa, i ens envoltem de bon ambient.
    Abraçada,
    CarlesP

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bones Carles,

      No sé si ha baixat .... Però són d'aquells llocs que si et deixes portar pels suggeriments, pots desmadrar el compte... Per exemple... l'altre dia vam demanar per compartir un plat de la carta i no el tenien... Llavors ja et surten amb els suggeriments... que si uns ous estrellats amb tòfona pel damunt ...

      I clar... si dius ok, ves a saber on vas a parar de preu i si dius, "doncs no, aquest altre plat", ja controles més.

      Els que anàvem (els de 3 a Taula), tenim una mica de rodatge, per driblar aquestes sorpreses... Però també entenc que el qui surt a celebrar o vol quedar bé, pot caure ràpidament en aquests paranys, que fan a més d'un lloc...

      I és que si volem tòfona, ja sabem on anar a demanar-la.... :)

      Elimina
    2. aaaagreee!! vam fer la cobra a la tòfona blanca de vés a saber on!! ;-) esther

      Elimina
  6. La teva reflexió també m'ha fet pensar. Cada dia amb les noves apertures o amb els que fan alguna promoció, que molts cops provoquen rebuig, però llavors hi ha tota una comunitat que, per voler diferenciar-se, mitifica altres llocs i cau en el mateix parany, i llavors, per voler anar a la contrària o ves a saber, idealitza llocs que fins i tot tenen un punt "cutre". Però llavors així, són més "autèntics"... Bé ja sabem que no sempre tot és el que sembla. No vull dir amb això que aquest sigui el cas ni que sigui cutre, no el conec, no puc opinar, però tant dolent es sortir sempre #soexcited com no fer-ho mai. El tema és no donar oportunitat o atrevir-se a reconèixer si un dels onfire val realment la pena o un dels autèntics no ho és tant....

    ResponElimina
    Respostes
    1. De fet, aquest no era pas cap lloc que em fes especial gràcia. Estava preparant un tema al voltant de restaurants de BCN amb més de 30 anys i més o menys coneguts, vaig incloure aquest i em sabia greu parlar d'un lloc, sense haver-hi ni tant sols passat pel davant.

      Sabia que era un lloc (i també els seus relacionats 3 porquets i Floreta), protegit per tot un sector... El dia que vaig publicar Tres Porquets, algú de la guàrdia pretoriana del meu "estimat" Raventos, ja es va ofendre (el paio del sake) i va començar a vacil·lar-me al time line de Face, fins que ja li vaig dir que si en volia parlar obertament, en parlaríem i llavors ja va girar la truita... :)

      Estic d'acord amb el que dius i és una bona reflexió.... Sé que lluito en una guerra perduda i es com avançar amb el vent en contra, però no saps com gaudeixo de poder dir que surto excited, quan hi surto i de dir "vaya fiasco" quan no hi surto... I si a més en aquest darrer cas, emprenyo a algun excited permanent, doble satisfacció.

      Can Pineda té el seu públic i el tindrà. I content de que el tingui. Mentre, jo triaré altres opcions i això ha de ser la normalitat, sense que ningú s'ofengui ... No tothom s'ha de posar excitetd amb els mateixos paràmetres.... I reitero que malgrat la parrafada, vaig menjar bé...

      Elimina
    2. Si, si, queda clar que respecte el menjar no hi ha dubte. Qui així no ho entengui, està buscant la volta!.

      Elimina
  7. Aquest cop pensó igual que la majoría de vosaltres. Lloc disfressat de Masia Catalana, on és complicat aparcar, o ho fas al centre comercial o al carrer Aragó / Clot. En els seus temps segurament anirien els veïns de la zona, ara puc garantir que des de fa anys la clientela ja no és gent del barri. L'amo distant, el servei s'ho te cregut, només interactúan al moment de les copes i si ets bon client, la carta sempre ha tingut un preu raonable, no així els suggeriments, cal tenir present que durant anys ha estat refugi dels constructors adinerats del moment (algun encara queda) que han tirat de suggeriments i bons vins. Les postres dels que ningú parla conec a qui els hi porta i no són per tirar coets. Tanmateix cal reconèixer que en línies generals es menja bé. No ve al cas però a final de mes he d'anar a una celebració. D'una certa semblança tenim El Racó de la Vila, que també te bons peixos, bona carn, parking gratis al costat i cuina non stop, en contra dels que NO ens agrada el soroll abstenirse diumenges i festius.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Veig que coincidim en les percepcions Tomàs... :)

      Merci per la recomanació del Racó de la Vila, que crec que em sona d'alguna cosa, però mai he estat. De moment continuaré amb els meus restaurants del "centru"... :)

      Salutacions!!

      Elimina
  8. Tomàs, gran descripció! aquest i el bota eren llocs mooolt freqüents dels promotors que van aparéixer com bolets i constructors venidos a más...

    ResponElimina
  9. "La veritat és que per sopar amb soroll, soc dels que prefereixo un entrepà a casa..."

    Abans no ho deies pas. Te n'has fet un fart de pasturar voltat de barullo.

    Arquímides

    ResponElimina
    Respostes
    1. Entenc que l'enveja et mata, que estas dolgut/da... però no caiguis baix en fer jocs de paraules que per això ja tenim els del PSOE....😄😄.

      De sempre he intentat evitar el soroll i ho saps. Això no vol dir q més d'un cop l'he patit... I a més, en aquest post el context era de soroll de nens, que d'aquest he defugit sempre...

      PS.. Si utilitzes com resposta el típic "enveja jo?... de què?"...t'esborraré... Avui ja t'he permés el "pasturar". Costa un clic de IPhone esborrar putos anònims capullos...😄

      Elimina
    2. Si és amb un clic d'IPhone no passa res que esborris el comentari. És categoria. Però de soroll i tauletes que es toquen n'eres un expert, no dissimulis.
      Una abraçada.
      A.

      Elimina
    3. Quan ho he patit, prou m'he queixat i per aquest motiu ho saps....

      De llocs com la Mundana que a tanta gent posen palote (o equivalent sexual), prou que m'he queixat i evidentment no hi tornaré.

      Com que aquest comentari és correcte i fins i tot afectuós (l'abraçada m'ha posat tou), no faig clic (ara seria de Mac)... :)

      Elimina