9 d’octubre de 2016

Gorria. Autenticitat, qualitat i sense gilipollades

GORRIA



Diputació 421
www.restaurantegorria.com
TEL.: 932451164


Entrar al Gorria és com iniciar un viatge a una altra dimensió ben diferent del que són les tendències actuals. És un d’aquests llocs que quan et surts, et sents com un gilipolles, de pensar com et deixes enredar  en altres llocs, amb l’excusa de decoracions ampul·loses o sofisticacions més que prescindibles en plats que no ho requereixen. El local ofereix 2 nivells: un de planta, ampli i elegant com si es tractés d’una cocteleria, amb zona de recepció i presidit per una imponent barra i una zona de sofàs a l’entrada.


I un segon nivell, vint esglaons per sota de la planta d’entrada, que és la sala que fa les funcions de restaurant, amb una decoració certament barroca, però que en cap cas queda fora de lloc. Des que va iniciar la seva aventura a l’any 1977, fa quasi quaranta anys, el Gorria ha canviat poc i ha sabut mantenir l’aspecte impecable de sempre gràcies a un acurat manteniment.

L’oferta gastronòmica s’endevina exuberant només observant les vitrines que separen la cuina de la sala, i també quan comences a llegir la carta i trobes des de una senzilla sopa d’all o uns cabdells de Tudela amb ventresca i anxoves fins a peixos i carns imponents. Vull dir amb això que el lloc permet diferents nivells de despesa, en funció del que t’animis.

Com a plats principals de la secció de carns destaquen el xai del Roncal, el garró d’Estella, la cua de bou o les opcions d’entrecot (chuletón) de diferents procedències. Només veient com tallen la carn ja s’entreveu que treballen amb peces de gran qualitat.

Pel que fa al peix, ofereixen lluç i el rap en diferents i típiques preparacions, així com besucs i llobarros de mides considerables i, en l’apartat de bacallà, cal destacar el que fan al pil-pil, tot un clàssic a tenir en compte.

En la darrera visita vam optar per un plat de la secció suggeriments: El milfulles de bacallà i xangurro i unes favetes amb calamarsons de la costa. Els dos plats van resultar espectaculars, especialment el primer. També voldria remarcar, que es tractava de plats amb preu superior a la mitjana i les fotografies que veieu, corresponen a mitges racions, doncs ens van oferir portar-les per compartir.


Com segons vam anar directament al txuleton Bera de Bidasoa, que cobren a pes (59,40€/Kg), que va resultar dels més espectaculars que he tastat darrerament i tot i que les comparacions són odioses, superior a algunes carns amb “denominacions” / “maduracions” guais que solen facturar a preu molt superior. La imatge que veieu, correspon a un de més d'un Kg, que vam compartir. En la part posterior, veieu uns pebrots, que servien de guarnició.


D’anteriors vistes, recordo les espectaculars pochas de Sangüesa, unes carxofes farcides de bolets (quan era temporada), una espatlla de xai fet al forn de llenya i que pràcticament no requeria de ganivet per tallar-la, i un bacallà al pil-pil, dels millors que es poden trobar.

Gorria és un d’aquests llocs dels quals Barcelona s’ha de sentir orgullosa i que serveix d’aparador a la magnífica oferta gastronòmica basco-navarresa. Com ja podeu imaginar, no fan cap concessió al que s’anomenen noves tendències, la seva és una oferta netament tradicional, però amb elaboracions modernitzades i dietèticament més lleugeres de com es feien tradicionalment.

La carta de vins és de nivell, amb propostes de totes les procedències i, evidentment, també del país. En aquesta ocasió, la nostra tria va ser un Furvus 2012 de la DO Montsant, que va resultar, com és habitual, excel·lent.


La carta de postres sí que sembla un viatge a través del temps, amb plats que ja no es troben avui en dia en restaurants de nivell com, per exemple, la poma al forn o l’amanida de fruites. Però també hi ha altres propostes que vénen molt de gust com els excel·lents canutillos de hojaldre o el dulce de yemas. Vam decantar-nos pels canutillos de crema, que com la ració era de tres, vam demanar per compartir, dos per cap.



Va ser el primer cop que anava a aquest local amb una persona jove, menor de 30 anys, tot i que molt rodada en restaurants i viatges i volia escoltar la seva opinió al voltant de l’ambientació i el servei , tement que el trobés "massa clàssic" o fins i tot antiquat. Repetiré textualment el feed-back obtingut, doncs defineix l’estil: “El servei, destaca per la seva vocació de facilitar les coses al client, procurant que surti al màxim de satisfet, amb tracte agradable i amb la mida justa de interacció”. #noasefaltadesirnadamas :)

En definitiva, es tracta d’un lloc que mai decep gràcies a la seva oferta de producte fresc i d’excepcional qualitat. Amb aquestes premisses el lloc no pot ser econòmic, però, en canvi, la relació qualitat preu és molt bona. Com he dit abans, vam passar-nos una mica demanant plats de preu més elevat, doncs en una anterior vista ara deu fer 6 mesos, el preu va estar al voltant dels 130€.


RESUM

  • Servei i atenció molt professional
  • Producte de gran qualitat
  • Carta clàssica de cuina basco – navarresa
  • RQP correcta atesa la qualitat global
  • Servei d’aparcacotxes

17 comentaris:

  1. Ara et sortirà un dels anònims il·luminats i et dirà que ets gilipolles per anar als altres.
    Però tens raó en la teva reflexió i si compares nivells, satisfaccions amb el de molts altres llocs que tu mateix has publicat, veus que aquest està en la línia corrrecta.
    Però el problema de llocs com aquest, és que no permeten anar a fer el misèries en el sentit d'anar en grup, compartir molt demanat poc i per tant pagar bastant, però sense ser molt. Vaja, que son llocs de no postureo o d'un altre tipus de postureo.
    I el les seves pochas són espectaculars i el pip-pil també.

    Abraçada!
    CarlesP

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Carles!!.

      M'ha agradat molt la teva frase "llocs com aquest, és que no permeten anar a fer el misèries en el sentit d'anar en grup, compartir molt demanat poc i per tant pagar bastant, però sense ser molt", que defineix molt bé la situació...

      Potser caldria diferenciar entre "restaurants per anar a sopar" i "restaurants per fer veure que se sopa".... O "restaurants per a Instagramers".... :) :)

      Abraçada!!

      Elimina
  2. Només en veure l'entrada, ja s'intueix el tipus de restaurant que és... Clàssic i amb plats de cuina basca (o basca - navarresa) de tota la vida amb prorització pel producte. Ara m'has fet venir ganes de portar-te a aquell basc de Gràcia per que puguis comparar... Ja xerrarem... :-)

    I m'ha sorprès el preu molt ajustat del Furvus, que no és habitual veure en restaurants d'aquest nivell.

    Abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fet lo del basc de Gràcia....

      El tema Furvus, crec que tenen el preu desajustat.... I ja s'ha convertit en el meu vi fix allà.... "Traigame el vino de siempre... uno de esos catalanes".... :)

      Abraçada!!

      Elimina
  3. Sense desmerèixer la cuina catalana, una xuleta basca sense maduracions més enllà del necessari és un plaer a la panxa. Per postres jo hagués escollit la cuajada però igualment aquest post em fa certa enveja en general :-)

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totalment d'acord... si la carn és bona i es respecta la cocció, no té massa secret...

      I de postres, ja saps que soc un ignorant.... El primer dia que vaig anar allà, vaig demanar aquest i vaig dir-me "està bo, no carrega de dolçor" i aquesta vegada el mateix... El Furvus i els canutillos, és allò de "pongame lo de siempre"... :)

      Salut!!

      Elimina
  4. yo me pido les favetes amb calamars!! quina pinta! :-) aquest seria el meu plat de "póngame lo de siempre"

    ResponElimina
    Respostes
    1. I no demanes les 'pochas' perquè no quedaria bé..... :)

      Elimina
  5. Bon dia Ricard, no coneixia la paraula "ampul·loses" ni el seu significat. Ara si. M'agrada com escrius i m'agrada aprendre català cada dia. (soc català)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bona tarda.... Merci per participar aquí.

      Tampoc facis massa cas de com escric, que ho faig tot per intuïció. Per la meva edat vaig estar escolaritzat en català i després m'he esforçat... I fins i tot algun anònim, en ocasions em retreu que faig alguna errada...

      En tot cas, reitero que merci per passar i comentar.

      Elimina
  6. Totalment d'acord amb tu amb la reflexió que fas. Les noves apertures absorveixen tant que al final, en el meu cas, i per manca de temps, fan que oblidis aquests restaurants clàssics. Jo no els descarto, és més, últimament, a més de intentar cada cop més seguir filtrant (i encara m'equivoco) i sense menysprear a molts d'aquests modernets, que penso que també s'ho valen, m'ha vingut al cap aquest pensament. Però bé, no es tracta de pensar-ho sino de fer-ho, i la feina és la feina... Apa, ja t'he fotut el rotllo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El problema és el soroll que s'organitza al voltant dels llocs nous... De sempre s'han obert restaurants i de sempre hi han hagut percentatges d'èxit i de fracàs. Però abans era una selecció natural i ara amb les pseudo publicitats low-cost, per quatre euros tot es pot tergiversant..

      Actualment amb les noves tecnologies, que ben saps no hi estic pas en contra, de qualsevol lloc nou, es pot fer una bombolla. I es menteix vilment...

      I és molt dur pels que fan la seva feina de dia a dia, veure com a poca distància, s'obre un lloc que no els arriba ni a la sola de els sabates, però que amb una inversió temporal, fan soroll i soroll.... I els diners que té el públic per gastar en restauració, són una quantitat finita... I si ho gasta en A, no ho gasta en B.

      A voltes em canso del bloc, però m'animo quan rebo feed backs (en general per privat o de manera indirecta) i veig que tot i horroritzar-me la parauleta, si soc "influencer"... :)

      I també m'anima quan rebo "anònims" al bloc o en corrreu, doncs veig que llavors té sentit el que faig. Jo sé que aixafo la guitarra a tot una sèrie de capta convidades...I la prova de tot això, és el buit que em fa tot el sector "gastrocanaper" i personal orbitant... :)

      I sincerament t'agraeixo la teva tasca de risc de mantenir diàleg amb mi, sense por a represàlies per part del sector ... :)

      Ja veus que jo també m'enrotllo... :)

      Elimina
    2. Flipant! de veritat creus que aixafes la guitarra a algu pq rebs comentaris anonims?. Et feia mes inteligent.

      Elimina
    3. titas, titas, titas.... els hi tires una mica de blat de moro i venen a menjar.... titas, titas.... cap a la menjadora...

      Déu nis en guard.... :)

      Elimina
    4. Em peto de riure.
      La veritat, Sr Sampere, és que sou gent de fiar.
      Quan em desplaço per Catalunya consulto el vostre blog i molt poques vegades he quedat decepcionat. Us ho agraeixo.
      I com que "Anònim" té cosa de pejoratiu, deixem-ho com anònim del carrer Marina.
      Salut

      Elimina
    5. El problema dels anònims, és que la credibilitat és escassa.

      M'he trobat amb anònims, que fins i tot suplanten un altre anònim, per fer jocs tipus "Dr. Jekyll i Mr. Hyde". Per tant mai sé a qui contesto, ni si el que escriu, ho diu sincer o vol jugar... I per això sempre em mostro més prudent o fins i tot bel·ligerant, en funció del tipus d'escrit...

      En tot cas jo tinc les espatlles amples i al cap i a la fi, "aquí mano jo" i per tant quan em canso, esborro als maliciosos, tot i que m'agrada permetre'ls per mostrar misèries (enveges, rancúnia, complexes...)

      Però el vostre comentari, sembla sincer i per tant responc d'acord amb les formes educades que mostreu i agraeixo el comentari.

      Salutacions anònim del carrer Marina... :)

      Elimina