22 de gener de 2017

Hisop. Un imprescindible....

Hisop  


Passatge Marimon, 9  
www.hisop.com 
TEL.: 93 241 32 33  


Nova trobada dels “3(o+) a taula” en un dels restaurants imprescindibles de Barcelona, seguint la línia de no córrer riscos i que el sector femení del grup, amenaça en trencar, amb l'agreujant de que la propera tria, va al seu càrrec.

Feia temps que no anava a Hisop i les darreres 2/3 ocasions, van ser fent el menú de migdia, quan per temes laborals em bellugava per la zona i sense massa més temps, que per fer aquest menú. Tenia ganes de tornar-hi amb calma i gaudir del de degustació, tot no ser massa fan d’aquest tipus de menús.

Però el menú degustació de Hisop, se surt una mica del habitual carrusel de mini-plats, en que 2 són per lluïment del xef i la resta per decorar o fer dir “ohhh” a l’entregat comensal. El de Hisop, és com més uniforme i cada plat té un sentit per ell sol, com veureu a les fotos que podreu veure a l’enllaç a 3(o+)aTaula, però que aquí us avanço algunes que vaig fer jo.

Dir que tinc admiració pel cuiner d’Hisop, que aquesta darrera visita, vaig veure per primera vegada en directe, doncs fins ara només el coneixia per foto a través de les xarxes. Valoro la seva discreció, savoir faire i capacitat de mantenir-se una mica al marge del circ en que s’ha convertit majoritàriament aquest ofici a la que destaquen una mica.

Sabeu que m’agrada la cuina i admiro els cuiners... però aquesta admiració és transforma en rebuig, a la que veig postureos, pallassades, burreries i tota la parafernàlia que ara envolta aquest ofici, i tot l’embolcall de palmeros que els acaben d’espatllar. I per això admiro als cuiners intel·ligents, que saben mantenir-se al marge de tot això... I en conec més d’un i de bo... #haberlos_los_hay


L’àpat va consistir en una sèrie de plats, que cada un d’ells el podria demanar anés a la carta i tindria sentit com a plat.... Ho dic perquè no fa masses dies en un menú equivalent, que no publicaré en el meu bloc, algun dels plats, eren vulgars “side-dish”, que te’l venien com a plat... I no fotem, que un tall de bròquil, per més que sigui romanescu, no pot ser un plat amb identitat pròpia... encara que vingui acompanyat de més romanescu, en forma de crema o escuma...

I segurament el fet de que un dels companys de taula sigui vegetarià, va fer que al substituir els plats de carn, per altres que ens van suggerir, ens permetés l’oportunitat de veure i tastar, preparacions, més enllà del menú.

En resum i ho poso en lletres grosses....

HISOP és un restaurant de gran nivell i imprescindible per tots aquells que sabeu valorar la bona cuina, acompanyada d’un tracte professional, amable i natural.

Si voleu veure les fotos de tots els plats, així com el tiquet i el punt de vista, global, feu clic a



14 comentaris:

  1. Amb aquesta presentació no ens de deixar de llegir la ressenya del 3 o + a taula!!!

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho dius perquè ja defineixo massa?.

      so_excited... :)

      Salut!

      Elimina
  2. aquí l'amenaça.. ;-) tota la raó en que cada plat pot ser x sí sol de carta. quan he llegit això de 2 plats x lluïment del xef he pensat directament en el menú de l'àbac!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I algun d'altre!!

      Que el chico anuncio de l'Abac, no és l'únic que pateix d'aquest mal.

      Elimina
    2. cert ricard! n'hi ha més del compte... :-(

      Elimina
  3. Vaig ser fa temps i la satisfacció va ser total. Encara recordo unes postres amb una aroma intensa d'hisop, (gust que coneixia per un xarop que m'estava prenent), que estava de mort. No has fet referència del vi, ja saps que les tevés trovalles troballes vinicolas, són com la religió, cal seguir-la. Salutacions

    ResponElimina
    Respostes
    1. El vi va ser un Gènesi de la DO Montsant, a base de carinyena... Ho he posat al link a www.tresomesataula.cat però no vam fer foto...

      Però Hisop és sempre sinònim de sortir content....

      Salutacions!

      Elimina
  4. Ja coneixes la meva evolució de baixada pel que fa als menús degustació, i en aquest cas, tret d'un parell que a mi em sobraven una mica, la resta com dius, per si sols ja justificarien un dels plats a demanar de la carta. Però com sempre, és una valoració totalment subjectiva i personal...

    Insuportables les vedettes-xefs... :-)

    Abraçada!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. De fet, jo mai he tingut massa afició als menús aquests, però aquí em va agradar força...

      I lo dels xefs-vedettes, és tal com dius infumable.... I per això valoro quan en trobo de normals, com aquí i d'altres qua ja saps...

      Abraçada!!

      Elimina
  5. Ara que comentes els "paseillos" que fan alguns xefs mediàtics, em ve a la memòria l'aparició de l'Ángel León al més pur estil Obama al seu Aponiente a El Puerto de Santa Maria (on vam dinar molt bé, per cert). El moment va ser una mica ridícul, la veritat.


    Frederic

    ResponElimina
    Respostes
    1. Penso q acaben engollits en la comèdia dels palmeros, pensant q són personalitats... i de fet són cuiners... ni més importants ni menys q el meu dentista, el meu mecànic o el meu personal training , q ara q hi penso, no en tinc....😂😂. Però com tu dius, fan el patètic sovint....

      Elimina
  6. Frederic, jo en vaig viure una de posar-me sota la taula, al quique dacosta. el pobre tio passant per taules (vaja, pobre, dic jo... ell semblava tan normal i encantat...), nosaltres "hola hola" i res més (sempre som els antipàtics que no fem el numeret ni comentem cap plat ni res... "muy bueno todo, ala") i a la taula del costat un paio (molt passat d'alcohol -molt car, això sí-) pujat a la cadira, amb dos xurris i el dacosta va acabar tb a la cadira... brutal. va ser el moment de demanar el compte i llargar corrents... indescriptible. ni t'explico les pintes del paio i les xurris, esclar... ;-)

    ResponElimina
  7. Totalmente d'acord. Discrecio i bona cuina!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si.... que quasi és insòlit, sobre tot el tema discreció... :)

      Salutacions!

      Elimina