12 de febrer de 2017

Alkimia. Probabily the best restaurant in BCN

Alkimia



Ronda de Sant Antoni, 41
www.alkimia.cat/
TEL.: 932 07 61 15

Principis de febrer i tocava celebrar Sant Ricard, que en som dos a la família. Però també hi havien altres coses a celebrar . Fins i tot em feia gràcia celebrar, la meva primera expulsió d’un restaurant, just feia una setmana 😀😀 . L’autor de tal imprudència i/o temeritat, a va ser el cuiner ‘campetxano’, alies Fermí Puig, i ha donat motiu per bromes i conyes que encara duren mentre escric aquest post. Per si algú s’ho va perdre, només cal fer clic a Fermi_Puig_enfurismat.

I per celebrar tots aquest esdeveniments, calia un lloc d’anar sobre segur i com feia setmanes que ens venia de gust anar al nou Alkimia, que coneixíem de quan estava al carrer Indústria, aquest va ser el restaurant que vam triar.

Actualment Alkimia està ubicat en un pis, al damunt de tot el complex Fàbrica Moritz a la Ronda Sant Antoni. En un entresòl rehabilitat de manera radical, però mantenint vestigis del que havia estat antigament, el domicili de la família Moritz. Cal pujar per l’escala de veïns del número 41 i arribes a l’entresòl on trobes el menjador i una impressionant cuina oberta, amb el Xef Jordi Vila, treballant en primera línia.

Detall del sostre...

A més de carta, ofereixen dos menús degustació: un de curt i un de més llarg a preus respectius de 98 i 155€. Ens vam decantar pel primer i aquests són els plats que van arribar, junt amb algun més que ens van portar com convit de la casa i que van complementar el menú. Ja avanço que la majoria de plats eren de primer nivell i amb entitat com per ser un plat. En cap cas, “guarnicions” camuflades de plat, com em va passar fa no massa en un lloc, pel que tothom perd el cul darrerament i que no publicaré 😝.

El festival va començar amb Tàrtar d’escamarlans, gamba, peix i garota i Coca de pebrot vermell amb recuit i garum. Bons plats per començar amb contrastos de gustos molt interessants.


Tot seguit Amanida d’enciam a la brasa, amb cecina de cérvol i toffee de pastanaga i bolets escabetxats i Cansalada de bou amb col, caramel·litzada i puré de tòfona negre.


Ja l'àpat va agafant consistència i arriba el Platillo de calamarsons farcits de botifarra negra amb cigrons de patata i picada líquida, deliciós pel contrast, tot i que vaig acabar de trobar la gràcia als cigrons fets amb patata i una espectacular per sabor i textura, porció de Turbot, anunciada com Plat de peix salvatge a la brasa de llenya, de la que lamentablement vam OBLIDAR de FER la FOTO


I ja passant a la secció carnívora, un excel·lent Ravioli de faisà i carabassa amb crema de formatge i rostit i el plat de carn del dia que va ser Colomí.


I a més del menú que us he comentat, van arribar un parell de detalls, invitació de la casa, perquè els tastéssim. Van ser unes cocotxes amb ou i una llebre a la royale, el mític plat que no tothom sap donar-li el nivell a que pot arribar i aquí realment ens va sorprendre molt positivament. Vaig interpretar que les cocotxes, que per cert estaven excel·lents, són una mostra del que ofereixen al menu #unplugged, del que us parlo a la darrera línia i que em van despertar les ganes d'anar-hi en breu  i la llebre, una mostra del que s'oferix al menú llarg.



I quan s'arriba al final de l'àpat i en la secció postres, el Menjar blanc amb fruites fresca i vi dolç, molt agradable i refrescant i les anomenades Postres del dia ja amb tendències més dolces.


El menú va resultar impecable i no admet comparacions amb altres menús degustació de preus inferiors, com és lògic. I ja en gamma més alta, tampoc tinc la fotografia actual de tots els llocs catalogats com "top" a BCN, però tirant de memòria, és de lo millor que recordo i d'aquí el títol del post.

La carta de vins molt interessant,  i pròpia d'un restaurant de nivell.  Amb vins de diferents preus i procedències i pel que vam observar en els taules veïnes amb un servei de sommelieria de molt bon nivell, professional i actuant amb discreció. I perdoneu el comentari, però es que estic fins el nas de (pseudo-)sommeliers intervencionistes que et qüestionen el vi que acabes de demanar, sense que els demanis cap opinió (en tinc experiències recents). Vam demanar un DO Montsant que conec bé, del celler Orto Vins, fet a base de carinyena i oferint agradables matisos.




I aquest va ser el cost, del que vull destacar el preu del vi, que em sembla molt correcte, doncs és un vi que trobo marcat a 30 i pocs euros i no em sembla exagerat, que el cobrin a 55€, amb tot el servei que comporta i unes copes que enamoren...  Les famoses  Zalto, que si es trenca una, per accident, ja deixa a zero el marge de benefici que dóna l'ampolla.




Un restaurant emblemàtic a BCN, amb molt bon nivell, en tots els seus àmbits... cuina, sala, servei, tracte, gens de 'teiatru' i xef de nivell que fa realment de xef (i ja és trist que aquesta 'normalitat', sigui un fet a destacar).

RESUM

  • La darrera peça que faltava per completar el complex gastronòmic Fàbrica Moritz
  • Cuina de molt alt nivell
  • Servei professional, proper i atent. Et fan sentir molt a gust
  • Un lloc del que BCN pot sentir-se orgullosa
  • Vaixella molt ben escollida i copes de somni  marca Zalto
  • No és lloc per anar a diari 😅😅, però guardeu-lo en ment per dies especials
  • A tenir en compte un apartat del restaurant amb nom #unplugged, que visitarem en breu i en tindreu crònica. Més econòmic i basat en producte, sense elaboracions excessives.

28 comentaris:

  1. Espectacular i ja delint per la publicació del que anomenes unplugged, que sembla que serà més assequible. Els plats que mostres, tenen pinta espectacular. No tardarem a anar-hi i més quan parles en positiu del servei.
    Abraçada!
    CarlesP

    ResponElimina
    Respostes
    1. El divendres 24 tenim reserva amb els de 3(o+)ataula i això vol dir que publicarem i amb les diferents visions del grup...

      El servei molt bé, per la naturalitat. En general molta naturalitat, que ja saps que és el que m'agrada, mentre que la comèdia, em molesta molt..

      Abraçada!!

      Elimina
  2. Totalment d'acord jo vaig tenir la sort d'anar-hi aquest novembre passat i vaig gaudir com poques vegades, em va saber greu que el restaurant no estava ple tres taules i la nostra i dic això per comparativa d'altres que has de demanar taula amb dos mesos o més d'antelació i crec sincerament que no ni ha per tant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia Antoni,

      Van fer un inici suau... Però penso que és una aposta segura.... Potser la transició, entre el carrer Indústria i aquí, s'ha allargat massa, però crec que ha de convertir-se en un lloc de referència...

      El dia que vam anar estava ple i de fet, havia fet dos intents abans d'aquest, reservant a 2/3 dies vista i mai m'havien acceptat la reserva...

      Salutacions i gràcies per passar.

      Elimina
    2. Ricard, sembla ser que tenim les mateixes opinions dels llocs que, per separat, hem visitat.
      A l'Alkimia hi vem anar el novembre, tot hi que la reserva la teníem per l'unplugged. El Jordi ja me'n havia parlat del seu projecte de restaurant. D’entrada, productes de gran qualitat, i afegint-hi la seva saviesa, uns grans plats. El servei, amb la Sonia al capdavant, excel•lent, i les copes....un plaer

      Elimina
    3. Això és bo no Ramon, que coincidim de gustos ?.

      Excepte el Jordi q era fàcil d'identificar, x la resta del personal, no els conec i sempre interacciono molt poc als restaurants... Vull dir amb això q no sé qui és qui en el servei..😄

      Però en tot cas em va encantar i fan el tipus de cuina q m agrada a mi.

      Salutacions!!

      Elimina
  3. Ja tremolava al veure el subtítol del teu post, però veig que de debò t'ha agradat. Jo vaig estar fa una pila d'anys al del carrer Industria i realment no sabria dir-te si em va agradar... És d'aquells que tinc perduts al limbo de la meva consciència... Ara, ja veig que és dels recomanables i el preu és dels habituals en restaurants d'aquest nivell. Ja treure el nas un dia (a part del dia que anem a l'Unplugged...).

    Molts plats dels que has penjat, m'han fet salivar de valent. I no és gaire normal en aquests menús de degustació en els quals al final només destaquen un parell o tres d'ells. En aquest, la majoria em vindrien de gust ara mateix (cansalada, colomí, cocotxes, llebre...).

    I jo que pensava que coneixia la majoria de fabricants de copes... Ni idea de quines copes són aquestes... :-(

    Bon lloc avui per treure el mal sabor de la teva última experiència. Abraçada!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bones Jordi,

      Pel que fa a les copes, si mires Amazon, se't passen les ganes pel preu... I més en el meu cas que tinc una sra de neteja #destroyer... :)

      Els plats tots tenien identitat i la majoria d'ells com per demanar repetició. Son plats... amb poca quantitat, però plats... No són verduretes per entretenir i fer número, no són trampantojos, per bavejar "Ohhh... sorpresa"... Són plats relativament normals i molt ben fets....

      I el servei molt bé per la discreció i naturalitat... L'exemple que us vaig explicar i que de fet va provocar la propera visita que farem a #unplugged, em va captivar... :) . No cap repetir-lo aquí, doncs ves a saber si agrada a la direcció, però el vaig trobar genial...

      Elimina
    2. A mi l'alkimia anterior em va encantar! i per això moltes ganes d'anar al nou. que sembla amb evolució inclosa!!! se'm farà llarga la data que tinc de reservar! gggrrr.....

      Elimina
    3. La paCIÈNCIA, és la mare de la CIÈNCIA.... :) :)

      En front dels debats de si és el millor o no (de fet vaig posar 'probabily', en lloc d'asseverar..), penso que cada un de nosaltres té un estil i quan el restaurant s'adapta al nostre estil, llavors és quan el gaudeixes....

      I torno a l'exemple del Disfrutar... si un es posa palote (dins les seves possibilitats), perquè li porten un pebrotet i resulta que és un trampantojo de xocolata, doncs per ell, aquell serà el millor i res a discutir... El que és ridícul, és que llavors pretengui que tothom s'emocioni igual #pensament_únic....

      Jo encara tinc al paladar, el turbot d'Alkimia... elaboració súper senzilla sense emmascarar cap dels matisos del peix salvatge... Fixeu-vos si ja em va entrar per la vista, que em vaig oblidar de fer la foto...

      Però en capaç seria capaç de dir, que a tothom ha d'emocionar... D'aquí el 'probabily' al que ja se suposa el EMHO (en mi humilde opinión)

      Elimina
  4. Ravioli, calamarsons i tartar... Buah! <3 quina pinta! Mon pare ja mha reservat Can Jubany per l'aniversari, sino...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segurament Albert, i com dic en un comentari anterior, hi han restaurants que s'adapten al gust de cada un .... I això sembla que costi d'entendre a molta gent...

      I aquest s'adapta als meus gustos, igual que en una gamma de preus inferior, s'adapta Topik o Caldeni (*)

      (*) He dit en una gamma de "preus inferior"... que ara sortirà el/la burr@ de torn, fent demagògia... :) :) #averetudiao

      Elimina
  5. L'Alkimia antic el tenía a tocar de casa, tenía molt nivel l'unic problema per mi es que les taules estaven massa prop una del altre. Aquest el tinc pendent, desitjo anar celebrar que s'acabat la llista d'espera (del tema que tu saps)a part de la teva, tinc molt bones referencies

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia Tomàs,

      Aquest el local, ja és més ampli... I m'alegra que puguis anar-ho a celebrar.

      Penso que és un lloc que et té que agradar, doncs és cuina en estat pur, sense parides, trampantojos, escenificacions.... I ben modernitzat tot.

      Salutacions!!

      Elimina
    2. M,he expressat malament..És quan s'acabi la llista d, espera.jajaja

      Elimina
    3. Ja ho vaig interpretar així Tomàs... :)

      Elimina
  6. Doncs m'has fet canviar de parer, Ricard. No m'atreia massa, però desprès de la teva crònica ja m'ha cridat més l'atenció. El Louis, a priori, continua sense atreure'm, massa francès per mi, em temo.

    Frederic.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bona tarda Frederic,

      A nosaltres ens va agradar molt i jo no soc massa de menús degustació, amb la mariconada de la mariconada...

      Però aquí la majoria de plats tenien consistència pròpia. Però com dic a tothom, els gustos no són els mateixos. Per exemple hi ha qui perd el cul amb els trampantojos i a mi fins i tot em molestem. No per ells en si mateixos, sinó per haver de fer la comèdia de dir "Ohhh... quina gràcia", amb l'agreujant de que no sé dissimular massa i es nota...

      Per mi m ha quedat en ment com un lloc de referència i actualment com el lloc de nivell que m agrada mès de BCN..

      I el Louis, he estat un parell de vegades i m'agrada... però sense ser massa afrancesats, t he de dir q a mi tot lo francès m'agrada...

      Salut!!.

      Elimina
    2. 100% d'acord amb lo dels trampantojos, ja cansen. A mí sí que m'agraden els MD, però sempre i quan siguin curts i que totes les propostes siguin plats, no guarnicions, com dius tú mateix més adalt. El del Capritx, a Terrassa, seria un bon exemple de MD de nivell. Suposo que has anat alguna vegada, no?

      Elimina
    3. No... no he anat mai. Rarament surto de les meves zones... BCN ciutat i el sud on visc ara la meitat de la setmana...

      Com deus saber, l'altre meitat dormo a Sabadell i del mateix Sabadell, només en tinc un, q està a 100m de casa ... Vull dir q surto poc de les zones habituals i quasi mai per les rodalies...

      Elimina
    4. Val molt la pena. El MD val uns 60 euros, sis o set plats. A nosaltres ens encanta.

      Elimina
    5. A veure si un dia m'animo... Però amb la meva vida actual, aterro a BCN dimecres nit i fix, anem a sopar amb el meu fill i es la nostra xerrada setmanal... Com torno a marxar el dissabte matí, només em queden dos dies.. Un pràcticament amb el Jordi i l'Esther que sempre quedem a BCN... I l'altre vaig dosificant-lo per a amics, que sempre son de BCN.. Vaig amb l'agenda a full :) i només faig un àpat al dia... Però el tindré present... Merci!!

      Elimina
    6. Frederic, veus, a mi el capritx no em va emocionar... tenia tanta bona crítica, que em va decepcionar... i anar fins allà, el local mooolt just...
      per mi el louis tb és massa francès. jaja... tot i que, cert, no ho és tant com sembla. massa carn, caça, etc...

      Elimina
    7. Això és cert, el local és molt pobre. Cutrongo, millor dit!

      Elimina
  7. Que bé per la Moritz que ara té diferents opcions segons gusto i butxaca. I que bé que es veu aquest menú degustació. Amb això del garum, que és molt romà i present a les cuines de diversos restaurants de Tarragona, sempre em pregunto com el faran per reproduir les condicions que feien servir els romans...
    I de les copes aquelles de Zalto, faré com més d'un lector del teu post: oncle Google :-DDD

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les copes Zalto, són tant (aparentment) delicades, que quasi fa por brindar.... :)

      I si que és bo un lloc amb 4 opcions com aquest... I l'opció clàssica de la planta baixa, està molt bé. Potser el que més em frena, és l'ambient molt de gent "jove y guapa" i jo estic fora de mercat.... Però als altres tres em sento còmode..

      Salut!!

      Elimina