1 de febrer de 2017

La Cooperativa de Porrera. Continua sent un imprescindible al Priorat

La Cooperativa de Porrera



no cal adreça, però si la voleu és: Unió 7, PORRERA
www.restaurantlacooperativa.com/
TEL.: 977828378
Només cal creuar el pont i ja hi sou 😇


La Cooperativa de Porrera, és d’aquells llocs que m’agrada anar i ho faria més sovint, si fos per mi, un “lloc de pas” habitual. No és el primer cop que publico La Cooperativa i és un dels llocs que repeteixo de tant en tant al blog, doncs seria injust limitar-me a novetats, en ocasions sense massa interès i fins i tot efímeres, i oblidar-me dels llocs on realment gaudeixo. Podeu accedir a l’anterior crònica, fent clic a La_Cooperativa_2015.

La cuina que ofereixen a la Cooperativa, està basada majoritariament en producte ecològic i de proximitat, tot i que sense caure en talibanismes. Com botó de mostra, un dels dels productes que gasten


En realitat és difícil de definir el seu estil de cuina, doncs tant pots gaudir de plats amb productes com molt de territori, com també pots trobar a la carta, altres plats amb influències més llunyanes. Us deixo la imatge de la carta que oferien aquell dia de finals de desembre, quan hi vam anar...


La nostra tria va ser compartir uns primers. Una sopa a l’antigua amb cibada i arròs que va resultar sorprenent i uns fesols de genoll de crist, amb papada i pimentó de la Vera, que feia anys que no gaudia d'aquesta varietat de fesols. També una tapeta de llengua de vedella, que és un plat que em porta de corcoll en aquest restaurant.

Això és MITJA ració, doncs ja en ho van portar dividit
De la sopa també veieu MITJA ració, doncs ja en ho van portar dividit

Com segons vam optar per unes mandonguilles de senglar i un plat de tripa i careta amb cigrons.


Tots els plats van estar a gran nivell i a destacar especialment els dos primers per sorprenents, doncs els segons, ja es tractava de plats més freqüents de trobar, tot i que les mandonguilles de senglar, tenien el seu què... 😋😋

El vi és un dels punts forts de la Cooperativa. Si li sumes els coneixements que té el Litus, amb la seva honestedat i tens en compte que el preu serà el de botiga o inferior, ja et pots deixar anar i deixar-li el vi a la seva elecció.


En aquesta ocasió, ens va sorprendre amb un Cirerets 2010 de Mas Altà, fet a base de carinyena i garnatxa, que per si sol ja era una festa. I si li sumes els plats,  l’afabilitat del Litus i la de la Mia, tot i que ella està al càrrec de la cuina, i se la veu menys, l’èxit està assegurat.

Com reflexió pels que em llegiu i sabeu que fora de casa, rarament m’estiro massa en el tema vins, comentar que quan estic en llocs com aquests, no em fa res demanar un vi de més cost, doncs sé que pago el que val. En aquest cas van ser 35€, quan el seu preu buscant per Internet, resulta superior (només cal que feu una cerca per internet i en algun lloc ben conegut, el trobareu quasi a 40€!!).

En canvi, m’emprenyaria enormement pagar aquest mateix preu per un vi que el seu cost en botiga, fos de menys de 10€. I entenc que un restaurant ha d’aconseguir beneficis i que hi ha una despesa de copes i costos associats , però potser no cal passar-se en el vi, com passa massa sovint per BCN, que amb l’excusa de determinades filosofies al voltant del vi, intenten col·locar-te qualsevol parida, comptant en que el client no sap el preu d’aquest vi i per tant acceptarà el que vegi a la carta. Només vull dir amb això, que caldria trobar un equilibri. No demano pas el vi a preu de cost, però tampoc vull que em tripliquin el seu cost ...


L’excusa per anar fins a Porrera, no és difícil de trobar.... Una vista al Priorat o simplement a Porrera, poden donar lloc a una aturada a la Cooperativa. O fins i tot anar-hi exprés, com és el nostre cas, doncs la comarca, la tenim ben trepitjada.


RESUM

  • Un local senzill, però amb encant i molt acollidor, al bell mig de Porrera
  • Carta molt atractiva amb alguns plats sorpresa
  • Servei molt afable i eficient
  • Plats que venen molt de gust
  • Oferta de vins molt atractiva, per no dir top
  • Preus molt raonables, doncs dels 87€ del total, 35€ ja eren del vi #queshovaila 👌👌

8 comentaris:

  1. totalment d'acord amb tu, Ricard! sense haver llegit el post precisament he posat comentari al facebook. el tema dels vins és important a la Cope. la meva anècdota personal amb ells es remunta a fa molts anys, quan els hi vaig poder comprar un nit de nins d'una anyada que ja no en quedaven, sense etiqueta, gràcies al carles Oritz i al litus. vinasso! ja que siopava allà... ;-) el lloc és molt especial, perquè elsl dos creen un caliu destacable. i fan un cuina diferent, que sempre sorprèn. gran lloc! :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens tota la raó...

      Són llocs d'aquells que quan surts, et preguntes... "i perquè no vinc més sovint?"....

      :)

      Elimina
    2. t'imagines un lloc així a Barcelona??? aniríem locos... :-)

      Elimina
    3. Del tot.... i sense risc de que em fotessin fora....

      #not_spoiler

      :)

      Elimina
  2. Jo vaig alucinar amb la carta de vins i els preus que tenia... i amb el menjar... i amb l'atenció d'ells a la sala... i... la veritat és que és un gran lloc. Impossible de trobar quelcom similar a ciutat...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Diuen, diuen, diuen.... que pujant pel carrer Balmes, en trobes un amb atencions especials.... :)

      Elimina
    2. Et poden les ganes... 😂😂😂😂

      Elimina
  3. Els plats de cullera de cuina del xup-xup... quina pinta!!!

    Salut!

    ResponElimina